L'agorafòbia és un tipus de fòbia que afecta al 3% de la població (majoritàriament dones i joves). Està classificada dins els transtorns de personalitat i consisteix bàsicament en tenir pànic a sofrir atacs d'angustia i que ningú els puga ajudar, a part de la fòbia als espais oberts tal i com pensa gran part de la població. Una por entremesclada amb símptomes com: marejos, palpitacions, sudoració, etc.Un cas concret d'aquesta malaltia la viu des de que té ús de la raó Begoña Ochandiano, una dona de 42 anys. "Recorde anar de viatge amb els meus pares i passar-ho realment mal, no poder separar-me d'ells... Però tot acabà un dia que estava en l'institut, quan visqué el primer atac de pànic".
Després d'aquestes crisis la majoria de persones eviten reviure aquell lloc o situació. Però la por acaba generalitzant-se. En aquest cas, Begoña acudí a especialistes però cap li ho diagnosticà. Fins que un dia mentre veia la televisió, se sentí identificada amb el psicòleg Carmona: sofria agorafòbia.
Carmona fundà fa 11 anys la "Asociación Madrileña de Agorafobia" (AMADAG) en la qual Begoña és la secretària. "Mira'm, ací estic. Vinc totes les vesprades jo soles des de Ciempozuelos (la sede està en el centre de la capital). Recorde quan el repte estava en arribar sense companyia al lloc de correus que hi ha enfront de ma casa i mai podia passar d'allí".
Tot no és roïn: la agorafòbia se supera, el més important és voler.
Altres notícies relaciones:
Vídeo relacionat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada