Per a la majoria de la població, la talidomida està associada a malformacions en nounats. L'escàndol dels efectes adversos produïts per aquest fàrmac als anys seixanta, quan s'utilitzava per a combatre les nàusees de les embarassades, encara roman viu. Però el producte es resisteix a desaparèixer. Primer, com part del tractament de la lepra. Ara, com a remei a altres tipus de malalties com per exemple la telagientacsia hemorrágica hereditària (també anomenada síndrome de Osler-Weber-Rendu). Aquesta malaltia consisteix en que les persones desenvolupen unes malformacions en els vasos sanguinis, que els fa més dèbils i es poden trencar ocasionant hemorràgies.
En concret, un estudi fet per l’Institut Nacional francès de la Salut, ha mesurat la freqüència de les epistaxis (sagnats nasals). En les persones afectades, aquests episodis són habituals, poden afectar la seua qualitat de vida i no tenen tractament. Però sembla que amb la talidomida la situació millora, ja que, almenys en ratolins, es produeix un enfortiment de les parets de les artèries, el que evita el sagnat.
La síndrome de Osler-Weber-Rendu és una malaltia hereditària molt poc freqüent. En els casos més greus, els pacients necessiten "transfusions de sang repetides".
Font d’informació: http://www.elpais.com/articulo/salud/talidomida/pervive/gracias/nuevas/aplicaciones/elpepusal/20100406elpepisal_1/Tes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada