lunes, 21 de marzo de 2011

Dis-me que uses llana i et diré qui eres.


Quan veiem una dona molt ben vestida amb una bossa de cocodril diem: “ Quina poca vergonya.. pobre cocodril” quan veiem
una altra dona amb un abric de visó diem: “ Ja veus, matar a un podre animalet, per un capritx” quan veiem a una home molt mudat amb una cartera de pell de serp diem: “ Que barbaritat, com pot tenir eixa cartera, pobra serp... quin fàstic”
Però.. quan veiem algú amb un jersei de llana diem: “Pobra ovelleta, el que a tingut que patir...”, la resposta es no, la llana està considerada com una tipus de material més, per a realitzar jerseis, faldes, jaquetes, com si fora el cotó, amb la diferència que aquest per extraure’l, no es realitzen les barbaritats que si pateixen les obelles.
Austràlia, Nova Zelandia i Regne Unit són els grans productors de llana del món, i com a grans criadors, entenen que les ovelles són “coses o artefactes” que produeixen llana i per això, les esquilen, sense cap cura, llescant en molts dels casos trossos de la seva carn. Se'ls oblidà, fa dècades, que són éssers vius, que senten dolor, por i solitud ja que la seua prioritat es aconseguir la major quantitat de llana possible. Però fan moltes altres barbaritats, el seu patiment comença ja, poques setmanes després de nàixer, on a les ovelles se'ls perforen les orelles, se'ls talla la cua i als mascles se'ls castra sense anestèsia, fent una incisió i extraient els testicles, o li col•loquen una lliga en els testicles que els talla la circulació fins que se'ls atrofiïn, produint-los un excessiu dolor.
O també, per variar una mica, cal saber que a la llana de
les ovelles es dipositen paràsits i insectes que posen els seus ouets , que després són capaços de devorar viva a l'ovella. Els criadors o grangers australians i de Nova Zelandia per prevenir aquest atac de puces i insectes, practiquen una cruel operació anomenada “mulesing” que consisteix a col•locar a les ovelles de cap per amunt i lligar les seves potes entre barres de metall per (sense anestèsia) tallar trossos de carn de la grandària d'un plat, al voltant de la seva cua. D'aquesta manera les puces no s'allotjaran en l'ovella, doncs no els agrada la carn viva. Però, aquestes ferides s'infecten i les puces ataquen de qualsevol manera.
Per a concloure, cal dir que, en el present ser un usuari del comerç de la llana és recolzar el negoci que involucra el sofriment de milers d'animals. Existeix roba alternativa a la llana. Vos convide a que ens unim a la moda compassiva, es a dir, no comprem res que involucri l'ús de la llana i pell en general.

  • VÍDEO RELACIONAT



1 comentario:

  1. Realment aquesta noticia m’ha semblat molt impactant, jo sabia que aquests comerciants que treballen amb les pells de certs essers vius mataven als animals però mai havera pensat que arribaven a aquest punt de maltracte i patiment al que sotmeten a les ovelles, en aquest cas, des de que naixen fins que les sacrifiquen per a fer les pells d’abrics, i de bosses de mà, entre altres coses. Em sembla una gran barbaritat que els animals hagen de patir ixes infàmies com és que els arranquen trossos de pell i carn per a desparacitar-los o inclús les castracions sense anestesia que sofreixen; no mereixen sofrir tots eixos patiments per a que després certs éssers (no dic humans perquè no mereixen eixa qualificació després de utilitzar aquestos productes) o individus vagen lluint per ahi les seues pells amb molt d’orgull com si foren més que els altres que no utilitzem estos productes.

    ResponderEliminar