Grans erupcions volcàniques provocaren la major extinció sobre la Terra

Fa 250 milions d’anys, al voltant del 95% de la vida en el mar i el 70% de la que existia sobre la terra va ser aniquilada en una gran extinció. Pocs sers sobrevisqueren. Les causes de aquesta hecatombe biològica mundial, coneguda com la Gran Mortandad, son encara desconegudes per científics que han barallat distintes hipòtesis per encontrar-li una explicació. Una de elles es la possibilitat de que una massiva erupció volcànica creme grans volums de carbó i produint gegantescos núvols de cendra que van cobrir els oceans.
A diferencia del fi dels dinosaures fa 65 milions d’anys no està clar que va provocar que la vida organitzara al final del Pèrmic.
Investigacions prèvies han sugerit que erupcions volcàniques massives poden generar importants gasos d’efecte d’hivernacle provocant el escalfament global. Quan es va produir la extinció, la Terra contenia una única massa de Terra, un gran supercontinente conegut com Pàngea amb paisatges que variaven des de el desert als boscos frondosos. Els vertebrats de Quatre potes eren cada vegada més diversos.
La localització del volcans, coneguda com les escaleres siberianes, s’encontren e el nord de Rússia, en torn a la ciutat siberiana Tura, i també incloguen Yakutsk, Norilsk e Irkutsk. Cobreixen un àrea de poc més de dos milions de quilòmetres quadrats.
Els plomalls de cendra dels volcans viatjaren fins les regions que ara ocupa el Àrtic de Canadà, on s’encontren les capes de cendres de carbó.
Els investigadors determinaren que les capes son exactament iguals que les produïdes per les modernes plantes energètiques que cremen carbó.

Noticia original
Altres noticies relacionades