Els estrògens que han
estat vinculats amb certs beneficis sobre la salut, com un menor risc
d'infart en dones, tenen també un paper protector enfront del
desenvolupament d'alguns tipus de leucèmies i altres trastorns
sanguinis. Així ho han constat científics espanyols del Centre
Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) en un estudi que, a
més de les virtuts d'aquestes hormones femenines, han comprovat en
ratolins que un fàrmac que ja s'utilitza per a alguns tumors, com el
de mama, també podria ser vàlid per frenar la progressió de certs
tumors hematològics.
El descobriment va sorgir
de casualitat, com ocorren molts avenços dins de la investigació
biomèdica. Els científics estaven analitzant el tamoxifèn, que és
un anàleg dels estrògens, per induir una modificació genètica i
van veure una mica més: "Ens vam adonar que els progenitors
hematopoètics (les cèl·lules mare sanguínies) es veien afectats
quan injectàvem aquest fàrmac", explica Simón Méndez-Ferrer,
que ha dirigit al grup d'investigadors del CNIC que han participat en
aquest estudi en col·laboració amb els laboratoris dels doctors
Jürg Schwaller i Radek Skoda, de l'Hospital Universitari de Basilea
(Suïssa).
Aquest descobriment,
aparentment bàsic, pot tenir una aplicació directa per a certs
tipus de càncer de la sang com les neoplàsies mieloproliferatives.
Aquestes s'originen per la proliferació descontrolada de les
cèl·lules mare o progenitors hematopoètics. En estudis amb
ratolins modificats genèticament perquè desenvolupessin aquest
trastorn i als que havien injectat tamoxifèn, es va comprovar que el
fàrmac "restaura el control de qualitat que les cèl·lules
posseeixen però que, en aquests pacients, s'ha perdut", indica
Méndez-Ferrer. Aquest control de qualitat, denominat en termes
científics apoptosi, suposa la mort cel·lular i impedeix que les
cèl·lules creixin descontroladament. "Aquest és el mecanisme
pel qual el tamoxifèn bloqueja la malaltia mieloproliferativa",
apunta el principal investigador de l'estudi les dades del qual s'han
publicat a la revista Cell Stem Cell.
L'efecte detectat ha estat
amb dosis similars que s'utilitzen habitualment per a tractaments
hormonals en certs tumors com els de mama. "Per aquest motiu,
seria un fàrmac a avaluar en un assaig clínic", indica
Méndez-Ferrer qui assegura que ja estan negociant per aconseguir
finançament per dur a terme aquest assaig clínic que es faria en
fase II en diversos centres hospitalaris alhora .
Hi ha diversos tipus de
neoplàsies mieloproliferatives però cada subtipus es dóna en una
persona de cada 100.000. "Són malalties poc freqüents, però
cròniques de manera que la prevalença és alta perquè es van
acumulant els casos. S'estima que hi ha uns 2.000 nous casos a
l'any", aclareix Joaquín Martínez López, cap de Secció
d'Hematologia de l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid.
Malgrat l'avanç en
teràpies aconseguit en els últims anys, no hi ha cap fàrmac que
elimini aquests trastorns de la sang l'evolució dels quals varia en
funció del tipus. "Els fàrmacs que hi ha no són curatius a
excepció del trasplantament de medul·la òssia que no sempre es pot
fer", explica Martínez López. "És molt important que a
Espanya hi haja investigadors que aconsegueixen descobriments tan
rellevants com aquests", conclou.
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada