Una investigació, en què participa la Universitat del País Basc, explica perquè alguns medicaments per l'esquizofrènia no són efectius en 1 de cada 3 pacients.
Aquesta malaltia crònica afecta l'1% de la població mundial.
Els investigadors van analitzar les alteracions epigenètiques (alteracions en els gens provocades per factors externs) implicades en la resistència al mètode amb antipsicòtics atípics.
Amb el pas del temps, el cervell dels esquizofrènics es produeix l'augment de l'enzim HDAC2, i aquest enzim és el responsable dels canvis genètics.
La medicació proposada per tractar l'esquizofrènia podria ser la responsable de la potència al tractament crònic.
Després estudiar en un teixit post mortem de pacients esquizofrènics i en models animals, és el següent: l’objectiu dels fàrmacs antipsicòtics atípics és el receptor 5HT2A de la serotonina, un neurotransmissor que en els esquizofrènics es troba alterat i produeix visions.
Altra investigación, demostrà que el tractament perjudica el glutamatèrgic. Redueix els receptors mGlu2 del neurotransmissor glutamat, la qual cosa augmenta els símptomes perjudicials.
La causa d'aquest trastorn és l'augment, produit per la medicació, de l'activitat de l'enzim HDAC2, que porta a impedir el receptor mGlu2.
- Noticia original
- Noticies relacionades:
- Hipòtesi glutamatèrgica de l'esquizofrènia
- Causes de l'esquizofrènia
- Un test facilita el diagnòstic de l'esquizofrènia
- Video:
Vaja, desconeixia aquest fet i resulta interesant que una medicació contra una malatia, en aquest cas l'esquizofrènia, cree al mateix temps factors que provoquen la resistència al tractament. Aquest fet em fa plantejar-me que si encara que es tracta d'una medicació que se suposa que t'ha d'ajudar, pot ser el perjudica i no acaba de funcionar de la manera que seria correcta.
ResponElimina