Després de la creació de l'univers pel Big Bang fa 13.000 milions d'anys, el cosmos va quedar en la foscor. No hi havia ni estreles ni galàxies. Només existia el gas (majoritariament hidrógen) que va quedar després del Big Bang. Amb el temps, eixa època va arribar al seu fi. Això va ocórrer quan les primeres estreles es van encendre i la seua radiació va convertir en ions als àtoms de gas de les proximitats. Un experiment va desvelar alguns detalls d'eixa època fascinant de l'univers, la de quan es va fer la llum.
Quan les estreles començaren a brillar, eixa época es coneix com l’Època de la Reionització.
Judd Bowman, de la Universitat Estatal d'Arizona, i Alan Rogers, d'Institut de Tecnologia de Massachusetts, han dut a terme un experiment dissenyat per a detectar un senyal, de l’època arcaica de la reionització de l'univers. El senyal està present en les ones de ràdio emeses per l'hidrogen que va existir entre les primeres galàxies. Algunes d'eixes ones de ràdio estan arribant a la Terra hui en dia, i certes característiques de les ones poden aportar dades decisives sobre l'Època de la Reionització.
A mesura que es van formar les galàxies, van ionitzar l'hidrogen primordial al voltant d'elles i van causar que eixe senyal de ràdio característica i quasi omnipresent de l'hidrogen desapareguera. Per tant, verificant si la línia estava present o no en certes èpoques (lo que s'aconseguix observant a les distàncies corresponents en años-luz), els astrònoms poden obtindre indirectament dades sobre les primeres galàxies i com van evolucionar en l'univers primerenc.
Els primers resultats obtinguts per Bowman i Rogers indiquen que el gas no ionitzat va tardar almenys 5 milions d'anys a ionitzar-se.
Altres notícies relacionades:
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada