miércoles, 23 de marzo de 2011

Contaminació acústica: un perill per a la nostra oïda

Esta clar que el silenci es necessari en certs moments del dia a dia, però, i a les zones de xarxes ferroviàries, indústries, autopistes pròximes a escoles i habitatges també ho és,no?
Llavors per que hi ha barris que sofreixen les conseqüències d'activitats que haurien de desenvolupar-se a una distància considerable dels llocs en els quals el silenci és un requisit indispensable?
La contaminació acústica és, cada vegada, un problema més greu i comú entre un nombre de persones que va en augment.
D’acord amb estudis mèdics que ens asseguren que tan sols 70 decibels ens poden produir falta de concentració, irritabilitat o inclús taquicàrdies i úlceres, podem imaginar quines seran les alteracions que sofriran les persones que habiten en llocs pròxims a aeroports, ports o industries?
Per tot açò, s’ha proposat una llei que permetrà diagnosticar i identificar els problemes acústics de cada zona per a que, mitjançant la aplicació de mesures adequades, es conseguixca evitar aquestos fets que ens envolten relacionats amb aquest tipus de contaminació.
Així s’ha acordat que els nivells de soroll i vibracions màxims permesos en les andanes, vagons de trens, en tots els transports públics en general, seran menors de 70 decibels, així com els màxims per a edificis públics tant d’ús educatiu, sanitari com cultural no podran sobrepassar els 40 decibels.
En el cas de que aquestes normes foren incomplides s’aplicarien una sèrie de sancions,
excepte en el cas d’aquelles obres o instal•lacions habilitades amb anterioritat a aquesta llei, que superen els valors límits establerts, que tindran un termini de dos anys per presentar una avaluació d'impacte ambiental en la qual conste la incorporació de mesures correctores de la contaminació acústica de la llei establerta.







Enllaços relacionats:


Video:


No hay comentarios:

Publicar un comentario