lunes, 3 de febrero de 2014

El patètic destí de la formiga zombi

La formiga ix tard de casa, avança sense destí fixe i com si anara drogada. Després d’aquest viatge peculiar, s’obri la gola i mossega el nervi principal. Tarda sis hores en morir. Aleshores, Ophiocordyceps, el bacteri que viu al seu cervell, creix i fabrica espores per a infectar altres formigues. “Aquest és l’exemple d’una formiga zombi, controlada per un paràsit” explica l'investigador David Hughes.

Shelley Adamo, professora de la Universitat de Dalhousie (Canadà), afirma que aquests éssers ens poden desvelar molts secrets sobre com funciona el cervell. Així com la neurociència s’aproxima al pacient amb tècniques molt generals, aquests paràsits ho fan de manera més general.

Segons  Santiago Merino, professor d’investigació del CSIC i director del Museu Nacional de Ciències Naturals, més de la meitat dels éssers vius es comporten com un paràsit almenys una vegada en la vida. “Hi ha fins paràsits de paràsits!”. No obstant, tan sols una petita part és capaç de controlar el seu hoste.

Un exemple, apart del ja esmenat, és el de l’artròpode del gènere Sacculina, que infecta a un carranc mascle i li destrueix la glàndula androgènica, de manera que fa que aquest cuide els ous infectats com si foren seus, ja que l’ha “feminitzat”.

Noticia original

Noticies relacionades

-El canvi climàtic s’associa a un increment general de paràsits en las aus.

-La mosca de la fruita banya els seus ous en alcohol per a prevenir infeccions.

Vídeo relacionat



2 comentarios:

  1. Aquesta noticia resulta realment curiosa, ja que pareix realment difícil que un organisme microscòpic siga capaç de controlar la conducta d'un ésser viu. També destaca la possibilitat d'augmentar el coneixement del cervell, cosa que pot causar un futur desenvolupament d'aquest òrgan.

    ResponderEliminar
  2. Aquesta noticia em pareix molt interessant, ja havia llegit sobre aquest fong però encara no sabia que les formigues obrien la boca i s’enclaven en la fulla per subjecció d’aquest fong, a més el possible descobriment del funcionament del cervell. Em pareix una bona aportació al blog

    ResponderEliminar