martes, 12 de noviembre de 2013

El “Bosón de Higgs”

El descobriment del ja famós “Bosón de Higgs” per part dels físics François Englert i Peter Higgs ha fet possible la concessió del Premi Nobel de Física 2013 als mateixos.


Cap a la meitat del segle XX es va desenvolupar la base del Model Estàndard de la Física de les Partícules (MEFP). Aquest no incloïa la massa de les partícules elementals.

L’any 1964 es va formular i introduir al “MEFP” la teoria què dotava a les partícules elementals de massa pròpia gràcies a una capa uniforme que permea l’univers anomenada “capa de Higgs”. Aquesta capa està formada pel “Bosón de Higgs” què interactua amb les partícules (protons, neutrons...). Aquestes adquireixen una inèrcia, una resistència a ser accelerades proporcionalment a la seva massa. A major massa, les partícules interaccionen més amb el “Bosón de Higgs”. Gràcies a açò és poden formar els àtoms.

El “Bosón de Higgs”, va ser descobert al CERN  l’any 2012. La seva teoria va estar formulada l’any 1964 
però no va poder ser demostrada fins a l’any passat.

Els físics teòrics han fet molts càlculs “a cegues” però molt precisos que han sigut acceptats i demostrats temps després. Hi ha casos, com per exemple, l’observació de l’expansió de l’univers que ha possibilitat el desenvolupament de lleis i teories que han provocat revolucions científiques.
Particularment, el “Bosón de Higgs” ha hagut d’esperar uns 50 anys per ser demostrat.

Ha fet falta l’aparició dels també famosos acceleradors de partícules com LHC , al CERN per poder demostrar la seva existència. Ha sigut tot un repte segons molts científics. Aquest accelerador de partícules ha tardat més de deu anys en ser dissenyat, deu anys en ser construït i quatre anys per assegurar el seu èxit. LHC ha sigut capaç d’accelerar protons fins a velocitats pròximes a la de la llum. Els protons segueixen una trajectòria circular de 27 km utilitzant imans. Els protons circulen a través d’un tub la pressió del qual és deu vegades inferior a la de la lluna. 500 col•lisions es produeixen cada segon. Aquesta enorme taxa de col•lisió i l’energia que s’allibera permet detectar els “bosones de Higg”. Els detectors del “Bosón de Higgs” són màquines molt complexes.



Peter Higgs ha dit què el CERN es mereix el Premi Nobel de Física. El que motiva als científics a continuar investigant no són els premis, sinó la pròpia curiositat.




Notícia Original

Notícies Relacionades:

Peter Higgs

Nobel de Física

Video:


1 comentario:

  1. M’ha agradat la manera en que has exposat la noticia ja que ens mostres una informació clara i precisa de la noticia que es l’acceptació de la teoria del bosó de Higgs i en que consisteix aquesta, un tema que opine que es molt interessant i a la vegada molt útil per a conèixer un poc mes sobre el perquè les coses que ens rodegen son com són, o en quest cas sobre la causa que fa que la matèria tinga mes o menys massa.
    Per altra banda he de dir que estic molt d’acord amb la conclusió final que plantejes, ja que el premi Nobel deu de ser com un impuls, una motivació per als científics per a continuar investigant però mai superarà a la força de la curiositat que a nosaltres els humans tant ens caracteritza. També cal destacar, com be ho fa el físic que apareix al vídeo que ens mostres, el treball de centenars de científics que com els iniciadors d’aquesta teoria, François Englert i Peter Higgs, feren possible que aquesta teoria poguera ser acceptada hui en dia.

    ResponderEliminar