Des que el 1979 els primers satèl·lits artificials posessin els seus ulls en ella, l'Antàrtida mai va ser tan gran. Segons la NASA, al desembre de 2013, el gel marí que envolta el continent antàrtic va aconseguir la seva major extensió. No obstant això, també mai com ara, s'està fonent a un ritme tan accelerat. Per primera vegada des de la fi de l'última glaciació, l'Antàrtida perd més gel del que guanya. De nou, ja sigui en forma de canvi climàtic o deteriorament de la capa d'ozó, l'acció humana està darrere. La ciència té tan clar que l'Àrtic es desglaça com que la Terra gira al voltant del Sol. Amb l'Antàrtida no hi ha el mateix consens científic. Per cada estudi sobre una glacera que s'esquerda, hi ha un altre que destaca l'acumulació de nova neu a l'altiplà antàrtic. I és que tot a l'Antàrtida és gran, també el debat científic. Amb una extensió gairebé 28 vegades la d'Espanya, l'Antàrtida acumula entre el 80% i el 90% de l'aigua dolça que hi ha al planeta. L'alçada mitjana de la capa de gel és d'uns 2.500 metres, encara que hi ha zones de gairebé 5.000. Si es fongués tot d'una, el nivell del mar pujaria desenes de metres. Noticia original
Un 40% dels insectes pol·linitzadors invertebrats es troben amenaçats, mentre que el 16% dels pol·linitzadors vertebrats estan en perill d'extinció a nivell mundial, un percentatge que augmenta fins al 30% en les illes, amb una tendència creixent.
Així ho revela un estudi de la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), en el qual han participat el representant del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), Lluís Brotons, que ha col·laborat en l'aprovació del document, i l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Jordi Bosch, que ha treballat en els últims dos anys com a revisor i expert.
Segons l’estudi els descensos ja són notables en el nord d'Europa Occidental i a Amèrica del Nord, i que la tendència s'encamina cap a l'expansió. La disminució dels pol·linitzadors es deu als canvis en l'ús del sòl, a les pràctiques agrícoles intensives i a l'ús de pesticides, a l'impacte de les espècies exòtiques invasores, a les malalties i plagues, i al canvi climàtic.
Per la seua banda, la codirectora de l'avaluació i professora de la Universitat de Sao Paulo, Vera Lucia Imperatriz Fonseca, ha assegurat que sense els pol·linitzadors els risc de malnutrició podria créixer, ja que aquests contribueixen de forma important a la producció mundial d'aliments i la seguretat nutricional.
Més de tres quartes parts dels cultius del món depenen d’aquest pol·linitzadors. Açò es deu a que quasi el 90% de les plantes amb flors salvatges depenen de la pol·linització, i que, a més, el volum de la producció agrícola dependent de la pol·linització animal s'ha incrementat un 300% durant els últims 50 anys. A més dels cultius alimentaris, els pol·linitzadors contribueixen als cultius de biocombustibles com olis de palmell, de fibres com el cotó, de medicines...
Davant aquest panorama, els investigadors han comentat que "les pràctiques basades en el coneixement indígena i local poden reduir els riscos a més de promoure l'agricultura sostenible, que contribueix a diversificar el paisatge agrícola i fa ús dels processos ecològics com a part de la producció d'aliments".
L'estudi especifica altres opcions per a combatre la desaparició progressiva dels animals pol·linitzadors com la creació d'una major diversitat d'hàbitats pol·linitzadors, la disminució dels pesticides, i la millora de la cria d'abelles orientada al control de patògens, juntament amb la millora de la regulació del comerç.
El canvi climàtic està canviant les
precipitacions i afectant les temperatures de l'aigua. Amb això afecta la
producció d'energia de les centrals termoelèctriques (on s'inclouen les
alimentades per combustibles fòssils, biomassa i les nuclears, les quals
aporten el 98% de la producció elèctrica mundial) ja que, tenint en
compte que aquestes prenen aigua directament de els rius, llacs o de la mar per
refredar els condensadors de les seues turbines, l'escassetat o escalfament de l’aigua
suposa una important restricció per al seu funcionament.
Així doncs, l'impacte del canvi climàtic sobre
el cabal dels rius podria reduir en fins a un 60% la capacitat de
producció d'electricitat al món entre 2040 i 2070, segons un estudi de
l'Institut Internacional d'Anàlisi de Sistemes Aplicats ( IIASA) de Viena.
Amb això cal abordar la producció d'electricitat
des de la perspectiva de l'adaptació al canvi climàtic. Algunes mesures per
adaptar-se als impactes del canvi climàtic poden ser: augmentar l'eficiència
motriu, substituir el carbó per centrals de gas (que són més eficients) o
canviar el sistema de refrigeració d'aigua dolça per un altre que faça servir
l'aire o l'aigua del mar. Però totes aquestes alternatives plantejades suposen
costos i augmentaran el preu de l'electricitat.
Estats Units, el sud de Sud-Amèrica, Àfrica del Sud,
Amèrica Central, el sud d'Europa, el sud-est d'Àsia i el sud d'Austràlia són
les regions més vulnerables. En elles es preveu com a conseqüència del canvi climàtic la disminució del cabdal anual dels seus rius, combinat amb forts augments en la temperatura de l'aigua, la qual cosa reduirà molt notablement la capacitat de la
producció hidro i termoelèctrica. NOTÍCIA ORIGINAL
El Govern d'Estats Units ha publicat els resultats d'un estudi dut a terme durant tres anys per diverses agències federals i que va concloure que el canvi climàtic tindrà efectes nocius per a la salut pública en els pròxims anys.
L'estudi va determinar que en l'estiu de 2030 es produiran a EUA 11.000 morts més que actualment a causa de la "calor extrema" i que en 2100 la xifra de morts addicionals per les altes temperatures ascendirà a 27.000, en cas que no s’esforcem en detenir el canvi climàtic. La Casa Blanca també va posar com a exemples dels perills que suposa la modificació del clima l'augment de les malalties transmeses per insectes i la reducció del valor nutricional del menjar.
L'administradora de l'Agència de Protecció Mediambiental (EPA) d'EUA, Gina McCarthy, en presentar aquest informe va alertar de la necessitat de passar a l’acció contra el canvi climàtic, ja que tenim a les nostres mans la salut pública.
L'informe apunta a la necessitat d'anar "més enllà" dels acords aconseguits a París al desembre de l'any passat en relació a la lluita contra el canvi climàtic, en considerar que aquests són insuficients per a evitar gran part de les conseqüències.
Segons els investigadors, els efectes del canvi climàtic sobre la salut de les persones aniran més enllà de l'immediatament perceptible, ja que, per exemple, les inundacions derivades de les tempestes no causaran només dany per si mateixes, sinó que també contribuiran a l'expansió de malalties vinculades a l'aigua.
Les altes temperatures reduiran el valor nutricional de les collites i l'encara major increment de la contaminació atmosfèrica afectarà a la salut de la gent amb asma. Encara que els efectes es notaran en totes les capes de la població, els grups més vulnerables seran els ancians i la gent amb pocs recursos econòmics.
Per segon any consecutiu el gel de l'Àrtic alcança la menor extensió màxima de la seva història en arribar a tenir una cobertura de gel de 14.520.000 km2 al 24 de març.
La NASA va informar que l'extensió es lleugerament menor a la de l'any anterior quan va ser de 14,54 milions de km.
Salt Meier, investigador de gel marí del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA,va explicar que el calor atmosfèric va contribuir a aquesta mesura màxima més baixa, amb temperatures de fins a 10ºC per sobre de la mitjana en els vores de la borsa de gel al mar.
Aquest va dir que el tap d'aigua de mar congelada que sura en la superfície de l'oceà Àrtic i els seus mars veïns es fon durant la primavera i l'estiu, i torna a créixer en els mesos de tardor i hivern.
No obstant això, els patrons de vent a l'Àrtic durant gener i febrer van ser desfavorables per al creixement del gel perquè van portar l'aire calent des del sud, limitant l'expansió de la cobertura de gel.
"Encara que l'abast màxim del gel marí pot variar molt cada any depenent de les condicions climàtiques d'hivern, estem veient una tendència descendent significativa, i que en última instància està relacionada amb l'escalfament de l'atmosfera i els oceans", va dir.
L'expert explica que aquesta tendència ha donat lloc a una pèrdua de 620 mil milles quadrades de la capa de gel marí a l'hivern. Aquesta menor màxima extensió de gel marí a l'hivern no significa un registre posterior de baix grau mínim d'estiu. En tot cas, les condicions climàtiques de l'estiu tenen un impacte més gran que l'extensió màxima de l'hivern en el resultat de la temporada de fusió de cada any.
Tenint en compte els problemes que ocasionen els
combustibles fòssils (l'acceleració de l'efecte hivernacle, la contaminació de
l'aire en els nuclis urbans...) molts països estan orientant-se cap a la
producció d'energia a partir de fonts renovables. No obstant això,algunes fonts renovables
de vegades suposen inconvenients com ara el vent o el sol que produeixen energia
de forma és inestable amb moments d'excés o de manca de producció, motiu pel
qual és necessari disposar de tecnologies que permeten l'emmagatzematge de
l'energia generada en moments d'excedent.
En aquest sentit, una de
les formes de fer-ho és la generació d'hidrogen, encara que el seu emmagatzematge
suposa un desafiament: els dipòsits criogènics per emmagatzemar-lo de forma
líquida comporten una gran penalització energètica i les bombones d'hidrogen
comprimit impliquen un perill. Per això la millor alternativa és emmagatzemar
l'hidrogen de forma compacta.
Un equip d'investigadors
de la Universitat de Valladolid (UVa) ha desenvolupat una tecnologia que permet
emmagatzemar hidrogen en estat sòlid i alliberar-lo de forma ràpida per al seu
ús com a combustible (el que podria tenir aplicació en diversos sectors, com el
de l'automoció). El projecte, anomenat 'HIDROWAVE', ha obtingut el segon premi
en el concurs 'Viver Universitari de Promotors Empresarials', un programa
formatiu organitzat per la Conselleria d'Educació.
Així, l'alternativa que
ha desenvolupat l'equip del UVa es basa en inserir l'hidrògen en una matriu
porosa feta d'aerogels de silici susceptible de ser escalfada mitjançant
microones, aconseguint així una ràpida i modulable alliberament de l'hidrògen,
és a dir, del combustible.
La tecnologia plantejada
es troba en aquests moments en procés de patent. L'objectiu ara és avançar en
un prototip que ajudi a validar la tecnologia, que de moment ha estat provada
amb èxit a nivell conceptual i a escala de laboratori.
Segons indica l'informe Planeta Viu 2014 de
l'ONG WWF, s'ha demostrat que entre 1970 i 2010 l'acció de l'home va implicar
la desaparició de més de la meitat dels animals salvatges del planeta.
En aquests 40 últims anys, l'Índex Planeta Viu
(IPV), que mesura l'evolució de les poblacions de diferents espècies de mamífers,
aus, rèptils, amfibis i peixos, es va reduir un 52%. Però aquesta disminució
seguirà augmentant a no ser que actuem per invertir aquesta caiguda amb mesures
que ajuden al desenvolupament i protecció del medi ambient
Les zones més afectades són Amèrica Llatina, on
s'ha reduït un 83%, seguida de la regió del Pacífic asiàtic. Les espècies
d'aigua dolça han estat les més perjudicades amb una reducció del 76%, mentre
que les terrestres i marines van disminuir un 39%.
Les causes d'aquest declivi són: la pèrdua i
degradació dels hàbitats (a causa de l'agricultura, urbanització,
desforestació, reg, preses hidroelèctriques ...), la caça, la
sobreexplotació pesquera i el canvi climàtic
.
Entre 1961 i 2010, la població mundial va
passar de 3 100 000 000 a 7 000 000 000 habitants
i amb això la biocapacitat disponible per cap va passar de 3.2 a 1.7 hectàrees. A més, aquesta xifra
continuarà experimentant una regressió ja que es preveu que la població mundial
arribe als 9.600 milions d'habitants el 2050.
Els països més rics són globalment aquells on
l'empremta ecològica (en la qual s'inclou la pèrdua de biodiversitat) per
habitant és la més elevada. L'ús dels recursos i dels serveis ecològics dels
països amb ingressos alts és cinc vegades més elevat que als països amb
baixos ingressos i, per tant, per mantenir el seu nivell de vida, els països
rics recorren a la biocapacitat dels altres. Per exemple, si tots visquérem amb el nivell
de vida de la gent de Qatar, necessitaríem 4.8 planetes.
Per aquest motiu, per evitar la degradació del
nostre planeta i la pèrdua de part de la seua població animal, hem de prendre
consciència: no malbaratem, utilitzem únicament allò que necessitem i, sobretot, respectem
el medi ambient.
Un estudi liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha analitzat les relacions internes de les dues majors xarxes tròfiques registrades fins al moment en els pols, la àrtica amb 145 espècies i la antàrtica amb 586.
Els resultats, publicats a la revista Marine Ecology Progress Series, posen de manifest que els efectes de l'escalfament global en la biodiversitat podran sentir-se de manera molt diferent en aquests ecosistemes encara que posseeixin característiques similars.
Aquesta investigació constata que l'ecosistema àrtic, que compta amb major nombre d'espècies depredadores, com les balenes i els óssos polars, és més susceptible a les pertorbacions que afecten aquests nivells superiors de la cadena tròfica. Segons els investigadors aquest fenomen, denominat cascada tròfica, suposa una amenaça important per a l'ecosistema, ja que els canvis que afectin els
depredadors afectaran també a les preses.
Per contra, la xarxa tròfica antàrtica mostra l'efecte invers: presenta un major nombre d'espècies presa per cada espècie depredadora i és més sensible als canvis que es produeixen en els nivells inferiors, com la disminució del krill antàrtic per la pesca i el canvi climàtic.
A més, l'estudi assenyala que la xarxa tròfica àrtica està més connectada i té més espècies omnívores que l'antàrtica (80,71% enfront del 41,13%), el que fa que sigui més persistent davant les pertorbacions com ara l'extinció i la invasió d'espècies. "La distribució del nombre de preses i predadors per espècie a la xarxa tròfica antàrtica fa que sigui molt vulnerable a pertorbacions en espècies particulars, com les que tenen més preses i predadors", explica l'investigador del CSIC Charles Santana, de l'Institut Mediterrani d'Estudis avançats, centre mixt del CSIC i la Universitat de les Balears. Noticia original Noticies relacionades
Elblanquejatpassa quan elscoralsestansotmesosa estrèsa causa de canvisen les seves condicionsde vida, com la temperatura, la llumo elsnutrients quereben, el que elsforça aexpulsarlesalguesque els donencolor, conegudescomzooxanthellae, queviuen entreelles.
A causa d'aquestprocésel corallperdde manera gradualel seu colorfinstornar-se completamentblanc.
Encara que se sapque elscoralsespodenrecuperar itornara tenir color, poden trigardècades.Ien cas quel'estrèscontinuï,poden acabarmuriendo.yahan informat de lamortalitatd'almenys el50% delscorals
Aquestés el tercerblanqueigcoral·lídes de 1998i elscientíficsassenyalen que nohahi ha proves quehagi succeïtun desastrecom aquestabans delsegleXX.
-París més inundada que mai(la crescuda del segle)-
Més de 900 professionals de salvament, 150 policies, 20 vehicles pesats, 4 helicòpters...
L'objectiu és donar resposta al que s'ha denominat la crescuda del segle, una pujada de més de 8 metres del nivell d'aigües del Sena, que es desbordaria negant nombrosos carrers de la ciutat i deixant a un milió i mig de persones sense electricitat ni aigua potable. L'escenari afortunadament no és real, però tampoc impossible. De fet, la capital francesa ja va viure una crescuda semblant en 1910 i els experts consideren que tard o d'hora tornarà a produir-se.
L'operació, que compta amb la participació de 87 organismes i empreses, simularà l'evacuació d'una residència d'avís o d'una gavarra accidentada al riu, entre d'altres exercicis.
Quatre països europeus, entre els quals es troba Espanya, col·laboren en EU Sequana, com ha estat batejat l'enorme simulacre en homenatge a la Unió Europea, que aporta 739.000 euros de finançament, ia la nimfa que en la mitologia antiga personificava les deus on neix Sena.
-"Les centrals nuclears deuríen d'estar tancades-
Naoto kan,l'exprimer ministre japonès, cinc anys després de l'accident de Fukushima, renega de l'energia atòmica i critica l'empresa elèctrica que gestionava la central.
El Rainbow Warrior, vaixell insígnia de Greenpeace, navega a una milla de la central de Fukushima cinc anys després de la catàstrofe nuclear. Un helicòpter i un vaixell de la guàrdia costanera escorten l'embarcació i controlen els seus moviments.
Avuí Naoto critica i assenyala la negligència de Tepco, la companyia elèctrica que gestionava la central, en la gestió de l'accident. "Aquí van rebaixar el nivell de la terra per aprofitar al mar. En part, això va permetre que el tsunami arrasés la central ", comenta amb part de la tripulació assenyalant la instal·lació, que tardarà 40 anys més en desmantel·lar-se.
Aquell dia, un terratrèmol de magnitud 9 va esquerdar el fons del Pacífic a uns 140 quilòmetres de la costa nord-est del país. El moviment sísmic va desembocar en un tsunami amb onades de més de 15 metres i la mort d'unes 20.000 persones i 200.000 desallotjats.
La Fiscalia imputà tres alts directius de Tepco i la companyia segueix pagant indemnitzacions a tots els desplaçats porten ja uns 50.000 milions d'euros.
-Nosaltres som els principals culpables de les desforestacions- El planeta té actualment un trilió d'arbres, és a dir uns 442 per cada ésser humà, una quantitat vuit vegades superior a la inicialment estimada pels investigadors.Un equip d'experts de 15 països coordinat per la Universitat Yale d'Estats Units va recórrer a la vella tècnica del recompte per cap i tecnologia satelital d'avantguarda per realitzar el que presenten com el cens d'arbres més complet mai realitzat. Al costat del troballa inesperada arriba una mala notícia: l'estudi revela que la quantitat d'arbres s'ha reduït a la meitat des de l'inici de la civilització humana.el ritme de la desforestació no ha disminuït: estem talant actualment uns 15 mil milions per any d'aquest total de tres trilions (un trilió equival a un milió de bilions, és a dir la unitat seguida de 18 zeros). L'equip d'investigadors va recórrer a imatges de satèl·lit per determinar com clima, la topografia, la vegetació, les condicions del sòl i l'activitat humana afecten la densitat forestal. Després de desenvolupar models per estimar la quantitat d'arbres a nivell de cada regió, els experts van realitzar després un mapa dels tres trilions d'arbres presents al planeta. "La major densitat d'arbres es va trobar en els boscos boreals a les regions subàrtiques de Rússia, Escandinàvia i Amèrica del Nord", ha indicat Yale en un comunicat."Però les zones boscoses més extenses", precisa, "estan en els tròpics, on hi ha el 43% dels arbres del món". L'any pasat el món va Perdre uns 18 millones de hectarees de boscos, més de La meitat a els tropics, segons WRI.
Cap altre troballa en dècades -excepte potser el descobriment del bosó de Higgs en 2012- havia rebut tanta atenció del públic com aquest.Es tractava de l'última predicció d'Einstein que faltava per observar de forma directa. Després de setmanes de rumors en la comunitat científica sobre la possible troballa, en una petita sala del National Press Club de Washington DC el director de l'experiment LIGO, David Reitze, «Hem detectat ones gravitacionals. Ho vam aconseguir! ».
L'existència d'ones gravitacionals -unes ondulacions de l'espai-temps produïdes per esdeveniments molt violents com l'explosió d'una supernova o la fusió de dos forats negres- era l'última predicció realitzada per Einstein en la Teoria de la Relativitat General que no havia estat demostrada de forma directa.De fet, els rumors ja deien que el que han trobat els científics de l'experiment LIGO són les ones gravitacionals procedents de la fusió de dos forats negres amb masses 36 i 29 vegades més grans que les del Sol.
La presentació ha estat realitzada de forma conjunta per l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech), el MIT de Boston i la Fundació Americana per la Ciència (NSF, per les sigles en anglès). Com assenyalava amb intenció el físic de partícules del CSIC i director de l'experiment NEXT al Laboratori Subterrani de Canfranc Juan José Gómez Cadenas, "no sembla casual que la persona que vagi a fer l'anunci sigui Barry Barish", professor emèrit de Caltech i tota una institució en l'estudi de les ones gravitacionals.
El forat d'ozó ha tornat a batre marques en aquesta temporada antàrtica.El protocol internacional de Montreal Signat el 1987 està funcionant Bé, la Prohibició dels CFC (clorofluorocarbonis) I ALTRES gasos que destrueixen l'Ozó ha Donat pas a Altres Compostos innocus per a l'atmosfera il 'Organització Meteorològica Mundial de Nacions Unides preveu que l'Ozó és Anira Recuperant l'Llarg dels propers Gastronomia 10 anys.
El rècord be degut a: les oscil·lacions climàtiques anuals, que durant aquesta temporada austral s'han caracteritzat per unes temperatures extraordinàriament baixes a l'estratosfera.
El fred a les capes altes, unit a l'augment de la radiació solar, han generat unes condicions òptimes per a la destrucció química de l'ozó.
El segon factor són, els CFC són catalitzadors de la destrucció de l'ozó, i la seva persistència en les capes altes fa que encara estiguem veient els efectes del que emetem fa dècades. Aquest factor sí que es deu a l'activitat humana, però en aquest cas, només cal felicitar-se per les accions que han pres els governs. És només que cal tenir una mica de paciència: altres deu anys més de paciència, segons els experts.
-National Geographic filma llac de lava del volcà Masaya-
A Managua,(Nicaragua):Un equip d'exploradors científics de National Geographic filmen un documental del llac de lava que s'ha format en el volcà Masaya,que es troba en activitat eruptiva des de desembre passat.
Un representant de National Geographic,va dir:"Fa alguns anys, descendint 400 metres a les profunditats del cràter Marum a l'illa de Vanuatu vaig explorar aquest estrany, rar llac de lava".
El cràter del volcà Masaya, conegut com "Santiago",està envoltat per un bosc tropical sec que creix entre les roques poroses d'antigues erupcions.
El Masaya és un dels set volcans actius a Nicaragua i des de 1520 ha registrat almenys 18 diferents activitats, incloses erupcions volcàniques a 1772 i 1820, segons la informació oficial.
Experts del Servei Geològic dels Estats Units (USGS) han recomanat elaborar i dissenyar mapes sobre el perill que representen els volcans Masaya i Momotombo, també en activitat, per tal de reduir els riscos a les poblacions properes.
Tant el Masaya com el Momotombo i el Telica, tots al Pacífic, es troben en fases eruptives, que no han representat perill per les seves poblacions
-Nou proyecte per minimitzar la contaminació lumínica-
El projecte de la Unió Europea, STARS4ALL, creat el 2015 com a impulsor d'iniciatives sobre contaminació lumínica, posarà en marxa en els pròxims mesos deu accions per sensibilitzar sobre l'impacte de la llum artificial.
Aquest projecte unirà per primera vegada a socis relacionats amb la tecnologia de la informació, ciències socials, economia, astronomia i ecologia per crear iniciatives autosostenibles sobre contaminació lumínica.Entre les iniciatives es troba la retransmissió de set esdeveniments astronòmics que van des aurores boreals fins eclipsis solars i lunars.
Aquest projecte el coordina la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i col·laboren en el mateix altres institucions com la Universitat Complutense de Madrid (UCM), la Universitat de Southampton (Sotón), l'Institut Leibniz d'Ecologia d'Aigua Dolça i Pesca Continental (IGB ), CEFRIEL Itàlia, l'escola de negocis ESCP-Europa, la Xarxa Europea de Crowdfunding (ECN) i l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC).
Els promotors del projecte crearan un mapa sobre sistemes d'enllumenat ineficients i es convidarà a ciutadans i autoritats a què participin: en la detecció de fanals que emetin massa quantitat de llum al cel, identificació del malbaratament energètic a causa de il·luminació comercial, llums que es deixen enceses, i es crearà una xarxa de sensors per mesurar la contaminació lumínica.
Una altra de les iniciatives es basa en adquirir i instal·lar fotòmetres de baix cost, que seran venuts des de la pàgina web del projecte
Segons la seva creença de l'aigua va sorgir el primer home i en les profunditats viuen els seus avantpassats que els miren i tenen cura.
Les seves cases són de fusta i estan elevades sobre pilons perquè la aigua no entri en elles.
Segons avança el segle XX s'acreixien els canvis; amb els fusters i les motoserres van desaparèixer els animals, les abelles i les papallones, encarregades de la pol·linització de les xacres dels kukama. L'arròs i el blat de moro cada vegada es veien més disminuïts en qualitat i quantitat. El problema es va incrementar amb la inauguració el 1976 del Oleoducte Norperuano construït pel Ministeri d'Energia i Mines i la seva empresa Petroperú, que travessa la selva d'est a oest, en la seva major tram en paral·lel al riu Marañón. Una nova amenaça latent per a l'ecosistema de l'Amazònia.
Al juny de 2014 un dels pescadors de Cuninico tornava a casa quan va observar que una gran quantitat de peixos baixaven per la trencada, per a desembocar en el Marañón. L'endemà centenars de peixos apareixien morts a la riba emmascarats de negre i fent olor a petroli certificant el pitjor dels presagis, un trencament al quilòmetre 41 de l'Oleoducte Norperuà a 12km del poble.
Es calcula que l'oleoducte va abocar 47.000 litres de petroli.
Al desembre de 2014 es va vèncer el termini d'adequació de l'Oleoducte i va ser declarada improcedent la sol·licitud d'ampliació de termini que va presentar Petroperú i es va iniciar un procediment sancionador.
Les activitats humanes com l'agricultura o l'extracció de recursos (carbó, minerals i gas) estan augmentant la salinitat de l'aigua dolça i provocant efectes adversos per a la salut humana i el funcionament dels ecosistemes, així ho confirma un estudi.
L'estudi, coordinat per Miguel Cañedo-Argüelles, alerta a més que la salinització pot tenir costos econòmics molt elevats per la pèrdua de serveis ecosistèmics i pels costos directes relacionats amb el tractament de l'aigua per al consum humà. A tot això s'afegeix la falta de protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. En la gran majoria dels casos, les accions preventives s'enfoquen únicament cap als usos humans de l'aigua.
Alguns països com Austràlia i els EUA han fet alguns avanços per regular el nivell de salinització permès basant-se en criteris ecològics. No obstant això, la protecció és insuficient. Es parla de recomanacions legals basades en la quantitat total de sals (salinitat), sense tenir en compte la composició iònica de l'aigua. En aquest sentit, s'ha demostrat que diferents ions tenen diferent toxicitat, i per aquesta raó els autors reclamen una legislació específica per regular els límits de concentració de cada ió (clorur, magnesi, sodi) en rius i llacs.
Davant aquestes evidències, l'article reclama solucions i polítiques preventives globals sorgides del consens científic. Segons els experts, aquestes mesures han de tenir en compte els efectes socials, econòmics i mediambientals per protegir els ecosistemes aquàtics de la salinització i garantir l'accés de generacions futures als béns i serveis que proporcionen aquests ecosistemes.
El canvi climàtic empitjorarà la situació. Els científics alerten a part que aquesta situació empitjorarà amb el canvi climàtic: augmentarà l'evaporació de l'aigua, el que disminuirà la capacitat dels rius i llacs per diluir les sals. L'aigua salada entrarà en els actuals espais costaners d'aigua dolça a causa de la pujada del nivell del mar.
A més dels problemes de potabilització que aquestes mines han suposat, els efectes sobre la biodiversitat del propi riu són importants. Per això, els autors proposen que es donin incentius a totes aquelles bones pràctiques i usos de tecnologies que disminueixin les càrregues salines. Un exemple són les noves pràctiques en l'agricultura mitjançant la creació de nous cultius que facilitin un ús racional de l'aigua. També recomanen pactar permisos i controls a les empreses responsables dels abocaments salins per descarregar els seus residus en determinats períodes (en funció de la capacitat dels rius per diluir les sals) i en determinades concentracions, com s'està fent a Austràlia.
Tot i que els grans desastres ecològics causats per la salinització són pocs, aquests han suposat grans pèrdues de diversitat però els científics consideren que encara s'està a temps per prevenir majors catàstrofes amb les accions preventives i de gestió adequades. Però els autors preveuen que els aqüífers salins estiguin cada vegada més afectats i que la salinitat dels cultius faci impossible produir certs aliments, com ja passa a la vall de l'Ebre. La producció d'aliments i la potabilització de l'aigua seran cada vegada més difícils.
El “Niño” és un patró climàtic que descriu l'escalfament inusual d'aigües superficials en el Pacífic equatorial i que acostuma ocórrer cada 3-7 anys, però que no es poden predir de forma precisa. La seua manifestació més evident és el desplaçament d'aigües calentes des del marge Occidental a l'Est del Pacífic. L'impacte d'aquest fenomen afecta als patrons meteorològics locals, pesqueres, esdeveniments extrems i al clima mundial en el seu conjunt.
En l’ultimes tres dècades, i coincidint amb els tres esdeveniments del “Niño” més significatius (1990-1991, 1997-1998 i 2010), noves variants de patògens van aparèixer en el marge oriental del Pacífic. Una d'elles va causar un brot devastador de còlera, mentre que les altres van produir malalties relacionades amb el consum de marisc.
Existeixen evidències que vinculen els brots d'infeccions del còlera,en la costa oest de centre i Sud-amèrica, amb esdeveniments del “Niño”. Així, El “Niño” pot representar un mecanisme de transport biològic que permeta l'arribada d'organismes marins d'àrees distants.
En un recent article, apunten indicis que El “Niño” pot jugar un paper important en el transport d'aquests patògens al continent americà. Es mostra que els resultats de la seqüenciació genòmica de varietats de patògens a Amèrica, especialment a Perú i Xile, estan molt lligats a varietats asiàtiques.
La contaminació de l'aire és el major risc de salut ambiental en tot el planeta. Provoca al voltant de 7 milions de morts a l'any, segons l'Organització Mundial de la salut (OMS).
Aquestes xifres corresponen a les estadístiques de mortalitat mundial de 2012 i determinen que la contaminació ambiental, tant dins de la llar com fora, provoca més morts que el tabac, les morts en carretera o la diabetes juntes.
Les últimes dades que tenia l'OMS, del 2008 indicaven que 3,5 milions de persones havien mort per un motiu relacionat amb la contaminació ambiental, xifra que és la mitat que la revelada ara.
Les dades corroboren que 3,7 milions de persones van morir per factors ambientals externs uns 4,3 milions, es deuen a la pol·lució de l'interior de les llars. Les conseqüències van ser morts relacionades amb cardiopatia isquèmica, ictus, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), càncer de pulmó i infeccions respiratòries greus.
Segons l'OMS els grups de la societat que més els afecta són les dones, els nens i els ancians i també afecta sobretot a països amb ingresos baixos i mitjans com el Sudest asiàtic o Àfrica.
Encara que sembla obvi que els animals menuts són menjats pels grans, des d'una perspectiva científica no ho és tant. Investigadors de l'Observatori Marí d'Astúries de la Universitat d'Oviedo han confirmat ara amb dades del Canó d'Avilés que aquesta hipòtesi es compleix. Els autors del treball, publicat en la revista Ecology, afirmen que aquesta obvietat, tan afermada i acceptada, fins ara no es recolzava en un conjunt ampli de dades.
La forma tradicional per a estimar el nivell tròfic d'un organisme és mitjançant l'anàlisi del seu contingut digestiu, o mitjançant observacions in situ del seu comportament de selecció de preses. Aquests enfocaments són cosotosos i dificulten el mesurament del nivell tròfic en un conjunt ampli i representatiu d'animals. Aquest estudi, dirigit per José Luis Encunya, professor del departament de Biologia d'Organismes i Sistemes, i liderat per l'estudiant Sonia Romero Romero, es basa en l'anàlisi del 15N, un isòtop estable del nitrogen. El 15N s'acumula en els teixits amb cada transferència entre depredador i presa. És a dir, com més alta és la proporció de 15N en el cos d'un animal, més alta és la seua posició tròfica.
Utilitzant aquesta tècnica, els investigadors han aconseguit estimar simultàniament la massa corporal i el nivell tròfic en 897 exemplars de diverses espècies d'animals arreplegats en el Canó d'Avilés. L'anàlisi abasta des de minúsculs crustacis fins als grans calamars gegants i cetacis.
D'aquesta manera, els experts han cobert un rang de pesos corporals d'11 ordres de magnitud. La recerca revela que en la gran vall submarina de la costa asturiana els depredadors pesen entre 1.000 i 4.000 vegades més que les seues preses.
A causa de les llums de la ciutat els pollastres de baldrigues ventafocs, que inicien els seus vols de nit es desorienten. En ocasions xoquen amb edificis i arbres o acaben a terra, on són vulnerables a predadors i atropellaments. Un equip de científics, liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha estudiat quins nivells de llum i a quina distància es pot provocar aquesta desorientació.
L'estudi, publicat a la revista Scientific Reports, s'ha realitzat a Tenerife, on al voltant de 1.500 pollastres d'aquesta espècie són rescatats cada any. Les dades obtingudes mostren que el 50% dels pollastres cau prop dels seus llocs de cria, en un radi de tres quilòmetres, i que les colònies d'aus més afectades són les estan localitzades terra endins, és a dir, les més allunyades de la costa . A més, els pollastres inicien el vol cap al mar en les tres primeres hores després de la posta de sol, coincidint amb els majors nivells de contaminació lumínica.
Atès que la llum dels centres urbans sembla no afectar els adults, aquest any, durant l'època reproductora, els científics començaran a marcar-los amb GPS per determinar si eviten zones urbanes per assolir les colònies de cria o si, per contra, les travessen sense desorientar-se.
La conca de l'Ebre presenta a ple hivern uns inquietants registres hidrològics que perfilen una situació de sequera: dos dels seus principals afluents, el Aragó i el Gállego, no arriben al cabal ecològic en les seves desembocadures malgrat tractar-se d'lleres amb embassaments; altres rius, com el navarrès Irati, el burgalès Bayas, el de La Rioja Najerilla o el alabès Zadorra, fa dies que registrant pics per sota del nivell necessari per garantir la supervivència dels seus ecosistemes; alguns, com el d'Osca Ésera i els de Terol Híjar i Martín, fa dies que al límit de les seves necessitats ambientals, i n'hi ha, finalment, que baixen secs al desembre, cas del Cidacos a Arnedillo.
I aquest quadre, ratificat per les dades del SAIH (Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica) de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), no sembla que hagi de millorar. Com a mínim a curt termini. Mentre les previsions apunten que aquesta setmana poden caure lleus precipitacions, les dades que maneja la Comissaria d'Aigües de la CHE indiquen que no hi ha reserves de neu en els cims de Cantàbria, Euskadi i Navarra, que a Osca i Lleida queda un terç de la qual seria normal per aquestes dates i que, com a conseqüència d'aquesta escassetat, els rius han aportat en quatre mesos tot just la meitat dels recursos que en un any mig.
La conca de l'Ebre està a punt de tancar un any natural en què els principals símptomes que els experts atribueixen al canvi climàtic s'hauran deixat sentir amb una claredat tan inusual com inquietant: sequedat generalitzada en començar l'hivern del segon any més calorós des que existeixen dades i que, al mateix temps, va incloure la major riuada a mig segle.
Les últimes dades confirmen una espectacular recuperació de les papallones monarca.
Les autoritats mexicanes, nord-americans i canadenques han informat que a la temporada 2015-2016, aquest lepidòpter de l'espècie Danaus plexippus ha ocupat 4,01 hectàrees d'una zona coberta per pins i avets. Fa dos anys va marcar el seu mínim històric: 0,67 hectàrees.
Cada any, aquests insectes, amb les seues ales negres i taronja, emprenen un viatge de més de 4.000 quilòmetres des de Canadà fins a les muntanyes de Mèxic i Michoacán per passar els mesos més freds de l'any. La tala il·legal en la seva zona d'hivernada i l'ús de pesticides (que danyen la població de algodoncillo, planta de la qual s'alimenten les seues larves), han donat lloc el seu declivi en el que va de segle.
L'èxit de les polítiques mediambientalistes de Mèxic, Estats Units i Canadà s'enmarca en un compromís que els tres països van fer en 2012 perquè 250 milions de papallones monarca arriben a ocupar 6 hectàrees en 2020. No obstant, està molt lluny de les xifres de la temporada de 1996-1997, que va ser de 18,99 hectàrees. La plantació de 100.000 hectàrees amb algodoncillo sense pesticides en EE.UU és una de les mesures preses per a salvar la papallona monarca.
El actor
Leonardo DiCaprio galardonado ayer con el oscar al mejor actor, es un claro
defensor de la gravedad del cambio climático como ha dejado ver en diversas
conferencia aludiendo a la amenaza que se esta produciendo en la tierra como consecuencia del cambio del clima.
Las consecuencias de este riesgo ambiental las estamos sufriendo año tras año, cada
vez mas acusadas. Prueba de esto son la cantidad de terremotos, lluvias
torrenciales, sequias, veranos calidos y demásfenómenos extremos que se están sucediendo.
El actor
estadounidense no quiso desaprovechar la oportunidad que le brindaba
su primer Oscar para alertar al mundo sobre la necesidad de actuar contra el
cambio climático, “No demos este planeta por sentado”
proclamó.
Con esta llamamiento el actor pretendía concienciar a los humanos de
que jugamos un papel fundamental en frenar lo que podría llegar a ser una gran
catástrofe.trabajar
juntos, de manera colectiva, y apoyando a los líderes de todo el mundo quehablan en nombre de toda la Humanidad, aseguró el actor. Dejemos un planeta sano
y limpio para las próximas generaciones.
Los ecologistas no han tardado en aplaudir con entusiasmo estas palabras.
Sobre la base d'analitzar com es gela la Terra per sí sola després d'un període de calentament natural, uns científics han realitzat una investigació els resultats de la qual confirmen que la temperatura global no augmenta o disminueix de forma caòtica a llarg termini per causes naturals. Llevat que rebi influències exteriors, deuria romandre estable.
Les noves evidències obtingudes per aquests científics d'Estats Units, podrien finalment ajudar a evidenciar que el canvi climàtic global no succeeix de forma imprevisible, sinó que depèn, en part, de l'activitat humana.
Per al nou estudi, uns científics van utilitzar models climàtics globals i observacions per satèl·lit de la NASA del balanç energètic terrestre dels últims 15 anys. Els anàlisis d'aquestes dades els ha conduit a l'anterior conclusió: els cicles climàtics naturals no poden explicar el nivell de canvi climàtic observat.
S'assumeix que, mitjançant un mecanisme natural, una Terra en procés de Calentament és capaç de restaurar, fins a cert punt, el seu equilibri de temperatures a través de canvis complexos en l'atmosfera i en la forma en que es transporta el calor radiatiu.
Els científics creien des de fa temps que l'estabilització d'algun fenomen es feia a partir d'un sistema paregut a una vàlvula de seguretat. La Terra crea una retroalimentació radiativa negativa que li permet alliberar una major quantitat de calor acumulat, a través de la part superior de l'atmosfera.
El nou anàlisi confirma que aquest fenomen té un paper dominant en la restauració de l'estabilitat de les temperatures globals, però per sorpresa dels propis autors de l'estudi, allò descobert indica que tendeix a trobar-se superada localment per retroalimentacions energètiques positives, com a conseqüència del calor atrapat, relacionats amb canvis en els núvols, el vapor d'aigua, la neu i el gel.
