La grandària dels peixos canvia en funció de la temperatura

Els peixos, per protegir-se del fred, es fan més grans i en augmentar la temperatura, es fan més xicotets, o, almenys, açò és el que es creia. Un treball ha revelat que els peixos també creixen amb la calor. El 45% de les 355 espècies analitzades (la majoria no explotades) engreixava en les aigües més calentes i el 55% disminuïa. Un altre aspecte curiós que reflecteixen els resultats és que aquesta transformació es produeix amb molta rapidesa. Si l'escalfament global de la planeta supera 1 °C i la velocitat es manté com en els últims vint anys, els peixos patiran un canvi de fins a un 40% en longitud i pes en les pròximes quatre dècades.

El treball analitza com responen els peixos en el temps i en l'espai. Les espècies dels tròpics, com cal suposar, són les més afectades. Les espècies menudes, a causa de l’augment de la temperatura, perdran envergadura mentre que les grans creixeran. Aquests extrems alteraran la cadena natural d'alimentació, tal com ho confirma Asta Audzijonyte. Els peixos més menuts, principals blancs dels depredadors, es convertiran en preses encara més vulnerables.

El canvi climàtic és una amenaça encara que els peixos siguen mòbils i puguen migrar quan les condicions no són favorables. No obstant això Beatriz Morales fa servir l'adjectiu "devastador" per a definir l'efecte del canvi global. No només és qüestió de temperatura, sinó també d'acidesa de les aigües que poden danyar la biodiversitat marina. "Quan l'aigua és més calenta pot haver-hi una alteració en la quantitat d'oxigen i diòxid de carboni dissolt. L'aigua pot ser més àcida", explica. Per prevenir aquest fet cal reduir les emissions i, també, la pesca, ja que aquesta també afecta el desenvolupament i la reproducció dels peixos.

Notícia original

Notícia relacionada

La història de tres esclaus en el Mèxic colonial narrada pels seus ossos

Van morir lluny de la seua casa, forçats a una vida de treball a l'altre costat de la mar. Després la història va oblidar els seus noms. Ara la genètica ofereix una finestra per acabar amb cinc segles de silenci sobre la trajectòria de la primera generació d'esclaus capturats a les costes d'Àfrica i traslladats a les possessions de la Corona espanyola a Amèrica.

Les anàlisis genètiques mostren que els tres compartien un llinatge del cromosoma Y, present només en els homes, freqüent a l'Àfrica subsahariana i que actualment és el més comú entre els afroamericans. La biologia molecular i la informació isotòpica han permés establir que els tres van néixer fora de Mèxic, el que, en combinació amb altres tècniques de datació, confirma que formaven part d'un dels primers grups d'esclaus africans a arribar al Virregnat de Nova Espanya.

"De moment no podem delimitar amb exactitud l'àrea de procedència; les seues poblacions d'origen podrien no existir (per haver estat desplaçades durant l'època colonial) o bé que els grups més relacionats genèticament amb ells encara no hagen estat mostrejats", explica Rodrigo Barquera, investigador del Departament d'arqueogenètica de l'Institut Max Planck i primer autor de l'estudi. "Però sabem que van néixer a l'Àfrica, van viure allà almenys fins a l'adolescència i després van ser portats com a esclaus a Amèrica, on van sofrir una gran quantitat d'abusos físics fins a la seua prematura mort, entre els 25 i els 35 anys".

Les lesions observades indiquen un treball físic excessiu (visible en les insercions musculars), abusos físics (fractures, ferides de bala, empremtes de contusions) o traumatismes que afecten la columna vertebral, a més d'anèmies i altres deficiències alimentàries.


Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Txernòbil afronta el seu segon desastre

La ferida atòmica se suposava tancada per sempre amb l'acer de la nova coberta col·locada sobre la central a 2016. Però durant tot aquest mes d'abril la zona ha patit els pitjors incendis que es recordaven i han destrossat l’entorn que començava a recuperar-se i encenent de nou les alarmes a la capital davant d'un possible núvol tòxic, també han augmentat els nivells de radiació, de moment sense passar del límit que comportaria un risc per a la salut.

S'han cremat més d'11.500 hectàrees. S'estima que els incendis han costat desenes de milions d’hectàrees. Han enviat uns 2.500 bombers i personal d'emergències a la zona, on segueixen actiusalguns focs que amenacen la central. El 22% de la zona d'exclusió ha cremat, segons activistes sobre el terreny. Greenpeace confirma que són els incendis més grans mai registrats a la zona d'exclusió de Txernòbil, a causa del clima anormalment calorós, sec i molt ventós. Les autoritats investiguen la crema de rostolls i també a un grup de visitants imprudents.

L'escenari de la pitjor catàstrofe nuclear del món s'ha convertit amb el pas dels anys en una àrea de conservació única que alberga molts animals i plantes difícils de trobar. Tot dins de la zona d'exclusió, una àrea amb un diàmetre irregular d'uns 30 o 40 quilòmetres, que el 1986 va quedar sentenciada a estar buida durant segles. "Queden molts punts radioactius, fins i tot fora de la zona d'exclusió", apunta des de Nova York Adam Higginbotham.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Els lloros entenen l'estadística com els bebés i els grans simis

Els lloros són capaços de predir les seues probabilitats d'obtenir una recompensa o quedar-se sense ella, després d'observar diferents classes de pistes, i obrar en conseqüència a la recerca del seu premi. Així es va dur a cap un experiment que ha mostrat aquesta classe d'intel·ligència en una espècie diferent als humans i els grans simis. La manera en què aquestes aus van resoldre les proves ho han fet similarment als bebés i algunes espècies d'homínids, entre elles els ximpanzés i els orangutans.

Van entrenar a sis lloros kea perquè associaren el color negre amb una recompensa i el color taronja amb l'absència de recompensa. Els científics van omplir dos pots transparents amb diferents percentatges d'objectes negres i taronges per donar a triar als lloros, amb els punys tancats, entre els objectes extrets d'un i altre pot. Els animals preferien el puny, sense poder veure l'objecte en el seu interior, que havia extret la peça de el pot amb una major proporció d'objectes negres, associats a la recompensa. És a dir, no es tractava que triaren el pot amb major nombre de peces amb premi, ni que evitaren el que tenia més objectes sense recompensa, sinó que mostraren predilecció pel qual més probabilitats els oferia de trobar-se amb una recompensa.

Però el més interessant, segons els autors de la feina, va arribar amb els següents experiments. En el segon d'ells, s'introduïa una barrera en els pots, sota la qual els objectes quedaven inaccessibles, mentre que, per sobre de la mateixa, el percentatge de peces amb premi variava. I una tercera prova va enfrontar a les aus a dos experimentadors diferents, després entrenar-les per observar que una d'aquestes persones era més procliu a lliurar premis que l'altra.

Els lloros van aconseguir assimilar aquestes noves dades, el primer sobre una barrera física a l'interior de el pot i el segon sobre un biaix en la conducta de les persones que tenien davant, i actuar d'acord als mateixos per seguir triant l'opció que més probabilitats de recompensa els oferia.

Notícia original

Notícia relacionada 1