domingo, 1 de febrero de 2015

Els estrògens tenen un paper protector enfront de certes leucèmies

Els estrògens que han estat vinculats amb certs beneficis sobre la salut, com un menor risc d'infart en dones, tenen també un paper protector enfront del desenvolupament d'alguns tipus de leucèmies i altres trastorns sanguinis. Així ho han constat científics espanyols del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) en un estudi que, a més de les virtuts d'aquestes hormones femenines, han comprovat en ratolins que un fàrmac que ja s'utilitza per a alguns tumors, com el de mama, també podria ser vàlid per frenar la progressió de certs tumors hematològics.
El descobriment va sorgir de casualitat, com ocorren molts avenços dins de la investigació biomèdica. Els científics estaven analitzant el tamoxifèn, que és un anàleg dels estrògens, per induir una modificació genètica i van veure una mica més: "Ens vam adonar que els progenitors hematopoètics (les cèl·lules mare sanguínies) es veien afectats quan injectàvem aquest fàrmac", explica Simón Méndez-Ferrer, que ha dirigit al grup d'investigadors del CNIC que han participat en aquest estudi en col·laboració amb els laboratoris dels doctors Jürg Schwaller i Radek Skoda, de l'Hospital Universitari de Basilea (Suïssa).

Aquest descobriment, aparentment bàsic, pot tenir una aplicació directa per a certs tipus de càncer de la sang com les neoplàsies mieloproliferatives. Aquestes s'originen per la proliferació descontrolada de les cèl·lules mare o progenitors hematopoètics. En estudis amb ratolins modificats genèticament perquè desenvolupessin aquest trastorn i als que havien injectat tamoxifèn, es va comprovar que el fàrmac "restaura el control de qualitat que les cèl·lules posseeixen però que, en aquests pacients, s'ha perdut", indica Méndez-Ferrer. Aquest control de qualitat, denominat en termes científics apoptosi, suposa la mort cel·lular i impedeix que les cèl·lules creixin descontroladament. "Aquest és el mecanisme pel qual el tamoxifèn bloqueja la malaltia mieloproliferativa", apunta el principal investigador de l'estudi les dades del qual s'han publicat a la revista Cell Stem Cell.

L'efecte detectat ha estat amb dosis similars que s'utilitzen habitualment per a tractaments hormonals en certs tumors com els de mama. "Per aquest motiu, seria un fàrmac a avaluar en un assaig clínic", indica Méndez-Ferrer qui assegura que ja estan negociant per aconseguir finançament per dur a terme aquest assaig clínic que es faria en fase II en diversos centres hospitalaris alhora .
Hi ha diversos tipus de neoplàsies mieloproliferatives però cada subtipus es dóna en una persona de cada 100.000. "Són malalties poc freqüents, però cròniques de manera que la prevalença és alta perquè es van acumulant els casos. S'estima que hi ha uns 2.000 nous casos a l'any", aclareix Joaquín Martínez López, cap de Secció d'Hematologia de l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid.

Malgrat l'avanç en teràpies aconseguit en els últims anys, no hi ha cap fàrmac que elimini aquests trastorns de la sang l'evolució dels quals varia en funció del tipus. "Els fàrmacs que hi ha no són curatius a excepció del trasplantament de medul·la òssia que no sempre es pot fer", explica Martínez López. "És molt important que a Espanya hi haja investigadors que aconsegueixen descobriments tan rellevants com aquests", conclou.



Vídeo:


No hay comentarios:

Publicar un comentario