dimecres, 27 d’abril del 2016

El somni de transformar un virus del costipat per a que destruixca el càncer.

El somni de transformar un virus del costipat per a que destruixca el càncer.



Els cientìfics modifiquen els adenovirus per a intentar que atquen als tumors mes letals.


Aquesta teoria sona a música celestial. Fa més d'un segle, uns pocs metges van observar que la leucèmia d'alguns dels seus pacients desapareixia després que foren infectats de manera natural per algun virus. Aquestes remissions espontànies, malauradament anecdòtiques en un planeta amb 14 milions de nous casos de càncer a l'any, van engreixar un somni al llarg del segle XX: modificar genèticament virus perquè ataquen i destruiren  només a les cèl·lules tumorals, multiplicant-se en elles i, per tant el tractament fins a acabar per complet amb el càncer.

La realitat està siguent molt diferent. Els adenovirus estan per tot arreu: causen refredats i diarrees, però les seues característiques els fan versàtils per al somni de destruir el càncer. "Són relativament fàcils de produir en grans quantitats i el seu genoma és gran, amb lloc per introduir els gens que t'interessen".


El biòleg Ramon Alemany porta 20 anys intentant materialitzar el somni dels adenovirus contra el càncer. Té els peus a terra. Recorda que,despres de  dècades d'investigació, a tot el món només s'ha aprovat un tractament amb adenovirus i va ser a la Xina, el 2005, contra el càncer de cap i coll, causat principalment pel consum de tabac i alcohol. Des d'entonces, no han aconseguit res mes.

"El 99% dels fàrmacs experimentals contra el càncer de pàncrees han fallat", adverteix el biòleg Ramon Alemany

















 Noticia relacionada:




Etiquetas: biogeo-iesjsegreles-2015/2016

Les enfermetats per transmissió sexuals ens han fet monògams

Un grup d’investigadors creuen que les malalties per transmissió sexual han tingut un paper fonamental a l’hora de ser monògams. Plantegen que quan l’agricultura va permetre l’aparició de poblacions, la nostra relació amb bacteris com la gonorrea o la sífilis va canviar. Quan el nombre de la societat és major, els brots es tornen endèmics i l’impacte sobre aquells que practiquen la poligàmia és major. En una societat sense condons de làtex o anibiòtics, les infeccions bacterianes tenen un gran impacte sobre la fertilitat.

Al llarg del temps, en les creixents societats agràries del principi de la història, la interacció entre la monogamia i la imposició de normes per apuntalar-la han acabat donant-li un avantatge en forma de major fertilitat a les societats que la practiquen.

Els autors d’aquest treball consideren que estos enfocaments, que posen a prova la hipòtesi en què es tracta d’entendre la interacció entre les dinàmiques socials, i les naturals. Poden ajudar a entendre, no sols l’aparició de la monògama imposada socialment, sinó que també altres normes socials relacionades amb el contacte físic entre humans.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


 







El 60% de les persones amb síndrome de Down pateix Alzheimer de manera precoç


http://cdn.medicalpress.es/wp-content/uploads/2013/07/down.jpgEl alzeimer en les persones que tenen sindrome de dawn es més promte i amb més frequencia. El 100 % de la gent amb down té lesions patològiques de la demència als 40 anys , encara que no tota acaba desenvolupant la malaltia. Segons els primers resultats d'un estudi que ha posat en marxa la Unitat Alzheimer - Down de l'hospital de Sant Pau de Barcelona , el 60 % de les persones amb down desenvoluparà la malaltia degenerativa a partir dels 50 anys.


 El motiu que fa que una persona amb sindrome de dawn pateixca alzheimer molt abans que una persona normal es que les persones amb sindrome de dawn produeixen la proteïna amiloide , una molècula essencial en el desenvolupament de l'Alzheimer i present en forma de plaques en el cervell quan es manifesta la malaltia.


Conscients de la forta vinculació entre l'alteració del cromosoma 21 i l'Alzheimer , l'hospital barceloní i la Fundació Catalana de Síndrome de Down , que té el registre més gran del món amb 2.500 persones censades, porten 15 mesos examinant a persones amb down per avançar- a la malaltia degenerativa i intentar detectar-la de forma precoç. Una altra de les associacions detectades pels experts del Sant Pau ha estat la vinculació de l'epilèpsia amb l'Alzheimer.


 -Noticia original:




-Noticia relacionada:

dimarts, 26 d’abril del 2016

El desgel dels pòls mou l’eix terrestre cap a l’est.


La Terra no sempre es mou al voltant d’un eix imaginari que atravesa els pòls, és l’eix el que es mou al voltant d’aquests. Al llarg del segle XX s’ha desplaçat cap a Nord Amèrica, però a causa del canvi climàtic,  ha canviat la direcció de l’eix, i ara es dirigeix cap a l’est a doble de velocitat(17 cm per any) segons afirmen científics del Jet Propulsion Laboratory de la Nasa. “Ha deixat de moure’s cap a la Bahía de Hudson per a moure’s cap a les illes Britàniques” va dir Surendra Adhikari, cap de l’investigació, publicat recentment per Science Advances

Els autors d’aquesta investigació diuen que la causa podria ser el desgel de Grenlàndia i l’antàrtida. Per a averiguar-ho van utilitzar els satèl·lits del German Aerospace Center Gravity Recovery and Climate Experiment (GRACE). El desgel, es condició necesària per a que es produsica aquesta situació però no suficient. Els investigadors ha descobert que altra causa és el dèficit d’aigua en el subcontinent indi i en l’àrea del Mar Caspi, després dels agotaments dels aqüífers i les sequies d’aquesta regió.

Gràcies a la vinculació entre els cambis climàtics i la posició de l’eix, es pot determinar si les inundacions o les sequies s’han accentuat amb el temps i on. Ademés, també revela informació sobre els canvis en l’acumulació d’aigua en els continents i sobre les capes de gel al llarg del temps.


NOTÍCIA ORIGINAL



NOTÍCIES RELACIONADES

La vanguardia - El canvi climàtic altera la direcció de l'eix de rotació de la terra.
El telégrafo-  El calentament global està inclinant l'eix de rotació de la terra.




Viatge submarí al cràter que va ser la ‘tumba’ dels dinosaures.

               
Un projecte de l'European Consortium for Ocean Research Drilling (ECORD) començarà a revelar com van desaparéixer els dinosaures i de quina forma es va recuperar la vida quan un asteroide de 14 quilòmetres de diàmetre va colpejar la Terra des de fa 66 milions d'anys en el cràter de Chicxulub, al nord-oest de la península de Yucatán.

Exploraràn el Golf de Mèxic on tindran que perforar 600 metres de sediments fins a arribar a la roca,descubrint capa a capa restes més antics.Es podrà determinar la virulència de l'impacte o quina quantitat de material terrestre va botar pels aires fins a 10 quilòmetres d'altura.S'han d'utilitzar tres barcos: dos trencaglaç per a mantindre la zona lliure de gel mentres l'altre barco s'encarrega de la perforació que arreplega les mostres; ja que segons Alan Stevenson(cap del grup d'enginyers),poden haver-hi altres problemes com els huracans.

Va acabar amb la vida de nombroses espècies de rèptils marins i voladors, invertebrats i ammonita,pero va originar un canvi que va beneficiar a altres espécies ja que es van diversificar molt més i van créixer de grandària.
Les mostres que s'obtinguen de la zona zero de l'impacte revelaran noves dades sobre com va nàixer la vida i es faran públics, en un o dos anys,liderats per un grup d'investigació multidisciplinària com la Universitat de Mèxic, en col·laboració amb la Universitat d'Austin (EUA).

Noticia original.

Noticia relacionada-Ancient Origins


Video:



ESCUT NATURAL CONTRA MALALTIES GENÈTIQUES.




Han trobat a tretze persones que tenen un escut natural contra malalties genètiques, però ells no ho saben, a aquestes persones se’ls anomena superherois genètics perquè tenen una mutació com la fibrosis quística però estan sans.

Per a trobar-los, s’està realitzant un treball anomenat Projecte Resiliència  realitzat per experts de l’institut Icahn de Genética y Biología  d’Estats Units , aquest institut també els estudia per a saber que els fa que estiguen sans.

Aquesta investigació va iniciar el 2014 amb molta gent com a voluntària.
Els pacients van mantindre el seu anonimat, per això les tretze persones no saben que tenen aquesta anomalia. Els investigadors, diuen que si descobreixen com funciona aquesta anomalia, podrien fer un escut natural contra les malalties genètiques.

Noticia original
Trobades tretze persones amb un escut natural contra malalties genètiques- SINC

Noticies relacionades
Superherois resistents a patologies escrites en el seu genoma - El Mundo

Superherois genètics que es lliuren de malaties associades a mutacions - infosalus

Vídeo

dilluns, 25 d’abril del 2016

Els riscs de l'edició de gens en embrions humans.

En 2003, s'obria pas a la solució de malalties genètiques, per mitjà del desenvolupament de tècniques de teràpia gènica. Una tecnologia esperançadora però enormement difícil per la dificultat de tallar i substituir regions d'ADN alterades sense alterar la resta del genoma.


Açò no és encara possible més que per a unes comptades malalties. Unes investigadores van descobrir un sistema immunològic natural que opera en bacteris consistents en uns enzims denominades Cas.

En 2012 van publicar un article en Science que és capaç de tallar molècules d'ADN en llocs específics i amb precisió. Després va sorgir la idea d'utilitzar esta troballa com a ferramenta molecular en teràpia gènica per, editar les seqüències de determinats gens alterats causants de patologies i corregir-los.

La tècnica s'ha aplicat en el laboratori per a editar i modificar la informació de gens en cèl·lules de múltiples espècies i s'ha demostrat la seua utilitat per a esmenar defectes genètics en ratolins.



Video

Noticia original

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.

Els gossos son capaços de percebre alegria o enuig dels humans.

A partir de les expressions facials i del to de veu, un gos pot reconèixer l'estat d'ànim d'una persona, i la capacitat que fins ara només s'atribuïa a l'home en relació d’una altra espècie. Els animals poden interpretar les emocions dels seus
 semblants i anticipar les seves intencions.
Per a captar les emocions d'una altra espècie, el cervell ha de ser capaç de transcriure representacions mentals, d'imatges i sons. Ha de poder avaluar-les,comparar-les, associar-les i combinar-les.

Per a realitzar l'estudi que publica la revista Biology Letters de la Royal Society britànica, investigadors de la Universitat de Lincoln, en Regne Unit, i de la Universitat de Sao Paulo, a Brasil, van col·locar a 17 gossos enfront d'imatges de rostres que manifestaven alegria o còlera, associades a la veu d'una persona feliç o enfadada. Les representacions dels gossos s'associaven successivament a una veu agradable i una veu enutjada.

Els investigadors van poder constatar que els gossos presten major atenció si les expressions facials eren concordants, deixant suposar que eren capaços d'analitzar el vincle i definir si la informació era coherent. Aquest estudi mostra que els gossos tenen la capacitat d'integrar dos fonts d'informacions sensorials diferents i tindre una percepció coherent de les emocions humanes, i que aquesta capacitat cognitiva només havia sigut detectada en els éssers humans.


Notícia original:

Els gossos son capaços de percebre alegria o enuig dels humans - Informador.MX

Notícies relacionades:

Les deu races de gossos més intel·ligents del món - Educación zonaj
El teu gos és tan llest com un xiquet de 2 - Noticies


Vídeo:


55 anys volant en l'espai exterior

El dia 13 d’abril va cumplir 55 anys que un jove tinent de les forces aèries soviètiques anomenat Yuri Alexeievich Gagarin es va convertir en el primer home a volar per l'espai exterior. Més de mig segle després, el seu nom segueix sent el més recordat en la història de l'astronàutica.

Com tots els programes espacials de la URSS, aquest es va dur a terme en el més absolut secret.
Totes les càpsules dels primers astronautes russos van rebre la denominació "Vostok" ("Orient"). Eren artefactes molt senzills, pensats per garantir que el seu passatger tornés a terra sa i estalvi.

El vol hauria de durar només una hora i mitja, el temps necessari per completar una volta a la Terra. No obstant això, a bord anava oxigen i aliments suficients per a deu dies. Això era el que trigaria la càpsula en reentrar naturalment en l'atmosfera, en cas que fallés el retromotor.
Una de les raons de triar a Gagarin , a part del seu caràcter optimista i excel·lent rendiment en els entrenaments , va ser el fet de ser baixet: No passava de 1,57 metres.

Gagarin mai més va tornar a volar a l'espai. Era una icona , una imatge massa valuosa com per arriscar-la en una altra aventura. Malauradament, no havien passat set anys quan el primer cosmonauta va perdre la vida al MiG - 15 en el qual realitzava un simple vol d'entrenament.

Noticia original:
http://elpais.com/elpais/2016/04/12/ciencia/1460455217_770050.html

1Noticia relacionada:
http://www.muyhistoria.es/contemporanea/articulo/yuri-gagarin-el-primer-ser-humano-en-el-espacio  
2Noticia relacionada:
http://www.nationalgeographic.es/noticias/ciencia/espacio/110412-yuri-gagarin-anniversary-google-doodle-first-orbit-space-science 









Ximpanzés sí que establixen llaços de confiança amb els seus amics: estudi

Un estudi de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Leipzig, Alemanya) han descobert que els ximpanzés poden conviure junts en altres ximpanzés , la qual cosa suggerixen que tenen sentiments.Han publicat en la revista "Current Biology", que en els moments importants els éssers humans confien en els amics mes pròxims.En el estudi han investigat si els ximpanzés mostren mes simpatia als individus que els cuiden o que estan mes arrimats a ells.


El seu treball revela que les característiques actuals de les amistats humanes tenen paral·lelisme en els llaços socials detectats entre primats.En les investigacions prèvies ja havien constatat relacions semblants entre ells però prefereixen a alguns dels amics respecte als altres.En l'Institut Max Planck van estar observant durant cinc mesos les interaccions de quinze ximpanzés a Kenya,per estudiar els seu comportament diari per a veure qui es considerava amic de qui.

Van plantejar fer un joc per parelles, en que el ximpanzé podria triar entre estirar entre una corda per a aconseguir fruita i l’altra un botí de fruita per al seu company, però al que només tindria accés el primer si el seu col·lega decidia compartir-ho.Es va comprovar que els ximpanzés confiaven molt mes en els primers i així potenciaven la major rendibilitat que en un altre.Engelmann pensa que els ximpanzés creuen llaços emocionals.

Noticia original:
Ximpanzés sí que establixen llaços de confiança amb els seus amics: estudi-informador.mx

Noticies relacionades:
Els ximpanzés basen les seues relacions en la confiança-sinc

Els ximpanzés també confien més en els seus amics-el mundo


Video:


Diagnosticada d'Zika a Catalunya una quarta dona embarassada


Des l'1 de gener de 2016 s'han confirmat 33 casos importats de febre vírica de Zika a Catalunya.

Una nova dona ha sigut diagnosticada de la enfermetat de zika a Catalunya, el que fa que eleve els persentatges de gent afectada de esta enfermetat. Desde l’1 de gener ja hi han 33 persones infectades. 4 dones que pateixen aquesta enfermetat segueixen controls mèdics.

El virus Zika provoca un quadre lleu amb febre moderada, exantema que s'estén des de la cara a la resta del cos. Es transmet principalment per la picada de mosquits del gènere Aedes i els casos solen resoldre sense complicacions greus.


Noticia original

Noticia relacionada1

Video

Dislèxia

Per a poder diagnosticar la dislexia, el xiquet deu de tindre un retràs de la lectura d’almenys dos anys. El seu coeficient intel·lectual és normal mai per baix de 80. La psicòloga Silvia Álava alarma que si un xiquet invertix els números i les lletres te problemes en l’associació del fonema amb el grafema i hi ha que demanar ajuda perquè pot tindre dislexia.

Juan Narbona desterra el terme dislexia i el substitueix per dificultat per a adquirir la lectura i escritura. Una persona pot tindre més o menys capacitat per a descubrir i automatitzar la lectura i la escritura. El especialista es queixa de que cada vegada es vol que els xiquets llegeixquen abans ja que segons ell el descobriment de la lectura és alguna cosa que es fa de forma súbita i social. Quan el xiquet domina el seu llenguatge oral li resulta més fàcil llegir i escriure.
Una cosa que deixa tranquils als especialistes es que en els xiquets que tenen dificultat per adquirir la lectoescriptura no existeix ninguna lessió cerebral


Una vegada ja s’ha detectat el problema es deuen establir pautes per a millorar la lectoescriptura. Silvia Álava acompanya als xiquets que tenen problemes per a llegir, amb ejercisis específics els ajuda a millorar la lectura. Hi ha que animar als xiquets a que lligen i per això no hi ha millor ejemple que el que els puguen donar els seus pares. Un altre aspecte que hi ha que tindre ne compte per a que el xiquet s’habitue a llegir és l’hora que s’elegeix per a fer-ho ja que farà que el xiquet s’adapte a un horari i el seu rendiment siga més gran a l’hora de realitzar les tasques tan escolars com de casa.

Noticia Original

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Vídeo









Així és el temps en el centre de la Terra


Les variacions regionals del nucli són tres vegades més fortes del que s'esperava. Les temperatures en el mantell inferior arriben als 3.500 graus centígrads. Aquesta regió mostra una gran diversitat tèrmica i de composició. A més, posseeix fortes variacions en la velocitat de les ones sísmiques, donada la major densitat dels materials del mantell ja que la velocitat de propagació d'una vibració és proporcional a la densitat del material.

Les variacions de temperatura i altres propietats com la densitat i la composició química afecten la velocitat a la qual les ones viatgen a través de la Terra. Han examinat més de 4.000 terratrèmols de tot el món, han obtingut les dadees amb sismòmetres .

Han iniciat un procés matemàtic per esbrinar les dades i construir un mapa mundial del mantell inferior. El mapa mostrarà velocitats sísmiques molt variades , produïdes per la transferència de calor a través de la frontera entre el mantell, el nucli i la radioactivitat.

Link notícia original:
Links relacionats:


TROBADES EVIDENCIES D’UN NOVÈ PLANETA EN EL SISTEMA SOLAR


Un novè planeta, gegant i glacial,; segons han enunciat  els astrònoms del Institut de Tecnologia de California.Aquest planeta s’oculta darrere de la òrbita de Plutó, el anomenat “ Planeta Nou “ té una massa que quintuplica la de la Terra i podria aplegar a multiplicar-la per deu, segons el  Astronomical Journal.

La trobada del nou planeta s'infereix de l'existència d'un moviment recentment descobert entre els anomenats " planetes nans " i altres objectes diminuts en  l'espai exterior. Els planetes nans es veuen aparentment afectats per una força gravitatòria que només pot procedir d'un planeta ocult.  Però encara no han aconseguit observar directament el " Planeta Nou " i en aquest moment els científics intenten demostrar la seua teoria amb l'ajuda de telescopis. La dificultat en l'observació directa del planeta es deu al fet que es troba 20 vegades més lluny que el vuitè planeta, Neptú.


A més, en conseqüència , la foscor que comporta la distancia  del Sol dificulta encara més la visibilitat del planeta. Amb un diàmetre que pot ser fins a quatre vegades més gran que el de la Terra , si es confirma l'existència del nou planeta, aquest seria el cinquè més gran, per darrere Júpiter , Saturn , Urà i Neptu.


LINK NOTICIA ORIGINAL 


VIDEO 




NOTICIES RELACIONADES AMB AQUESTA NOTICIA

ELS 5 PLANETES DEL SISTEMA SOLAR ALIENATS A SIMPLE VISTA

LA NASA ENCONTRA EL PRIMER PLANETA QUE PODRIA ALBERGAR VIDA


El goril·la més gran del món està més a prop d'extingir






El goril·la de Grauer -o oriental de llanura- ( ' Gorilla beringei graueri ' ) , el primat més gran del món viu a l'est de la República Democràtica del Congo, està més prop de la seua desaparició perquè ha perdut el 77% de la seua població en els últims 20 anys a causa de la caça il·legal.


El goril·la de Grauer ha passat de 17.000 individus el 1995 a 3.800 en l'actualitat.
La guerra a la República Democràtica del Congo va fer efecte en la vida silvestre del país, el comerç de caça il·legal i l'increment de la desforestació.
Una de les principals causes de la disminució de goril·les de Grauer és l'expansió de la mineria artesanal de coltan.


Encara que estan protegits per la llei, els goril·les són molt apreciats com a carn de caça per la seua gran grandària, pel que poden ser fàcilment rastrejats quan es mouen en grups per petites àrees de distribució.
L'informe indica que han de protegir tres àrees crucials per a la supervivència dels goril·les: el Parc Nacional de Kahuzi-Biega, la reserva Punia Gorilla i el Bosc de Fes-la servir.


                                                                          Video


                             Noticia original

La situació del linx ibèric seguis sent molt greu

WWF celebra l'actualització de la llista roja d'espècies en perill que ha publicat la ,Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa segons la qual, el linx ibèric passa d'estar en la categoria d'espècie 'en perill crític', que representa un risc extremadament greu de desaparició, a ser catalogat com a espècie 'en perill', la qual cosa indica que el risc seguix encara sent molt greu. Esta nova qualificació se deu al fet que la seua població s'ha incrementat des dels 52 individus madurs en 2002 als 156 en 2012.


WWF celebra aquest notable augment d'individus, però recorda que les dades utilitzats per la UICN només arriben fins a 2012 i que des de llavors s'ha frenat el creixement poblacional a causa de la incidència de les seues principals amenaces: absència d'aliment, atropells en carreteres i furtivisme. Per això, WWF alerta que si no es posa solució a aquests problemes, la població de linx tornarà a descendir en els pròxims anys.L'organització ressalta que la gran amenaça que se cern sobre el linx ibèric són les malalties del conill, la seua principal presa.

Quant a l'amenaça dels atropells, WWF subratlla que 2014 ha passat a la història per convertir-se en el 'any negre per al linx ibèric per les 22 morts de linxs en les carreteres espanyoles.

Noticia original: 

Proyecto lince ibérico- WWF España

Notícies relacionades:
 
El lince ibérico sale de la UCI- La vanguardia
Ni un lince más atropellado- WWF

Video:

divendres, 22 d’abril del 2016

Un ratolí que regenera els teixits.


La gent sap que la salamandra  si perd alguna part del seu cos es reposa sense deixar cicatriu i idèntica a la que ha perdut. Fa poc uns científics de la Universitat de Florida (EEUU), han descobert que hi existeix un mamífer que també ho pot fer. Es tracta d’un ratolí anomenat “ratón espinoso”, es un ratolí africà del gènere “Acomys”, i té

Açò podria contribuir en avanços mèdics, a l’hora de que si una persona perdera per exemple el braç podria recórrer a aquest tipus de medicina i poder regenerar el braç, també podria ajudar a gent invàlida per amputació d’algun o alguns membres o per curar ferides greus.

La investigació revela que el ratolí es capaç de regenerar-se, donant igual que siguen ferides grans que menudes, el ratolí ho reposa tot deixant el membre igual que estava i sense ningun tipus de cicatriu.
Diuen que aquest mètode que té el ratolí es per a protegir-se dels depredadors. El que fa es que el pèl el té més dèbil que els demés ratolins, això fa que si el depredador l’agafa del pèl es puga soltar amb facilitat i asustar-lo.

Notícia original

Notícia relacionada - bbc

Notícia relacionada - abc



Video:

dissabte, 16 d’abril del 2016

Bio sensor microbià per a detectar la toxicitat de l’aigua

La detecció de contaminants tòxics és un element essencial en l'anàlisi i control de la qualitat de l'aigua, necessari en un món cada vegada més urbanitzat i industrialitzat. Científics del grup de Microbiologia Ambiental del Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat de Barcelona (UAB) han dissenyat un bio sensor microbià de paper que avalua la toxicitat de l'aigua.
Les tècniques d'anàlisis químiques són de gran utilitat per a la determinació de substàncies concretes, però tenen limitacions a l'hora d'analitzar mostres complexes que poden contenir múltiples contaminants. En aquest sentit, resulta apropiat l'ús de bio sensors, amb els quals es mesura l'efecte que exerceix una mostra sobre un element biològic

La innovació que aporta el  sensor radica en el fet d'utilitzar matrius de paper absorbent amb bacteris incorporats per a fer una mesura colorimètrica de toxicitat.
La tècnica de detecció proposada i validada pels investigadors és senzilla i ràpida. De fet, s'usa de manera semblant a la de les tires de paper per a mesurar el pH de l'aigua. Les mostres a analitzar s'afigen a les matrius juntament amb un colorant, el ferricianur, que vira de color groc a incolor quan es transforma en ferrocianur en ser respirat pels microorganismes.
El paper canvia de color en funció de la intensitat del metabolisme cel•lular dels bacteris de manera inversament proporcional a la toxicitat de la mostra: com més canvi de color es produeix menor és la contaminació detectada. Aquest canvi pot ser mesurat mitjançant tècniques òptiques, d'anàlisis d'imatge o a simple vista.

El fet d'utilitzar un material com el paper i de no requerir instrumentació complexa converteix a aquest bio sensor en una tècnica senzilla i de baix cost econòmic i en un bon candidat per a la detecció de toxicitat en contextos de restricció econòmica o en països en desenvolupament, indiquen els investigadors.

·Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Disenan-un-biosensor-microbiano-de-papel-para-evaluar-la-toxicidad-del-agua

·Noticia relacionada:
http://es.euronews.com/tag/contaminacion-del-agua/

·Video:




L'efecte del petroli en els dofins

La majoria dels dels dofins que van quedar encallats en les àrees afectades per l'abocament de petroli de 2010 en el Golf de Mèxic presentaven afeccions en els seus pulmons i una grandària inferior al d'altres animals encallats en àrees marines a què no va arribar el crudo. En una de les conclusions d'un estudi realitzat entre 2010 i 2013 en les aigües que van quedar tenyides pel petroli revela notables diferències entre els 69 dofins nas de botella (Tursiops truncaels teus) trobats morts a Alabama, Louisiana i Mississippi, estats afectats pel cru i els 26 exemplars encallats que van ser trobats en platges d'altres zones d'EUA.

L'estudi va sorgir per a investigar un increment molt alt de dofins morts en el Golf de Mèxic, que va començar a donar-se en 2010 i es va prolongar fins a 2014.

La gestació del dofí dura 380 dies aproximadament, així que els animals morts en els primers mesos de 2011 podrien haver estat exposats en el ventre matern a productes químics procedents del petroli. El 88% dels animals analitzats en la zona afectada per l'abocament presentaven anomalies en els seus pulmons. Açò, unit a la xicoteta grandària que tenien, suggerix que van morir quan estaven en el ventre o al poc de nàixer. Aquests resultats suggerixen que les femelles gestants van patir problemes significatius de salut que van contribuir a incrementar la mort prematura de les seus cries.

L'abocament de petroli de 2010 va tindre un gran impacte en la biodiversitat del Golf de Mèxic, inclús una vegada que el cru havia sigut retirat. 

Noticia original.
Noticia relaccionada.

divendres, 15 d’abril del 2016

L'efecte del niño en África


En África a principis d'aques any es començaven a arreplegar les conseqüències de "El niño" . El temporal, que assota cada deu anys al continent, ha ocasionat la pitjor fam coneguda des de 2005. Zàmbia, Zimbabwe i Malawi són els països més afectats. El Programa Mundial d'Aliments (WFP) va alertar que més de 14 milions de persones patixen fam i corren el risc de caure en la desnutrició. 

Posteriorment va haver sequera i quan les pluges moderades havien d'haver començat, les pluges torrencials que van tindre els països van arruïnar la major part de la collita. D'altra banda, la tardança de les pluges de 2016 va causar una altra sequera. Els governs dels tres països s'enfronten durant els pròxims mesos a una greu crisi per a garantir l'aliment a la població.

El Món va visitar el districte de Chikwawa, al sud de Malawi, una de les zones més afectades pel fenomen meteorològic per a poder veure els impactes sobre la població. Mentrestant, una altra de les conseqüències és que els estocs de menjar estan sent venuts a preus irrisoris en comparació amb el preu habitual.

El govern de Malawi va estimar a principis d'any un paquet d'ajuda per a donar aliment fins finals d'abril a 2,83 milions de persones (el 17% de la població) . Ara, el país, un dels més pobres del món, haurà d'endeutar-se per a aconseguir subministrament alimentari procedent de l'exterior. No obstant això, la urgència alimentària i la impossibilitat de saber si la pròxima collita aconseguirà donar bons resultats, han fet que el govern pose eixe límit per persona. Les quantitats estan enfocades que cada persona tinga el 60% del seu aportació alimentària necessari, i la resta haurien d'aconseguir-ho pel seu compte.

Les conseqüències del pas "El niño" han sigut les pitjors de les últimes tres dècades i inclús Sud-àfrica ha indicat que esta sequera és la pitjor que ha patit Les conseqüències del pas de "El niño" han sigut les pitjors de les últimes tres dècades i inclús Sud-àfrica ha indicat que esta sequera és la pitjor que ha patit el país en més de mig segle.

Noticia original.
Noticia relacionada.

dilluns, 11 d’abril del 2016

La població mundial de tigre salvatge creix per primer cop en un segle

Una fantàstica notícia per a la conservació dels tigres salvatges ha sorgit a la llum. La població mundial d’aquests, els quals habiten els boscos des de Rússia fins a Vietnam, ha crescut per primera vegada en més d'un segle. La població va tocar fons en l’últim cens realitzat en 2010 on es va comptabilitzar tan sols 3.200 individus, segons les organitzacions de defensa de la natura WWF i Global Tiger Forum. No obstant en el cens realitzat recentment ha elevat el nombre total fins als 3.890. Apuesta actualització, feta pública aquest dilluns, és un càlcul de mínims realitzat a partir de dades de la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN ) i dels últims censos regionales. Aquest augment pot atribuir-se a múltiples factors, com l'augment de les poblacions de tigres a l'Índia, Rússia, Nepal i Bhutan, les millores en els censos i l'augment de la protecció d'aquests mamífers, segons WWF .

"Per primera vegada després de dècades de declivi constant, el nombre de tigres està augmentant. Això ens dóna grans esperances i ens demostra que podem salvar espècies i els seus hàbitats quan els governs, les comunitats locals i els conservacionistes treballem junts", ha comentat el director general de WWF Internacional. La reunió que començarà aquest dimarts a Nova Delhi és part d'un procés que es va iniciar el 2010, quan els governs dels països on viuen els tigres es van comprometre a doblar les seves poblacions salvatges de cara al 2022 , l'anomenada meta 'TX2'. A meitat de camí per arribar a la meta de 2022, la reunió d'aquesta setmana és crucial per assegurar que els tigres tinguin un lloc en el futur d'Àsia. "És vital aconseguir un pla d'acció ambiciós per als propers sis anys", ha dit el líder de la Iniciativa TX2 de WWF, Michael Baltzer, i ha afegit que "s'ha frenat el seu declivi global, però encara no hi ha un lloc segur per a els tigres "." en el cas del sud-est asiàtic, en particular, hi ha el risc que desapareguin les poblacions de tigres si els governs no prenen mesures immediatament ", ha señalat. Els tigres estan classificats com 'en perill d'extinció' per la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, a causa de la caça furtiva i la pèrdua del seu hàbitat. Algunes estadístiques sobre el comerç de la vida silvestre apunten que agents de l'ordre van capturar almenys 1.590 exemplars entre gener de 2000 i abril de 2014.

Notícia original

Noticies relacionades

Vídeo

divendres, 8 d’abril del 2016

EL POPOCATÉPETL DESPERTA DE NOU


L'última gran erupció del Popocatépetl va ser durant el mes de desembre de l'any 2000 quan més de 40.000 persones van ser evacuades. Però dit volcà ha tornat a despertar. El Centre Nacional de Prevenció de Desastres de Mèxic, informa que el volcà Popocatépetl va registrar 134 exhalacions, cinc explosions de baixa intensitat i un sisme de magnitud 2.1 el passat 6 d'abril.

Durant la matinada d'aquest dimecres 6 es va observar incandescència sobre el cràter que va anar augmentant fins a produir una explosió que va generar una columna de cendra de més de dos quilòmetres d'altura. En conseqüència, s'esperen possibles de pluges de cendra de lleus a moderades a les poblacions properes o fluxos piroclàstics i de fang de curt abast.

El passat 2 d'abril es va realitzar un vol de reconeixement sobre el cràter, on es va notar que el dom de lava que havia sigut format el gener passat, s’havia destruït per donar pas a un cràter intern de 325 metres de diàmetre i aproximadament 50 metres de profunditat, (la qual cosa és mostra de la seva recent activitat).


Es preveu que el volcà continue amb activitat explosiva d'escala  baixa o intermèdia, la qual cosa manté el Semàfor d'Alerta Volcànica en groc. Per això les autoritats de Protecció Civil han marcat un radi de seguretat (en el qual estarà prohibida la permanència a la zona) de 12 quilòmetres.

NOTÍCIA ORIGINAL
http://www.informador.com.mx/mexico/2016/654469/6/reportan-cinco-explosiones-de-baja-intensidad-en-el-popocatepetl.htm
http://elpais.com/elpais/2016/04/04/videos/1459784435_669087.html

NOTÍCIES RELACIONADES
- Terratrèmol que es nota a Melilla i a Màlaga 

VÍDEO


-Habemus aigua-
Califòrnia (EUA), porta ja més de quatre anys de sequera. Malgrat les intenses pluges de març, explicades pel fenomen del Niño, especialment fort aquest hivern, els indicadors de sequera amb prou feines milloren.

El canvi climàtic, no explica els reptes a què s'enfronten els ciutadans californians i de molts altres llocs del món. Ni tan sols les precipitacions en si ho fan. L'escassetat s'entén no només mirant al cel sinó analitzant els models de gestió de l'aigua, sigui aquesta físicament abundant o escassa. .

Richard Howitt i altres investigadors de la Universitat de Califòrnia a Davis van analitzar el passat any l'impacte econòmic d'aquesta sequera per a l'agricultura californiana. Les conclusions servirien per a qualsevol sequera a Espanya: els agricultors mostren major resiliència de la qual es podria pensar. En tot cas, a Califòrnia l'agricultura representa el 2% del PIB i el 3% de l'ocupació.

Realment, el problema en bona part del món és molt més sever del que creiem. Un accés millorat a aigua potable significa disposar d'una canonada, a casa oa la del veí, tenir accés a aixetes públics, bombar aigua d'un pou entubat o d'un excavat i cobert, gaudir d'una deu protegit o tenir un sistema de recollida d'aigua de pluja que impedeixi la seva contaminació.


La descoordinació d'inversions i polítiques, els incentius inadequats, els impactes d'uns sectors productius sobre altres o sobre tota la societat, mostren una realitat menys complaent que la que es deriva de pensar que plou poc. Caigui l'aigua que caigui l'escassetat és un problema de govern de l'aigua. Resoldre-requereix una cooperació àmplia entre societat civil i els sectors públic i privat per alinear les decisions individuals i els objectius col·lectius.









dijous, 7 d’abril del 2016

L’EXCÉS DE CO2 EN ELS OCEANS INTOXICA I DESORIENTA ALS PEIXOS

Segons revela la primera anàlisi global de l'impacte en els oceans de les emissions de CO2 procedents de combustibles fòssils, aquests han assolit un nivell prou alt per intoxicar als peixos.

L'estudi del Centre per a la Investigació sobre el Canvi Climàtic de la Universitat de Nova Gal·les del Sud va revelar resultats que tenen importants implicacions per a la pesca mundial i els ecosistemes marins de tot el planeta. Les altes concentracions de diòxid de carboni causen en els peixos una malaltia coneguda com hipercàpnia, que consisteix en una quantitat excessiva de CO2 a la sang, la qual cosa afecta al cervell i fa que els peixos perdin el sentit de l'orientació, la capacitat de tornar a casa i fins i tot la de reconèixer on estan els seus depredadors. Per això, en molts casos aquesta situació de confusió els porta a la mort. 

La hipercàpnia s'ha observat, sobretot, en espècimens joves i en peixos que viuen als arrecifes (com el peix pallasso o el peix damisela). Però alguns exemplars de salmons joves, bacallà de l'Atlàntic, llenguat, calamar i taurons costaners estan també afectats.

Les àrees marines més perjudicades pels alts nivells de diòxid de carboni són l'Atlàntic nord, el Pacífic equatorial i l'oceà Antàrtic. S'espera que per a l'any 2100, les criatures marines de mig món estaran afectades de hipercàpnia. Aquest efecte es podria revertir si la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera es mantingués, per llavors, inferior a les 650 ppm. Els nivells actuals de CO2 es troben al voltant dels 402 ppm pero el problema és que les emissions mundials d'aquest gas van augmentar un 30% en l'última dècada i s'estima que continuaran pujant.



NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEO