lunes, 7 de marzo de 2016

Així és l'estructura tròfica de l'ecosistema del Canó d'Avilés

Encara que sembla obvi que els animals menuts són menjats pels grans, des d'una perspectiva científica no ho és tant. Investigadors de l'Observatori Marí d'Astúries de la Universitat d'Oviedo han confirmat ara amb dades del Canó d'Avilés que aquesta hipòtesi es compleix. Els autors del treball, publicat en la revista Ecology, afirmen que aquesta obvietat, tan afermada i acceptada, fins ara no es recolzava en un conjunt ampli de dades.

La forma tradicional per a estimar el nivell tròfic d'un organisme és mitjançant l'anàlisi del seu contingut digestiu, o mitjançant observacions in situ del seu comportament de selecció de preses. Aquests enfocaments són cosotosos i dificulten el mesurament del nivell tròfic en un conjunt ampli i representatiu d'animals.

Aquest estudi, dirigit per José Luis Encunya, professor del departament de Biologia d'Organismes i Sistemes, i liderat per l'estudiant Sonia Romero Romero, es basa en l'anàlisi del 15N, un isòtop estable del nitrogen. El 15N s'acumula en els teixits amb cada transferència entre depredador i presa. És a dir, com més alta és la proporció de 15N en el cos d'un animal, més alta és la seua posició tròfica.

Utilitzant aquesta tècnica, els investigadors han aconseguit estimar simultàniament la massa corporal i el nivell tròfic en 897 exemplars de diverses espècies d'animals arreplegats en el Canó d'Avilés. L'anàlisi abasta des de minúsculs crustacis fins als grans calamars gegants i cetacis.

D'aquesta manera, els experts han cobert un rang de pesos corporals d'11 ordres de magnitud. La recerca revela que en la gran vall submarina de la costa asturiana els depredadors pesen entre 1.000 i 4.000 vegades més que les seues preses.


Notícia original

Informació relacionada:

Vídeo:

2 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Aquest text és molt interessant, és increible com a partir de cert compost, com es el cas del Nitrogen, es puga averiguar la posició tròfica de cada animal. És també interessant el fet de que a la costa asturiana, els depredadors pesen milers de vegades més que les seues presses.

    La veritat és que "dóna gust" que es seguisquen investigant coses com aquesta. Mai està de més saber tot allò que a simple vista no podem vore.

    ResponderEliminar