Els riscs de l'edició de gens en embrions humans.

En 2003, s'obria pas a la solució de malalties genètiques, per mitjà del desenvolupament de tècniques de teràpia gènica. Una tecnologia esperançadora però enormement difícil per la dificultat de tallar i substituir regions d'ADN alterades sense alterar la resta del genoma.

Açò no és encara possible més que per a unes comptades malalties. Unes investigadores van descobrir un sistema immunològic natural que opera en bacteris consistents en uns enzims denominades Cas.

En 2012 van publicar un article en Science que és capaç de tallar molècules d'ADN en llocs específics i amb precisió. Després va sorgir la idea d'utilitzar esta troballa com a ferramenta molecular en teràpia gènica per, editar les seqüències de determinats gens alterats causants de patologies i corregir-los.

La tècnica s'ha aplicat en el laboratori per a editar i modificar la informació de gens en cèl·lules de múltiples espècies i s'ha demostrat la seua utilitat per a esmenar defectes genètics en ratolins.

Video

Noticia original

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.