divendres, 7 de maig del 2010

El trasplantament de cèl·lules mare sí fa diferències socials

En els últims 20 anys, el trasplantament de cèl·lules mare hematopoyétiques (de la medul·la òssia o la sang) s'ha instaurat com teràpia d'elecció per a tractar diferents malalties congènites o adquirides, com la leucèmia.
Però, aquesta opció no arriba per igual a tots els països del món. Un estudi retrospectiu analitza els factors que marquen la seva presència. La recentment inaugurada Xarxa Mundial de Transplantaments de Sang i de Medul·la va comptabilitzar el nombre de trasplantaments de cèl·lules mare hematopoyétiques realitzats durant 2006 en 1.327 centres de 71 països participants.
Els resultats es van agrupar en quatre àrees: Amèrica (nord i sud), Àsia (sud-est asiàtic i regió de Pacífic Oest), Europa (inclosos Turquia i Israel) i Àfrica i aquest mediterrani.
En total, 50.417 habitants van rebre per primera vegada un trasplantament d'aquest tipus en 2006. El 43%dels mateixos va ser alogénic (cèl·lules d'un donant compatible) i el 57% va ser autólogic(a partir de cèl·lules del propi pacient).

La major part d'aquests últims es va donar a Amèrica i a Europa. A partir d'aquestes dades generals, els investigadors desentranyen, en 'The Journal of the American Medical Association', les claus d'una tècnica indicada, majoritàriament, en els desordres linfoproliferatius (un 54,5% dels casos) seguits per leucèmies (33,8%), tumors sòlids (5,8%) i trastorns no malignes (5,1%).

Segons l'informe, els de tipus alogénics s'apliquen especialment en pacients amb leucèmia mieloide aguda (33%). Els autólogics, per la seva banda, s'empren principalment per a tractar els desordres en les cèl·lules plasmátiques (41%), menys a Àfrica i l'est mediterrani on la indicació 'estrella' és el linfoma.
Del mig centenar de trasplantaments en 2006, gairebé la meitat (48%) es va realitzar a Europa, seguit per Amèrica (36%), Àsia (14%) i Àfrica (2%).

"La xifra entre els països participants va variar de 15.082 a EEUU a cinc casos a Vietnam", apunta el treball. Els trasplantaments no es van realitzar en països amb menys de 300.000 habitants, amb una superfície menor de 960 quilòmetres quadrats o una renda per cápita bruta menor de 680 dòlars (515 euros).

Quant als factors implicats en aquesta disparitat de dades, els experts destaquen el paper de la inversió sanitària per part del govern: "Explica un 77,33% de la variació en les taxes de trasplantaments de cèl·lules mare hematopoyéticas". La xifra d'equips especialitzats en aquesta tècnica, per cada milió d'habitants, i la renda per cápita també van resultar directament relacionats. "Aquesta és una teràpia mundialment acceptada que conta amb diferents necessitats i prioritats en funció de les regions. La disponibilitat de recursos, el suport governamental i l'accés als centres de trasplantaments determinen l'activitat regional.

*Font original: El Mundo
*Informació sobre:
-Video relacionat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada