19 Febrer 2010 20:52
Eudal Carbonell
Eudal Carbonell
El director de l'Institut Català de Paleoecología Humana i Evolució Social i codirector del Projecte Atapuerca ens guia en una visita al museu Egipci del Caire on es troben les restes del faraó mes famós Tutankhamon.La tomba deTutankhamon va ser descoberta per Howard Carter en 1922, en la Vall dels Reis, amb el seu contingut complet, i sobre ella sempre ha pesat un halo de misteri.El Dr.Carbonell ens diu: Sempre recordaré la meua primera visita a Egipte. Per descomptat, la primera acció quan vam escometre va ser anar al Museu Egipci, en El Caire i visitar la sala on es trobava tota la parafernàlia que rodejava la mòmia de Tutankhamon. Vam eixir sorpresos de la riquesa incommensurable de les restes arqueològiques.
Quan visite en els anys 70 esta mostra arqueològica encara es desconeixien lestècniques genètiques que ara mateix s'estan desenrotllant a fi d'esbrinar les estructures biològiques dels nostres avantpassats.
Les coses han canviat molt en els últims trenta anys. Quan vaig fer una conferència en el dit museu, fa ja molt de temps, encara no s'havia començat esta sistemàtica de treballs de paleogénetica per a conéixer la genealogia de grups humans; sens dubte, un gran avanç i una gran basa per a aproximar-nos a l'origen i estructura de civilitzacions extingides.
L'aparició d'un articule este mes de febrer en el numere 303 del Journal of American Medical Association (PAPA) sobre la mort de Tuntankamon ens aporta una sèrie de dades de primer orde per a poder conéixer amb una certa exactitud la genealogia de les famílies reials de la XVIII dinastia, a Egipte.
Les coses han canviat molt en els últims trenta anys. Quan vaig fer una conferència en el dit museu, fa ja molt de temps, encara no s'havia començat esta sistemàtica de treballs de paleogénetica per a conéixer la genealogia de grups humans; sens dubte, un gran avanç i una gran basa per a aproximar-nos a l'origen i estructura de civilitzacions extingides.
L'aparició d'un articule este mes de febrer en el numere 303 del Journal of American Medical Association (PAPA) sobre la mort de Tuntankamon ens aporta una sèrie de dades de primer orde per a poder conéixer amb una certa exactitud la genealogia de les famílies reials de la XVIII dinastia, a Egipte.
L'estudi realitzat sobre una desena de mòmies, datades d'entre 3.420-3.310 anys abans d'ara, revela que es tracta d'un grup familiar amb característiques anatòmiques pròximes i consanguínies.
La mort de Tutankhamon fa ara exactament 3.334 anys sempre va estar rodejada de misteri .Fill d'Akenathon el faraó heretge, la primerenca edat de la mateixa 19 anys i l'aparença que existien fractures oseas sempre va fer sospitar l'existència d'un assassinat i un complot al palau.Però la realitat segons mostra la ciència és mes prosaica. Va morir de la combi
nació patològica de la malaltia de Koller II, que deteriora els ossos com a conseqüència de la falta d'irrigació de l'estructura esquelètica, i de paludisme,que era i és molt freqüent en la vall del Nil i per al que no existia una cura
Segons s'ha pogut documentar en la mòmia del faraó.La salut d'este jove espècimen no era molt bona, atenent als resultats de les anàlisis efectuades, els quals indiquen que la seua alimentació era deficient i per a poder moure's es recolzava en pals de fusta. Potser per això es van trobar desenes en la seua tomba, atés que era una cosa molt útil per a poder tindre mobilitat. Una altra cosa és com se li representa en els relleus de les tomba (caçant lleons des d'un carro)
De les anàlisis de ADN nuclear es desvela que la iaia de Tutankamon va ser la reina Tiye i que sa mare va ser possiblement la germana de son pare, cosa prou freqüent ja que les relacions considerades incestuoses en moltes civilitzacions no ho eren a Egipte; per això és molt probable que les dades obtingudes s'ajusten a esta realitat social. Segurament, segons diuen experts genetistes, les anàlisis de ADN mitocondrial serien més eficaços per a conéixer la descendència i branques familiars, ja que es transmet per via materna.
Una vegada més es demostra, perquè, que les disciplines com la medicina, la genètica i altres branques de la biologia poden ser de gran ajuda per a l'estudi dels registros arqueològics. La revolució transdisciplinar només acaba de començar. El coneixement de la història canviarà
La mort de Tutankhamon fa ara exactament 3.334 anys sempre va estar rodejada de misteri .Fill d'Akenathon el faraó heretge, la primerenca edat de la mateixa 19 anys i l'aparença que existien fractures oseas sempre va fer sospitar l'existència d'un assassinat i un complot al palau.Però la realitat segons mostra la ciència és mes prosaica. Va morir de la combi
nació patològica de la malaltia de Koller II, que deteriora els ossos com a conseqüència de la falta d'irrigació de l'estructura esquelètica, i de paludisme,que era i és molt freqüent en la vall del Nil i per al que no existia una curaSegons s'ha pogut documentar en la mòmia del faraó.La salut d'este jove espècimen no era molt bona, atenent als resultats de les anàlisis efectuades, els quals indiquen que la seua alimentació era deficient i per a poder moure's es recolzava en pals de fusta. Potser per això es van trobar desenes en la seua tomba, atés que era una cosa molt útil per a poder tindre mobilitat. Una altra cosa és com se li representa en els relleus de les tomba (caçant lleons des d'un carro)
De les anàlisis de ADN nuclear es desvela que la iaia de Tutankamon va ser la reina Tiye i que sa mare va ser possiblement la germana de son pare, cosa prou freqüent ja que les relacions considerades incestuoses en moltes civilitzacions no ho eren a Egipte; per això és molt probable que les dades obtingudes s'ajusten a esta realitat social. Segurament, segons diuen experts genetistes, les anàlisis de ADN mitocondrial serien més eficaços per a conéixer la descendència i branques familiars, ja que es transmet per via materna.
Una vegada més es demostra, perquè, que les disciplines com la medicina, la genètica i altres branques de la biologia poden ser de gran ajuda per a l'estudi dels registros arqueològics. La revolució transdisciplinar només acaba de començar. El coneixement de la història canviaràPer saber més:
El relat del descobriment de la tomba de tutankhamon del llibre Déus Tombes y Sabis "val la pena"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada