miércoles, 7 de mayo de 2014

Els neandertals tenien menor diversitat genètica que els humans actuals

L’estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el que també han participat la Universitat d’Oviedo i l’Institut d’Antropologia Evolutiva de l’Institut Max Planck, revela que aquella espècie estava distribuïda en xicotets grups allunyats entre si i amb lleugeres diferències genètiques.
El treball analitza l’exoma de diversos individus neandertals i d’un denisovano de tres regions diferents: la cova d’El Sidrón, a Astúries; la cova de Vindija, a Croàcia, i la cova de Denísova, a Sibèria.
Analitzar els diferents exomes ha permés identificar els canvis d'aminoàcids derivats compartits per estos homínids arcaics i que no ocorren, o a penes ho fan, en els humans actuals. L’investigador Antonio Roses va afirmar: "Aquests resultats obrin la porta a identificar la base genètica dels canvis fenotípics produïts en els processos evolutivos", qui ha apuntat que les lleugeres diferències genètiques entre les poblacions neandertales podrien deure's que les relacions endogàmiques van poder ser més comuns que en l'actualitat.
L'estudi aborda per primera vegada la identificació dels gens potencialment responsables dels canvis físics dels homínids arcaics i dels humans recents. La comparació dels exomas fòssils amb els de diversos humans moderns d'África, Europa i Àsia mostra que el llinatge comú de denisovanos i neandertals va acumular nombroses mutacions en els gens que controlen la forma de l'esquelet, distribució del pèl, metabolisme i sistema cardiovascular.
Els canvis que afecten específicament el llinatge dels neandertales, després de separar-se dels denisovanos, té a veure amb gens relacionats amb l'hiperlordosi o augment en la curvatura de la columna vertebral. Al contrari que al llinatge dels Homo sapiens, on el canvi genètic es concentra fonamentalment en certs gens implicats en el comportament i en la pigmentació de la pell.
En conclusió, la investigació revela que al llarg del procés evolutiu, en el llinatge sapiens s'han produït mutacions en gens que afecten l'agressivitat i l'hiperactivitat, tot i que encara es desconeix si estos canvis genètics han augmentat o reduït els nivells d'estes pautes de comportament.

Notícia original

Notícies relacionades:

- El 2% dels nostres gens són neandertals.  

- El sexe entre homínids va fer desaparéixer als neandertals.

Vídeo:


No hay comentarios:

Publicar un comentario