martes, 1 de febrero de 2011

Una lluita entre ledificat i el natural

-Plantes que invadixen las construccions abandonades, paisatges artificials construïts per la ma del Home, Llaneres àrides que provoquen inquietud, camins de alquitrá cursats de hulles de neumàtics y terra... Paisatges naturals o no tan naturals que fan reflexionar sobre la relació entre l’home y la naturalesa s’encontren expectes en la galeria madrilenya EFTI.
La fotografia retrata el que queda després de un incendi forestal: una capa de cendres que hi ha l’ombrà la terra. Eduardo Nave, el autor, estigué tres anys recorrent estos escenaris per retratar-les. Eixa mateixa sensació de la hulla humana sobre la terra es la que reflexa Adrian Tyler en la seua sèrie Road Untitled, fotos descarnades de asfalt y albergo, que inclouen les obres de carreteres en llocs tan cerca’ns com Tordesillas o Getafe. Ángel Marcos es el que millor retrata el contrast entre les grans ciutats y la naturalesa salvatge. El triomf de la naturalesa sobre la ruïna apareix en l’obra del sevillà Jorge Yeregui. Mireya Masó, encara que, aposta per retratar aquells paratges que encara no han segut colonitzats per l’Home, i els reclogué en un projecte al que anomena Antàrtica.
A mitja camí entre la completa urbanització y el paisatge desolador estan les obres de Rafael Lianyo, que reflexiona sobre els terrenys cercats per l’home, y José María Mellado, amb cases que emergent entre la naturalesa y carreteres simètriques a rius. El costat mes curiós de la exposició, que estarà en EFTI fins el 27 de febrer, eu posa Gerardo Custance amb les seues fotografies de Pelayos de la Presa, El artista fa una irònica correlació entre els dominguers que van a platges artificials en els embalses i els retrats decimonònics de els banyistes a l’orli-la del Sena en París. El ser humà ha manipulat la naturalesa per convertir-la en el llogar d’oci, però al mateix temps l’està degradant: es un espai usat per abandonador", concloïa Custance.



No hay comentarios:

Publicar un comentario