Descobert un gegantesc avantpassat dels mamífers

Investigadors de la Universitat d'Uppsala (Suècia), juntament amb científics de Polònia, han descobert fòssils d'un nou gènere i espècie de dicinodonte gegantesc: Lisowicia bojani.

Totes les espècies de dicinodontes eren herbívors i variaven molt de grandària segons l'espècie. Van sobreviure a l'extinció massiva del període Permià i es van convertir en els herbívors terrestres dominants en el Triàsic mitjà i tardà. Es creia que s'haurien extingit abans que els dinosaures es convertiren en la forma dominant de tetràpodes a la Terra.

Aquest animal gegant era molt més gran que altres quadrúpedes de l'època no classificats com a dinosaures. S'estima que tindria un pes d'unes nou tones. També tenia les extremitats davanteres de forma alçada, la qual cosa suggereix una postura vertical, com la dels grans mamífers moderns, com el rinoceront i l'hipopòtam.

Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2

Un LED de sílice produeix llum blanca com la del sol

 Un equip d'investigadors espanyols ha fabricat un LED amb nanopartícules de sílice luminiscents, un material derivat de la arena, capaç d'emetre llum similar a la del sol. La seua aportació fonamental és la producció de llum blanca, que destaca per la seua estabilitat, excel·lent qualitat i no danyar la vista.

L'alt contingut de llum blava que presenten els LED actuals pot ser perjudicial per a la retina humana, especialment per als xiquets, i presenta un impacte negatiu en la química del cervell.

El desenvolupament de noves nanopartícules de sílice que emeten llum és un dels camps més competitius, ja que a més de reduir l'impacte negatiu sobre la vista, poden fabricar de manera més respectuosa amb el medi ambient.

Les primeres nanopartícules de organometàl·lic-sílice d'emissió blanca, basades en la formació de punts organometàl·lic mesclats de color blau, verd i roig mostren una excel·lent estabilitat fotònica i tèrmica.
A més, la llum que emeten aquests nous díodes és molt similar a la llum solar, el que aconsegueix també que siga més saludable.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Supernoves 'volcàniques' que enriqueixen el medi interestel·lar

Un equip internacional en què participen l'Acadèmia de Ciències de la República Txeca, l'Institut Nacional d'Astrofísica, Òptica i Electrònica de Mèxic i l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) (Espanya), ha demostrat que les supernoves poden deixar grans petjades de pols en els seus entorns. Amb aquest resultat proposen un model que explica com poden contenir tanta pols les galàxies de l'Univers recent.

Les supernoves són fàbriques de pols que emeten partícules al medi interestel·lar. No obstant això, es pensava que, en les primeres etapes de l'evolució de les restes d'aquestes explosions estel·lars, la pols era destruït per les ones de xoc que es generaven en l'esclat, mentre que aquest nou estudi suggereix que les supernoves produeixen més pols del que destrueixen.

Simulacions per superordinador permeten estudiar l'evolució de romanents de supernova i el seu pols. A la imatge es mostra una regió amb una grandària d'uns 100 anys llum i la intricada estructura de la pols creat per una explosió de supernova transcorreguts 50,000 anys després de l'explosió.

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Noticia original

La diversitat dels mamífers és major als parcs nacionals del nord d’Espanya.

Un equip de científics de l’Universitat de Malaga ha revelat que la diversitat de mamífers és major als parcs nacionals del nord peninsular. Els experts també han detectat que aquestes xifres, reflejen una disminució d'àrees favorables per als mamífers.

“Aquesta tendència als parcs nacionals hauria de tornar a evaluar-se a mig termini, ja que la disminució de les zones favorables tindrà importants implicacions per a la conservació dels parcs muntanyencs”.Els especialistes han analitzat també el grau de representativitat que tenen 37 espècies de vertebrats a la Red de Parcs Nacionals. Així, afirmen que totes les espècies mostren un alt valor d'inseguretat, la qual cosa significa que sols una xicoteta proporció de les seues àrees favorables estan cobertes per algún parc nacional. Encara que, les que si estan representades, ho fan amb un grau favorabilitat.

En aquest sentit, destaquen les quatre espècies més amenaçades. Són la granota, la tortuga, la perdiu i el urogallo. Actualment, existeixen zones favorables als parcs nacionals amb espècies ausents, convertint-se en llocs a tindre en compte per futures reintroduccions o on s’espera que les espècies puguen arribar de forma natural.

Noticia original.

Noticia 1

Noticia 2

Més trets inusuals d'un asteroide amb un estrany color blau

Un equip internacional, del Laboratori Lunar i Planetari dependent de la Universitat d'Arizona als Estats Units, ha completat una investigació sobre aquest anòmal cos celeste que és responsable de la pluja d'estrelles fugaces.

Phaethon es distingeix per dues raons: sembla ser un dels "més blaus" entre els asteroides o cometes amb tonalitat similar en el sistema solar; i la seva òrbita el porta tan a prop del Sol que la seva superfície s'escalfa fins a uns 800 graus centígrads, prou com per fondre l'alumini, els astrònoms també s'han sentit intrigats per Phaethon per altres raons. Té les qualitats d'un asteroide així com les d'un estel, a jutjar per la seva aparença i pel seu comportament.

Phaethon sempre apareix com un puntet al cel, igual que milers d'altres asteroides, i no com una taca borrosa amb una cua, com un estel. No obstant això, Phaethon és la font de les Gemínides, que són una pluja anual d'estrelles fugaces (meteors).

Aquests científics estan ara duent a terme observacions de 2005 UD, un altre asteroide blau petit del qual es creu que està relacionat amb Phaethon, per veure si comparteixen les mateixes propietats estranyes

 

Noticia

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Els bebes riuen com primats segons la ciència

Un equip especialitzat de la Universitat d'Amsterdam. Afirma que els nostres xiquets, quan riuen, ho fan d'una forma similar als primats i que difereix bastant de com ho fa la resta d'humans.


 L'equip investigador ha estat estudiant clips de rialles entre nens i bebès que ronden edats que van dels 3 als 18 mesos. Partint d'enregistraments de vídeos en línia que es publiquen amb petits rient.

 Per què els bebes riuen com primats?
Els bebes, reien a la mateixa vegada mentre inhalaven i exhalaven, tal com fan els ximpanzés.
Per contra, els nens més grans de les gravacions que van ser estudiades produïen els seus riures lúdiques durant el temps d'exhalació, tal com fan els joves i adults humans.

No obstant això, els petits van canviant gradualment aquesta fórmula, no és una cosa sobtat que variï d'un dia per l'altre.
De tota manera, aquestes dades s'han basat en judicis d'oients i psicòlegs. Actualment, l'estudi està en fase de verificació perquè es validin o no els resultats obtinguts i les anotacions a aquest tema.

L'equip investigador es troba estudiant la possibilitat que hi hagi un vincle entre el nombre de rialles que es produeixen durant la inhalació i exhalació i les raons per les quals vam riure els éssers humans, intentant dilucidar si és una cosa que canvia amb l'edat.

Noticia original
Noticia similar 1
Noticia similar 2 

El Comité de Bioética recomienda ampliar la obligación de vacunar

'Pareix adecuat que puga imposar-se en supostos concrets, la vacunació obligatòria sense la necessitat d'esperar una epidemia.' Els últims problemas sanitaris causats per pares que no van voler inmunitzar als seus fills, han portat al Comité de Bioética d' Espanya, a elaborar un estudi sobre la llei espanyola i els seus posibles canvis respecte a si es pot imposar que es vacune algú o no.



El Comité enté que en aquest tema de salut pública hi ha un xoc entre dos principis: el de les persones a rebutjar un tractament i el de la necessitat d'actuar per a protegir al conjunt de la població. En concret sobre els pares que es neguen a vacunar als seus fills, el Comité afirma que pot aceptar si la taxa general de vacunació no baixa del 90%.



'Es molt discutible que un pare puga rebutjar la vacunació del seu fill quan tal tractament supose un major benefici per a la seua vida o salut des d'una perspectiva científica'.



No és l'única mesura que anuncia el Comité que també inclòs educar a la població sobre el perill d'enfermetats que, si pareixen controlades, és presisament perque la vacunació continua i proposar mesures de transparència sobre les decisions de vacunar i els posibles riscs d'aquest fàrmacs.



Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

                                      

                             

 



Una futura cura del SIDA

Un equip d'investigadors de l'Institut de la Sida de la Universitat de Hong Kong ha anunciat que hi pot haver trobat una "cura funcional" per al VIH, el virus que causa la sida, un gran avanç que podria suposar que un nou anticòs sigui utilitzat tant per la prevenció com per al tractament.

La investigació duta a terme per l'equip del professor Chen Zhiwei arriba, mentre la Xina afronta un creixent epidèmic entre grups d'alt risc, incloent a homes que tenen relacions sexuals amb homes i treballadors sexuals.

El descobriment de Chen, que ha estat testat en models experimentals, mostra que el nou anticòs pot ajudar a controlar el virus i eliminar les cèl·lules infectades. L'anticòs seria capaç de tractar totes les varietats de VIH, ha explicat Chen, ja que no hi ha una vacuna per tractar els diferents tipus de virus de VIH. "El nostre anticòs biespecífic recentment descobert funciona per a tots ells, així que és una gran diferència".

En aquest sentit, ha apuntat que una "cura funcional" significa que el nivell del virus seria tan baix com per ser indetectable en el cos, sempre que els pacients continuïn posant-injeccions de l'anticòs, potser cada tres mesos o amb menor freqüència.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Els alts tenen més risc de càncer, però la teua estatura no provocarà la malaltia

Al tindre més cèl·lules es produïxen més divisions cel·lulars i açò augmenta el risc que es reproduïsquen de forma anòmala

El nostre cos està format per un conjunt de més de 37,2 bilions de cèl·lules: una mitjana de dos bilions tixen la pell que protegix l'organisme de l'exterior, 711 milions d'osteocitos --las principals cèl·lules del teixit ossi donen forma a l'esquelet mitjà i al voltant de 360.000 milions componen el fetge d'un ser humà promedio... Però l'estadística enganya, no hi ha un fetge, un esquelet, un cor ni un ser humà estàndard. Uns cossos són més grans que altres, per la qual cosa tenen més cèl·lules i, segons un nou estudi, un desavantatge: ocasionen un major risc de càncer. El nombre de cèl·lules influïx directament en la probabilitat de patir esta malaltia, però només quan contribuïxen a l'altura, no en els casos d'obesitat.Per a arribar a esta conclusió, l'investigador va calcular primer l'augment teòric del risc de càncer en el cas que la malaltia estiguera relacionada amb l'altura. El resultat era d'un 10% més per cada 10 centímetres d'altura, una fórmula que s'obté amb mètodes estadístics que tenen en compte que alguns òrgans tenen més cèl·lules que altres i que certs teixits renoven els seus blocs constituents incessantment, mentres altres a penes ho fan. Després ha comparat l'increment teòric del risc amb què revelen quatre grans estudis de seguiment a pacients reals. La semblança és notable: estos treballs apunten a un augment de probabilitats del 13% en dones i al voltant d'un 11% en hòmens en comparació amb aquells l'altura dels quals es troba dins de la mitjana (1,62 metres per a elles i 1,75 per a ells) . Segons els seus càlculs, la teoria es complix en la pràctica.

Com més cèl·lules, major risc que alguna es reproduïsca anòmalament El treball detalla com la relació es complix en 18 dels 23 tipus de càncer analitzats (només els de pàncrees, esòfag, estómac i boca es van salvar de la correlació).

Video:

Noticia Original
Noticies Relacionades:
Noticia 1

Noticia 2

Txernòbil estrena una planta d'energia solar 30 anys després del major accident nuclear de la història

                       

La central nuclear roman tancada en un sarcòfag gegant per contenir les emissions radioactives. Ucraïna ha inaugurat aquest divendres una planta d'energia solar a la localitat de Txernòbil, que encara es ressent del pitjor accident nuclear de la història, ocorregut ja fa més de tres dècades.


Una prova rutinària realitzada el 26 d'abril de 1986 al reactor 4 va formar núvols radioactives que van provocar la mort de 31 treballadors i bombers, mentre que milers van sucumbir després a malalties relacionades amb la radiació, com el càncer. Encara que la zona segueix deshabitada, visitada només per turistes als que dirigeixen uns guies proveïts amb mesuradors de radiació.


En el primer intent de reactivar Txernòbil, s'ha construït una planta d'energia solar constituïda per 3.800 panells amb capacitat per abastir 2.000 apartaments. "No és només una altra planta d'energia solar", ha dit a la premsa el director executiu de Solar Txernòbil, Evhen Variagin, destacant la seva "simbolisme". És la primera vegada que el lloc es fa servir per a la generació d'energia des de l'any 2000, quan els romanents de la central nuclear de Txernòbil van ser tancats. "Ara veiem un nou plançó, encara petit, feble", ha valorat, per la seva banda, la cap de la central nuclear, Valery Seyda.


La planta d'energia solar, un projecte conjunt de l'empresa ucraïnesa Rodina i de l'alemanya Enerparc valorat en un milió d'euros, espera beneficiar-se de les polítiques d'estímul a les energies renovables.


Noticia original

Noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

video

Txernòbil 25 anys després

Les seqüeles de l'accident de Txernòbil s'han convertit en un ball de xifres. Les dificultats per certificar els efectes de la radiació en la població de la zona o la pròpia naturalesa del càncer ,estan darrere d'aquesta situació que els científics tracten de pal·liar amb evidències.

I és que, tot i la considerable quantitat d'estudis, encara és molt el que la ciència desconeix sobre els seus efectes. En primer lloc, perquè els subjectes que han pogut estudiar-se a llarg termini són escassos.La principal conseqüència sobre la salut és el càncer que ja, de per si, està molt estès a qualsevol població i les causes concretes no es poden determinar en la majoria dels casos. Txernòbil va augmentar les probabilitats de desenvolupar tumors.

El Fòrum de Txernòbi, l’OMS i altres agències de l'ONU, xifra en 9.000 les morts causades per la fuita. L'alta radiació a la qual van ser exposades les poblacions confrontants va augmentar en 4.000 les morts per càncer, mentre que altres 5.000 serien atribuïbles a la radiació que es va disseminar per altres regions.

Cap enfocament és complet perquè hi ha nombrosos factors, però les agències internacionals recorden que els mètodes de detecció d'aquest grup de malalties han millorat i que, en tot cas, no s'han d’oblidar les altres causes que poden contribuir a l'augment.

Passats 25 anys des de l’escap radioactiu, i sempre per l'observat per les víctimes dels atacs nuclears al Japó, el més probable és que els increments de tumors observats durant aquests anys havagen disminuït. D'altra banda, la radiació que els residents de les poblacions més properes han rebut durant aquest temps amb prou feines supera la que genera un TAC.

Noticia 1

Noticia 2

Aterratge d'emergència de la Soyuz per una fallada en el motor

Tot l'espai aeri rus ha sigut tancat després de l'incident Una avaria en l'accelerador de la nau Soyuz MS-10 poc després del seu envol cap a l'Estació Espacial Internacional ha provocat que la nau haja hagut de realitzar aterratge d'emergència en Kazajistán. Els tripulants són vius, però han estat sotmesos a una acceleració de 6G. Els astronautes, que ja han sigut trets de la càpsula que va aterrar enmig de l'estepa kazaja, han sigut traslladats a l'hospital per a sotmetre'ls als pertinents exàmens médicos.Problema de llançadores, dos minuts 45 segons ;, va anunciar amb calma Alexéi Ovichinin, comandant a bord del coet Soyuz, durant la retransmissió en directe del despegue Hubo un problema amb el motor uns segons després de la separació del primer de la nau, informaren els comentaristes de la NASA

video

.noticia

.noticies relacionades:

Noticia 1
Noticia 2

-La Generalitat sancionarà als organitzadors d'un congrés pseudocientífico sobre autisme

Els organitzadors d'un congrés pseudocientífico sobre autisme han torejat els advertiments de la Generalitat i, finalment, han celebrat l'acte en el qual asseguraven guarir aquesta malaltia del neurodesarrollo amb un medicament il·legal a Espanya. Malgrat que en un primer moment claudicaren davant els avisos del Departament de Salut i van anunciar que ho cancel·làrien, els impulsors d'aquest acte han celebrat aquest diumenge la conferència i fins i tot l'han retransmès per xarxes socials.La generalitat de Salut ha obert un expedient sancionador per promocionar un fàrmac prohibit a Espanya,després de les queixes d'associacions de professionals i famílies de persones amb autisme.

El Departament de Salut els va advertir dels riscos i delictes en els quals poden incórrer per promocionar un fàrmac prohibit a Espanya. “El fet que es faça un acte en el qual es puga promoure l'ús d'un producte que presenta riscos per a la salut i que ha estat tipificat com a medicament il·legal porta a considerar que suposa un risc per a la salut.

video :
-https://www.youtube.com/watch?v=8fsHiYFuaAk
noticia:
- https://cat.elpais.com/cat/2018/10/14/catalunya/1539529545_217199.html
notícies relacionades:
-https://www.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/1439866-denuncien-la-celebracio-d-un-congres-que-afirma-que-l-autisme-es-recuperable.html

-http://www.balaguer.tv/salut-expedientara-lassociacio-josep-pamies-publicitat-dun-medicament-illegal-contra-lautisme/

El dron que és capaç de reforestar 100.000 àrbres en sols 5 hores

La desforestació massiva és una de les responsables del canvi climàtic, un problema que va inspirar l'empresari espanyol Juan Carlos Sesma per a crear CO2 Revolution. Amb un sol dron i unes llavors intel·ligents anomenades 'iseed' es pot realitzar una reforestació massiva en qüestió d'hores.

El Big Data analitza totes les variables que intervenen i influïxen en el futur ecosistema, és a dir, temperatura, precipitacions... Una vegada realitzat l'anàlisi, el protagonista d'esta fase realitza el disseny més eficient. El Big Data també s'encarrega de triar les llavors autòctones més adequades per a la creació de l'ecosistema, Juan Carlos i el seu equip creen les llavors intel·ligents per a que més tart creixquen. Després és realitza la plantació la cual compta amb uns depòsits que llancen les iseed comptant amb els paràmetres establits pel Big Data.

Amb un sol dron i deu minuts, CO2 Revolution pot reforestar dos hectàrees de terreny perdut. Este estiu van repoblar en cinc hores el Parc Natural de l'Alt Tajo

Link de la noticia original:

 https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/2018/11/25/5b969c2122601d3a1f8b4621.html

Link del video:
https://www.youtube.com/watch?v=w1SWFaIucQo4

Noticies relacionades:
https://ecoinventos.com/co2-revolution-semilla-inteligente/
https://www.obrasurbanas.es/co2-revolution-drones-semillas-inteligentes/

La investigadora que portarà a Espanya la 'terapia miracle' contra el càncer.

Una terapia innovadora ‘miracle’ salva la vida i la notícia va donar la volta al món. Però fins ara sols s’ha aplicat a EEUU.

Això pot canviar en els pròxims mesos gràcies a una jove investigadora espanyola, Alena Gros amb 38 anys. Segons ha sabut Pabel, està fent els primers passos per a que en 1 o 2 anys es puga iniciar a Espanya un estudi per a lliurar-se del càncer metastàsic.

Alena Gros va estar 7anys treballant amb un científic, el nord-americà Steve Rosenberg. Fa 9 anys, després d’acabar el seu doctorat, se’n va anar a Estats Units molt il·lusionada perque el mateix Rosenberg l’havia seleccionat per a formar part del seu equip en el National Cancer Institute.  <<La seua investigació li va parèixer molt interessant. Havia aconseguit curar melanoma metastàsic en un gran nombre de pacients amb terapia cel·lular>>.

Amb aquest estímul, Alena va crussar l’Atlàntic, per a <<aprendre la seua técnica, i portar-la a Espanya i que els pacients del nostre país també pogueren beneficiar-se>>.

Ara porta 2 anys capitanetjant el grup de Inmunoteràpia e Inmunologia de Tumors de la  Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), En Barcelona i, encara que ella voldria que tot fóra més ràpid i senzill, la realitat és que aquest tipus d’assaig tan personalitzat, requereixen molt de treball i paciència. <<En el National Cancer Institute èrem 60 persones entre metges, oncòlegs, cirurgians, investigadors… Ací vaig començar sola i ara som 7 persones>>, contava Gros.

Noticia original:

Noticia relacionada 1:


Noticia relacionada 2:

Una proteína humana puede desencadenar la enfermedad de Parkinson.

Una investigació internacional ha demostrat que les formes patològiques d'una proteïna són capaços d'iniciar i estendre en ratolins i primats el procés neurodegeneratiu que tipifica la malaltia de Parkinson.Estudios recents han demostrat que formes sintètiques de α-sinucleïna són tòxiques per a les neurones, tant in vitro, com in vivo, i que poden propagar-se d'una cèl·lula a una altra. No obstant això, fins ara es desconeixia si la capacitat patogènica d'aquesta proteïna sintètica podia fer-se extensiva a la proteïna patològica humana que es troba en els pacients amb Parkinson i, per tant, si era rellevant per a la malaltia en humans.



En el present estudi els investigadors van extraure agregats de α-sinucleína de cerevells de pacients que van faltar amb l'enfermedad de Parkinson para inyectarlos en el cerebro de roedores y primates. Cuatro meses después de la inyección en ratones, y nueve meses después de la inyección en monos, estos animales empezaron a presentar degeneración de las neuronas dopaminérgicas y acúmulos intracelulares de α-sinucleína patológica en estas células, tal y como ocurre en la enfermedad de Parkinson. Meses más tarde, los animales también presentaron acúmulos de esta proteína en otras áreas cerebrales a distancia, con un patrón de extensión similar al que se observa en el cerebro de los pacientes al cabo de varios años de evolución de la enfermedad.

Noticia original:

Noticia relacionada 1:

Noticia relacionada 2:

Si desapareixen els mascles, aquests tèrmits seguiran reproduint-se

Segons un estudi realitzat per uns investigadors de la Universitat de Sidney i la Universitat de Kyoto, una espècie de tèrmits conegudes com Gyptotermes Nakajimai és capaç de seguir reproduint-se encara que desapareguen els mascles.

La generació de descendents es realitzaria a través d'ous sense fecundar, però en el que estaria implicada la meiosi. La investigació es va centrar en l'anàlisi de deu colònies diferents de l'espècie al Japó. D'elles, sis no comptaven amb mascles i no apareixien ni en els seus exemplars reproductius obrers ni soldats. Totes eren femelles que s'havien sabut adaptar a l'absència del material biològic necessari per a la reproducció.

  
Segons els investigadors, les colònies sexuals i asexuals es diferencien entre si per la forma del seu cap. Les asexuals la tenien més uniforme en els seus exemplars de soldat que amb la resta d'individus. "Indicant una major efectivitat en la seua defensa gràcies al seu morfología", expliquen. Per això, estes últimes colònies no necessitaven tants soldats, la qual cosa hauria ajudat, segons diuen, a perpetuar eixa línia biològica asexual i a aconseguir que els tèrmits s'adaptaren bé a una gran varietat d'entorns.

D'esta manera, els mascles són prescindibles per al manteniment de societats animals avançades, en les quals van jugar anteriorment un paper social molt actiu.

Notícia original
Notícia 1
Notícia 2

Nou descobriment de la NASA

La missió Kepler de la NASA ha trobat el planeta més semblat en grandària a la Terra fora del Sistema Solar, però dins de la zona en la qual es podria donar aigua líquida, i possiblement vida en la superfície del planeta (ja que és fonamental segons els geòlegs l'existència del cicle de l'aigua).

Des que va ser llançada la missió l'any 2009, s'han trobat diversos planetes. Però l'interès d'aquesta troballa és que, a més de la grandària similar del planeta amb la Terra, orbita al voltant d'un estel semblant al Sol, encara que més vell que el nostre.

El planeta al que han batejat com Kepler-452b és rocós, amb molts volcans actius, l'atmosfera és més densa i rep més energia del seu estel que la Terra, orbita de forma similar a la Terra (el seu any es completa en 385 dies) i es troba a 1.400 anys llum de la Terra.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Un implant cerebral permet gestionar una tablet només amb el pensament

T5 és un home de 63 anys, pateix quadriplegia per una lesió medul·lar, pot parlar i conserva mínim, moviment en els seus dits. Tot i que no pot moure la mà, és capaç de moure qualsevol tablet a través d’impulsos del cervell. Un equip de científics als Estats Units ha desenvolupat una interfície cervell-ordinador anomenat ICO.

L’ICO, permet a les persones amb paràlisi d'operar directament un dispositiu només pensant en moure el cursor i clic. Funciona gràcies a un petit implant, colocat dins del còrtex motor. L'implant conté 96 microelectrodes que penetren entre 1 i 1,5 mm del còrtex y que reconeixen les senyals generades pel cervell abans de realitzar qualsevol acció motora. Una vegada identificat, es transmeten a través d'un cable a un ordinador en què algorismes descodifiquen els impulsos del cervell i els envien a un sistema Bluetooth configurat per funcionar com un ratolí sense cables.

En aquest cas els autors van connectar el ratolí directament a una tablet Google Nexus 9 i van demanar a T5 i a la resta de participants que realitzaren una sèrie de tasques. Fent coses com reproduir música, vore videos en Youtube o tocar el piano.

"Hem aplicat coneixements de Neurociència i neuroengineering per restaurar aquestes persones a la capacitat de controlar les tecnologies quotidianes que utilitzaven abans de la seva malaltia," explica Jaimie Henderson. "I és meravellós veure ls expressar-se o simplement trobar la cançó que voleu escoltar", reconeix ell. L'assaig clínic tenia tres participants: dos presentaven debilitat o pèrdua del moviment dels seus braços per l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), a més el pacient la qual paràlisi va ser causada per una lesió medul·lar.

Notícia Original

Notícia 1

Notícia 2

La investigadora que portarà a Espanya la terapia miracle contra el cáncer

Judy Perkins ha esquivat dos vegades a la mort. La primera, fa 10 anys després d'un càncer de mama. La segona, fa a penes 20 mesos quan un tumor metastàsic en la mamella li va causar un càncer en el fetge de la grandària d'una pilota de tenis. Però Judy va haver de guardar en un calaix la llista de desitjos a complir abans de morir que va arribar a fer. Una teràpia "miracle" li va salvar la vida i la notícia va donar la volta al món. Però fins ara només s'ha aplicat als EUA.

Això pot canviar gràcies a una jove investigadora espanyola, Alena Gros de 38 anys. Segons ha sabut Paper, està donant actualment els primers passos perquè en un o dos anys es puga iniciar a Espanya un estudi semblant a què va ajudar a Judy a alliberar-se del càncer metastàsic pel que a penes li donaven tres mesos de vida. Inclús compta amb els seus tres primers possibles candidats.

Alena Gros va estar set anys treballant amb el científic responsable de la curació de Judy Perkins, el nord-americà Steve Rosenberg. Fa nou anys, després d'acabar el seu doctorat, se'n va anar a Estats Units molt contenta perquè el mateix Rosenberg l'havia seleccionat per a formar part del seu equip en el National Càncer Institute. «Su investigació em pareixia molt interessant. Amb este estímul, Alena va creuar l'Atlàntic, per aprender la seua tècnica, portar-la a Espanya i que els pacients del nostre país també pogueren beneficiarse.

Ara, porta dos anys capitanejant el grup d'Immunoteràpia i Immunologia de Tumors del Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) , a Barcelona, i, encara que ella voldria que tot fora més ràpid i senzill, la realitat és que este tipus d'assajos tan personalitzats requerixen molt treball i paciència.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Dos lleons víctimes del circ i la guerra es retroben a Sud-àfrica

Nala era una lleona de circ. Actuava tots els dies fins que va ser decomissada per les autoritats franceses en un criador il·legal d'animals de circ. Després va ser rescatada per l'organització de benestar animal i centre de rescat AAP Primadomus.

La lleona ha tornat a trobar els seus instints en el centre de recuperació de Villena a Alacant (Espanya). Esta setmana ha sigut traslladada al parc on li espera un jove mascle, Saeed, salvat d'un zoo arrasat per la guerra a Síria.

L'ús d'estos animals en aquests espectacles està molt relacionat a més amb la tinença il·legal d'espècies salvatges dins de la UE.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Un laboratori xinés aconsegueix que nasquen cries de ratolí sanes de dues mares

Un equip científic xinés ha obtingut ratolins sans de dues femelles usant cèl·lules mare i edició de gens específics. Les 29 cries vives de 210 embrions van tenir després la seua pròpia descendència per reproducció normal . D'altra banda els investigadors van usar una tècnica similar amb dos pares, però els nounats només van sobreviure un parell de dies.

Les 29 cries no són les primeres nascudes de dues mares, ja que en 2004 investigadors japonesos ho van aconseguir però amb un mètode menys reeixit ja que a les cries els faltava material genètic. En l'experiment també es van produir dotze ratolins vius a terme amb dos pares utilitzant un procediment similar però més complicat. Les cries de dos pares solament van sobreviure 48 hores, En 2011 es van obtenir resultats similars amb un mètode diferent.

Una de les investigadores assenyala que l'èxit d'aquest experiment no es pot generalitzar a tots els mamífers. I assenyala el problema dels éssers creats amb anormalitats greus encara que segueixen investigant amb aquestes tècniques.A més, aquest treball aporta nous coneixements per a l'estudi de l'empremta genòmica i l'avanç en la clonació animal.

Enllaç al resum del procés (anglès)

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Dotar robots de l'habilitat que els humans tenim per a moure'ns en una multitud

Els humans normalment no estem pensant en cada un dels moviments que haurem d'executar per a evitar xocar contra altres persones.

Gràcies a l'equip de Luis Sentis, de l'Escola Cockrell d'Enginyeria en la Universitat de Texas, en la ciutat nord-americana d'Austin, els robots podrien prompte posseir una funcionalitat semblant. Han aconseguit demostrar en un robot bípede una nova tècnica d'equilibri semblant a l'humà.

Traduint una habilitat humana dinàmica i física essencial, l'equip va poder usar la fórmula numèrica per a programar el seu robot Mercury, que va ser construït i assajat en el transcurs de sis anys.

   

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Fan créixer teixit d'esòfag a partir de cèl·lules mare en un laboratori

Uns científics han aconseguit, mitjançant l'ús de cèl·lules mare pluripotents, crear organoides d'esòfag humà, aquest és l'avanç de l'equip de Jim Wells, al Centre Mèdic de l'Hospital Pediàtric de Cincinnati als Estats Units.

En aquesta fundació es treballa en el desenvolupament de noves formes d'estudiar defectes de naixement i malalties congènites que provoquen problemes gastrointestinals a milions de persones.

Wells i els seus companys són els que primer van aconseguir fer créixer teixit humà de l’esòfag a partir de cèl·lules mare pluripotents, les quals poden formar qualsevol tipus de teixit en el cos.

Altres malalties afecten a l'esòfag i poden reduir la qualitat de vida dels malalts o fins i tot amenaçar la seva vida. Entre elles hi ha el càncer d'esòfag, la malaltia per reflux gastroesofàgic, o l’acalàsia esofàgica.

Aquestes malalties necessiten millors tractaments i trobar-los requereix millor coneixement dels mecanismes genètics i bioquímics.

Aquesta imatge mostra un organoide d'esòfag humà als dos mesos de començar a formar-se a partir de cèl·lules mare pluripotents. (Foto: Cincinnati Children 's Hospital Medical Center)

Notícia Original

Notícia 1

Notícia 2

Les xarxes socials i la neurosi

Molts experts es centren en les noves tecnologies. L'especialista en canvis generacionals Jean Twenge adverteix que els adolescents, concretament, estan patint de forma més acusada els trastorns emocionals derivats de l'estrès, i no creu que siga casualitat que aquesta és la primera generació que ha crescut amb un mòbil entre les mans. La seua hipòtesi està edificada sobre una simple correlació “Apareixen els smartphones, empitjora la salut mental dels joves”, molts experts la consideren més que convincent.

Un dels arguments principals de Twenge, professora de psicologia en la Universitat de Sant Diego (EUA), és que els joves se senten bé o malament en relació amb la seua percepció de com els va als altres.

El psicòleg clínic i investigador Scott Stanley, que estudia relacions romàntiques des de la Universitat de Denver (EUA), opina que a més les xarxes socials exacerben l'ambigüitat i la incertesa en les interaccions personals, alguna cosa que la ciència també relaciona amb la deterioració de la salut mental.Stanley cita resultats del fisióleg i psicòleg rus Ivan Pavlov, famós per formular la llei del reflex condicional.

Pavlov va entrenar a gossos per a distingir dibuixos de cercles i dibuixos d'el·lipses. Condicionats experimentalment, els gossos associaven el cercle amb l'arribada de menjar, però no l'el·lipse. En reduir progressivament la grandària de l'eix major de l'el·lipse, Pavlov va aconseguir induir un estat de “neurosi experimental” en els pobres gossos que, incapaços de distingir si el dibuix mostrava un cercle o no, començaven a lladrar, s'enroscaven dòcilment o es tornaven agressius.

“Els aparells i les xarxes socials estan optimitzats per a fomentar la neurosi experimental”, declara Stanley.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Descobriment d'un exoplaneta semblant a la Terra

 La missió Kepler de la NASA ha trobat el exoplaneta i la seua estrela que més s'asemblen a la nostra Terra i el nostre Sol.El satèl·lit, que orbita al voltant de la nostra estrela a la recerca de nous mons, s’ha detectat el planeta més semblant en grandària a la Terra,aquella en la qual es podria donar aigua líquida, i possiblement vida, en la superfície del planeta.

Des que va ser llançada la missió l'any 2009, ja han sigut varis els titulars que resaven: trobat un exoplaneta igual a la Terra.En aquest cas, els experts de la NASA han pogut demostrar que l'estrela al voltant de la qual orbita el planeta recentment descobert al que han batejat com Kepler-452b-.

 Kepler ha descobert el planeta i la seua estrela que més s'assemblen a la Terra i el Sol

Notícia Original                               

Notícia Relacionada 1                     

Notícia Relacionada 2

Fan créixer teixit d'esòfag a partir de cèl·lules mare

Uns científics que treballen amb l'objectiu de reproduir en un laboratori tot el sistema gastrointestinal humà han aconseguit per mitjà de l'ús de cèl·lules mare pluripotents, cultivar un principi d'esòfag humà.

És l'avanç més recent de l'equip de Jim Wells, treballen noves formes d'estudiar defectes de naixement i malalties que provoquen problemes gastrointestinals. Estan creant nous mètodes de diagnòstic personalitzats i teràpies per a regenerar teixits gastrointestinals. És la primera vegada que s'aconseguix fer créixer teixit humà de l'esòfag exclusivament de cèl·lules mare pluripotentes, estes cèl·lules mare poden formar qualsevol tipus de teixit en el cos.

Altres malalties afecten l'esòfag i poden reduir la vida dels malalts o amenaçar-la. Totes estes necessiten millors tractaments i un coneixement més profund dels mecanismes genètics i bioquímics. Esta necessitat d'informació es pot satisfer per la capacitat de generar models funcionals, de teixit humà de l'esòfag que puga créixer a partir de les pròpies cèl·lules d'una persona.

Noticia Original 

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Nanotecnologia

A finals de 1959 va sorgir la tecnología a escala nanométrica.Richard Feynman va exposar aquesta idea i 20 anys més tard,gràcies a les grans millores en tecnologia,està més prop que mai poder crear complexos robots nanometrics.


Gracies a les ferramentes proporcionades per la nanotecnología,están sorgin grans avanços en diferents enfermetats com el càncer i neurodegeneratives autoinmunes i moltres altes.


En el camp dels diagnostics,la nanotecnología intenta desarrollar i millorar els sistemes de detecció d’enfermetats ya existents.Demoment,aquesta tecnologia ya a aconseguit trobar tumors,però és molt més eficaç i s'està expandint més ràpidament en els diagnostics in vitro.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Minicervells cultivats a partir de cèl·lules mare

Hui en dia estem molt obsessionats amb la robòtica i la tecnologia i som capaços de crear per mitjà de circuits i altres tecnologies el cervell humà perquè els robots tinguen la seua pròpia ment i capacitat de pensar i reaccionar.

Oblidant la robòtica també podem reproduir per mitjà de cèl·lules mare cervells amb una probabilitat d'èxit molt alta. Estos són molt xicotets i contenen unes 2 o 3 milions de cèl·lules. Tenen un parell d'anys de vida i si les cèl·lules mare són extretes d'algú amb malalties relacionades amb el cervell, estos també les tindran i gràcies a açò la ciència hui en dia les investiga millor.

Els minicervells només poden rebre uns senyals sensorials molt primàries i les connexions amb altres regions del cervell són molt limitades. Gent com per exemple la jurista Nita Farahany directora de la iniciativa per a la ciència i la societat de la Universitat de Duke, el neurocientífic Christof Koch i el genetista George Church han publicat un esborrany de recomanacions per a la gent informada i la que es vullga informar de tot allò que s'ha relacionat amb la biotecnologia, el cervell...

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Una de las tormentes amb major producció coneguda de duendes

Encara que els rellampegs són una manifestació elèctrica més típica de les tormentes,existeixen alguns altres tipus de descàrregues elèctriques,paregudes en diferents aspectes als rellampecs,pero que operen molt per damunt d'ells i resulten més difícils de veure. 

Es va començar a estudiar científicament a arrel de la primera foto, feta en 1989, que va aconseguir demostrar la seva existència reial. Entre estos fenòmens, al mes famos que és sol dir “duende"

Uns científics del Institut de Física Atmosférica de l'Acadèmia China de Ciències han completat un detallat estudi sobre una tormenta, que el 30 de juliol de 2015, en la provincia china de Shandong, va generar mes de 30 duendes, amb una tonalitat roja.

Es tracta probablement de la tormenta mes productiva en quant a generació de duendes detectada hasta la data en China. Per a les observacions de la tormenta es va emplear també una red especial de sensors de camp magnètic. 

Noticia original

Noticia 1

Noticia 2

                                

La desaparició de les tortugues al planeta

De les 356 espècies de tortuga amb un llinatge de més de 200 milions d’anys aproximadament el 61% estan amenaçades o extintes en temps moderns, per tant, les tortugues són el grup de vertebrats més amenaçades.

Els investigadors lamenten que l’opinió pública en general no reconeix la difícil situació de les tortugues, per aixó, l’article anomenat "On han anat totes les tortugues i per què importa?" no és simplement una crida per evitar que desaparegui un llegat biològic insubstituïble.

El descens de la població de tortugues també ha afectat a la biodiversitat de les zones on vivien, ja que la carn de les tortugues mantenia a espècies que s’alimentaven d’elles o dels seus ous, també, els seus cossos en descomposició distribuïen nutrients els quals eren vitals per al entorn. Finalment, les tortugues també regulaven les poblacions de plantes i animals que mengen, apart, les tortugues són necessàries per molts ecosistemes de platges i dunes(sobretot en aquells que siguin deficitaris en calci o fòsfor) ja que les tortugues tenen un lloc prominent en els cicles minerals d’aquests ecosistemes.

Notícia

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2