De l'insomni a la demència

La fase REM del son, en la que es produeixen ràpids moviments oculars, se caracteritza perquè el cervell està molt actiu però els músculs queden parcialment paralitzats, gràcies a l’acció del tronc cerebral. Els pacients amb aquesta malaltia: criden, ploren, colpegen i a voltes es cauen del llit. Està condició por estar relacionada amb un desenvolupament del Parkinson.

Un equip d’investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona acaba de presentar un mètode que permet determinar quines persones amb trastorn del son tenen més possibilitats de sofrir Parkinson, demència amb cossos de Lwey (un mal que produeix deliris paranoides) o atrofia multi sistèmica (una rara dolència que afecta a la mobilitat i a les funcions corporals). Aquestes malalties degeneratives, com el propi trastorn del son REM, afecten a homes majors de 60 anys.

Els investigadors, han seguit durant dos anys i mig a un grup de 43 pacients amb trastorn REM, de una mitja de 70 anys d’edat. Huit d’ells han desenvolupat en aquest temps una malaltia neurodegenerativa.

Els autors dels treballs, confien que amb aquesta ajuda en un futur puguen detectar precoçment la malaltia i estudiar el seu desenvolupament durant les primeres fases, abans que es manifeste clínicament.

Notícia original

Altres notícies relacionades:

• Transtorn de la conducta del somni REM
• Classificació internacional del transtors del somni
• Diagnòstic, avaluació i tractament
  

Vídeo:

Enzim que protegeix al cervell, ajudaria a combatre l'Alzheimer

Restaurar els nivells d'un enzim protector del cervell ofereix un nou enfocament per al desenvolupament de tractaments contra la malaltia d'Alzheimer.

Els experts van dir que l'enzim SIRT1 ajudaria a prevenir la formació d'un tipus tòxic de la proteïna tau que extermina les cèl·lules cerebrals en les persones amb malaltia d'Alzheimer. Aquest és definitivament el primer pas cap a la troballa de noves estratègies per reduir la tau.

Les persones amb Alzheimer solen tenir nivells baixos de SIRT1, i els medicaments que ajuden a augmentar aquests nivells evitarien la formació d'aquest tipus tòxic de tau.

L'equip va estudiar la relació entre la SIRT1 i una forma de tau que està fortament vinculada amb la malaltia d'Alzheimer denominada p-tau.

Els experts van trobar que ratolins genèticament modificats per mancar d'aquest enzim eren més propensos a produir la forma tòxica de tau. Quan l'equip va provar un químic que restaura els nivells de SIRT1, es va detenir la formació de p-tau. La troballa ofereix un nou enfocament per reduir els nivells de tau en les persones amb Alzheimer.

Moltes companyies, han estat treballant en fàrmacs que activin la SIRT1, que es pensa que controla moltes malalties relacionades amb l'envelliment.

L'Alzheimer és una forma progressiva i fatal de demència que mata a les cèl·lules cerebrals, la qual cosa provoca deterioració constant en la memòria i el pensament, fins que la persona perd la capacitat de cuidar de si mateixa.

Els actuals remeis poden tractar els símptomes, però cap pot detenir l'avanç de la malaltia, que afecta a uns 26 milions de persones a tot el món. Aquesta es una nova esperança.

NOTÍCIA ORIGINAL


ALTRES NOTICIES RELACIONADES

• Tractaments per al Alzheimer

• Asociació per a la gent amb Alzheimer

• Com tindre cura d'un malalt d'Alzheimer

VIDEO

Explicació científica del Alzheimer



Com es sent una persona amb Alzheimer

La vista cansada abunda en els espanyols.

A Espanya 23,6 milions de persones utilitzen ulleres, lents de contacte o tots dos sistemes per contrarestar els seus defectes visuals
L' hipermetropia, amb o sense astigmatisme, associada a la presbícia o vista cansada, és el defecte visual més estès a Espanya, amb 5.954.793 persones que ho sofreixen al nostre país. (12,8% de la població total espanyola). Just darrere d'aquest defecte, i també dins del grup de la vista cansada, es situa la miopia, que afecta a 5.495.204 persones. La presbícia (o vista cansada) no es pot detenir, només pal·liar les seves molèsties

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Visual (14 d'octubre), experts destaquen que “la millor prevenció és la revisió anual dels ulls per un professional de la visió” i apunten els símptomes més freqüents de la hipermetropia: cansament ocular, maldecaps freqüents, enrogiment, picor i/o coïssor d'ulls i dificultat per a la lectura i escriptura.

El creixement de les diòptries depèn de cada persona,
sobretot de l'edat en la qual apareix, i de si es realitzen activitats de prop o no d'una manera freqüent; per exemple, l'ús diari i continuat de l'ordinador.

La presbícia és una part natural del procés d'envelliment i afecta a tota la població, entre els 40 i els 65 anys. En aquesta franja d'edat les diòptries augmenten. El creixement de les diòptries en aquest cas es produeix per la pèrdua d'elasticitat del cristal·lí. És a dir, encara que no s'usin ulleres, la presbícia va aparèixer i les diòptries van a seguir creixent de la mateixa manera que si s'usen. Les ulleres pal·liaran les molèsties de la presbícia, però no frenaran el seu augment.

NOTÍCIA ORIGINAL

ALTRES NOTICIES RELACIONADES

• Malalties als ulls

• Improtant tindre una bona visió pel estudi

• La nanotecnologia fa blaus els teus ulls marron

VIDEO

EL RITME DEL CERVELL

El nostre cervell està format per milions de neurones que conjuntament controlen i coordinen la complexa estructura humana.
Quan es tracta de dur a terme alguna acció, es posen a treballar diverses neurones del cervell de diferents àrees.
Segons un grup d'investigadors de la universitat de California en Berkeley, existeixen certs "ritmes" cerebrals que actuen com un director d'orquestra, reunint als seus músics. Per a reunir així les neurones que treballen conjuntament.


El descobriment dels impulsos nerviosos, va suposar un pas endavant en la investigació d'aquest òrgan. Doncs, més tard s'esbrinà que amb aquest mecanisme que posava en contacte les neurones, aquestes podien treballar juntes, encara que la seua posició fos llunyana. Les neurones no treballen de forma individual, són grups de cèl·lules les que complixen una missió conjuntament.
"No importa el lloc del cervell on ocorren les coses, sinó les connexions que s'estableixen entre les distintes zones" paraules de Manuel Martin-Loeches, responsable de la secció de Neurociencia Cognitiva del Centro Mixto UCM-ISCIII.


La pregunta que ara calia resoldre era: com s'estableixen aquestes connexions entre les cèl·lules? Existeixen certes oscil·lacions neuronals que s'acoblen en el moment adequat en múltiples àrees de l'escorça cerebral, coordinant així l'activitat de certs grups neuronals. Aquestos impulsos elèctrics van variant la seua freqüència. Els experts els anomenen "espigas". Aquesta activitat neuronal no és espontània, ja que depèn del que ocorrega en altres zones del cervell.
L'activitat succeeix en moltes neurones distribuïdes al cervell, aquestes emeten una freqüència que quan arriba a una certa intensitat activa les neurones que estan relacionades amb l'activitat que es portarà a terme.
Aquesta aportació ens aclareix el funcionament cerebral, però estem molt lluny d'entendre aquest òrgan, ja que quant més sabem sobre ell, més complex es revela.


Notícia original

Altres notícies d'interés:

• El cervell humà artificial serà realitat en una dècada.
• S'ha identificat el gen que regula el desenvolupament del cervell humà.
• Quina capacitat d'emmagatzemament té el cervell humà?
• Descodifiquen un procés molecular que controla el creixement de les neurones.

Nou intent

En 20 anys de teràpia genètica pocs han sigut els beneficis d'esta. Per això, saber que ha reaparegut és molt bona notícia. Investigador de Harvard han participat en la curació parcial, d'un jove amb beta-talassèmia.

El procés executat ha sigut utilitzat moltes vegades. S'introduïx un gen en la cèl·lula hematopoyéticas, perquè estes produïsquen hematies sanes. Primer, extrauen cèl·lules malaltes de la medul·la òssia del pacient. Després la cultiven junt amb un virus amb el gen necessari. Com a conseqüència el microorganisme traspassa la seua matèria genètica a les cèl·lules, les que aprenen a fabricar glòbuls rojos que funcionen. I es va introduir la informació clau per a portar l'oxigen als teixits.

Finalment es va introduir la cèl·lula al pacient, perquè colonitze la medul·la i produïsca glòbuls rojos. Prèviament se sotmet el pacient a una sessió de quimioteràpia per a l'eliminació de les cèl·lules defectuoses perquè les bones no tinguen competència.

Este tractament és una crida d'esperança per a altres pacient, ja que esta malaltia només es pot tractar amb un implante i no hi ha molts donants, ni bons.

Molt pocs malalts han seguit avant amb el tractament, per la duració d'un any o més i la intensitat. Ja que els gens s'implanten a l'atzar no es controlen el només i còpies que fa el gen. Un cert grau de sobreactuació del gen, pot produir càncer i este càncer pot ajudar o perjudicar el malalt. Per això només es pot dir que fan falta més assajos.

Noticia original

Altra noticia relacionada:
Terapia genética en Andalucía

Video:

Nova Tècnica per a seqüenciar ADN amb rapidesa i a baix cost

Després de diversos experiments, un equip de científics, entre ells Jens Gundlach, han inventat un mètode per a seqüenciar ADN ràpidament i barata.

Aquesta creació obri moltes noves portes alhora de saber si algun pacient té predisposició a patir una malaltia específica o un altra, ajudant al metges a fer un millor diagnòstic.

Aquesta tècnica utilitza un lector d'ADN, que combina biologia i nanotecnologia, creant un nanoporus, el qual poseeix un membrana suficientment gran per a mesurar una fibra d'ADN.

Els ciéntífics varen col·locar el porus en una membrana rodejada per una dissolució de clorur de potassi. Després, aplicaren un petit voltage per a crear una corrent d'ions. Com cada nucleòtid genera una ''firma'' diferent depenent de si és adenina, citosina, timina o guanina, els investigadors poderen saber la seqüència d'aquests.

D'aquesta manera, s'ha fet un pas vertaderament gran en la seqüènciació barata de l'ADN, ja que a 2004 es calculava el valor de seqüenciar ADN del tamany del genoma humà en uns 10 milions de dolars.

- Noticia original

- Enllaços relacionats:

Seqüenciació de l'ADN

Tècnica del ''didesoxi''

- Video

La importància d'una dieta equilibrada

La major part dels riscos de la sobrecàrrega per a la salut es poden rebaixar amb una dieta equilibrada i una pèrdua de pes moderada.

Es presenta el llibre “La dieta alli®: El seu guia essencial per a aconseguir l'èxit amb alli®”.

-La sobrecàrrega està relacionada amb més d'un milió de morts cada any a Europa. A Espanya, segons les Enquestes Nacionals de Salut la taxa d'adults amb sobrecàrrega s'ha incrementat en un 5% en els últims vint anys; mentres l'obesitat s'ha duplicat en el mateix període, aconseguint el 15,4% i suposant ja més del 7% del gasto sanitari total.
En conseqüència, l'excés de pes està, cada vegada més, posicionant-se com un dels principals problemes de salut pública en tot el món; país per país, entre el 30% i el 70% dels adults europeus té sobrecàrrega i la mitat d'ells finalment tindrà obesitat.

La mala alimentació i el sedentarisme són els principals factors en eixe augment de la taxa de persones amb excés de pes. Els riscos més són una tensió arterial elevada, artritis, augment de risc de càncer, colesterol elevat, diabetis, resistència insulínica, accident cerebrovascular i cardiopaties. Les persones amb sobrecàrrega que passen a tindre obesitat tenen un risc encara major de tindre problemes de salut greus.
La major part dels riscos que comporta el pes en la salut es poden rebaixar significativament amb una dieta equilibrada i una pèrdua de pes moderada.
La pèrdua de pes ajuda a previndre la diabetis, millora la respiració, el el seu i la tensió arterial, reduïx el risc de cardiopaties i el de mort prematura; en el pla de la salut emocional, dos estudis certifiquen que la sensació d'orgull, optimisme i satisfacció es veu reforçada en les persones que reduïxen el seu excés de pes.
Una alimentació sana i equilibrada, és la clau en la lluita contra la sobrecàrrega
En este sentit, l'editorial L'Esfera dels Llibres ha publicat el llibre “La dieta alli®: El seu guia essencial per a aconseguir l'èxit amb alli®”, que recopila una sèrie de dietes, consells de nutricionistes i receptes baixes en greix que funcionen amb el tractament d'alli®, medicament sense recepta que ajuda a perdre un 50% més de pes que fent només dieta. Els consells pràctics que arreplega ajuden a menjar bé i a mantindre la pèrdua a llarg termini.
Els experts en nutrició estan d'acord en què hi ha una certa manera general de menjar sa, que és la més adequada i que consistix a portar una dieta equilibrada, és a dir, aquella el de la qual aporte energètic procedisca en un 55-60% de carbohidrats, un 12-15% de proteïnes i en un 25-30% de greixos. El llibre presenta un règim dietètic baix en greixos, dissenyat per nutricionistes des del punt de vista mèdic, i detalla plans de menjars i receptes concebudes específicament per a la pèrdua de pes saludable.

Noticia original

Diferents fonts d'informació

• Nutrició 1



• Nutrició 2

Més informació

Referències

1. Conferència Europea contra l'Obesitat: 10 coses que has de saber sobre l'obesitat. Organització Mundial de la Salut; Istanbul, Turquia: 15 – 17. Novembre 2006.
2. ABC de l'Obesitat. Sattar, N, i Lligen, M. Editorial Blackwell, Massachusetts, EE.UU. 2007.
3. Informe Mintel. Dieta, Investigació de Mercat. Febrer 2008.
4. Aspectes Psicològics de l'Obesitat. Hill AJ 4: 26 - 30. 2005.
5. Investigació i-alli. Investigació Qualitativa Gèminis. Novembre 2007

Nova alternativa per a tractar el càncer.

La fisioteràpia contribueix a la recuperació de persones amb alguns tipus de càncer.

L'objectiu del fisioterapeuta, dins d'un equip sanitari multidisciplinari, és millorar la qualitat de vida i l'estat físic de persones amb càncer, el tractament fisioterapéutic ofereix suport terapeutic en els càncers de mama, pulmó, ossos, pròstata i úter, entre uns altres.

El Consell General de Col·legis de Fisioterapeutes d'Espanya (CGCFE) recorda, que la Fisioteràpia facilita la recuperació de persones operades d'alguns tipus de càncer, així com també millora les seves condicions de vida. Cada vegada són més els centres sanitaris que incorporen Fisioteràpia per tractar, d'acord amb els oncólegs, a les persones que han estat intervingudes o reben tractament contra el càncer. El motiu és l'evidència que la Fisioteràpia contribueix a la recuperació física i anímica d'aquestes persones.

La intervenció del Fisioterapeuta ajuda a reduir els efectes secundaris de la cirurgia i l'alteració estructural limfàtica de la zona tumoral que cursa amb augment de volum de la part del cos afectada.
Entre els diferents tipus de càncer davant els quals el tractament fisioterapéutic ha demostrat la seva efectivitat, destaquen:

• Càncer de mama. La Fisioteràpia es dirigeix a combatre el linfedema (inflor) i la mobilitat de l'espatlla en dones mastectomitzades.
• Càncer d'ossos. La fisioteràpia treballa la mobilitat de les extremitats afectades.
• Càncer de pròstata o d'úter. La fisioteràpia uroginecològica ha demostrat científicament que soluciona o mitiga la incontinència urinària, així com un efecte constatat en la recuperació de processos quirúrgics uroginecològics.
• Càncer de pulmó. Les tècniques de fisioteràpia respiratòria, motora i d'entrenament a l'esforç contribueixen a tonificar el pulmó, així com l'estat físic i emocional del pacient.

NOTÍCIA ORIGINAL

ALTRES NOTICIES RELACIONADES

• Parts d'un massatge terapèutic

• El massatge infantil

VIDEO

Amb revisions, menys càncers de mama

Un estudi fet amb més d'un milió de dones a Suècia mostra que avançar l'edat a la qual es fan les mamografies redueix fins a un 29% les morts per càncer de mama.

El debat sobre la conveniència de les mamografies està obert a Estats Units, on alguns estudis recents afirmen que fer-les molt aviat pot ser perjudicial a llarg termini per a les dones, ja que la mateixa radiació actuaria com un promotor del càncer.

En aquest sentit, encara que deixant el cas del càncer de mama apart, s'ha plantejat a Espanya amb la nova llei de salut pública, que preveu restringir les proves generalitzades per reduir-les a població de risc.

En aquesta decisió hi ha un altre factor: el cost de les proves. En sanitat, el factor cost-benefici és una variable indispensable per decidir què pràctiques es recomanen o imposen. En un món sense limitacions financeres, l'ideal seria que tot el mut es mirés tot, per evitar emmalaltir. Però això no és realista, i per això cal tenir en compte el benefici enfront del cost, encara que sone tan radical, en aquest cas, com pensar quant mereix la pena gastar per salvar 586 vides que, potser, podrien no perdre's si la dona es fes altres revisions, com les revisions mèdiques manuals per detectar embalums.

NOTÍCIA ORIGINAL

ALTRES NOTICIES RELACIONADES

• Càncer de mama tractaments

• Factors de risc

• Federació de dones amb càncer de mama

VIDEO

Menut, però útil aparell

Detectar que un tumor es propaga d'un òrgan a un altre pot ser clau per impedir les complicacions de la metàstasi. I un microxip dissenyat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) pot ser una eina crucial en aquesta lluita. El dispositiu utilitza les diferents propietats de les cèl·lules tumorals davant els ultrasons (mida i densitat) per separar de les altres que circulen pel torrent sanguini.

L'aparell és de plàstic i té el tamany d'una moneda. Té un petit canal on s'introdueix sang del pacient. Aquest flux s'analitza i permetrà, una ràpida anàlisi sense necessitat de recórrer a biòpsies.
"És un mètode completamentari no invasiu, ja que no cal introduir en la mostra de sang cap tipus d'element extern. El sistema pot fer-se més selectiu canviant les condicions de treball, des del potencial que s'usa fins el diàmetre dels conductes i la velocitat de pas, el que pot permetre detectar unes cèl lules determinades o fer un escombrat gran (és més fàcil si passa més sang i va més poc a poc).
No és l'únic avanç en el camp dels microxips que s'ha conegut recentment L'empresa Progenika ha fabricat un que permet detectar les mutacions que predisposen a un tipus de càncer de pàncrees.

NOTÍCIA ORIGINAL

ALTRES NOTICIES RELACIONADES:

• Microxip amb funció de cervell

• Microxips als ulls
  

VIDEO

Cicatrius "invisibles"

De la cicatriu d'un pam a una incisió d'un centímetre, camuflada en el melic o oculta en la vagina. Aquesta és l'evolució que està tenint la cirurgia abdominal (extirpacions de vesícules, pedres de ronyó, apèndixs). El cas extrem és l'anomenada cirurgia NOTES (Cirurgia Transluminal a través d'Orificis Naturals).
Consta de la possibilitat d'usar laparoscopis articulats. Aquestes peces (uns tubs llargs que a través d'un orifici mínim s'introdueixen en l'abdomen i que inclouen la llum i la càmera) Els metges no miren en l'abdomen del pacient; treballen guiats pel que veuen en un monitor. El procés ha estat gradual encara que no es descarta que una intervenció es complique i calgua recórrer a la laparoscòpia tradicional.
S'utilitza el que criden cirurgia de port: es fa una incisió en el melic d'un centímetre d'ample i se li acobla una peça, una espècie de tap, amb diversos foraets. Per ells es fiquen els laparoscopis.
L'objectiu de l'estudi és determinar si, a part de ser igual d'eficaços quirúrgicament, aquestes tècniques permeten una recuperació més ràpida i millor, sense algun dels efectes secundaris.
Tots els que participen en el treball insisteixen en l'eficàcia i seguretat, però admeten que al final també hi ha una motivació estètica. De fet, aquesta va ser la causa per la qual es va començar. La vagina ja s'usa com a via d'accés, però la idea és que en el futur les operacions es facen des de dins: pel còlon, l'esòfag o el sistema urinari.

NOTÍCIA ORIGINAL

ALTRES NOTÍCIES RELACIONADES:

• Cicatrius per acné

• Millorar la cicatrització

• Remeis populars

VIDEO

TÈCNICA DGP

Per primera vegada a Espanya, IVI, per mitjà d'una nova tècnica de Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) anomenada Array CGH, ha aconseguit el naixement de dos bessones. Esta nova tècnica permet l'anàlisi total dels 23 parells de cromosomes que componen el cariotip humà. La informació obtinguda és equivalent a la que s'arreplega en l'aminocintesi en les 16 setmanes de gestació d'una embarassada, però de manera preconcepcional.
El mètode d'anàlisi basat en xips d' ADN, ofereix des d'ara al nostre país, una alternativa clínica als pacients amb pitjor pronòstic reproductiu, a causa d'anomalies cromosòmiques que anteriorment no es podien detectar.
Esta tècnica suposa un abans i un després en la selecció d'embrions genèticament normals.

L'estudi es du a terme en embrions obtinguts per mitjà de procediments de fecundació in Vitro (FIV).
Fins hui, les alteracions del nombre dels cromosomes podien diagnosticar-se de forma rutinària en 9 parells d'ells. A partir d'ara, els 23 parells de cromosomes poden ser analitzats, passant així del diagnòstic del 85% d'alteracions –Per FISH- al 100% -per Arrays-.
Gràcies al DGP es poden eliminar el risc de malalties com les monosomies i les trisonomies responsables de malalties com el Síndrome de Down, Síndrome d'Edwards, etc. En canvi amb la tècnica FISH existia un total de 15 trisonomies fora del seu camp de detecció. Aquestes trisonomies provoquen avortaments o herrades d'implantació que per sort amb la nova tècnica DGP es poden evitar, ja que qualsevol anomalia que presenten els parells de cromosomes serà detectada.
notícia original
Més informació
-Tècnica DGP
-Tècnica FISH
-Anomalies cromosòmiques
-Fecundació In Vitro
-El professor Robert Edwards, Nobel de Medicina
VÍDEO

EL BOTOX I LA PARÀLISIS CEREBRAL

El terme “paràlisi cerebral” agrupa una sèrie de trastorns que afecten el moviment, l'equilibri i la postura del pacient. Els xiquets que la patixen tenen anomalies en una o més parts del cervell que afecten la seua capacitat per a controlar els músculs.
Molts dels xiquets amb paràlisi cerebral tenen altres problemes que requerixen tractament com, per exemple, retard mental, problemes d'aprenentatge, convulsions, sensacions físiques anormals (dificultats amb el tacte) i problemes de visió, audició i parla.
El botox amb la paràlisi cerebral
La incorporació de la toxina botulínica en bebés és una novetat que cada vegada guanya més evidències entre els metges. Des de fa més de 20 anys acompanya al tractament convencional dels espasmes (estimulació física, ajuda mecànica i cirurgia), però l'ús d'este compost en xiquets amb paràlisi cerebral només està indicat actualment a partir dels dos anys.
És la mateixa toxina botulínica que causa el botulisme (una intoxicació greu), però la mateixa que en mans expertes i dosi adequada constituïx una teràpia eficaç per a un ampli grup de malalties greus i aplicacions estètiques.
Els efectes de la paràlisi cerebral són més complexos i produïxen més discapacitat en xiquets que en adults perquè afecten el creixement osteomuscular. Els experts advertixen que el tractament està en funció del grau d'afectació del pacient i dels objectius que es volen aconseguir. Hi ha cinc nivells, en el grau 1, estan els xiquets amb dany cerebral lleu i són autònoms; i en l'extrem oposat, el 5, els que estan confinats en el llit i necessiten ajuda per a tot. Però tots ells poden beneficiar-se del bótox i de la fisioteràpia.
El bótox disminuïx la contracció del múscul. D'esta manera, es poden desenrotllar millor els moviments dels músculs contraris i l'os creix alineat.
És el fàrmac que té millors resultats. Sols entre el 4% i el 10% dels pacients patixen efectes adversos lleus i reversibles.
Amb tractament, la majoria dels xiquets poden millorar de forma significativa la seua capacitat motriu.
notícia original
altres fonts d'informació
tot sobre la pràlisi cerebral

tractament per a la paràlisi cerebral amb cèl·lules mare
VIDEOS

MICROXIP DETECTOR DE METÀSTASIS PREMATURES

Detectar que un tumor es propaga d'un òrgan a un altre pot ser clau per a impedir les complicacions de la metàstasi.
Un grup d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha dissenyat un microxip que pot ser siga una eina crucial en aquesta dura lluita. El dispositiu utilitza les distintes propietats de les cèl•lules tumorals davant dels ultrasons (grandària i densitat) per a separar-les de les altres que circulen pel torrent sanguini.
L'aparell és de plàstic amb una grandària aproximada a la d'una moneda que inclou un xicotet canal per on discorre una mostra de sang, extreta d'un pacient, amb cèl•lules tumorals circulants. El seu funcionament es basa a aplicar ultrasons en una zona de la part transversal del canal. La força de radiació que exercix l'onda ultrasònica provoca que les cèl•lules tumorals, que es distingixen de la resta per les seues dimensions i densitat, siguen conduïdes fins a eixe punt, i posteriorment, recol•lectades.
Aquest flux sanguini s'analitza permetent un ràpid anàlisi sense necessitat de recórrer a biòpsies ( encara que continuen sent la millor manera d'examinar un tumor, esta tècnica és difícil d'aplicar en fases primerenques, ja que no es poden fer si el nou tumor és molt xicotet o encara no s'ha localitzat) destaca la investigadora del CSIC.).
La investigadora del CSIC i coordinadora de la investigació Itzíar González explica que és un mètode completament no invasiu, ja que no cal introduir en la mostra de sang cap tipus d'element extern, quelcom que sí que exigixen les tecnologies que normalment s'empren per a detectar cèl•lules tumorals circulants en sang.
El sistema pot fer-se més selectiu canviant les condicions de treball, des del potencial que s'usa fins al diàmetre dels conductes i la velocitat de pas, la qual cosa pot permetre detectar unes cèl•lules determinades o fer un recol•lecte major de cèl•lules (és més fàcil si passa més sang i va més lentament).
Aquesta tecnologia , manté les propietats de les cèl•lules per a realitzar posteriors estudis o anàlisis biomoleculars.
Els científics treballen actualment a definir que el xip, encara en desenrotllament, tinga les condicions de màxima eficiència d'extracció perquè puga estendre's el seu ús clínic a gran escala. Per a això, repetixen els experiments amb les mateixes condicions acústiques de treball (voltatge, pressió acústica i velocitat del canal) i contrasten els seus resultats amb un complex sistema de conteo i anàlisi cel•lular convencional.

Notícia original
Altra font d'informació
video

LA FECUNDACIÓ "IN VITRO" CONTINUA AVANÇANT

Al 1978 Robert Edwards va fecundar un òvul per primera vegada fora de l'organisme, aquest any ha sigut guardonat amb el premi Nobel de medicina.
Fa mig segle aquesta pràctica es feia costera amunt per les complicacions tècniques que havien de superar. Avui en dia, quasi 10.000 xiquets naixen amb la fecundació "in vitro".


Les tècniques que s'en fan us actualment, fa 10 anys eren ciència ficció. De fet, fa només un mes s'ha descobert una tècnica que permet madurar òvuls en cultius cel·lulars.
Altres tècniques, com l'estudi genètic dels òvuls i espermatozoides, està en continu avanç, cosa que permet descartar possibles malalties hereditàries. L'estudi dels 23 cromosomes o del corpuscle polar de l'òvul, cèl·lula sense funció però amb càrrega genètica important, són altres millores de recent naixement.


En l'actualitat, la fecundació "in vitro" es una tècnica segura i efectiva, que supera la infertilitat. Tan es així que entre un 20% y un 30% dels òvuls que es fecunditzen donen lloc a un xiquet.
Però la ciència avança, i aquest camp no es queda arrere. S'està estudiant la possibilitat de veure l'espermatozoide a una major resolució que la de fins aleshores. La vitrificació de l'òvul, es un altre prometedor avanç, doncs es traca de congelar l'òvul reduint el risc de la creació de cristalls que facen malbé la càrrega genètica, amb la finalitat de posposar la maternitat.
Malgrat tots aquests avanços, encara queda un altre repte important que superar. Es tracta d'aconseguir embrions de millor qualitat, per així implantar-ne un menor nombre i evitar l'embaras múltiple.

Notícia original.

Altres notícies d'interés:

• El "pare" de la fecundació in vitro guanya el premi nobel de medicina.
• El visionari que va perseverar.

Més informació:

• Qué és la fecundació "in vitro"?

BYPASS GÀSTRIC

L'operació de bypass gàstric és un tipus de cirurgia que consistix en una modificació anatòmica del sistema digestiu per a tractar de forma exitossa i definitiva l'obesitat.
El bypass gàstric laparoscòpic és una tècnica en la qual es deixa un xicotet estómac de 15 a 30 ml , que es connecta directament a l'intestí prim. D'esta manera el menjar bota un gran segment d'intestí prim i es disminuïx amb això l'absorció calòrica i de nutrients. A més, a causa de la reduïda grandària de la porció d'estómac que es deixa, es reduïx la quantitat de menjar ja que la capacitat de l'estómac és més xicotet. Açò produeix una pèrdua de la gana i per tant una baixada de pes.
• Quins riscs associats pot tindre?
Infeccions ,coàguls de sang ,pneumonia i úlcera hemorràgica.
És possible que no s'absorbisquen les quantitats adequades de ferro, calci i vitamina B12. Açò pot provocar osteopatia metabòlica i osteoporosi.
Es pot produir una estenosi estomacal.
I una de les complicacions més serioses del bypass gàstric és un vessament estomacal que provoque peritonitis.
Igual que en qualsevol procediment quirúrgic, poden sorgir complicacions, no obstant això els riscos de esta cirugia en general, son menores que el deixar l'obesitat mòrbida sense tractar.
NOTÍCIA ORIGINAL
Recent operació de BYPASS a Espanya
Tractaments per a l'obessitat

VIDEO

PANCARTES CONTRA EL MAGATZEM NUCLEAR

Activistes de la plataforma ecologista ‘Tanquem Cofrents’ han desplegat dos grans pancartes en l’avinguda de les Corts Valencianes de València per a mostrar el rebuig contra la possible instal·lació en Zarra del Magatzem Centralitzat Temporal (ATC) de residus nuclears.

En els dos casos el lema era el mateix: No al cementeri nuclear. Una d’elles, de 300 metres quadrats, s’ha colgat en el futur estadi de Mestalla, les obres del quan estan paralitzades. I l’altra en el monument dedicat a la Dama d’Elx que està situat en una redona de l’avinguda Marcos Pla, portaveu de Tanquem Cofrents, ha recordat que els residus del magatzem “seguiran emitint radioactivitat durant milers d’anys que heretaran les generacions futures”. Les organitzacions ecologistes que integren la plataforma han intensificat així les protestes que han mantingut durant tota la setmana de cara a una possible decisió sobre la ubicació del ATC en el Consell de Ministres.

El ministre de Industria, Miguel Sebastià, portà al Consell de Ministres l’informe sobre les candidatures al ATC, en el que Zarra ocupa el primer lloc, però el Govern aparcà la decisió amb l’argument que necessitava un informe jurídic que aclara si la Generalitat Valenciana pot oposar-se a la instal·lació de residus nuclear.

El Govern continuarà estudiant l’assumpte per a arribat a la ‘millor decisió’, segons ha afirmat Maria Teresa Fernández de la Vega.

Notícia original

Altres notícies relacionades:

- Magatzem nuclear no cementari (La Razón)

- "Bufetades" per magatzem nuclear (ABC)

- Campanyes pro i anti magatzem nuclear ( La Vanguardia)

Vídeo: