Durant la història de la Terra cinc han sigut les extincions massives més importants. Una d’elles es donà entre 378 i 375 milions d’anys, l’anomenada extinció del període Devonià. Ara, Alycia Stigall exposa a un estudi que els ecosistemes actuals del planeta poden acabar com aquesta extinció de fa 375 m.a. a causa de la gran pèrdua de diversitat a que estan sent sotmesos.
A aquells anys el nivell oceànic augmentà considerablement, canviat la forma del relleu de les terres emergides. A causa d’aquests canvis geològics algunes espècies exploraren nous territoris desconeguts fins el moment, acabant amb les espècies que ja hi habitaven. L’ecosistema marí es va veure col•lapsat i els escull de coral desaparegueren, i no aparegueren de nou fins 100 milions d’anys després.
En realitat, la quantitat d’extincions d’aquella època no fou superior a la taxa natural de pèrdua d’espècies, el problema fou que molt poques foren les espècies que sorgiren. És per això que Alycia Stigall assegura que aquest fet va ser una crisi de biodiversitat.
En realitat, la quantitat d’extincions d’aquella època no fou superior a la taxa natural de pèrdua d’espècies, el problema fou que molt poques foren les espècies que sorgiren. És per això que Alycia Stigall assegura que aquest fet va ser una crisi de biodiversitat.
L’experta ha centrat el seu estudi en l’ investigació de certs animals marins de l’ època per observar com van anar evolucionant i com es produí l’especiació. Amb açò, ha arribat a la conclusió que la pèrdua d’especiació va ser conseqüència de les espècies invasores, que són un factor causal de la biodiversitat. Així, és d’esperar que els ecosistemes moderns , en els quals l’activitat humana ha introduït un gran nombre d’espècies invasores, manifeste una pèrdua similar d’especiació.
Per damunt, la taxa d’extinció actual és major que la de les anteriors extincions, inclosa la dels dinosaures. En quant a la crisi de fa 370
Per damunt, la taxa d’extinció actual és major que la de les anteriors extincions, inclosa la dels dinosaures. En quant a la crisi de fa 370
m.a. el nombre d’éssers aquàtics caigué considerablement, mentre que la taxa de supervivència fou molt major entre els animals de terra ferma.
Notícia original
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada