
La grandària de les partícules de pols atmosfèrica influeix sobre el clima, ja que les més menudes el refreden al reflectir la radicació solar cap a l’espai i les més grans l’escalfen a l’atrapar la radiació del sòl, reforçant l’efecte hivernacle. En l’actualitat, un investigador nord-americà, a partir d’un got de vidre trencat al sòl, afirma que les estimacions anteriors no són correctes. Jasper Kok afirma: “ Encara que siguen menudes, les partícules de pols del sòl es comporten en un impacte igual que ho fa un got que cau al sòl.” Els resultats d’aquesta investigació podrien ser útils per a millorar la predicció meteorològica a les zones polsegoses.
L’investigador afirma també que la distribució dels aerosols de pols emès es comprèn malament. Ell ha estudiat un tipus concret de partícules atmosfèriques de pols mineral. Aquestes poden mesurar fins a 50 microns de diàmetre i romanen poc de temps a l’aire, mentre que les partícules més menudes poden romandre una setmana, desplaçant-se pràcticament per tot el planeta. Aquest anàlisi indica que la proporció de partícules grans respecte a la de menudes és entre 2 i 8 voltes superior a la que es pensava fins el moment.
A banda del refredament o l’escalfament del planeta, aquestes micropartícules produeixen un altre efecte. Els ecosistemes marins estiguen possiblement rebent més ferro del que pensàvem per l’absorció del CO2 de l’atmosfera. Aquest fet augmentaria la capacitat d’albelló dels mars. Per últim apareix un altre efe

Aquest estudi es centra en el patrons de fractura de les partícules, basant-se en els del vidre. Per a molts científics : “La idea de que tots els objectes es fracturen de la mateixa forma és bonica, és la natura creant ordre en el caos”
Notícia original
Notícies relacionades:
Efecte de la pols atmosfèrica
Pols atmosfèrica com a regulador de la temperatura a l'Atlàntic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada