La majoria dels volcans estàn
situats en zones on interactuen les plaques continentals. En aquests
llocs, l'escorça continental és més feble, i el magma pot
obrir-se pas fins a la superfície.
Els punts calents volcànics tenen
una naturalesa diferent. Es tracta de punts que, sense estar
necessàriament prop de fronteres entre plaques continentals, tenen
major activitat volcànica que els seus voltants.
Fins ara, havia estat difícil
determinar la naturalesa de la font del punt calent i la seva
ubicació en el
mantell. Una explicació descriu corrents estretes de magma que flueixen
fins a la superfície de la Terra des de la frontera entre el
nucli, de ferro líquid i el mantell sòlid
. Però quin material pot estar emmagatzemat en aquesta frontera i
tornar prou lleuger com per elevar-se a través de 2.900 quilòmetres
de mantell sòlid? Aquesta va ser la qüestió que l'equip de Denis
Andrault va abordar quan es va proposar recrear en un laboratori les
condicions existents a la frontera entre el mantell i el nucli de la
Terra.
El investigados van sometre mostres
de roques a una temperatura y presió molt elevades, amb un faig de
rajos X, y han demostrar per primera vegada que la roca fundida baix eixes
condiciones es lleugera. Aixo ha permés que masses de roca líquida
originades en un punt calent es moguen de nou lentament cap amunt com
una bombolla en el aigua, fins aplegar a la superficie de l'escorça,
on el muntó de magma fomrarà un volcà. Els punts calens de roca
líquida apareixen en la frontera entre el mantell inferioir sólid y
la capa exetrna líquida del nucli. Aquesta elevació es provocada
per la proximitat del nucli, que té una temperatura prou més
elvada, que causa la fusió de les roques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada