La infermetat de la són esta causada per una família de paràsits, uns protozous anomenats tripanosomes, que s’encontren a dos zones de Àfrica.
La tramitis la mosca tse-tsé, i afecta a unes 7.000 persones a l’any, i pot ser mortal si no resibisen tractament.
La infermetat de la son amenasa a milions de persones de 36 paisos de l’Africa subsahariana. Moltes de les poblacions afectades viuen a zones amb poc accés a serveix de salut adecuats.
Investigador espanyols de l’Institut de Parasitologia y Biomedicina López Neyra de Granada del CSIC, han descobert una nova proteïna que regula la multiplicació dins de la sang humana del paràsit.
El descobriment seria extrapolable a altres emfermetats tropicals.
La radioactivitat que es va produir al març de 2011 com a conseqüència de l'accident en la central nuclear de Fukushima a Japó va arribar a Tenerife però no va suposar risc algun per a la salut pública, ha explicat José Hernández Armes, director del Laboratori de Radioactivitat Ambiental de Canàries.
Després de produir-se el 'tsunami' i posterior accident en la central de Fukushima, Hernández i Emilio Cuevas (de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), va dirigir un treball amb mesures simultànies de radioactivitat en aire a 300 metres d'altitud (laboratori de la Universitat de Medicina), i en el Centre d'Investigació Atmosfèrica, (en Izaña, El Teide) a 2.400 metres, es van col·locar en tots dos llocs bombes de succió d'aire per a establir si la radioactivitat que eixia de Japó aconseguia aplegar a Canàries movent-se amb l'aire de les capes baixes o les altes de l'atmosfera.
Hernández, catedràtic de Física Mèdica de la Universitat de la Llacuna, ha comentat que va ser necessari actuar de pressa a causa que els valors detectats de iode i cesi radioactius en l'aire s'havien incrementat després de l'accident en relació amb els valors mitjanç mesurats en el laboratori durant molts anys.
Però aqueix augment no comporta perill per a la salut pública, a causa que els anivelles mitjana detectats de iode 131 i de cesi 137 i 134 eren molt baixos abans de produir-se l'accident nuclear i, malgrat l'increment, es va estar molt lluny dels valors reconeguts per a originar danys a la salut humana, ha afegit Hernández, que també és cap de Protecció Radiològica de l'Hospital Universitari de Canàries (HUC).
El núvol que va transportar el material radioactiu des de Japó va arribar primer a les costes d'Estats Units i després de creuar l'Atlàntic, en acostar-se al continent europeu es va bifurcar, de manera que una part va arribar a Europa continental i una altra es va dirigir cap a la zona geogràfica en la qual està Canàries, va comentar Hernández.
Un estudi presentat en la III Conferència Anual de Scarce, fet per un grup de químics i biòlegs, han descobert dintre d'alguns peixos, residus d'antiinflamatoris com el diclofenac, també dit, col·loquialment, Voltarén.
Aquest medicament es pot comprar sense recepta, és a dir, el seu consum és més elevat. La Unió Europea el vol afegir al llistat de contaminats controlats als rius. Hi sol abundar a totes les conques hidrogràfiques, on es consumeix més. Un dels investigadors va deixar clar que aquesta contaminació no és dolenta per als humans, ja que està en dosis molt petites, a comparació a les que ens prenem habitualment.
Aquest fet, succeeix quan les depuradores no poden acabar amb aquest contaminant, i al llarg d'un temps pot afectar negativament als peixos i als ecosistemes d'aquests. Altres estudis diuen que és necessari fer millores en rius, per a la qualitat de l'aigua i dels qui conviuen amb ella.
Igual
que els éssers humans hi ha un tipus de mosques que es van traslladar d'Àfrica,
i ara estan tornant amb l'eixam que no es translado.
Aquest és una de les troballes fets en dos estudis recents realitzats per
especialistes de la Universitat de Califòrnia a Davis.
L'objectiu principal és entendre millor a les força que donen forma de la
variació genètica. En el primer estudi que es va realitzar aporta dades sobre
37 soques relacionades a Carolina del Nord i de sis soques de la nació de
Halawi. En el segon estudi realitzat, s'han descrit 139 ceps de 22 tipus de
diferents poblacions europees i africanes.
Igual que l'ésser humà es van originar a l'Àfrica. Es creu que aquestes mosques
van aparèixer fa 50.000 anys, al costat dels éssers moderns. Tots dos experiments
tenen una reducció dràstica de població en el passat, que va reduir la
diversitat poblacional.
En les últimes dècades, mosques similars han establert poblacions a Àfrica, com
per exemple en les modernes instal · lacions cerveseres.
Els astronautes que van participar en el curs d'entreteniment subterrani CAVE de l'ESA, van tornar a la superfície i van portar amb si un tipus de garrins especial. Durant les sis jornades van romandre a l'interior d'un sistema de coves d'Itàlia. Van portar un intens programa d'investigació de la meteorologia, topologia, la geologia o la catalogació de vida subterrània. Els astronautes van posar esquers prop de la bassa i altres llocs per identificar les formes de vida subterrània. Un d'ells va preparar un esquer amb una intensa olor a base de fetge i formatge podrit. Van deixar aquests esquers durant una setmana. Als quatre dies més tard, els van recollir i els van preservar amb alcohol. L'anàlisi molecular confirma que pertanyen a una nova espècie de crustacis de vuit mil·límetres de longitud, són coneguts com garrins. Són una espècie de crustacis adaptats totalment a la vida fora de l'aigua ia la vida en l'aigua. Els astronautes han descobert una espècie que ha tornat al medi aquàtic.
Dos equips científics han aconseguit revelar l'estructura del mecanisme responsable de la replicació del virus de la grip.
Aquesta complexa estructura funciona realment com una màquina molecular, capaç de reescriure el missatge genètic del virus i de autoreplicar dins de la cèl · lula infectada
En concret el que ha estat descrit és l'estructura de les ribonucleoproteïnes,. El virus necessita aquestes estructures ja que a diferència d'organismes més desenvolupats que tenen cèl · lules eucariotes no tenen un nucli on hi hagi el material genètic.
L'estructura final mostra una organització de doble hèlice amb dues cadenes d'ARN i nucleoproteína.
El descobriment és un pas per poder interferir en el virus o per evitar que infecte els éssers humans.
Aquesta investigació permet saber com fluctua el contingut de sal en les capes superiors de l'oceà i com aquestes variacions estan relacionades amb canvis en els patrons de precipitació per tot el planeta. El viatge s'està portant a terme en el
vaixell científic Knorr. L’ investigació durarà uns quants anys.
El punt més salat de l'Atlàntic es troba situat entre les Illes Bahames i la costa occidental d'Àfrica del Nord.
Les dades recollides per aquesta
expedició, portada a terme per l'equip de Raymond Schmitt, Oceanographer des
del Institut oceanogràfica Woods Hole a Massachusetts, Estats Units, ajudarà a
conèixer l'acceleració del cicle de l'aigua de la terra. A mesura que les
temperatures pugen, augmenta l'evaporació, alterant la freqüència, intensitat i
distribució de les pluges en tot el planeta, aquest fet comporta grans repercussions
per a la vida en la Terra.
Els oceanògras consideren que l'oceà registra millor que la terra els canvis en les precipitacions. Al mar, aquests canvis es tradueixen en variacions en la concentració de sal de les aigües superficials.
Molts científics que havien estudiat els registres de salinitat dels últims 50 anys, van poder observar la petjada d'un augment en la velocitat del cicle de l'aigua.
Els alts nivells de soroll de fons, el soroll antropogènic, provocats pel trànsit de vaixells, ha reduït la capacitat de les balenes franques de l'Atlàntic Nord de comunicar-se.
Entre el 2007 i el 2010, uns científics de diverses entitats ,als Estats Units, van usar una sèrie de dispositius de gravació acústica per vigilar els nivells de soroll marítim, així com gravacions dels sons de comunicació de balenes en perill d'extinció, incloent les balenes franques.
Els nivells de soroll ocasionats pel trànsit marítim d'avui dia demostren que les balenes franques han perdut entre un 63 i un 67 per cent del seu espai de comunicació al santuari marí i les aigües circumdants.
Les balenes grans, com les balenes franques, es recolzen més en la seva percepció auditiva que en la visual. Leila Hatch, ecòloga marina i coautora de l'estudi, creu que el soroll crònic està probablement reduint les oportunitats d'aquestes balenes per recopilar i compartir informació vital que les ajuda a localitzar menjar, trobar parella, navegar adequadament, evitar als depredadors i tenir cura de les seves cries.
El problema s'agreuja pel fet que les balenes franques de l'Atlàntic Nord, estan a la vora de l'extinció.
El juliol passat, el Laboratori Europeu de Física de Partícules CERN va fer l'anunci més esperat per la comunitat científica en l'últim mig segle: el descobriment d'una nova partícula en el Gran Colisionador d'Hadrons (LHC) que les seves característiques són compatibles amb el bosó de Higgs .
Les jornades, en les quals participen 180 físics i coordina un grup de la Universitat de Granada, compten amb la presència d'un dels científics que ha dirigit la cerca del bosó de Higgs anomenat Jim Virdee. El bosó de Higgs seria la clau de l'explicació de l'origen de la massa de les partícules elementals, que explicaria com es va formar la matèria de l'univers.
En el CERN participen 570 físics i enginyers espanyols, 200 en el LHC, als quals cal sumar una important comunitat de físics teòrics. Aquests científics es donen cita cada any en les Jornades CPAN per compartir els avanços assolits en els seus respectius camps i debatre els progressos futurs. La cerca de les propietats d'aquesta nova partícula similar al bosó de Higgs continua a bon ritme, i s'espera tenir nous resultats en els propers mesos abans de l'apagada del LHC en 2013.
Un altre dels temes a tractar aquests dies serà la construcció d'un nou accelerador de partícules que estudiarà detalladament el que es descobreixi en el LHC.
En 2012 es compleixen cent anys del descobriment dels rajos còsmics. Una porció d'ells correspon a les partícules més energètiques, que ens arriben de totes adreces però l'origen es un misteri. Noticia original :
Per a aconseguir-ho, es desenvolupen programes individuals amb diverses tècniques, començant des de nadó, explicant als pares les postures que son favorables i les que no per al seu desenvolupament, també els expliquen els exercicis que han de fer per a que els nens puguen seure, gatejar, aixecar-se... Aquest passos es realitzen progressivament i utilitzen jocs per a motivar als nens.
El tractament fisioteràpic d’aquestes persones consisteix en aplicar els mitjans necessaris per a prevenir complicacions secundaries a les intervencions quirúrgiques.
Actualment, 19.520 persones a Espanya estan afectades per aquesta malaltia, aquesta malaltia es la segona causa de discapacitat física de la infància en aquest país, segons les dades del INE i de la Federació Espanyola d’Associacions d’Espina Bífida.
No és estrany que naixquen nadons amb defectes congènits defectes congènits del cor. Això es deu al fet que el seu desenvolupament en l'embrió és un procés que no només és molt complex, sinó també propens a errors.
El camí de les cèl · lules fins a crear un cor acabat consisteix en la divisió i transformació d'unes poques cèl · lules mare cardíaques. que van formant cada vegada una estructura més gran, desenvolupant les diferents parts del cor. Per això, les cèl·lules mare i les precursores travessen un procés complex que, també inclou la migració, diferenciació i especialització de cèl · lules. Quan el cor està complet, les cèl · lules mare finalment són desactivades. Uns científics de l'Insitut Max Planck Per la Investigació Cardíaca i Pulmonar a Bad Nauheim, Alemanya, van descobrir recentment com són regulades parts importants d'aquest procés de desenvolupament. Això projecta la possibilitat futura d'impedir que es produeixin certs defectes congènits del cor, i poder aplicar noves formes d'estimular la regeneració de cors danyats en adults. En particular, l'equip de Gergana Dobrev s'ha centrat en dos factors de transcripció, denominats Ajuba i Isl1. Els resultats de l'estudi obren un camí cap a coneixements més detallats de com es regula el desenvolupament cardíac. Quan esbrinen els suficients detalls sobre les causes dels defectes congènits del cor, serà possible aplicar nous enfocaments terapèutics. Més endavant podrien ser reparats cors adults, na possibilitat per això seria, optimitzar la producció de cèl·lules de reemplaçament a partir de cèl.lules mare embrionàries o produïdes artificialment al laboratori. Silenciar el Ajuba en aquestes cèl · lules podria promoure'n la transformació en cèl · lules musculars cardíaques funcionals. D'aquesta manera es conreen suficients cèl·lules de reemplaçament per al tractament.
Científics
australians van confirmar fa alguns anys el descobriment d’una nova espècie de
sargantana dragó que va ser trobada al nord-est d’Austràlia.
El Diporiphora ameliae, també anomenat “dragón del pasto de caña de Amelia”, va
ser descobert en una estació ramadera en la localitat de Longreach, al oest de
l’estat de Queensland, per un equip de científics liderat pel biòleg Angus Emmott.
L’expert va explicar a la ràdio australiana ABC que les zones àrides d’Austràlia
posseeixen la major diversitat de rèptils del món.
"A Austràlia hi ha unes mil espècies de rèptils" i cada any se’n
descobreixen entre 20 a 50 noves espècies, va afegir l’expert en zones àrides.
Emmott va comentar que va batejar al rèptil amb el nom de la seua filla Amelia,
qui acabava de complir 21 anys.
L’Hospital Virgen de las Nieves ha sigut l’encarregat d’investigar el brot i la causa d’aquest, prenent mostres als aliments i als afectats. També s’ha descartat la mala higiene de la cuina. La víctima de 40 anys fou atesa pels servicis d’emergència en la residencia per una greu gastroenteritis, encara que se li practicarà l’autòpsia per aclarir els fets.
El primer cas fou detectat la matinada del diumenge i al dia següent el nombre d’afectats va augmentar. Des d’aleshores no s’ha detectat cap cas més. Els afectats presentaven una lleu gastroenteritis, només la víctima presentava un quadre greu. La única afectada que continua al hospital en observació, es una treballadora de 36 anys.
Al conèixer-se la noticia es van activar els controls i la detecció de la causa del brot realitzant enquestes epidemiològiques a les persones del centre i dia de hui, ja s’ha comunicat el cas a la Delegació Territorial de Salut.
Els sis astronautes que van passar el setembre sis jornades d'entrenament en un sistema de coves a l'illa de Sardenya, Itàlia, per simular condicions espacials van tornar amb una nova espècie com a acompanyant. Un tipus especial de cotxinilla que les anàlisis moleculars han confirmat com a nova espècie. També van dur a terme un intens programa d'investigació científica que incloïa disciplines com la meteorologia, la topografia, la geologia o la catalogació de vida subterrània. Va ser així com, després d'una àrdua 'persecució', van aconseguir trobar aquesta nova especie.El crustaci, de tot just vuit mil • límetres pertany a l'espècie Alpioniscus. Pertany al subordre dels isòtops terrestres, comunament coneguts com cotxinilles, que són els únics crustacis adaptats completament a la vida fora de l'aigua. Ara està clar que aquests animals han evolucionat per tornar a viure a l'aigua ", explica l'especialista en isòpodes Stefano Taiti.En l'exploració del terreny per a la preparació de la missió l'equip ja va observar "un petit bassal on habitaven uns crustacis molt interessants", va explicar explica Loredana Bessone, dissenyadora del curs d'entrenament i responsable del projecte.A partir d'aquest moment els astronautes es van llançar a la recerca i captura de noves formes de vida. Van preparar esquers en tota la cova a més d'un menú especial que els atragués, a força de fetge i formatge podrit.
Després de tres o quatre dies, els astronautes van recollir diversos espècimens de les espècies menys comuns i els van preservar en alcohol per al seu estudi en la superfície. L'últim dia de missió van tornar al toll i es van topar amb aquest diminut animal."Això demostra que CAVES ofereix un programa científic realment interessant, alhora que compleix el seu principal objectiu: entrenar a equips d'astronautes en un entorn anàleg a l'espai sense sortir de la Terra", conclou Bessone.
L'actualitatens haregalatalguna
cosa extraordinària,torbadoridesconcertant, dignede la mésabsurdanovel
· la fantàsticaod'aventures:
l'illafantasma,sino que el que
pasa es que unaexpedicióque
arriba alpuntgeogràficoneslocalitzaen elsmapesuna remotailla pertrobar-se que...no hi és.Sorprenentexperiènciaque inverteix, fins i totsubverteix, el
normalesdevenirdelesexploracions: en
comptesde descobrirterritorinou, l'hanperdut.
Aquest possiblement puga ser un tema apassionantper a milionsde persones, seguramentseduïdespel
ressòllegendaride l'assumpteila manera comapelal nostreapetitmésancestralde somnisiquimeres. Un descobridor ha
arribat a dir: “Hi ha una illa en el mig del res que en realitat no existeix” .
Molts periòdics li han fet molt de eco a
aquesta noticia.
Aquestssónelsfets: un vaixellcientífic, elRVSouthernSurveyor,
del serveihidrogràficaustralià, aprofitant queestàal Mar delCoralen unasingladurade 25diesestudiant latectònicade plaques, decideix, potserambànim derecrearambplatgesicocoters,fer una ullada aSandyIsland. Els seusmapesla mostren, encara que noaixílescartesnàutiques, que assenyalenuna profunditatde 1.400metresini indici deilla. Rastrejadal'illaperduda,
resulta queapareixen mapesipublicacionscientífiquesalmenysdes de 2000. Hi haqui laidentificaamb
una delesilles queesmentael 1792elcavaller D'Entrecasteauxnaveganta la recercadelapertinentmentdesaparegudaexpedició deLa Pérouse. El tema
té, certament, una
micad'argumentontològic.
Ho haexplicat moltbéun delscientífics
queviatjavenal vaixell(des) descobridor: "Hi
ha unaillaal migdel no-resque en realitatnoexisteix". Ésinquietantque hi hagi quipensique la "no illa",
coml'habatejatWikipediaen la seva entrada, nohadit la seva
últimaparaula. D'altra banda, cal recordarque no ésinusual,
sinómés aviatllei
de vida, que lesillesapareguinidesapareguinenrealitat: recordemelsefectesdel
Krakatoaode l'erupciódeThera. Bouvet,
una illanoruegahabitada
perpingüins, teniauna segonaillapropquanla van descobrirquenohaestattornada aveuremai.
EntotcasSandy, enyoradaSandy, haentratja depledreta l'arxipèlag delesllegendes. Aquícomparteixmapa ambl'illadel
doctorMoreau, amblade Robinson, ambillaLincoln(la
de L'illamisteriosaonNemoàncoraseuNautilus), ambillaennuvolar, amb
la deltresor, amb la deKingKong(SkullIsland), ambla
de SantBorondón(aquesta llegendàriaque, quisapsiproducted'unvolcà, apareixiaidesapareixiadavant
de l'illacanària deEl Hierro)
iambtoteslesque algunavegada
hanemergitdelesprofunditatsde la
ficciópersatisfer les nostresànsies deaventura, d'exotismeide misteri.
Amb un escaneig molt econòmic i ràpid podem saber si tenim esclerosis múltiple i la quantitat de dany amb exactitud, també es pot veure amb quina rapidesa progressa aquesta malaltia, segons els resultats de la investigació de la Universitat Johns Hopkinns a Baltimore, Estats Units.
Els escaneigs oculars també serveixen per a fer un seguiment molt precís de la malaltia
El Dr. Peter A. Calabresi i els seus col•laboradors van usar tomografia de coherència òptica per a escanejar els nervis que es troben al fons dels ulls, aplicant un software que ells mateixa van participar en el seu desenvolupament i es capaç d’avaluar les capes del teixit sensible a la llum en la retina que no es poden mesurar amb els mètodes convencionals.
Van mesurar el grossor de la capa nuclear interna de la retina en més de 160 pacients amb esclerosis múltiple i amb 60 persones sanes, van realitzar un seguiment durant més de 4 anys, per a mesurar el nivell de discapacitat de cada persona.
Van arribar a la conclusió que quant més inflamació i inflamació tenien era perquè tenien més esclerosis múltiple.
Reserva ovàrica fa referència a la quantitat total d'ovòcits que teniu a les ovaris i proporciona informació sobre el seu futur reproductiu i les seves possibilitats de reproducció.
L'edat en què les mares arriben a la menopausa pot predir la fertilitat de les seves filles en determinar la quantitat d'òvuls que queden en els ovaris, segons una nova investigació publicada a 'Human Reproduction'. Això és possible gràcies a l'estudi dels nivells de l'hormona anti-mulleriana (AMH) i el recompte de fol·licles antrals (AFC) a les filles i la seva comparació amb l'edat de la menopausa en les mares.
Els investigadors van descobrir que tant la AMH com l'AFC disminueixen més ràpidament en dones les mares van tenir una menopausa primerenca, abans dels 45 anys, en comparació amb les dones les progenitores van tenir una menopausa tardana, després dels 55. El nombre d'òvuls que queden en l'ovari està relacionat amb una reducció en la seva capacitat per concebre de forma natural, ja que la quantitat i la qualitat disminueixen amb l'edat.
Els resultats de l'estudi recolzen la idea que la reserva ovàrica està bastant influenciada per factors hereditaris, i també concorden amb els resultats d'investigacions prèvies dels quals suggereixen que transcorren uns 20 anys des que la fertilitat d'una dona comença a minvar, fins que la menopausa comença.
«Joventut, diví tresor», diuen. Potser aquest tresor es trobe al fons del mar.
Segons els científics de la Universitat Queen Mary de Londres uns petits animals (de la rama dels equinoderms), els eriçons i pepinos de mar, són capaços de canviar l'elasticitat del col·lagen en la pell, el que podria ser la clau per mantenir una aparença juvenil i sense arrugues.
L'estudi ha estat publicat en línia a la revista PLoS One.
Els científics van analitzar les seqüències d'ADN de milers de gens en l'eriçó de mar Strongylocentrotus purpuratus i en el cogombre de mar Apostichopus japonicus, i en particular buscar gens que codificasen per certs pèptids missatgers.
Aquests pèptids missatgers són alliberats per cèl·lules i serveixen per dir-los a altres cèl·lules del cos el que han de fer.
Tot i que els eriçons i pepinos de mar no s'assemblen molt a nosaltres, en realitat estem estretament relacionats amb ells. «A mesura que envellim, els canvis en el col·lagen causen arrugues en la nostra pell, així que si podem esbrinar com els pèptids provoquen que la paret del cos d'un cogombre de mar es torni ràpidament rígida o tova, llavors la nostra investigació podria conduir a noves formes de mantenir la pell jove i saludable».
Un equip científic internacional liderat per l'espanyol Luis Álvarez i lligat a l'Institut Max Planck alemany ha descobert que els espermatozoides són capaços de realitzar càlculs complexos.
Aquests sols tenen objectiu: trobar l'òvul. I per aconseguir-ho són capaços de superar qualsevol obstacle. Fins i tot poden arribar a realitzar càlculs elaborats en respondre a la variació de calci produïda pel òvul. L'òvul s'encarrega d'emetre ones de calci per facilitar la seva localització per part dels espermatozoides. Segons l'equip del Centre Europeu d'Estudis i Investigació Avançats, aquests ions de calci són els que determinen els moviments de l'esperma, és a dir, els espermatozoides responen davant les variacions en aquesta concentració, de manera que varien la seva direcció i velocitat per arribar a assolir l'òvul.
De moment, el fet ha estat observat únicament en l'esperma de diverses espècies marítimes, encara que es creu que podria succeir el mateix amb l'esperma de l'ésser humà. Si fos així, el descobriment implicaria que "les cèl·lules tenen les eines necessàries per realitzar càlculs elaborats per si soles", ha indicat Álvarez, ja que hi ha cèl·lules que tenen extensions similars a la cua de l'espermatozoide.
En l’examinació de la composició microscòpica i anatòmica de cues regenerades d’un llangardaix, realitzada per un equip d’especialistes de a Universitat d'Arizona i la Universitat Estatal d'Arizona, van descobrir que les noves cues són molt diferents de les originals.
La cua regenerada és menys flexible, ja que té un sol tub llarg de cartílag, en lloc de vèrtebres i músculs mes llargs que s'estenen al llarg de la cua. Aconseguir conèixer a fons el mecanisme exacte d'aquesta regeneració podria servir en un futur per intentar reproduir un procés semblant en persones amb amputacions. -Notícia original -Imatge relacionada
Els raigs en bola són esferes lluminoses que tenen aspecte de boles de foc. Es produeixen durant tempestes i es desplacen pel terra o cables elèctrics amb lentitud ,fins a desaparèixer al cap d´uns segons.
Encara no hi ha cap explicació sobre com es genera aquest fenomen. Però una nova teoria desenvolupada per científics de la CSIRO podria oferir una explicació millor per als raigs en bola. Aquesta nova hipòtesi diu que són causats quan un raig d´ ions de gran densitat és desplaçat a la superfície després de la caiguda del llamp.Segons aquesta teoria, l'aparició d'un llamp en bola dins d'una casa es produeix quan un feix de ions s'acumula a l'exterior d'una finestra de vidre, aleshores el camp elèctric a l'interior de la llar excita les molècules de l'aire per formar una descàrrega en forma de globus. No obstant això, alguns raigs en bola podrien ser degut a un mecanisme neurològic. Aquesta teoria diu que el camp magnètic produït per certs llampecs pot generar en el cervell humà imatges de formes lluminoses, conegudes com fosfens.
Segons els resultats d’una nova investigació de l'equip de Maurice Elphick, de l'Escola de Ciències Biològiques i Químiques de la Universitat Queen Mary de Londres, la capacitat dels cogombres i els eriçons de mar de modificar l’elasticitat del col·lagen del seu cos, podria mantenir una aparença jove a persones madures, ja que es aquest component es el que crea les arrugues.
Els científics analitzaren l’ADN d’aquestes criatures marines, les quals pertanyen al fil dels equinoderms, per buscar gens que codifica-se’n per certs pèptids missatgers (són alliberats per cèl·lules i serveixen per dir-los a altres cèl · lules del cos el que han de fer).
Aquesta descobriment significa que la ciència està mes a prop de trobar una solució a l'envelliment de la pell.
Al voltant de la meitat de la gent gran no ingereix la quantitat necessària de, almenys, tres nutrients essencials. Aquest tipus de situació es reflecteix especialment en pacients que presenten alguna malaltia i que requereixen d'hospitalització.
Aquest programa educatiu és el segon d'aquestes característiques que s'organitza a Espanya. "La formació que reben els professionals sanitaris sobre nutrició és escassa i aquest curs contribuirà a detectar els casos de malnutrició i manejar adequadament.
Un pacient amb malnutrició presenta més dificultats de recuperació i, per tant, passarà més temps fins que rebi l'alta, a més de presentar major risc de patir noves malalties.
- Suplements nutricionals per reduir el risc de mortalitat:
Estudis realitzats demostren que els suplements nutricionals redueixen el risc de mortalitat en pacients desnodrits d'edat avançada en un 20%.
- Conseqüències de la malnutrició en gent gran:
La gent gran tendeixen a perdre la gana, poden tenir dificultats per preparar aliments i presenten més problemes per digerir o absorbir els nutrients.
Els nens que han estat exposats a l'alcohol durant el desenvolupament fetal presenten canvis en l'estructura cerebral i el metabolisme, segons un nou estudi de la Societat Radiològica d'Amèrica del Nord (RSNA). El consum d'aquesta substància pot causar problemes en el desenvolupament mental i físic dels seus fills, conegut com a síndrome d'alcoholisme fetal.
El grup d'estudi va incloure 200 nens que van estar exposats a l'alcohol durant l'etapa fetal i 30 nens les mares no van beure durant l'embaràs.
Els resultats de les imatges de ressonància magnètica (IRM) van mostrar un aprimament estadísticament significatiu del cos callós en els nens exposats a l'alcohol en comparació amb l'altre grup. "Aquests canvis estan fortament associats amb problemes psicològics en els nens".
El doctor Urbanik va utilitzar imatges ponderades en difusió (DWI) per estudiar sis àrees del sistema nerviós central en els nens, que correlacionen el procés de difusió d'aigua i pot ser un mitjà més sensible que la ressonància magnètica tradicional per detectar anormalitats en el teixit. Els nens en el grup d'alcohol van mostrar augments estadísticament significatius en la difusió de DWI en comparació amb els altres nens, la qual cosa indica trastorns neurològics o danys en el teixit cerebral.
Una investigació recent realitzada a la Universitat Estatal d'Ohio, ha mostrat que suplements d'àcids grassos omega-3 poden reduir la inflamació en persones que, tot i sanes, són grans o de mitjana edat i tenen sobrepès. L'ús regular d'aquests suplements podria ajudar a prevenir certes malalties i fins i tot servir com a tractament contra elles.
Quatre mesos de tractament amb suplements d'omega-3 disminuir en més d'un 10% els nivells en la sang d'una proteïna que denota la presència d'inflamació.
La inflamació crònica està relacionada amb nombroses malalties, incloent malaltia coronària, diabetis tipus 2 i malaltia d'Alzheimer.
Els participants en l'estudi van prendre en els seus suplements 2,5 grams o 1,25 grams d'àcids grassos poliinsaturats omega-3 actius. Els àcids grassos poliinsaturats es consideren "greix bo", quan són consumits per la persona en quantitats adequades, proporcionen beneficis.
