miércoles, 2 de noviembre de 2011

Els 'sapiens' arribaren a Europa Occidental fa 45.000 anys.

Restes fossilitzades, trobades fa dècades, han estat analitzadess de nou i, segons els investigadors, van pertànyer a 'Homo sapiens' de fa entre 40.000 i 45.000 anys que van viure a Itàlia i al sud d'Anglaterra.

Els fòssils més antics, que s'havien trobat, eren els de Romania i tenien menys de 40.000 anys.

Un dels fòssils de l'estudi part d'un maxil · lar superior, va ser trobat el 1927 a la Caverna de Kent, a Anglaterra, situats fa uns 35.000 anys.
Uns investigadors de la universitat d'Oxford han arribat a la conclusió que el fragment maxil · lar superior pertànyer a un humà fa 43.000 anys.

Tom Higham, d'Oxford, detecta en les peces dentals trets que també podrien ser de neandertals, però els seus autors consideren que predominen els de 'Homo sapiens', a qui atribueixen unes eines de pedra trobades en el mateix lloc.


Les dents italians

També s'han trobat dos grans d'nen trobats el 1964 en la Grotta de Cavallo.
Segons els seus autors, aquest infant també era un humà modern i va viure fa entre 45.000 i 43.000 anys. Fins ara es pensava que eren d'un jove neandertal.

Actualment a la Universitat de Barcelona, considera que en el cas de la Caverna de Kent les datacions no estan ben fetes perquè no s'han tingut en compte la història geològica de Kent.

Segons l'opinió de Zilhao, alguns científics es neguen a reconèixer capacitat simbòlica als neandertals "quan fa més de 50.000 anys, ja s'adornave
n i pintaven, com vam demostrar a la Cova dels Avions de Cartagena".









Noticies relacionades:



No hay comentarios:

Publicar un comentario