Un equip internacional d’investigadors, entre els quals es troben un grup de físics de la Universitat de Cambridge situada al Regne Unit, ha trobat proves d’un fins ara desconegut, nou estat de la matèria, el qual fins ara no s’havia trobat en cap material real. Aquest estat es conegut com a líquid de espín quàntic, el qual fa que els electrons es deterioren en trossos. Aquest estat va ser predit per la teoria quaranta anys enrere però fins a les hores no s’havia detectat.
Per obtenir evidencies de que aquest estat de la matèria era real, els experts van utilitzar tècniques experimentals de fraccionament d’electrons en cristalls de clorur de ruteni (RuCl3).Amb això van aconseguir mesurar la ”firma” d’aquestes partícules fraccionades anomenades ”fermions de Majorana” en l’interior d’un material bidimensional que conta amb un estructura semblant a la del grafè. Aquest estat de la matèria s’ocultava en l’interior de certs materials magnètics que estaven descrits en el model de Alexei Kiatev
Aquest fraccionament d’electrons, podria gastar-se com a base per a futurs ordinadors quantics, els quals serien capaços de realitzar moltes operacions impossibles de realitzar amb els ordinadors actuals, ja que serien increiblement més ràpids i potents.
Al parc natural de Yellowstone hi ha una caldera de magma enorme. El Yellowstone és un volcà molt gran i actiu. Què passaria si decidira entrar en erupció?
És molt improbable que aquest esdeveniment pase pronte. Segons els geòlegs, no s'espera una erupció de Yellowstone fins d'así uns 100.000 anys ja que l'última erupció de la qual es té constància va succeir fa 640.000 anys.
Yellowstone és una de les regions volcàniques més controlades del planeta. No és per menys tenint en compte que la caldera del volcà sobre la qual s'assenta mesura 88,5 quilòmetres de llarg per 32 d'ample i té una profunditat màxima de 14 quilòmetres. La raó per la qual aquest volca dorm és precisament pels més de 10.000 petits forats pels quals la pressió i la temperatura surten i mantenen la caldera sota control.
Es calcula que l'àrea de destrucció directa causada per l'ona expansiva seria d'aproximadament 60 quilòmetres de radi al voltant del parc. No obstant això, el major problema serien els milions de tones de cendres que el volcà llançaria a l'aire. Aquestes cendres augmentarien primer la temperatura del planeta com un hivernacle, per refredar-la després en l'equivalent a un hivern nuclear.
El canvi en el clima seria dramàtic, i acabaria amb la major part de les collites. La cendra, en caure, també enverinaria aqüífers i destrossaria gran part de l'equipament fabricat per l'home.
Un grup de científics de la Empresa de Microsoft i de la Universitat de Washington de Seattle, han conseguit guardar i llegir sense cap error moltes dades d' una porció d’ ADN molt menuda, del tamany d' un terronet de sucre.
Aquest sistèma és un dels primers que pot guardar, codificar i recuperar dades digitals utilitzant molècul·les mol.lècules.
Han conseguit emagtzemar informació millons de vegades més contundent que fins ara.
Una altra cosa també molt notable, ha sigut que aquestos científics han conseguit invertir el procés, recuperant les seqüències correctes des d'una acumulació més gran d'ADN, i reconstruir les imatges sense perdre ni un sol byte d'informació.
L’ informació digital produïda i emmagatzemada en tot el món , s'estima que arribarà als 44 bilions de gigabytes cap a l'any 2020 .
Això és un increment de 10 vegades en comparació amb la quantitat de 2013.
Si bé no tota la informació necessita ser guardada , el món està produint dades a un ritme que sobrepassa el ritme d'augment en la capacitat de emmagatzemar-los.
Fa més de 10 anys, en el Hospital Niño Jesús de Madrid, un equip de metges i cientifics van afrontar el nou problema de forma diferent. Havien desarrolat un nou sistema, per al segon tumor més comu en el xiquets. Aquest tipus de tumor ataca al sistema nervios i es mortal en un 40% dels casos.
El cáncer infantil es el més abandonat. Per una part, es poc comu, pero especialment els tumors solids considerats com enfermetats rares, les farmaceutiques no els resulta rentable crear un nou medicament. Per tant els medicament s’han desarrollar sols per a adultes, per tant poden causar problemes greus a les persones mes joves i danyar la seua salut el resto de la seua vida.
En els ultims 20 anys s’han creat sols dos medicament contra el cancer infantil, Manuel un pediatra del hospital de Madrid va ser un dels metges que va aplicar este nou tratament experimental en el intent de enganyar al sistema inmune del pacient del per a conseguir curar neuroblastomes que no habien correspongut a ningun tractament anteriorment. Aquesta tecnica consistia en extraure celules de la medula del xiquet, infectarles en el laboratori amb el virus i injectar-les a la sang. Aquestes celules saven encontrar el tumor i alli on estiga llança el virus.
L'empresa SpaceX ha anunciat a través del seu compte de Twitter la seva intenció de llançar una missió a Mart en 2018. En un missatge difós a través de la xarxa social, la companyia presidida per l'emprenedor Elon Musk afirma que està planificant enviar una càpsula Dragon al planeta vermell "tan aviat com el 2018". La nau, batejada com Red Dragon, seria una modificació del vehicle no tripulat Dragon que ja utilitza Space X per traslladar subministraments a l'Estació Espacial Internacional.
Mitjançant el llançament d'aquestes missions, l'objectiu de l'empresa és desenvolupar les tecnologies necessàries per enviar grans càrregues útils al planeta vermell.
L'empresa SpaceX ha anunciat a través del seu compte de Twitter la seva intenció de llançar una missió a Mart en 2018. En un missatge difós a través de la xarxa social, la companyia presidida per l'emprenedor Elon Musk afirma que està planificant enviar una càpsula Dragon al planeta vermell "tan aviat com el 2018". La nau, batejada com Red Dragon, seria una modificació del vehicle no tripulat Dragon que ja utilitza Space X per traslladar subministraments a l'Estació Espacial Internacional.
La segona precisó del fundador i president de SpaceX és que aquestes càpsules " no serien recomanable " per transportar astronautes més enllà de la regió entre la Terra i la Lluna, ja que no serien agradables per a llargs viatges per la grandària del vehicle , aproximadament de les dimensions d'un todoterreno.La companyia amb seu a Califòrnia espera poder llançar astronautes nord-americans a l'Estació Espacial Internacional a partir de 2017 , després d'un acord amb la NASA, i en el futur fins i tot pretén enviar les seves pròpies missions tripulades a Mart.
Des de fa sis anys Ian Burkhat Ha estat paralitzat per un accident bucejant, amb sols 24 anys es va quedar tetraplègic. Ara, amb ajuda d’un dispositiu anomenat Neuro Life pot tornar a fer xicotets gestos o moviments amb les mans.
El Neuro Life ha sigut desarrollat per Battelle amb ajuda de metges i neuròlegs de la Universitat de Wexner. Es tracta d'un dispositiu de derivació neuronal electrònica per a lesions de la medul·la espinal que permet connectar el cervell directament als músculs, de manera que interpreta els pensaments i senyals del cervell i traspassa les ordres a un “manguito” que estimula els músculs del braç i la ma.
Ha sigut un gran avanç per als pacients i per a la ciència, ja que han aconseguit que un pacient tetraplègic moga les extremitats per ell mateix.
El LSD, una droga psicodélica semisintética, coneguda per els seus efectes psicológics, pot provocar experiencies psicodéliques en estat de semiconsciencia als que la consumeixen. Els experts han realitzat un estudi amb 20 persones per saber que els ocurreix a els consumidors d’aquesta droga. El que passa es que de manera normal el nostre cervell esta separat per parts però quan consumim aquesta droga el cervell es torna un cervell mes compacte, apart de alucinacions el consumidor de la droga experimenta: la disolució del ego.
La perduda del ego ocurreix en el cervell d’aquells que pensen que no tenen cos, els cientifics van fer un estudi amb 15 persones baix els efectes del LSD i van descubrir que el ego es produit per un exces de conectivitat entre les regions del cervell, les zones del cervell que presentaven un exces de conectivitat eren el lobul parietal i el frontal i la sensació de no tenir cos pot ser degut a la funcionalitat del lobul anterior del cortex.
Relacionant el LSD per a tractament de trastorns psiquiatrics i neurologics, sabent que el LSD en la decada dels 50 i 60 es va sintetitzar com una droga que podia servir per auquestos tractaments, però un accident en laboratori va fer que prohibiren aquesta droga com a tractament medicinal i recreatiu, ja que la gent la va começar a gastar recreativament. No obstant, els cientifics pensen que podria ser utilitzada per a mals de panxa molt forts, migranyes clúster o racim o enfermetats com depresions o trastorns de ansietat poden ser aliviades per el consum de LSD.
L’astofísic ha presentat a Nova York un projecte d’exploració de l’univers que inclou un model de mini sonda espacial amb el que preten alcançar el sistema estelar més proper al nostre, Alfa Centauri, a 4’37 anys llum, encara que amb aquesta mini sonda, sols es tardaria 20 anys en realitzar en trajecte. La iniciativa és buscra vida fora de la terra.
El projecte “Dispar Estelar” (Starshoot) està inspirat en la vela solar. La sonda té el tamany d’una targeta de telefonia mòbil equipada amb microelectrònica i una xicoteta vela. Serà fabricada amb un material extremadament lleuger
anomenat lightsail, que teòricament podrà accelerar-se amb l’impuls d’un
raig làser molt concentrat projectat desde la terra.
El dispar estelar estrà liderat per per l’exdirector del centre d’investigació AMES, de la NASA, Pete Worden i tot un equip d’enginyers. El projecte està encapçalat per Hawking i segons van anunciar els cientifics, en cas de que el projecte foras exitós, és podria llançar a l’orbita espacial milers d’aquests microxips per seguir explorant l’univers. Noticia Original Noticia Relacionada 1
Sant Joan els Fonts alberga unes formacions volcàniques úniques en la península Ibèrica. Són xicotetes bambolles o protuberàncies que va provocar la pressió de la lava quan fluïa per la zona, en el moment en què els volcans estaven actius, fa 150.000 anys. Fins ara no s'havia localitzat cap en la Península Ibèrica. Estes noves formacions es localitzen en una colada de lava.
Estes colades presenten morfologies excepcionals. La trobada presentada este divendres pels responsables del Parc Natural i de l'Ajuntament de Sant Joan els Fonts. Són uns antics túnels de lava que la colada va crear al fluir per aquesta zona, ara omplits per basalt o restes de sediments. La sobrepressió de la gran quantitat de lava que va circular va provocar una deformació, o blister, en el sostre dels túnels, generant xicotets túmuls en la colada.
Van quedar al descobert a mitjan anys 80 a causa de l'erosió provocada pel riu Fluvià i l'acció de l'home.
Durant els últims cinc anys el consistori ha realitzat diverses campanyes de neteja de la vegetació d'estos terrenys i l'alcalde, ja ha anunciat que amb l'objectiu de facilitar al màxim l'observació d'estos blisters continuaran millorant la neteja i l'adequació de l'espai. Entre les actuacions futures està prevista la instal·lació de cartells explicatius amb informació detallada de les formacions volcàniques i la construcció d'una escalinata plana que permeta accedir al lloc amb facilitat.
La vespa asiàtica,una invasió a un ritme de 50 kilòmetres al any
La vespa asiàtica, es una especie depredadora que pot capturar entre 25 i 50 abelles diàries,està envaint a un ritme d'uns 50 quilòmetres a l'any la zona nord del país, especialment Euskadi, on ha tingut més incidència a Guipúscoa .
Esta espècie invasora ha generat grans problemes al sector apícola ja que acaben amb les colmenes de les abelles autònomes en molt poc de temps i també un problema a nivell social perquè moltes de les seues colmenes estan en entorns urbans i per això en els últims quatre anys s'han destruït 6.500 nius a Euskadi. Les colmenes més grans han arribat a un metre d'alt i 0,80 metres de diàmetre, poden tenir fins a 15.000 cel·les i entre cinc i sis capes de cel·lulosa a la part exterior.
De moment, la vespa asiàtica ha estat localitzada a Galícia , La Rioja , Astúries, Castella i Lleó, les Balears, Catalunya, País Basc i Cantàbria, i la seva expansió segueix " la pauta esperada , perquè està molt condicionada per un clima relativamente suau i plujós.Segons l'opinió de l'expert del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de Catalunya ( CREAF ) , la vespa asiàtica és un clar exemple de què passa quan el problema no s'ha atacat " molt al principi".
El planeta extrasolar 55 Cancri e orbita al voltant d’una estrela semblant al Sol i es troba a quaranta anys llum de la Terra, en la constel·lació Càncer. És un planeta terrestre, amb una superfície sòlida i és una superterra perquè té un diàmetre 2’5 vegades superior al de la Terra.
Un any passa en un sospir: orbita tan prop de la seua estrela que només tarda 18 hores a rodejar-la. Sempre mostra la mateixa cara a la seua estrela, com ocorre amb la Lluna, de manera que en 55 Cancri e hi ha un dia perpetu en un dels seus costats i una nit perpètua en l’altre.
Un equip internacional d’astrònoms ha utilitzat el Telescopi Espacial Spitzer de la NASA per a observar el planeta durant 80 hores i ha creat un mapa amb els diferents canvis de temperatura que experimenta. Aquest mapa de temperatura revela unes condicions extremes i molt oposades als dos hemisferis del planeta.
En el costat nocturn la temperatura és d’uns 1.100 graus Celsius, mentre que en el contrari és d’uns 2.500. Creuen que pot haver-hi una atmosfera en el costat nocturn, mentre que en el costat diürn les temperatures són tan extremes que l’atmosfera podria haver-se evaporat completament. Per tant, la calor no es distribueix per igual en tot el planeta.
En l’hemisferi diürn hi ha corrents de lava actives que reparteixen calor per la superfície, mentre que en el nocturn la lava està solidificada. Els científics no saben d’on prové la font de calor que abrasa el planeta, un misteri que esperen resoldre en la pròxima generació de telescopis.
Cinc xiquets van ser els xiquets morts sense que les seues famílies saberen el que es va ocórrer. Una xiqueta de 8 anys que ja no esta amb nosaltres va ser la propulsora d’una investigació que va posar nom a una infermetat hasta entones no descrita i que misteriosament s’amaga a Múrcia.¿Casualitat? Els metges diuen que “ en la genètica no existeixen les casualitats”.
En l’any 2004 naix aquesta xiqueta de 8 anys sana, però als 22 mesos desprès d’un anàlisis genètic, una genitista del Hospital Universitari Virgen de la Arrixca de Múrcia , li diagnostica una infermetat molt estranya: lipodristrofia congénita de Berardinelli. Encara que els seus gens diuen que la xiqueta pateix aquesta infermetai, els sintomes diuen un altra cosa.
Els pares d’aquesta xiqueta van donar amb un doctor edocrinologo de la Universitad de Santiago i expert en lipodristrofias i infermetats genètiques. Segons el doctor, per la descripció ell creia que la xiqueta no tenia lipodristrofia i al coneixer-la, es va reafirmar, perquè va vorer a una xiqueta aparentment sana i sense ningun rasc físic propi de les lipodristrofies, pero a nivell neuronal estava molt afectada. Els pares d’aquesta xiqueta li van fer les proves una altra vegada i els tornà a aparèixer la mutació en el gen BSCL2-seipina, que en teoria deberia causar-li una lipodristrofia a la seva filla. Segons aquest doctor” l’infermetat d’aquesta xiqueta es tot un misteri per a mi i per al mon”.
Davall l'objectiu de conèixer el sistema de comunicació dels dofins, la biòloga nord-americana Heather Ruth Spence, estudia els sons que emeten estos mamífers en captivitat en quatre consorcis ubicats en Quintana Rosegue.
En una entrevista , va explicar que els mamífers marins han evolucionat per a dependre del so en un gran nombre de funcions de supervivència, com la comunicació, la navegació, l'alimentació o l’ aparellament. No obstant això, va indicar que l'alteració d'eixe paisatge sonor canvia el comportament de comunicació, alterant el seu comportament i impactant la seua salut i fisiologia.
Ella va explicar, que en aquesta investigació, es pretén definir una línia base que permeta establir patrons de comunicació entre els mamífers marins, així com ajudar a promoure el seu benestar.
L'especialista va referir que no hi ha estudis ni valors de referència de la caracterització acústica i en particular per a poblacions específiques com és en aquest cas, el dels dofins. Ella també va detallar, que aquestes caracteritzacions són necessàries per a examinar les diferències de paisatges sonors salvatges, descriure la variabilitat bioacústica i mesurar els paràmetres de so produïts en condicions distintes.
La investigadora nord-americana va donar a conèixer que esta caracterització implica fer gravacions d'àudio de diverses àrees de les piscines dels dofins davall una varietat de condicions externes. Com a exemple d'estes va mencionar els programes de nade interactiu, de contacte amb els turistes, durant l'alimentació, els seus entrenaments, així com en els horaris nocturns.
Finalment, en aquest context, ella va subratllar que no hi ha estudis de l'hàbitat sonor ni de bon tros paràmetres establits per a conèixer o entendre el que escolten o com es comuniquen.
Aqueta tècnica despres permetirà que el petroli siga reutilitzat, aixi que compensarien els costos. El mètode proposat consistix a afegir a la mescla nanopartícules amb ferro per a després separar l'oli usant un imant.
Els investigadors indiquen que es tracta d'una maniobra molt senzilla però que deurà, no obstant això, realitzar-se en un barco perquè les nanopartícules no contaminen l'oceà. La tècnica proposta, al col·locar els imants dins del corrent es pot aplicar sempre amb bons resultats, sense importar la concentració de cada component en la mescla.
Aquest xicotet organisme va ser creat en un laboratori, per un grup d’investigadors de l’Institut J.Craig Venter de La Jolla(Califòrnia. EE.UU.)
Han aconseguit crear una bactèria amb tant sols 473 gens. És capaç de mantenir-se amb vida i multiplicar-se cada diverses hores. El procés de fabricació d’aquesta bactèria te com a objectiu conèixer tant els fonaments com les bases de la vida, i utilitzar aquests coneixements per crear organismes artificials.
Aquesta bactèria ha segut batetzada amb el nom de JCVI-syn 3.0, conté el genoma mínim per a ser capaç de sobreviure i multiplicar-se. El seu ADN ha segut construït utilitzant tècniques de biologia sintètica i transplantant el genoma a una altra bactèria a forma de mare d’alquiler.
Els investigadors no han segut capaços de desentranyar la funció exacta del 32% dels gens de la bactèria sintètica. Encara els queda molt per descobrir sobre la vida.
Després de l’accident a la petrolífera Deepwater Horizon al Golf de Mèxic, a les zones afectades per l’abocament de petroli, gran part dels dofins acabats de nàixer o fetus encara, van ser obstaculitzats al seu desarrollament. La revista Diseases of Aquatic Organisms ens mostra notables diferències entre els 69 dofins nas d'ampolla i els 26 exemplars que vans ser trobats a la costa en altres zones d’Estats Units.
A 2011 els científics van detectar un augment en les morts del dofins acabats de nàixer o encara dins de la mare, respecte als altres anys, sobre tot a Alabama i Mississipi. Aquestos eren significativament més xicotets que altres vegades anys anteriors a la mateixa zona. De tots els animals analitzats a la zona afectada, el 80% d’aquests tenien anomalies als seus pulmons, com per exemple fallada pulmonar. Juntament al xicotet tamany que presentaven estos exemplars, ens sugereix que van morir quan estaven al ventre de la mare o al poc temps de nàixer.
Endevinar la quantitat de dofins que han mort degut a l’accident es complicat ja que la xifra no és exactament representativa a la població total.
El fòssil japonès que és meitat rèptil, meitat mamífer
Sols ha fet falta unes dents fossilitzades trobades a Kuwajima (Japó ) per identificar una nova espècie de tritilodóntido, la baula que uneix mamífers i rèptils.
Els tritilodóntidos van sobreviure 30 milions d'anys més que el que es creïa.
És molt possible que no gaudeixen de alguns dels avantatges evolutius dels mamífers, atès que " la seva línia evolutiva es va disgregar fa 215 milions d'anys.
"En els tritilodónditos , els ossos presents en l'oïda dels mamífers encara formaven part de la mandíbula. Tampoc la seua locomoció o el seu mecanisme de respiració estaven tant desenvolupats.
Disposaven d'un conjunt de noves dents que s'anaven desplaçant progressivament des del fons de la boca.
Podríem trobar que els humans compartim un 70% amb els tritilodóntidos.
És un càlcul molt tosc, però compartim al voltant del 60% amb els ocells i els llangardaixos, sentencia Corfe . Temps al temps.
L'albinisme és un defecte genètic que provoca la incapacitat de produir la substància que dóna el color a la pell, al cabell i l'iris de l'ull, la melanina. En els últims quinze anys, més de 75 persones amb albinisme han sigut assassinades a Tanzània i Burundi, i l'ONU va denunciar recentment que des de l'any 2007 s'estan estenent els atacs degut a la creença que tenen poders màgics i algunes parts del seu cos són poderosos ingredients per a pocions màgiques.
Per als seus ritus empren extremitats, orelles, genitals, nas i llengua de xiquets albins i inclús molts xiquets de bolquers són assassinats per a comerciar amb el seu cos com a simples símbols de bona sort, aconseguint la pell d'un xiquet albí en el mercat negre els 7.000 euros. La crueltat pot arribar a ser tan increïble que alguns són mutilats en vida perquè els fetillers creuen que els crits del xiquet fan augmentar el valor del seu cos. Altres, són violats sense escrúpols per hòmens i dones al pensar que les relacions sexuals amb un albí poden curar-los la sida.
En altres regions d'África no es comercialitza amb ells ni són assassinats però la ignorància fa que se'ls considere maleïts, sent rebutjats per tota la societat per por de ser contagiats o simplement per fàstic. Este rebuig fa que quan aconseguixen l'edat adulta els albins es casen entre ells per a protegir-se d'eixe ambient hostil, tenint fills amb la malaltia i augmentant el seu número. Per si açò no fóra prou els xiquets albins presenten un altre greu problema en África. Al no disposar de cremes protectores ni ulleres de sol que els protegisquen, les cremades solars en la pell i les lesions en els ulls solen ser una constant en les seues vides i, amb els anys, solen presentar precàncer en la pell i ceguera ocular.
Laura prefereix mantindre en secret el seu nom real, i també el de les seues filles. Posem que es diuen Claudia i Andrea. La seua tatarauela, bisauela i auela, van morir de càncer de mama. Ella també es portadora, pero es negava a seguir transmitint-ho. “Cuan ma mare va ser diagnosticada per segona vegada, el oncòleg ens va sugerir fer un estudigenètic”. “Vaig decidir ferme el estudi perquè estava plantejantme tindre familia”. El estudi va indicar que ella també era portadora de una mutació en el gen BRCA2.
Laura es negava a seguir tansmitint eixa herència, així que va consultar en un dels centres del Institut Valencià d’Infertilitat(IVI) la possibilitat de sometre’s a un diagnòstic genètic preimplantacional. Permet seleccionar els embrions que no son portadors de mutació del càncer. Pot utilitzar-se ja en algunes enfermetats monogèniques, en el cas del càncer es la Comissió Nacional de Reproducció Asistida del Ministeri de Sanitat la qual deu autoritzar-los un per un. Evalúa els antecedents familiars i reproductius de la dona.
Laura i el seu home, van obtindre el vist bo per iniciar el procés de reproducció assistida. Dos es van implantar i un es va congelar per si decidía ser mare en el futur. La implantació dels embrions va tindre èxit a la primera. Abans, sols dos xiquets havien naixcut lliures del gen del càncer de mama en Espanya. Laura està esperant-se a que les xiquetes creixquen uns mesos per a sotmetre’s a una masectomia preventiva. La ciència les a alliberat d’una herència macabra que feia aquest diagnàstic algo casi inevitable. La ciència les ha alliberat d’una herència que feia que aquest diagnòstic fòra algo casi inevitable. Laura està contenta: «Quan siguen majors els ho contaré».
L'anàlisi delcromosomaYrevela com esvan expandirelshomes. El majorestudirealitzat fins a ladatasobre la variaciógenètica en elcromosomaYd'humans.
L'anàlisi delscromosomesYdelshomes queestransmetde pares afillsiestàtotalmentlligat acaracterístiquesicomportamentsmasculins,potdonar llum sobrela vida dels nostresavantpassats. Un estudi, el més granfins a ladatasobre la variaciógenètica en elcromosomaY,ha recollitles dades generadespel projecte1.000Genomesper analitzar lesdiferènciesde seqüènciaentre elscromosomesYde1.244homes de26poblacionsde tot elmón.
Elsresultats, publicatsa NatureGenetics,revelen queel nombre d'homesva augmentarsignificativamenten els cinccontinentsfa entre55.000i4.000anys.A més,l'equip va utilitzarles dadesper construir unarbred'aquestscromosomesI quedemostra quetotsdescendeixend'un solhomeque va viurefaaproximadament190.000anys.
En poquesgeneracions,hi va haver unaugment'explosiu'en el nombred'homes queportaven uncert tipusde cromosomaY.Nomésobservem aquestfenomenen els homes,inomésen unspocs grupsd'home. Per alscientífics, elsprimersincrements en elnombred'homes esdeuen al'expansió delséssershumansmodernsen àmplieszones, onhi haviadisponibilitatde multitudde recursos.Això pothaver-se produïtcom a resultat delsavençosen la tecnologia.
Des de fa dècades, grups d'investigadors de tot el món tracten de desenvolupar al laboratori cèl·lules beta . No obstant això, fins ara l'únic que aconseguien era cèl·lules similars però no prou madures per produir insulina. Ara aquest mur sembla haver estat enderrocat amb la troballa d'una proteïna clau que és capaç d'activar el procés de maduració al laboratori.
"Hem demostrat que és possible produir cèl·lules beta humanes funcionals en una placa de cultiu que responen tan bé com ho fan de manera natural", explica Ronald Evans, un biòleg molecular de l'Institut Salk de Califòrnia i principal autor de l'estudi. Anys més tard, els científics sí que van aconseguir produir cèl·lules pre-beta capaços de produir insulina però no funcionals. L'equip liderat per Evans van comparar les diferències entre cèl·lules beta i cèl·lules pre-beta i van observar que hi havia una proteïna, que es donava en unes quantitats molt superiors a les cèl·lules beta adultes.
Quan el seu equip va afegir la proteïna ERR-gamma a cèl·lules pre-beta van comprovar que "responien a la glucosa i produïen insulina".
Perquè amb aquesta tècnica, els investigadors podrien afegir la proteïna ERR-gamma a les cèl·lules pre-beta i crear unes similars a les cèl·lules beta humana que responguessin als canvis de glucosa. Però el que encara no saben és si aquesta tècnica servirà per produir cèl·lules beta funcionals en humans.
El Telescopi Hubble compleix 26 anys i el regal ens ho ha fet ell. Una imatge espectacular que mostra amb tot detall el que sembla una bombolla còsmica gegant. És la Bubble Nebula, un núvol de pols i gas que brilla gràcies a l'estrella que alberga en el seu interior. El Hubble va entrar en òrbita el 24 d'abril de 1990 a bord del
transbordador espacial Discovery. Bubble Nebula
Està
a 8.000 anys llum, en la constel·lació de Casiopea.
El
primer a descobrir aquesta meravella de l'espai va ser William Herschel en 1787. El Hubble ja
l'havia immortalitzat en el passat, però aquesta és la primera vegada
que s'observa en tot el seu esplendor.A causa de la seva gran mida, fins ara el Hubble només havia estat capaç de mostrar petites porcions de la Bubble Nebula. Per poder observar-la ha calgut compondre un mosaic de quatre
fotografies amb una de les seves càmeres. L'estrella
que brilla al marge esquerra de la Bubble Nebula rep el nom de SAO
20575 i la seva massa és entre 10 i 20 vegades superior a la del Sol. El
núvol que l'envolta té un diàmetre de 10 anys llum però segueix
creixent a causa de que el vent estel·lar pot arribar a velocitats de més de 100.000 quilòmetres per hora. Notícia Principal
Estan buscant una bateria capaç d’emmagatzemar més energia i fer-ho de forma més segura que les actuals bateries de ions de liti.
La comunitat científica no cesa de millorar el rendiment de les bateries, que s'optimitza un 5% cada any, però les de ions de liti es degraden amb el temps, tenen una vida limitada i l'electròlit líquid que s'usa en moltes d'elles per emmagatzemar l'energia elèctrica és inestable i inflamable. Es farien de grafè per a que durara més la bateria.
Aquests són els 5 grans reptes de les bateries del futur:
1.COST. Han de ser més barates. 2.SEGURETAT. Menys perillositat. 3.QUANTITAT. La capacitat mundial de fabricació de bateries frega els 35 gigawatts-hora per any. Tindrien que tindre més capacitat 4. RECICLATGE. Tendeixen a perdre la seva capacitat després de centenars de cicles de càrrega i descàrrega, açò no passaria. 5. CAPACITAT. La densitat de les bateries actuals és baixa, propera als 150 o 250 watts-hora per quilo. Hauran de duplicar la seva capacitat d'emmagatzematge.
