La taxa de fracassos en la reproducció assistida es dispara a partir dels 40 - Les dones posterguen la maternitat per a cimentar la seua carrera professional
Els canvis socioeconòmics han dut a moltes dones a escoltar el seu rellotge biològic molt més tard i, per tant, a confiar la seua fertilitat al laboratori. En els últims vint anys, l'edat mitjana en que la dona té el seu primer fill ha saltat de la vintena a la trentena. S'han duplicat les dones que esperen per a tenir al seu primer fill més enllà dels quaranta anys. Entre l'any 2002 i el 2004, les clíniques de reproducció assistida van augmentar les seues clientes en un 25%, segons un estudi del Comitè Internacional per a la Supervisió de la Reproducció Assistida. No obstant això, segons un estudi realitzat per l'Institut Dexeus amb més de 2.000 dones majors de 40 anys, la tècnica també té límits. Entre els 40 i els 45, només entre el 5% i el 8% de les dones assoleix quedar-se embarassada per inseminació artificial. Per fecundación in vitro (FIV) s'aconsegueix la gestació entre un 30% i un 40% de les vegades.
Entre les dues tècniques més freqüents que són la inseminació artificial i la fecundació in vitro, la segona és més efectiva encara que la taxa d'èxit cau en picat amb l'edat. La majoria de pacients prefereix les tècniques que els permeten utilitzar els seus propis òvuls. Però entre els 40 i els 45 anys es tracta d'un compte enrere perquè les taxes d'èxit descendeixen dràsticament. De fet, la cartera de serveis dels hospitals públics no inclou la FIV en majors de 40 anys, perquè els baixos percentatges d'èxit no justifiquen la despesa que suposa. Passats els 44 anys, es recomana recórrer a la donació d'òvuls o l'adopció d'embrions congelats donats per altres parelles.
Les clíniques espanyoles de reproducció assistida no ofereixen aquests serveis a dones majors de 50 anys per considerar que les possibilitats d'èxit són molt baixes i que pot suposar riscos per a la salut.
Les dones que decideixen congelar els seus òvuls són previsores i adinerades. El tractament per a extreure els òvuls costa 3.500 euros. Més uns altres 400 per cada any que es guarden congelats.
Font d’informació: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/tarde/vitro/elpepusoc/20100216elpepisoc_9/Tes
És una notícia que m'ha sorprés negativament, perque no creia que avui en dia, amb tota la tecnologia i tot lo avançada que està, encara hi existixca un percentatge tan alt de fracasos de fecundació 'in vitro'. M'ha agradat llegir-la perque me informat millor sobre aquest tema.
ResponElimina