diumenge, 31 de gener del 2010

30 hores d'operació.


Feia ja mesos que un sevillà esperava una cridada des de l'hospital Virgen del Roció de Sevilla que li donara la feliç notícia que tant temps duia esperant, és a dir, que havia arribat un donant de rostre i que la seua operació estava en marxa.

L'operació durà 30 hores i amb aquesta operació és la primera que es realitza a Andalusia, la segona a Espanya i el dècim en el món, pel que cal remarcar la importància d'aquest fet.

La consellera de salut d'Andalusia expressà l'orgull que sentia tant ella com tota la conselleria per l'operació que s'havia realitzat en el Virgen del Rocío. Les magnituds de l'operació van ser importants ja que van participar en ella un total de 21 professionals: cinc cirurgians plàstics, quatre maxilofacials, tres anestesistes, un oftalmòleg, cinc metges residents d'aquestes especialitats, sis infermers i un anaplastòleg (especialistes a restaurar mitjançant pròtesis una part perduda del cos). A més van participar també especialistes en cures crítiques, radiologia, immunologia, bioquímica, hematología i microbiología. En total, més de 40 professionals, coordinats pel director de la Unitat de Cirurgia Plàstica i Grans Cremats del Virgen del Rocío.

Tot l'equip esmentat estava en guàrdia des del passat 21 de setembre ja que la donació podia arribar en qualsevol moment, però en qüestió de minuts s'activà el protocol que duia mesos parat. Una vegada localitzat el receptor i contrastada la compatibilitat dels teixits, a les 5.30 es va iniciar l'operació per a extraure l'estructura facial del donant. Aquesta fase es va perllongar fins a les 11.00 quan va començar el trasplantament en si. La intervenció va acabar passades les 4.00.





Font d'informació: click ací

1 comentari:

  1. M'agradat aquest post i el comente ja que transplantaments de cara se'n fan pocs ja que has de tindre molta cura del que fas per aquesta raó ha fet falta tants especialistes i amb 24 de vigilència en el pacient. A més, pense que el fet de transplantar la cara és molt curiós, per que el donen un rostre nou, en canvi si el transplanten un braç, una cama, etc. és curiós, però menys per que a tu la gent et veu amb el mateix rostre. Per a mí, després de un transplantament és com tindre una nova vida, com si ja no fores tú el mateix d'abans.

    ResponElimina