demexperimentar amb altres animals que no posseeixen aquesta habilitat per intentar que la tinguen.
El peix zebra (per exemple) és capaç de regenerar la seua cola i als 7 dies lluir-ne una igual que l’ anterior. El danio cebrado va ser el protagonista dels experiments d’ un grup de Izpisúa.
Aquest procés de regeneració és similar al desenvolupament embrionari, és a dir, les cèl·lules a partir de les quals es forma el nou òrgan experimenten un procés de “desdiferenciació” que les fan similars a les cèl·lules mare embrionàries. Per a fer això tenen que reactivar els gens, però com? Aquests gens tenen unes marques que són les que controlen la seva activitat. La combinació apropiada d’estes marques epigèniques determina que un gen estiga actiu o inactiu.
Després de l’ amputació de la cola, en la ferida que es queda apareix un cúmul de cèl·lules que modifiquen les marques, és a dir, els gens que permeteixen donar origen al nou membre “s’ encén”, i una vegada s’ ha reconstruït “s’apaguen”.
- El paper del sistema immune
Una incògnita per resoldre és, quines senyals causades per l’ amputació del membre són les que donen aquest procés de “desdiferenciació” cel·lular.L’ equip Salk diu que la inflamació està lligada ala regeneració. Izpisúa diu que la clau està en la resposta del nostre sistema immune a l’ agressió.
- Una alternativa a les cèl·lules mare
Hui en dia, l’ alternativa més plausible per fabricar òrgans és la teràpia amb cèl·lules mare. Aquesta opció de les cèl·lules mare està molt bé, però pot causar molts problemes, així que la regeneració endògena seria molt millor, més segura i mes precisa.
- Regeneració i càncer
La tornada a l’ estat primitiu que experimenten les cèl·lules del blastema és pareguda a la que sofreixen les cèl·lules cancerígenes. La diferència es que la “desdiferenciació” que vegem en el peix zebra té un fi i per això no s’ origina un càncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada