Primer coral d'aigua freda en aigües espanyoles

Un equip de científics espanyols ha encontrat un escull en un canyó localitzat al Mar Mediterrani, aquest determinat escull no presenta els colors habituals de les corals tropicals , els més comuns , és a dir , els lluminosos colors rojos, blaus. És el primer d´aquestes característiques ( escull coral·lí en aigues gelades) localitzat en aigues espanyoles.
Cal destacar que els autors i protagonistes d´aquesta expedició i descubriment són l'equip de geòlegs de la Secretaria General del Mar i de biòlegs de l'Institud Espanyol d'Oceanografia, els quals també porten a terme la campanya del vaixell destinat a la investigació Vescomte d'Eza.
Aquest descubriment va ser possible gracies a l´utilització de moderns robots i submarins capaços d´arribar a aigues molt fredes i profundes.



Per altra banda, algunes d´aquestes noves especies son capaçes de frenar el canvi climàtic, ja que tenen la facultat d´absorvir el carboni de l´efecte hivernacle de l´atmòsfera.
Canyó de Avilés , es la zona on es va realitzar la campanya, on es varen cartografiar més de 6.400 kilòmetres quadrats del fons marí, amb l´objectiu d´experimentar nous ecosistemes.
El canyó d'Avilés es va localitzar a 800 metres de profunditat, i concretament en un d´aquests canyons encontraren l'escull de corals d´aigua freda.
Finalement, destacar que tota aquesta campanya i expedició es va realitzar amb cámares de foto i video , on es varen agafar mostres i posteriorment van determinat les corals "Madrepora oculata" i "Lophelia pertusa" i també moltes altres especies.



noticia original:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/21/ciencia/1274454369.html

Nèix mort el segon bou de lidia clonat

S'anava a anomenar 'Glass' però ha nascut mort. El segon bou de brega clonat de 'Vasito', un semental de la ramaderia d'Alfonso Guardiola, no ha sobreviscut al part que s'ha produït aquest dijous a la tarda. L'enllumenament del becerro va transcórrer en la mateixa finca de Melgar de Yuso (Palencia) en la qual dimarts passat va néixer el seu germà, 'Got'.

La mare del becerro mort, una vaca lletera cridada Ángela propietat de Javier Azpeleta, es troba bé. A diferència de 'Got' -que va venir al món a les 6 de la matinada del dimarts, quan tots dormien- el part del segon becerro es va produir a plena llum del dia i ha pogut ser presenciat pels investigadors.

El veterinari Vicente Torrent, president de la Fundació Valenciana d'Investigació, informarà aquest divendres sobre els detalls de l'experiment fallit. El dimecres, el primer becerro va ser presentat als mitjans de comunicació.

No va ser necessari realitzar cesària a Leonís, la vaca que va tenir a 'Got'. El seu part va ser induït diumenge passat i va enllumenar al bou 46 hores després. Si haguessin passat més de 48 hores, els veterinaris haguessin practicat una cesària amb anestèsia epidural.

21 intents i tres embarassos

Les esperances dels investigadors estan ara posades a Cadis, on s'espera que a mitjan agost neixi el tercer toro clonat de 'Vasito'. En aquest cas la mare serà una vaca brava i el part es produirà en la finca de Guardiola, si tot marxa segons el previst.

En total, els investigadors van implantar 21 embrions en 21 vaques de diverses ramaderies (14 eren lleteres i 7 braves), aconseguint un total de tres embarassos. Les dues vaques lleteres que han parit els bous pertanyen al ramader Javier Azpeleta. Julio César Díez González, el veterinari que s'ha encarregat del projecte, considera que la part més crítica és la implantació de l'embrió. Fins que es diagnostica l'embaràs pot transcórrer al voltant d'un mes.

Després, els tres primers mesos de gestació són els complicats. Vicente Torrent explicava el dimecres la seva intenció de seguir clonant a més becerros. Per a dur al cap el procés de transferència nuclear només fa falta una petita mostra de teixit. En el cas de 'Vasito' es va utilitzar mig centímetre de pell per a extreure la cèl·lula de la qual s'obté el nucli, que guarda la informació genètica del bou. El nucli s'introduïx en un òvul de vaca del que s'ha extret prèviament el ADN (perquè l'animal clonat no tingui la informació genètica de la mare). En el laboratori s'obté un embrió, que s'implanta en la vaca que actua com 'mare de lloguer'. El veterinari, de 55 anys, confia que aquest experiment sigui un primer pas perquè es creu un banc de teixits i ajudar a preservar espècies que estan en perill d'extinció.

*Font original:El Mundo

*Videos relacionats:

Descubreixen noves falles al mar Mediterràni

La campanya oceanogràfica internacional MEDOC (Mediterrani Occidental) en el mar Tirrè, coordinada pel consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha finalitzat després de 30 dies de recollida de dades que mostren que la regió està sotmesa a un nou règim tectònic, amb falles de recent creació i dimensions desconegudes.

L'expedició, en la qual han participat un total de 36 científics i 12 tècnics, té com objectiu estudiar les grans falles tectòniques i els volcans submarins que han generat la conca submarina del Tirrè, creada per extensió continental entre la península d'Itàlia i les illes de Sardenya, Sicília i Còrsega.

Les dades obtingudes a bord del buc del CSIC 'Sarment de Gamboa', en col·laboració amb el buc italià 'Urania' i altres equips en terra, mostren que tota la regió està sotmesa en l'actualitat a un canvi en el règim tectònic a causa de els esforços causats per la convergència de la placa tectònica d'Àfrica cap a Europa.

Durant l'expedició s'han adquirit dades sísmiques i acústiques utilitzant per primera vegada el nou equipament geofísico de buc. Mitjançant el tractament matemàtic de les dades, els científics han usat els ecos registrats per a obtenir imatges detallades de la distribució de les masses d'aigua, així com de roques i falles tectòniques en el subsò.

*Font original:El Mundo

*Més informació:

www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2010/05/21/cientifics-descobreixen-noves-falles-tectoniques-al-mar-mediterrani/40743

Primer coral d'aigua freda en aigües espanyoles

No té els lluminosos colors vermells, blaus i ataronjats dels corals tropicals, però l'escull descobert per un equip de científics espanyols en un canó submarí del Mar Cantàbric és d'una gran importància per a la ciència.

Es tracta d'un escull coralí d'aigües fredes, el primer d'aquestes característiques que es localitza en aigües espanyoles.

Els científics van utilitzar moderns robots i submarins per a poder arribar a zones d'aigües molt fredes i profundes, on habiten una immensa multitud d'espècies que són desconegudes. Existeix la convicció que algunes d'elles són capaces de frener el canvi climàtic per la seva funció com albellons de carboni, és a dir, que absorbeixen aquest gas d'efecte hivernacle de l'atmosfera.

Van baixar un vehicle autòmat amb càmeres de foto i video i es van prendre mostres per a determinar l'espècies que el componínan i que van resultar ser els corals 'Madrepora oculata' i 'Lophelia pertusa', acompanyats d'altres moltes espècies d'esponges de cristall, crancs reals, equinoderms, gorgonies i peixos.

*Font original:El Mundo

L'abocament agrana ja els aiguamolls del Mississipí

L'abocament incontrolat de la plataforma enfonsada Deepwater Horizon continua estenent-se pel golf de Mèxic. Ha arribat fins al delta del Mississipí, i s'ha incorporat a un potent corrent que l'arrastra en direcció Florida des d'on es podrà dispersar pel nord de la costa atlàntica.

L'Administració Nacional Atmosfèrica i Oceànica dels EUA assenyala que ja hi ha 54 kilòmetres de litoral tacats de cru i preveu que "una xicoteta porció" del vessament arribe a Florida en 10 dies.

La petrolera BP que és la responsable d'aquest succés, ha afirmat que la fuga és major a la que es va deduir en un primer moment, ja que es va dir que la fuga era d'uns 5.000 barrils diaris, i actualment estan retirant mitjançant un tub de succió 5.000 barrils per jornada i el vertit continua estenent-se, per tant el vertit ha de ser major a l'inicial que es preveia. L'empresa no té unes dades de referència per a dir amb exactitud els litres que contaminen el Golf. El Congrés conta amb una xifra que multiplicaria per 19 les previsions inicials.

Segons l'opinió de Steve Wereley, hi ha 2 fugues i per una s'aboquen 70.000 barrils i per l'altra 20.000. Estima que la fuga és d'entre 76.000-104.000 barrils per jornada, considerant el marge d'error.

El Congrés està preocupat, ja que el cru ha estat abocant-se al mar durant 30 dies i encara no se sap quina és la magnitud que té, i emetrà en els pròxims dies la seua pròpia estimació utilitzant imatge proporcionades per BP.

La petrolera tractarà taponar per tercera vegada les fugues utilitzant una mescla de fang i ciment que injectarà sobre la perforació per la qual emana el cru, ja que anteriorment no va funcionar am campanes de ciment i acer de diferents grandàries, encara que a 1'5 kilòmetres de profunditat encara no s'ha provat a utilitzar aquesta tècnica.

Noticia original

Més informació:
- http://www.elpais.com/articulo/internacional/cientificos/creen/vertido/golfo/Mexico/mucho/mayor/calculado/oficialmente/elpepuint/20100516elpepuint_8/Tes
- http://www.elmundo.es/america/2010/05/20/estados_unidos/1274327682.html

Una extinció de peixos primitius propicià l 'origen dels vertebrats moderns

Fa 360.000 milions d'anys es va produir una extinció massiva de peixos primitius que està darrere de l'origen dels vertebrats moderns i inclús dels éssers humans. Açò és el que asseguren dos investigadors de la Universitat de Chicago.

Aquesta catàstrofe, que es suposa que era una glaciació, pareix que té més importància de la que li se va donar. Al parèixer va provocar una extensió del coll de les espècies que existien en eixe moment.

Els científics, senyalen que en eixe moment van desaparèixer els peixos paquiderms escorçats, d' entre els quals es troben depredadors marins prou salvatges i també els peixos amb aletes pedunculades.

No obstant, totes eixes espècies que en un moment eren dominants, van ser reemplaçades. De manera que els que van sobreviure, després es van estendre de manera espectacular.

Els tetràpodes d' on provenen els vertebrats terrestre, inclòs l’ésser humà havien començat a tindre la tentació d'eixir de l'aigua.

Després, es va extingir, però poc a poc els tetràpodes es convertiren en els animals ancestrals dels terrestres vertebrats, des de els mamífers als pardals.

Aquestes investigacions, sempre s'havien fet amb fòssils d'invertebrats, com mol·luscos que son molt més comuns però gràcies a les noves tècniques de processament de dades, s'han pogut observar millor els canvis.

Aquesta extinció va coincidir amb la formació d'un glaçar que va fer baixar el nivell del mar dràsticament. En aquest moment, es va produir l'augment de nutrients i falta d’oxigen en alguns nivells , la qual cosa, va provocar canvis en la fauna.

Noticia original:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/17/ciencia/1274113788.html

Els científics creuen que l’abocament en el Golf de Mèxic és molt major de lo calculat oficialment

S’han trobat columnes enormes de petroli baix del Golf de Mèxic, que estan eliminant l’oxigen del voltant, la qual cosa, suposa una amenaça per a la vida marítima.

Les columnes no es poden observar en les imatges que envia el satèl·lit i així avaluar la quantitat de petroli, pel que suposa, que potser que hi haja més quantitat de la que s’estima.

S’ha calculat, que el nivell d’oxigen en una de les columnes ha descendit un 30% i continua baixant.

Els científics, de l ’Institut Nacional de Ciència y Tecnologia Submarina i altres centres d’ investigació, creuen que l’ús de productes químics per a dissipar el petroli, poden ser els responsables de les anomenades columnes, ja que han diluït el petroli cru (què és una mena de bossa formada per la mescla del petroli amb aigua i sals).

British Petroleum està injectant aquestos productes en el focus de l’abocament. Segons el cap d’operacions el procés pareix estar funcionant.

Aquestos compostos, s’estan encarregant de diluir el petroli en xicotetes gotes per a que siguen més fàcilment ingerides per alguns microorganismes marins.

Aquest cru, porta escapant al mar, des de el 20 d’abril, quant una explosió va destruir una plataforma petrolífera i va matar onze treballadors. Al parèixer, ara s’està calculant que la fuga podria emetre entre 25.000 i 80.000 barrils al dia.

Notícia original:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/cientificos/creen/vertido/golfo/Mexico/mucho/mayor/calculado/oficialmente/elpepuint/20100516elpepuint_8/Tes

Video on un equip observa la zona des d'un avió i ens mostra la gran taca de cru:

Massa calor per als fardatxos.

Els fardatxos i lagartijes per tal de regular la seua temperatura corporal es posen al sol, i quan fà massa calor busquen un refuig més fresc.
Degut a les condicions del calentament global, han mort moltes lagartijes, ja que aquestes especies passen moltes hores refugiades i per tant tenen menys temps per poder alimentar-se, es reprodueixen menys...
L´extenció dels fardatxos produeix efectes negatius en la supervivència d´altres espècies que s´alimenten d´ells, i també en la regulació de poblacions d´insectes.
En cas de no relantizar el calentament global, moltes espècies de fardatxos corren risc d´extinció, aquesta proyecció va ser afirmada per Barry Sinervo.




Aquest estudi s´ha extés per diferents zones en tot el món. Gracies a aquesta informació diversos científics han realitzat un model de risc d´extensió tenint en compte les variables climàtiques i fisiològiques relacionades amb la regulació tèrmica dels rèptils per investigar i observar la perspectica que els espera als fardatxos.
De la Riva destaca que la pèrdua de la diversitat de fardatxos i lagartijes tindrà conseqüències per a la cadena alimentaria.
Una altra causa d´extensió es un canvi ambiental, ja que es fonamental adaptar-se a les noves condicions. De la Riva afirma que nombrosos fardatxos de distints continents presenten limitacions fisiològiques que els impedix adaptar-se.
Estudis han demostrat un augment de temperatura de dos a tres graus en primavera en les zones de Yucatàn, on s´han investigat poblacions de fardatxos.




Per altra banda, aquestos estudis també demostren que els fardatxos vivípars són més sensibles que els ovípars.
Segons Fausto Méndez, destaca que va ser molt impactant encontrar que les poblacions estudiades cercanes a la ciutat de Mèxic ara ja no estàben allí o habien canviat la seua distribució dràsticament.
Finalment destacar que les regions on les poblacions de fardatxos són mes vulnerables són aquelles on es produeix un augment de temperatura en la temperatura de reproducció dels animals, generalment aquesta situació és visible en les regions tropicals i d'alta montanya.


noticia original:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Demasiado/calor/lagartos/elpepusoccie/20100513elpepusoc_17/Tes

El volcà d´Islandia seguirà actiu durant semanes o inclús mesos

Domingo Gimeno ( vulcanòleg de la Universitat de Barcelona) , afirma que en les últimes semanes el volcà Eyjafjalla ha rebut nou magma des del mantell terrestre, i per tant, el volcà hi hi ha sufrit una reactivació.
Hipòtesis afirmen que pot ser aquest volcà puga produir activitat eruptiva en les pròximes semanes i mesos.



Aquest investigador espanyol junt amb altres , són els responsables de l´anàlisis científic per estudiar el volcà islandés.
Des del punt de vista de Fernàndez Turiel, els efectes negatius sobre l´intensitat explosiva i condicions metereològiques continuaràn.
Per altra banda, aquestos científics conclouen que l´activitat explosiva, concretament en columnes piroclàstiques, alcanzen els 5 o 6 kilòmetres d´altura, ocasionant la dispersió de cendres cap a l'est i sudest del volcà, i per tant, recubreixen tota la glacera de la cima del volcà.



Aquest nou fet de l'Eyjafjalla, és a dir, rebre magma des del mantell terrestre, suposa una elevada erupció fins a la cambra magmàtica superficial.
A més a més, la UB informa que els experts dedicats a la investigació cintífica han estudiat l´avanç lent del front de lava per la llengua de la glacera Gígjokul. Esto genera núvols de color blanc formats per vapor d´aigua. Una consecuéncia negativa d´aquest fet és la destrucció d´un llac de desgel al final de la llengua de la glacera.
Finalment, destacar que els investigadors espanyols han agafat mostres de cendres per analitzar-les en els laboratoris espanyols.








noticia original:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/volcan/Islandia/seguira/activo/durante/semanas/incluso/meses/elpepusoccie/20100511elpepusoc_6/Tes

Els boscos es desplacen cap al nord a una velocitat de 5 kilòmetres pes any

Si el canvi climàtic continua amb la evolució que porta, el boscos del sud d'Europa podrien estar en perill, ja que les masses forestals es desplacen cap al nord a una mesura de 5 kilòmetres per any.

Segons el científic hongarès Csaba Mátyás, el desplaçament septentrional es dona a una velocitat de 5 km per any, una velocitat que poden seguir tant insectes com setes, cosa que no poden fer els arbres. Degut a açò, ha explicat que s'ha de donar resposta en poc de temps.
Junt a aquest moviment, se sumen els pronòstics que les sequeres seran molt més freqüents des de meitat segle, la qual cosa afectarà sobretot a les planes. Les sequeres estan afectant als països del sud i sud-est europeu, provocant una mortalitat en massa.

Csaba Mátyás, explica que a les regions més pròximes al Mediterrani, aquestos processos de mortalitat als boscos ja són visibles.
Com a resposta, planteja importar espècies més resistents front a les sequeres per a no perdre massa forestal, adaptant-les al canvi climàtic, fent que els nous arbres es facen resistents a la falta d'aigua.

A més, afirma que els boscos en conjunt tenen una major capacitat de protecció segons les investigacions genètiques, que contradiu la proposta dels ecologistes de la tala selectiva en les explotacions forestals, cosa que provoca l'augment de la separació entre els arbres i es modifiquen les condicions ambientals (temperatura) degradant la resistència dels boscos.
Gábor Figeczky, segon director, indica que la tala selectiva que no talle tots els exemplars d'una zona i permeta regenerar la massa forestal pot ser la solució.

És important que el ser humà no intervinga, ja que hi ha que donar l'oportunitat a la natura de que es regenere de forma natural. Una altra forma d'ajudar a la regeneració seria reduir els herbívors i augmentar els carnívors.

Noticia origial

Més informació:
- http://www.noticiasforestales.com/2010/05/desplazamientos-de-los-bosques-por-el.html
- http://www.plataformasinc.es/index.php/esl/Entrevistas/Los-efectos-del-cambio-climatico-ya-se-observan-en-los-bosques-leoneses

Jugant a atrapar la llum del Sol

Entre les fonts d’energia renovables, el Sol ocupa un lloc privilegiat, ja que és una substància neta, gratuïta e inesgotable, la potència del qual és enorme. Una hora de Sol serviria per a abastir durant tot un any les demandes energètiques de la humanitat , encara que el gran problema que es troben els científics és a l’hora d’aconseguir captar-la eficaçment.

Al 1954 als laboratoris Bell, van fabricar la primera cèl·lula fotovoltaica, la qual realitzava dues funcions: la de capturar la llum solar i la de conversió d’aquesta en electricitat. Mitjançant els concentradors solars és possible separar i optimitzar aquestes dos funcions.

Aquests dispositius capturen, concentren e intensifiquen la radiació solar en una xicoteta àrea on se situa la cèl·lula fotovoltaica, que tindrà que convertir la llum únicament. D’aquesta forma es necessita menys superfície activa i es genera més energia elèctrica, però per a que els concentradors puguen funcionar així, deurien d’estar en tot moment encarats cap al Sol. Per a que açò siga possible hauria d’haver un sensor que detectara la posició del Sol i un sistema mecànic que els permetera girar, a més d’estar suficientment separats per a evitar sombres.

Per a evitar tots aquests problemes, s’està investigant un sistema de captura d’energia solar anomenat concentrador solar luminiscent. Consesteix en unes pintures o tints luminiscents que al dipositar-los sobre una superfície de cristall actuen com a guia de les ones, capturant la llum solar i redirigint-la i concentrant-la sobre els extrems del mateix, on se situa la cèl·lula fotovoltaica. Per a ser possible, la llum reemesa per les pintures ha de ser diferent longitud d’ona que la de la llum absorbida.

Els tintes emeten la llum isotròpicament, i aquesta es propaga per reflexió interna. Mitjançant unes antenes moleculars intel·ligents es capta la llum solar des de qualsevol angle, però sols la reemiteixen anisotòrpicament en una sola cara del cristall evitant les pèrdues per la cara del mateix. Daquesta forma augmenta fins al 81% la eficiència de captura. A més, aquest nou sistema pot captar també la llum difusa que ha sofrit distorsions a l’atmosfera, cosa que permet l’ús en dies nuvolats.

El MIT ja ha creat una empresa que podrà integrar aquest sistema. Els cristalls de les nostres cases, telèfons mòbils i iPOD podrien beneficiar-se d’aquest sistema, ja que presenten cada vegada una major superfície de cristall.

Noticia original

Més informació

Vídeos:

Al·lèrgies que es mengen

Per als al·lèrgics als aliments, la resposta no està surant en l'aire, com diria Bob Dylan, sinó reposant damunt de la taula, en el plat. El 'enemic' pot ser l'ou, el peix, la llet, el préssec, les avellanes... i així una llarga llista que segueix creixent, a tenor de les estadístiques.

De moment, l'única solució és eliminar de la dieta l'aliment que provoca l'al·lèrgia, amb tot el que això comporta per a l'economia de milers de famílies. Es calcula que el problema afecta a entre un 2% i un 10% de la població, segons les dades que maneja un article. "Falten estudis de prevalença en la població general, encara que les dades que manegem en les consultes de alergología parlen d'un 2% entre els adults i fins a un 8% en els nens". Per a pal·liar aquesta falta d'informació, la Unió Europea ha engegat el projecto Europrevall, amb participació de 17 països (entre ells Espanya).

En el nostre país, les dades obtingudes de més de 5.000 visites a les consultes d'al·lèrgia, indiquen que entre 1992 i 2005, les visites per al·lèrgies als aliments han passat del 3% al 7,5%. I entre els més comuns, en adults, destaquen les fruites, sobretot les rosáceas (préssecs, peres, pomes...) que van protagonitzar el 33% de les consultes, seguits de fruits secs (26%), marisc (22%), ou (16%), llet de vaca i lactis (14%), etc.

*Font original:El Mundo

*Notícies relacionades:

-Els fruits secs,el préssec i les gambes són els aliments que més al·lergies provoquen.

*Vidios:

Set mil romanesos es queden sense la seva medicació per al VIH

Fa un mes que a 7.000 romanesos la vida se'ls ha tornat costa amunt, que fer les tasques quotidianes els suposa un món, un esforç extra. Fa un mes que aquests ciutadans, tots seropositius, es van quedar sense el seu 'salvavides', sense les pastilles que mantenen al virus de la immunodeficiència humana (VIH) a ratlla en els seus organismes.

Coneixedores d'aquesta greu situació, les plataformes de sida espanyols (CESIDA, FUNSIDA i XARXA2002), han pres cartes en l'assumpte i han escrit una missiva al ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, perquè el Govern, com president de torn de la UE, faci alguna cosa referent a això.

No hi ha fàrmacs en molts dels hospitals del país. Hi ha nens sense xarops i dones embarassades sense tractament.La major preocupació són els joves amb VIH que estan amb l'última combinació de la teràpia.

Els diners del pressupost per a l'any 2010 no va anar des de la Seguretat Social als programes de sida, i quan això ocorri, es trigarà encara un mes més en adquirir-se els antirretrovirales. La interrupció de la teràpia antirretroviral posa en risc la vida d'aquests pacients.

"Que 7.000 persones no estiguin rebent el tractament adequat és un succés que atempta contra la salut pública i contra els drets humans", declaren des de CESIDA, FUNSIDA i XARXA2002, que han escrit una carta a Moratinos perquè Espanya exposi a Brussel·les "aquesta alarmant situació".

Els signants demanen al Govern espanyol que intervingui davant el romanès perquè aquest prengui les iniciatives oportunes per a proporcionar immediatament els fàrmacs antirretrovirales a qui ho necessitin; perquè dialogui amb les companyies farmacèutiques per a aconseguir una rebaixa en el preu d'aquests medicaments i perquè el Govern romanès proporcioni un informe detallat a la Comunitat Europea sobre el seu pla a seguir per a posar fi a aquesta situació.

*Font original:El Mundo

Les lents intraoculars guanyen terrè al làser

Les lents intraoculars s'estan convertint en l'alternativa preferida dels miopes que volen abandonar les ulleres.

Els autors de l'anàlisi creuen que ha arribat l'hora de plantejar-se l'extensió de les denominades lents fáquiques a tots aquells individus amb miopía que ho desitgin i compleixin els requisits per a sotmetre's a la intervenció, i no només als quals tenen més diòptries.

El làser oftalmológic constituïx un tractament més definitiu, ja que amb ell es talla la còrnia (llevant una part perquè adquireixi la forma idònia) per a aconseguir que l'ull enfoqui les imatges correctament.

El segon procediment estudiat, més reversible, consisteix en la col·locació d'una prima estructura sintètica enfront de la lent natural.

Tan sols existeix un però que fa que els experts continguin el seu entusiasme per la tècnica que sembla estar cridada a reemplaçar al làser. I és que, fins a ara, no s'han investigat els problemes que poden sorgir transcorreguts diversos anys des de la seva col·locació.

Podria haver més efectes secundaris exclusius dels pacients amb lents intraoculares fáquiques que no són evidents després d'un any de seguiment.

De moment, no s'ha arribat més enllà dels 12 mesos i en aquest termini únicament s'ha apreciat un risc lleugerament superior de cataractes en qui se sotmeten a aquest tipus d'intervenció.

*Font original:El Mundo

*Notícies relacionades:

-Buscant unes ulleres per parar la miopia

-Cada vegada hi ha més miops

*Vidios relacionats:

La capa d'ozó en l'Antàrtida es recuperarà cap a 2080.

Aquest mes es compleixen 25 anys del primer anunci o advertiment sobre l'aprimament de la capa d'ozó en el continent antàrtic. Anys més tard s'arrivà a un acord internacional mitjançant el Protocol de Montreal de 1987 pel qual s'acordava la prohibició de les substàncies químiques causants del forat en la capa d'ozó. A dies d'avui i com es pot observar clarament mitjançant els diferents estudis realitzats aquest acord no s'ha complit tal com s'esperava ja que el mencionatt forat ha anat creixent amb forme han passat els anys. Per això s'ha celebrat una reunió en la universitat anglesa de Cambridge para controlar la disminució de l'ozó i s'ha arribat a la conclusió que en el 2080 la capa d'ozó en l'Antàrtida tindrà el mateix aspecte que en el 1950 .

El primer anunci sobre aquest problema mediambiental es va publicar en la revista Nature on ja es va començar a parlar com causant del problema als CFC a més d'informar de les característiques que presentava aquella capa encara desconeguda per a una part de la població. Van ser uns científics qui realment van fer saltar l'alarma mitjançant uns estudis de química atmosfèrica que anys més tard els van valdre el premie Nobel de Química.

Es calcula que en els anys vuitanta l' estratosfera (capa de la atmosfera on se situa la capa d'ozó) rebia a prop de 500.000 tones de CFC a l'any arribant a un valor de 30 milions de tones acumulades en la atmosfera. Aquest fet i la no prohibició de dits contaminants va afavorir la crescuda del forat en la capa d'ozó fins que realment en 2001 el nivell de CFC emesos a la atmosfera va començar a decréixer gràcies a diferents mesures que es van aprovar en el que a contaminants emesos es refereix.

Font d'informació: click ací

Energia hidràulica a la Comunitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana es pot trobar l'ús d'energies renovables com l'energia hidràulica en rius com el Jucar. En la seva conca hi ha una sèrie d'embassaments dedicats a la producció d'energia hidroelèctrica, la regulació del riu per a prevenir inundacions i l'aprofitament per al regadiu i el consum humà.

La central nuclear de Cofrents usa les aigües del Xúquer per al refredament de la planta. A més, l'energia sobrant en hores de baix consum s'empra per a bombar aigua a l'embassament del Queixal situat sobre el queixal de Cortes de Pallars, el qual contribuïx a augmentar el potencial hidroelèctric de les centrals en la llera del propi Xúquer. Un dels embassaments mes importants del Jucar és El Picazo, la presa del qual queda sota viaducte de l'autovia de València.

Els embassaments i canals per a reg, les represes per a la producció d'hidroelectricitat o per a usos industrials, el proveïment d'aigua potable, la navegació fluvial, la pesca fluvial i el turisme són alguns dels usos molt importants d'aquest riu, el més important i usat de la Comunitat Valenciana.

I l'ocupació de les aigües del Xúquer en els trams finals del riu que és probable que aquest riu siga, en relació amb el seu cabal, el més utilitzat i el qual major valor econòmic té entre els rius d'Espanya. L'ús d'aquesta energia té com objectiu reduir l'ús d'altres energies mes contaminants.

Video relacionat:

- Font principal d'informació: clicà aquí
- Altres fonts d'informació: clicà aquí

Espanya és el país mediterrani amb menor risc de terratrèmols

Nombrosos periòdics anuncien que Espanya podria ser potser el país mediterrani amb menys risc de terratrèmols.

Això es deu al fet que la terra d'Espanya està molt fracturada i així els seus materials resisteixen menys a la pressió i es trenquen abans impedint una acumulació de pressió més elevada i així un sisme més gran.

En Espanya es produïxen moviments sísmics relativament dèbils a causa d'aquest fet, provocats per la pressió exercida per la placa africana respecte a la qual aquesta situada la península.

En el nostre país es produïxen sismes com el produït a Múrcia en 2005, en el qual es va produir una falla els costats de la qual es movien cap a costats contraris i d'ahi va derivar en petits sismes. En aquest lloc també es va produir un terratrèmol de 4.6 graus de magnitud en l'escala de Richter en l'any 2002.

En conclusió, amb el fet que la placa africana (situada sota la nostra peninsula) xoca contra la nostra placa, la major part de sismes que ocorren en el nostre pais són al sud, com Andalusia, Múrcia, Alacant, etc.

Video relacionat:

- Font principal d'informacií: clicà aquí

- Altres fonts d'informació: clicà aquí

Lents implantables són més segures que la cirurgia amb làser?

Un nou mètode: les lents implantables podrien ser una variable efectiva i més segura a la cirurgia amb làser en pacients amb miopia. Aquest mètode va ser suggerit en una revisió d'estudis en el Regne Unit.

En la cirurgia amb làser, procediment per a persones que no volen dependre de les seves lents de contacte, s'eliminen cèl·lules de la còrnia per a fer-la més plana i permetre així, que les imatges s'enfoquen en la retina.

Però en les persones molt miops, amb aquest mètode cal extirpar molt teixit, per aquest motiu els metges prefereixen implantar lents plàstiques davant del lent ocular natural.

Un estudi publicat en Cochrane Database of Systematic Reviews, va afirmar que les lents implantables superarien a la cirurgia làser. Encara que el nou mètode costi el doble que amb el làser.
El responsable que va dirigir l'estudi, Allon Barsam, va fer tres estudis en els quals s'havia utilitzat a l'atzar la cirurgia amb làser o les lents implantables en 132 pacients amb miopia moderada a greu.

A l'any, els pacients amb les lents implantades van assolir una major sensibilitat al contrast i una visió mes clara. El petit defecte d'aquest estudi és que no es van fer referència als riscos a llarg termini. Per exemple, un pacient va desenvolupar cataractes encara que va poder ser solucionat amb altres lents.

Aquests autors consideren que aquestes lents valen la pena per als casos de miopia no tan greu, mentre que altres experts, consideren un risc molt alt l'haver de fer una incisió en l'ull per a col·locar la lent.
-Video relacionat:

-Principal font d'informació: clicà aquí

-Altres fonts d'informació: clicà aquí

L'ús abusiu dels tacons pot dur al quiròfan

Els experts que participen en l'II Congrés Internacional de Cirurgia Mini Invasiva del peu i turmell, que se celebra a Múrcia, adverteixen que l'abús de sabates estretes, de punta fina i amb taló alt multiplica les operacions del peu en les dones, pel que demanen que es porten a terme campanyes públiques de conscienciació.

Els doctors del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital USP San Carlos de Múrcia, van assenyalar que "la utilització del calçat inadequat és el factor més important en la patologia del peu, el que determina una major incidència d'aquestes deformitats en la dona".

Diversos estudis científics van revelar que a Japó, després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, es va produir un augment important en la presència de galindons, dits en arpa, o metatarsalgies, problemes secundaris a l'adopció d'hàbits de la moda occidental entre la població femenina.

Els experts consideren imprescindible millorar la conscienciació de la societat, ja que sis de cada deu pacients que arriben al quiròfan són dones,caldria desenvolupar campanyes publicitàries d'informació, com s'ha fet amb altres temes com la higiene bucal, a més a part d'anar amb compte amb les sabates també cal vigilar l'estat del peu i acudir amb regularitat al podòleg.

Experts van afirmar que la cirurgia percutània ha revolucionat la traumatologia del peu.
El desenvolupament tecnològic i la implantació de la cirurgia mini invasiva o percutània està sofrint una gran evolució.

Les denominades tècniques MIS(Minimal Incision Surgery) són intervencions que es realitzen a través de micro incisions, d'entre tres i cinc mil·límetres, a través de les quals s'introduïxen els instruments necessaris per a realitzar la cirurgia, a més de micro càmeres amb les quals observar la lesió i guiar els passos quirúrgics. Assolint així unes cicatrius mil·limètriques, només es requereix anestèsia local i disminuïx el risc d'infeccions. Les operacions mes lligades a l'ús de talons és la dels galindons.
- Video relacionat:

- Principal font d'informació: clicà aquí
- Altres fonts d'informació: Com és una operació de "juanete"

La cirurgia més beneficiosa per al parkinson

Un estudi de caràcter internacional sobre els pacients que pateixen la malaltia del Parkinson en estat avançat ha demostrat que els efectes de la cirurgia són més efectius i eficients que la utilització única de fàrmacs per a poder pal·liar la malaltia.
En si , cal aclarir que la combinació quirúrgica amb els fàrmacs estan oferint una nova vessant per a facilitar la vida i obtenir una major normalitat en la vida quotidiana. Normalment al cap d'un any se sol rebre l'alta mèdica.

I cap destacar que aquesta gran gamma d'oportunitats s'està produint pels grans avanços que estan tenint lloc en la famosa "òptica mèdica" per a precisar en les intervencions. En altres paraules, la intervenció també es pot conèixer com una "estimulació cerebral profunda". No solament aquí, es van prendre proves addicionals per a avaluar l'evolució.
Per a això, els investigadors van valorar els efectes de l'estimulació i dels fàrmacs en una sèrie de pacients.

Es va prendre en compte: el qüestionari de qualitat de vida , el estat de les funcions i el estat cognitiu.
Com resultat, es va revelar una millora en la qualitat de vida tant en els estudis com en el respectiu als pacients que solament rebien fàrmacs. A més, els moviments bruscs es veuen reduïts.

Cal afegir que, aquest ha sigut un experiment i estudi dels de major envergadura que anteriors i amb un seguiment més restringit, no obstant això ,aquest presenta les seves limitacions com els abundants efectes secundaris com factor negatiu.
Per a finalitzar , cap esmentar la major probabilitat de risc que consisteix a patir més problemes a través de la intervenció quirúrgica. Però així i tot , hi ha moltes esperances posades.
- Video relacionat:

- Font principal d'informació: clicà aquí
- Altres fonts d'informació: símptomes del parkinson

Operacions estètiques als vuit anys per a estar bonic en la comunió

Els pares polonesos amb una mica de diners celebren la comunió dels seus fills com una "mini boda". Aspiren a deixar un record inesborrable en la memòria dels menuts, per a tota la vida.

Amb aquest objectiu fins a duen als seus fills al quiròfan per a ajustar-los qualsevol detall del seu rostre que consideren els pot enlletgir la seva festa.
Les intervencions més comunes que son realitzades als nens abans de la seua comunió són operacions per a corregir les orelles, l'eliminació de pèls en la cara i de taques.

Avui en dia, a Polònia, el fet de celebrar la comunió s'ha convertit en un acte el qual marca l'estatus social de cada família, cal dir que, Polònia és una de les nacions amb menys PIB dels països ex comunistes.

Els rics i les famílies en general, tracten de donar el millor de si i més, els pares dels nens afirmen que el dia de la comunió, els seus menuts han de recordar-lo com a una gran cosa que ha succeït en les seues vides i tot el que els recorda aqueix gran dia.

Operacions estètiques, vestits luxosos, limusines amb xofer , restaurants cars, són les principals despeses en els quals incorren els pares per a convertir el sagrament dels seus fills en aqueix dia especial.

Les famílies poloneses que poden permetre-se'l poden arribar a pagar uns 3.000 euros per l'organització del banquet, les robes, les limusines, la perruqueria i altres despeses.

. Principal font d'informació: clicà aquí
. Altres fonts d'informació:
-conseqüències de la cirurgia estètica clicà aquí

L'evolució en els tibetans

Els tibetans, aquest poble situat en l'altiplà tibetana, és una mostra de la selecció natural, ja que, aquests pobles han evolucionat donant lloc a una raça nova capaç d'adaptar-se a altures de més de 4.500 metres per sobre del nivell del mar.

Els han aconseguit gràcies que la seva sang conté menys oxigen, menys hemoglobina i amb la mateixa quantitat de glòbuls vermells, això fa que no sofrisquen problemes per la falta d'oxigen.

Per a esbrinar això un grup de la Universitat d'Utah i altre de la Universitat de Qinghai han realitzat una investigació, publicada en la revista "Science",en la qual, van realitzar una llista amb els possibles gens relacionats amb aquesta fisiologia (247) a continuació van estudiar els gens de 75 tibetans i els van comparar amb ciutadans xinèssos i japonesos que residien en altures mes baixes. El resultat va ser que hi ha 10 gens (relacionats amb l'hemoglobina) que són els responsables d'aquesta adaptació.

El que més els va cridar l'atenció als investigadors va ser que "El que és únic dels tibetans és que no desenvolupen més glòbuls vermells", com assenyala Josef Prchal (de la Universitat d'Utah). Gràcies a aquest descobriment i al seu estudi es poden arribar a aconseguir tractaments contra malalties com el mal d'altura, edema pulmonar i altres malalties relacionades amb la falta d'oxigen.

* Video relacionat:

*Principal font d'informació: clicà aquí

*Altres fonts d'interés: -clicà aquí

-clicà aquí

El greix per a regenerar el cor

Una investigació espanyola anomenada "Precise" afirma que en el greix hi ha una font de cèl.lules mare mesenquimals, que són capaces de regenerar el teixit vascular cardíac. A més, són fàcils de conrear.

El qual estudien és l'eficàcia d'aquestes cèl.lules per als malalts que han tingut una "fallada isquèmica" crònica al cor i no és'ls pot fer cap teràpia. El procediment seria injectar el greix (extreta amb anterioritat per una liposucció) en la part malalta del cor.

Una de les causes que més crida ha cridat l'atenció és que encara que hem perdut la capacitat de regenerar teixits, al final de la vida, el nostre cor ha renovat quasi la meitat de les cèl·lules que tenia al nàixer. Aquesta facultat ocorre més quan més jove és la persona. No obstant això, amb açò no hi ha suficient per a reparar és cèl·lules danyades d'un infart de miocardi.

Com que hi ha escassetat de donant de cor, la medicina està obligada a inventar més estratègies contra les malalties que afecten al cor. Calç afegir que la insuficiència cardíaca (que generalment prové d'una fallada cardíaca que hi ha després d'un infart) causa molts problemes de salut. Més inclús que els càncers més malignes.

Per tant, com és evident, aquest descobriment obre les portes a noves cures per als malalts d'aquestes dolències.

*Extracció de cèl.lules mare del teixit adipós:

* Principal font d'informació: clicà aquí

*Altres fonts d'interés: -clicà aquí

- clicà aquí

Detecten 88 contaminants en els rius de Madrid

Segons un estudi de científics de l’ Institut Madrileny d'Estudis Avançats (IMDEA) i de la Universitat d’Almeria (UAL) que ha sigut publicat en la revista 'Journal of Environmental Analytical Chemistry'.

Les conclusions que s'han extret, es que les depuradores d'aigua no consegeixen degradar al 100% molts dels productes d'ús domèstic, com fàrmacs, biocides i les fragancies que porten molts dels champus, cremes o la pasta de dents que comprem.

S'ha d'aclarir, que tot açò no suposa un perill molt gran, ja que no apareixen en grans quantitats i el seu grau de toxicitat es més be baix, però hi ha que controlar la seua acumulació, ja que a llarg termini si poden ser perjudicials.

Malgrat tot açò, aquestes substàncies es degraden fàcilment en el medi, però son tantes les quantitats que s'aboquen, que pareix que persistisquen en tot moment. Afegiré que molts dels components que es troben son medicaments, i no s'expliquen com apleguen fins allí.

Per últim, dir que la mostra dels experiments es va fer en diversos rius durant tres mesos en 2008. Algun dels rius protagonistes de l'enquesta, foren: Tajo, Guadarrama, Aulencia, Manzanares... Com es pot suposar, la major quantitat dels contaminants coincideix en les zones on més habitants hi resideixen.

Notícia original:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/11/ciencia/1273574527.html

En aquesta pàgina també podrem observer un vídeo interessant sobre el que s'explica a la notícia.

Primer pas per a la regeneració biològica d’un cor.

El cor artificial del futur podria ser biològic. Seria lo més proper a crear un cor. La novetat de la tècnica es que s’utilitza una espècie de motle. En aquest cas, es tracta d’un cor descartat per a trasplantar.
El primer pas consisteix en tractar aquest òrgan amb un detergent enzimàtic per a eliminar les cèl•lules del donant. El resultat es que dissol la carn i deixa net la matriu del cor. A partir d’ací, es sembra l’estructura amb cèl•lules mare per a que el cor es regenere. Però falta un pas; que aquesta estructura començe a bategar.
Es tracta d’un experiment pioner. Per això no es va ser molt estricte amb les cèl•lules mare que es van gastar. Però en un futur, es seleccionarien per a que s’utilitzen les de la persona a la que se li vaja a implantar aquest cor per evitar el rebuig.
La idea de que una sèrie de cèl•lules mare comencen a bategar no es nova. Ja s’havia vist amb materials biològics que comencen a bategar al uníson.
A més, encara que en el cas de que no es s’aplege regenerar un cor sencer, es possible que s’apleguen a algunes estructures que podrien utilitzar-ne per a un autotrasplantament.
De moment el primer cas ja esta en marxa.
Per el que respecta a la meva opinió, penso que aquest avanç si resulta efectiu podrà donar major qualitat de vida, ja que permetria regenerar cors i salvar a moltes persones que tenen dolencies al cor.

Font d'informació: El País

Els fruits secs redueixen els nivells de colesterol en sang.

Nous, pistatxos,avellanes... ara es poden considerar aliats de la lluita anticolesterol. Segons un estudi un grapat d’aquestos aliments pot contribuir a mantindre a ratlla al colesterol.
Qui més es pot beneficiar si introdueixen fruits secs en la seua dieta són aquelles persones amb nivells alts de colesterol LDL o les que tenen una alimentació basada en carn roges i menjar ràpid.
Estudis anteriors ja havien associat la ingesta d’aquestos aliments amb millor nivells de lípids en sang i amb la prevenció de malalties coronaries.
Els efectes eren similars entre homes i dones i en els diferents grups d’edat, a més eren independents del tipus de fruits secs consumits. Al contrari, es registraven reduccions especialment significatives entre qui tenien alts nivells de colesterol LDL (dolent), un baix índex de massa corporal i aquells que consumien una dieta poc saludable, basada en menjades ràpides i en carns roges.
Analitzaren els casos de 583 individus inclosos en un total de 25 investigacions desenvolupades en set països sobre els efectes dels fruits secs en el colesterol. Estaven dividits en dos grups; el de la hipercolesterolèmia i el de normolipidemia. Tots ingerien una mitja de 67 grams diaris de qualsevol tipus de fruits secs.
Al cap de unes setmanes observaren que la concentració total de colesterol havia disminuït un 5,1 %. Els millors resultats coincidien en aquells individus que complien una dieta poc saludable.
Els responsables d’aquesta investigació aposten per incloure els fruits secs en les dietes terapèutiques destinades a previndré malalties coronaries.
Per el que respecta a la meva opinió, penso que aquest estudi ajudarà a moltes persones que sofreixen malalties coronaries. També crec que amb els avanços que hi ha hui en dia les persones deurien de controlar la seva dieta per evitar aquestes malalties.
Aqui deixo un enllaç on s'explica el colesterol:

Font d'informació: El Mundo