Descobrixen un planeta que tarda 900.000 anys a orbitar la seua estrela

La Terra tarda 365 dies i sis hores aproximadament a fer una volta al voltant del Sol. Un planeta gegant (2MASS J2126-8140) necessita quasi un milió d'anys per a fer una òrbita al voltant de la seua estrela.

El  sistema planetari seria el més gran dels que han sigut descoberts fins ara. I és que el planeta es trobaria a un bilió de quilòmetres de distància de la seua estrela, de manera que la seua òrbita és 140 vegades més àmplia de la que seguix Plutó quan dóna la volta al Sol

Segons els càlculs que han realitzat, el planeta tindria aproximadament la grandària de Júpiter i seria 11 vegades més gran que la Terra

"L'estrla en cuestió s'anomena TYC 9486-927-1, Murphy un investigador de diu que es tracta d'un planeta nan roig, ademés de ser un planeta fred, localitzada en la constel·lació d'Octans, en l'Hemisferi Sud.

Tant l'estrela TYC 9486-927-1 com el planeta 2MASS J2126 són objectes coneguts pels científics des de fa una dècada, és creu que este sistema solar va haver d'originar-se fa entre 10 i 45 milions d'anys, però va ser l'equip de Murphy el que es va donar compte que es movia conjuntament.

Segns l'astrofísico australià, només han detectat un únic planeta gegant en ell, encara que considera que hi haja altres planetes rocosos i gasosos prop d'eixa estrela, amb òrbites com les que hi ha en el nostre sistema solar.

Noticia original.

2015, l'any més calorós amb diferència

2015 ha batut tots els récords de temperatura des del 1880. 15 dels 16 anys més caldejats han tingut lloc en el que portem de segle XXI ... L'escalfament global, sembla que s'agreuja d'acord amb aquestes dades, que procedeixen dels anàlisis independents realitzats per la NASA i l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA).

En concret, la temperatura ha superat la de 2014 per 0,13 ºC, aquest és un gran increment. Un administrador de la NASA al comentar aquestos resultats declara que és el moment d'actuar sobre el clima.

Els experts diuen que a part de l'acció humana, un altre causant de l'increment de la temperatura mitjana és l'impacte del corrent oceànic de El Niño, que ve més fort i calent que mai.

D'altra banda, en 2015 s'ha superat per primera vegada la barrera d'1 grau centígrad d'augment respecte als nivells preindustrials. Recordem que en desembre d'aquest any passat, 159 països van subscriure en la conferència del clima de París (COP21) el compromís que l'increment de la temperatura mitjana del planeta siguera menor de 2 ºC.

Segons els estudis dels experts es creu que amb les condicions actuals el 2016 será igual o més calorós.

Notícia original

Notícies relacionades:
- L'any 2015 camí de ser el més càlid
- Confirmat: 2015 és l'any més calorós mai registrat

- Vídeo:

La contaminació de Pequín supera 20 vegades els límits de l'OMS

Com sol ser habitual cada hivern, la contaminació ha tornat a disparar-se a Pequín per les calderes de la calefacció, que funcionen amb carbó i se sumen així al fum de les fàbriques i indústries pesades dels seus voltants. Segons els mesuradors oficials de la contaminació, àmpliament seguit per la seua major independència, la pol•lució ha superat els límits recomanats per l'OMS.
Les partícules inferiors a 2,5 micres, que es colen en els pulmons i originen malalties com a càncer, dolències coronàries i vesses cerebrals, van aconseguir concentracions d'entre 568 i 631 micrograms per metre cúbic. Molt per sobre dels 25 micrograms que l'OMS considera ja nocius per al cos humà.

Encara que fan tot el possible per reduir la contaminació que asfixia a Xina, per la industrialització impedeix una solució a curt termini. Aquestes partícules procedeixen principalment de la crema de carbó en les plantes tèrmiques, i del fum de les fàbriques i del tub de fuita dels cotxes.
A tot açò se sumisca, la falta de vent i pluja per a dispersar el núvol tòxic que cobreix la ciutat, que impedeix la visió més enllà d'uns pocs metres.
Al seu costat, la famosa “boina” de Madrid no és més que *lahumareda que deixa una traca de petards perquè, a més, no es redueix solament a una ciutat.

Al gener, el pitjor La contaminació està tan estesa que la població xinesa va estar exposada a uns nivells de partícules nocives majors a 35 micrograms per metre cúbic. En la costa xinesa, plagada de fàbriques i centrals tèrmiques, milions de persones van patir una concentració d'aquestes partícules deu vegades superior a la recomanació de l'OMS. Al gener s'aconsegueixen les cotes màximes de contaminació. L'OMS, ha relacionat la pol•lució amb el càncer de pulmó. A tenor del centre de Prevenció i Control de Pequín, el càncer mata cada any a Xina a dos 2,5 milions de persones, però pujarà fins als tres milions en 2020.

Noticia original: 

Noticies relacionades:
NR1: 
NR2: 

Video:

El 30% de les captures pesqueres mundials no es declara oficialment

El mar és l'origen de la major part del peix que es consumeix a tot el món, i en molts països en desenvolupament aquest suposa la principal font de proteïna animal que moltes poblacions rurals es poden permetre. Però, a més, menjar peix està de moda en els països rics. La gran popularitat que han pres el sushi, el cebiche o la sopa d'aleta de tauró -entre altres receptes- a la Unió Europea, el Japó, la Xina o els EUA ha creat una demanda tan enorme que no pot ser coberta per les captures en les seves pròpies aigües territorials.

El mercat creat al voltant d'aquesta demanda està tenint un gran impacte sobre els estocs pesquers, però també sobre les famílies que viuen de la pesca artesanal -sobretot en els països en desenvolupament- que es veuen obligades a competir pels recursos amb les grans flotes industrials amb l'objectiu de cobrir la demanda dels restaurants d'Europa o Amèrica del Nord. Però, per si fos poca aquesta pressió que suporten les pesqueres de tot el planeta, les captures declarades pels prop de 200 països pesquers del món només declaren el 70% de les captures que realment fan cada any.

Tots els països envien cada any les seves dades oficials sobre la quantitat de peix que s'extreu del mar, però per a això només es tenen en compte les captures realitzades per les flotes industrials. És a dir, la FAO es deixa fora del compte tota la pesca artesanal, l'esportiva, els descarts i les captures il•legals. Aquesta manca de control té un efecte directe sobre la salut de les poblacions pesqueres.

Notícia original

Notícies relacionades
L'excés de CO2 en els oceans intoxica i desorienta els peixos
Una amenaça invisible per a les orques

Vídeo

Desglaç de Groenlàndia

Groenlàndia la segona gran massa de gel després de Antartida a perdut uns 9 bilions de tones mètriques de gel des de 1900, el nivell del mar a penes a pujat 25 ml en aquests anys enrere, però encara queda gel suficiento com per elevar el nivell fins a set metres.

L'estudi, publicat a Nature, es recolza en les marques de tall que van aconseguir les glaceres de Groenlàndia per determinar la massa gelada perduda des de llavors. Gràcies a les dades de temperatura anuals i els oferts per diversos cilindres de gel, els investigadors van poder xifrar fins i tot les pèrdues per dècada. Després van arribar les dades dels satèl·lits i, amb més facilitat i precisió, van completar l'evolució del gel fins al present.

Des de 2003 ha augmentat el desglaç per l'augment de temperatura, aquest estudi destaca la reducció del volum de gel per raons atmosfèriques més que el retrocés de les glaceres per l'ofensiva de les aigües càlides

noticia original + video

noticia relacionada

Les dietes més sanes són pitjors per al medi ambient

Fins ara s'ha pensat, que una de les decisions que podria ajudar en la lluita contra el canvi climàtic, era la de disminuir el consum de carn. A causa que les indústries càrnies emeten gran quantitat de gasos efecte hivernacle, i és a més una de les majors culpables de la desforestació.

Per contra, investigadors de la Universitat de Carnegie Mellon, mantenen que per obtenir una caloria de fruites, vegetals, lactis i marisc necessita més emissions d'efecte hivernacle que els productes carnis.

Els investigadors han arribat a aquesta conclusió, en analitzar els resultats d'un estudi sobre la influència de l'augment de l'obesitat sobre el medi ambient. En ell es mesurava les emissions GEH, consum d'aigua i energia emprada en tot el procés de producció, transport i vendes dels aliments. I així han descobert que el consum de lactis, fruites, vegetals i marisc, tenen un impacte més negatiu en el medi ambient que el de carns.

Notícia original

Notícies relacionades:
- Les dietes vegetarianes 'saludables' són més perjudicials per al medi ambient
-El menjar que triem té impacte ambiental: menjar menys carn redueix el canvi climàtic

Vídeo

L'huracà Alex, desconcert per als científics.

La temporada d’huracans de l’Oceà Atlàntic són de juny a novembre. No obstant, els científics han quedat desconcertats al no saber on situar l’huracà Alex, ja que des de 1938 és el primer huracà que es produeix a gener. Aquesta tempesta està afectant actualment a les Illes Azores. 

Aquest huracà, Alex, va néixer el dimecres 13 de gener de 2016 com una tempesta subtropical situada enfront de les costes d’Àfrica. El divendres 15 Alex estava colpejant amb fortes pluges i vents que aconseguien el 140km/h a les Illes Azores direcció a la península del Labrador, situada a Canadà. Es prediu que arribat el punt hauria de perdre força. Alex ha cridat l’atenció dels científics perquè els huracans es produeixen a partir de 26 graus en l’aigua, cosa comuna en els mesos d’estiu i tardor.

Scott Braun un meteoròleg de la NASA explica textualment: "La diferència de temperatura entre la superfície i els nivells superiors era prou fort com per a crear una inestabilitat convectiva"  referint-se a que la temperatura de l’aigua està entre 0.5 i 1 graus més alta del que és el normal i que les baixes pressions en les capes altes de l’atmosfera impliquen una temperatura mitjana molt més baixa dels oceans respecte de l’aire.

Els registres del Centre Nacional d’Huracans dels EEUU diuen que des de mitjans del s.XIX sols quatre vegades una tormenta s’havia convertit en huracà.  No obstant, es veu que Àlex no superarà el nivell dos i que una vegada abandone Azores, deuria desunflar-se degut a que les temperatures de l’aire i del mar baixen.

Però no sols l’època de l’any en el que s’ha produït caracteritza l’huracà Àlex. També la seua ruta el fa especial. Normalment, els huracans que es produeixen a l’oceà Atlàntic es dirigeixen cap a l’oest i en escasses ocasions cap a Europa, és a dir, cap a l’est. En canvi, Alex, s’ha dirigit cap al nord, com bé explica José Miguel Viñas (meteoròleg i divulgador).

Alguns científics relacionen l’huracà Alex amb el fenomen del Niño. Altres, inclús l’han relacionat amb el canvi climàtic. En canvi, el meteoròleg Viñas explica que és arriscat relacionar-ho sense haver demostrar-ho abans però que amb un fenomen com el del Niño i les anomalies que estan patint moltes regions del món l’huracà Alex sí podia estar relacionat amb aquest últim.

A més, un altre huracà anomenat Pali, que té el seu origen a principis d’aquesta setmana, seria el primer de la història originat en el pacífic en el mes de gener.

Vídeo 

Notícia original.

Notícies relacionades.
Pali, el huracán más temprano en el Océano Pacífico Central
¿Qué es un huracán y cómo se forma?

Deu anys més de forat en la capa d'ozó

El forat d'ozó ha tornat a batre marques en aquesta temporada antàrtica, si. Però, a diferència del que passa amb el canvi climàtic, no hi ha raó per a l'alarma. El protocol internacional de Mont-real signat el 1987 està funcionant bé, la prohibició dels CFC  i altres gasos que destrueixen l'ozó ha donat pas a altres compostos innocus per a l'atmosfera i l'Organització Meteorològica Mundial de Nacions Unides preveu que l'ozó es anirà recuperant al llarg dels propers 10 anys. A què ve llavors aquest rècord del forat al Pol Sud? Açò és degut a dos factors: les oscil•lacions climàtiques anuals, que durant aquesta temporada austral s'han caracteritzat per unes temperatures extraordinàriament baixes a l'estratosfera. El fred en aquestes capes altes, unit a l'augment de la radiació solar al Pol Sud, han generat unes condicions òptimes per a la destrucció química de l'ozó allà. En aquest cas l'activitat humana no té molt a dir.
El segon factor és més interessant: estem pagant encara la factura del passat. Els CFC són catalitzadors de la destrucció de l'ozó, n'hi ha prou amb unes concentracions molt escasses en l'atmosfera per sembrar el mal, i la seva persistència a les capes altes fa que encara estiguem veient els efectes. Aquest factor sí que es deu a l'activitat humana, però només cal tenir una mica de paciencia, altres deu anys més de paciència, aproximadament.

La gravetat de la pèrdua d'ozó es deu als seus efectes directes i perversos sobre la salut. L'ozó és la principal pantalla natural contra la radiació ultraviolada continguda en la llum solar, i la seva destrucció augmenta per tant les xifres de càncer de pell, cataractes oculars i danys genètics del sistema immune. Aquests efectes nocius són més greus a les regions polars, i sobretot a l'Antàrtida, però també es deixen sentir a la resta del planeta. Per aquestes raons, els científics de Nacions Unides calculen que el protocol de Mont-real acabarà evitant dos milions de casos de càncer de pell per 2030, una xifra considerable.
Malgrat les variacions estacionals i anuals, l'acció internacional contra el forat d'ozó pot considerar-se un excel•lent precedent. Els treballs mereixedors del Nobel de Mario Molina i Sherwood Rowland, que van identificar els CFC com a culpables, es van publicar en els anys setanta. Que el problema estigui ja encaminat cap a una solució sí que es pot considerar un rècord, en comparació amb els terminis que s'han vingut manejant per al canvi climàtic. Prenguem exemple.

Noticia original

Noticies relacionades :
-Cap als pols per fugir del calentament global.

-Kawah Ijen , l’infern en la Terra.

-Vídeo :

El canvi climàtic posposa la proxima Edat de Gel

L'activitat humana pot alterar alguns dels mecanismes que han modelat el nostre planeta fins ara. Segons un estudi de l'Institut Potsdam, la influència de l'activitat humana en el clima va retardar el començament de la propera Edat de Gel. Els resultats de la investigació, revelen que fins i tot una moderada interferència humana en el cicle del carboni del planeta pot posposar 100.000 anys l'inici d'un nou cicle glacial.
L’autor principal de l'estudi, explica que no s'espera el començament d'una nova edat de gel abans de 50.000 anys, el que fa de l'Holocè una època geològica llarga entre les edats de gel. No obstant això, l'estudi mostra que amb unes emissions addicionals de CO2 (crema de pettroli…) ja seria suficient per posposar la pròxima edat de gel durant altres 50.000 anys. Els investigadors proposen una relació funcional crítica entre la insolació de l'estiu boreal i la concentració global de diòxid de carboni (CO2), que explica l'inici dels últims vuit cicles glacials i podria anticipar futurs períodes d'inici glacial.
A partir d'un elaborat model simulador del sistema de la Terra, els científics van analitzar els efectes de les noves emissions de CO2 d'origen humà en el volum de gel a l'hemisferi nord.
A causa de l'extremadament llarga vida útil del CO2 a l'atmosfera, les emissions tenen un impacte significatiu per a un nou cicle glacial. Fins i tot petites emissions de carboni addicionals afectaran a l'evolució de les capes de gel de l'hemisferi nord durant milers d’anys, i emissions moderades de 1.000 a 1.500 gigatones de carboni posposen amb seguretat la propera edat de gel almenys 100.000 anys .
La recerca de les causes dels cicles glacials segueix sent un de les més fascinants preguntes de la paleoclimatologia. El començament d'una nova edat de gel està marcada per períodes de molt baixa radiació solar a l'estiu. No obstant això, la insolació d'estiu és a punt de mínim en l'actualitat, i no hi ha signes d'una nova edat de gel.
Per la seva banda el director de l'Institut Potsdam, explica que les glaciacions han conformat el que ha determinat el desenvolupament de la civilització humana. A l'última edat de gel li devem el nostre sòl fèrtil. Però avui dia és la humanitat amb les seves emissions per la crema de combustibles fòssils la que determina el desenvolupament futur del planeta. Açò demostra que en l'anomenat Antropocè la humanitat s'ha convertit en una força geològica per si mateixa.

Noticia original

Noticies relacionades
-El canvi climàtic, la major amenaça del segle XXI

-El canvi climàtic colabora en la fortaleça de “El Niño”.

-Vídeo :

Cimera de Paris 2015 (COP21)

Al desembre de 2015, Paris fou escenari d'una nova Cimera sobre el Canvi Climàtic. Després del tractat durant 20 anys abans, aquesta esperaven que fóra la cita definitiva de la qual s'esperava que ixira un compromís vinculant internacional per a la reducció dels gasos d'Efecte Hivernacle, incluint les grans potències com: Xina, Russia i EEUU.

Hi ha raons per pensar que la Conferència de les Parts o COP 21 de París, ha marcat un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic, gràcies a la consecució d'un compromís vinculant i definitiu per a la reducció d'emissions contaminants a l'atmosfera a partir de l'any 2020. Fins a aquesta data (desmbre de 2015) durava l'ajornament que, des de la COP de Copenhaguen, es va fer al Protocol de Kyoto, el qual marcava una retallada en les emissions de CO2 del 15% per als països signants respecte al que emès a 1990.
Al costat dels seus socis de la Unió Europea, França, elegida com a seu per a aquesta COP 21, farà tot el possible perquè la Unió conserve el seu lloc capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic. El president de la República, J.F. Hollande, va anunciar, en el seu discurs a la conferència mediambiental de Polònia, que defensaria una posició ambiciosa, centrada en l'objectiu de reduir en les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 40% el 2030 i un 60% en 2040 (respecte al 1990 ), en el marc de les properes discussions europees. 

L'objectiu fonamental d'aquesta conferència ha sigut llimitar l'augment de la temperatura global en menys de 2ºC.

La manca d'èxit de les anteriors cimeres ha estat, en gran mesura, la no ratificació de l'acordat per part de les grans potències i alguns països desenvolupats, que són els causants de més de la meitat de les emissions contaminants. No obstant això, aquesta situació sembla que ha canviat en part durant els últims anys.

Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo 1
Vídeo 2

Fa 1.400 anys ja hi havia oxigen a la Terra

Un equip internacional, ha descobert que la presència d'oxigen en l'atmosfera terrestre fa uns 1.390 milions d'anys era d'un poc més del 3,8%.

Els investigadors han trobat proves geoquímiques d'oxigenación en els sediments de la Formació Xiamaling, al nord de Xina . La seua anàlisi revela la presència de bacteris anaeròbics i indica que la deposició dels materials es va produir en una zona amb nivells molt baixos d'oxigen.

Aquest percentatge del 3,8% haguera sigut prou per a permetre la respiració d'animals com a esponges i xicotets cucs, molt abans de que estos sers aparegueren en la Terra.

 Els resultats de l'estudi determinen que este nivell d'oxigen atmosfèric va ser una realitat centenars de milions d'anys abans de l'evolució dels primers animals i que fa uns 1.400 milions d'anys ja s'estaven gestant les condicions geoquímiques perquè més tard apareguera la vida animal.


•Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/En-la-Tierra-ya-habia-oxigeno-hace-1.400-millones-de-anos

•Noticia relacionada:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/El-estomago-de-Oetzi-aporta-pruebas-sobre-la-evolucion-de-las-bacterias-en-Europa

•Vídeo:

23.000 Espècies en perill d'extinció

Hi ha una alta probabilitat que la població global d'óssos polars disminueixi en més d'un 30% en els pròxims 35 a 40 anys, alerta la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
L'escalfament ja està canviant l'ecosistema i les relacions entre les diferents espècies. En el cas de l'ós polar, està provocant la pèrdua del seu hàbitat. Aquests animals depenen de la capa de gel per tenir accés a les seves preses (foques principalment), però els períodes sense gel són ara cada vegada més llargs, cosa que els deixa sense menjar molt de temps. Els óssos es veuen obligats a passar 30 dies més, de mitjana, en terra a causa de la pèrdua de gel durant l'estiu, el que dificulta el seu accés a l'aliment i afavoreix la interacció amb l'home. Els científics també han observat per primera vegada a óssos polars a Svalbard menjant dofins.

Però l'impacte del canvi climàtic va molt més enllà d'aquesta espècie emblemàtica, una de cada sis espècies d'animals i plantes s'extingirà si es compleix el pitjor dels escenaris que vaticinen els científics del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) si el món segueix emetent gasos d'efecte hivernacle.

La UICN acaba de reavaluar la seva Llista Vermella d'Espècies Amenaçades, l'inventari més complet del món de l'estat de conservació de gairebé 80.000 espècies d'animals i plantes. Més de 23.000 estan amenaçades d'extinció. Com en el cas de l'ós polar, la degradació de l'hàbitat és també la principal amenaça per a moltes espècies de fongs, i la pesca excessiva, el primer motiu de declivi dels peixos ossis marins ...

S'aguditza la contaminació de Xina

Els alts nivells de contaminació han provoca que en la Xina és cancel·en centenars de vols en la capital, Pequín, mentres que més de 100 milions de persones han tingut que romangueren en els seus domicilis. La major part de la contaminació és produerix per el creiximent de l'ús de carbó entre altres.

A Pequín s'havia conclòs amb els pitjors dies de contaminació el pasat dimarts després de diverses jornades en alerta roja, el divendres els índexs de partícules PM2.5 que són les més perjudicials per a la salut van augmentar.

Els mesuraments de nivells tan tòxics com el que es va registrar Pequín volten a una xifra que en l'escala que utilitzen les autoritats d'EUA excedix el que es considera "molt poc saludable" e inclus "perillosa". La premsa va admetre que la qualitat de l'aire que van respirar els pequinesos durant novembre i desembre es troba en el seu pitjor moment dels últims 3 anys

L'agència Xinhua va difondre una sèrie de fotografies en què apareix la boira tòxica o edificis que desapareixien entre núvols de pol·lució.












Noticia original.

Escalfament global i canvi climàtic.

El clima és el resultat de de diversos processos biològics que es transmeten d'individus a ecosistemes i d'aquí al medi ambient. Des del segle XIX fins ara, l'home a accelerat molts processos de producció de gasos que incrementen l'efecte hivernacle.

Investigadors de la Universitat de Hawaii a Manoa han fer uns càlculs que pareixen apocalíptics. Cap a l'any 2047, els científics, han determinat que aquestos lleugers canvis en el clima i amb les fluctuacions actuals, els anys mes freds del futur seran més càlids que els anys mes calorosos que han registrar des del segle XIX fins la data.

Els punts més sensibles a aquestos canvis es troben en els tròpics.

Però no soles els humans es veuran afectats, sinó que el escalfament global afectarà enormement a la biodiversitat. Les especies no humanes son menys resistents a una petita variació climàtica, la qual cosa, pot ser terrible.

Els efectes del canvi climàtic a Tailàndia

En les ultimes tres dècades Tailàndia ha perdut 12.000 hectàrees de costa a causa de la erosió del mar. El cas mes notori es troba a l’aldea de Ban Khun Samut Chin, situat en la costa del Golf de Tailàndia, on s’ubica un temple budista pràcticament soterrat en el mar, que fa front a l’erosió marítima provocada per la tala del manglares i l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic.

Aquest temple, anomenat Khun Samut Trawat, tan sols te una passarel·la de quasi dos metres d’amplària com a únic accés. Aquest fet impacta molt en la població, ja que allí, es troba l’escola, i hui en dia tan sols es pot veure la bandera tailandesa ondejant sobre el mar, uns metres davant del temple budista.

A més d’afectar al temple i l’escola l’aigua també ha engolit mes d’un kilòmetre de terra de cultiu. Però no obstant la gent del poble seguis endavant tractant de protegir els que els queda amb reixes de bambú, plantant mes manglares i donant per perdut tot allò que ha engolit l’aigua.


•Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Videos/Los-efectos-del-cambio-climatico-en-una-aldea-tailandesa

•Noticia relaciona:
http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Videos/Las-medidas-de-Pekin-contra-la-contaminacion

•Vídeo:

l'Escull s'ofega per l'acidesa del mar

Els oceans, com els boscos, capturen part de les emissions de diòxid de carboni que l'activitat humana genera. No obstant això, en el cas de les profunditats marines, l'acumulació d'aquest gas es tradueix en un augment en l'acidesa dels mars. Un increment mitjà proper al 30% des que la revolució industrial comencés el seu camí, fa més de 200 anys. I que per a finals del segle pot arribar al 150%. Es tracta d'un fenomen que pot posar en perill la supervivència dels hàbitats coral·lins i amenaçar els animals que hi viuen, segons un estudi publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B

Els autors del treball han investigat amb robots i bussos el fons marí d'un grup de surgències -Sortides de masses d'aigua cap a la superfície-, a una profunditat de 40 metres. Aquestes es trobaven a l'arxipèlag de les Columbretes, a 56 quilòmetres de distància de la costa de Castelló. Per què estudiar? En primer lloc, perquè "serveixen de laboratori del que passarà" pel diòxid de carboni que emeten, explica Cristina Linares, investigadora de la Universitat de Barcelona (UB) i una de les autores de l'estudi: "Els valors de pH que observem a les surgències són de 7,8 o 7,9, molt similars al que es preveu per a finals de segle ". Als voltants, el pH és del 8,1. Un equip de científics de la UB, la Universitat de Girona, el CSIC i l'Estació Zoològica Anton Dohrn d'Itàlia ha realitzat el treball.

Aquestes profunditats, a més, solen ser l'estatge de corals i algues calcificades. Un dels hàbitats "més significatius de la Mediterrània", per la complexitat dels ecosistemes que allotgen, segons els autors del treball. Múltiples espècies de peixos i crustacis, com l'anfós i la llagosta vermella "utilitzen l'hàbitat coralí per sobreviure", explica Linares.

Noticie original

Noticies relacionades:

Los corales, víctimas del cambio climático

Los corales narran la historia del cambio climático

Els gasos que respirem perjudicials per a la salut

La contaminació de l'aire és un problema real. I és un problema de tots.

Els cotxes són responsables d'una quarta part dels gasos d'efecte hivernacle; consumeixen el 15% de l'energia a Espanya, i emeten el 66% del òxid de nitrogen (NOx), que és el contaminant de l'aire més perjudicial per a la nostra salut perquè genera components derivats que van a contaminar l'aire que respirem. Carlos Rivero, expert sostenibilitat i gestió d'emissions contaminants de la Coordinadora Estatal de Ciències Ambientals (CECCAA), explica el seu impacte en la salut: "l'òxid de nitrogen pot generar problemes de tipus respiratori i ocular en la població, tenir incidència en el desenvolupament pulmonar i generar patologies cròniques cardiorespiratòries i en el medi ambient provoca la pluja àcida, que perjudica a la vegetació amb un creixement més feble i afavoreix l'aparició de paràsits sobre làmines d'aigua que afecten al cicle reproductiu de les espècies ".

El CO2 augmenta la temperatura mitjana de la Terra que és de 15 graus, aquest gas és produït per combustió, que també és perjudicial per a la salut perquè augmenta el nivell d'ozó i la contaminació de l'aire.

El Monòxid de carboni és un compost generat per una mala combustió de gasolina, gasoil, querosè o carbó. En concentracions altes, té la capacitat de substituir a l'oxigen en l'hemoglobina de la sang, de manera que pot ser letal

El N2 és el gas que produeixen en major quantitat tant els motors dièsel com els de benzina. Però la seva concentració ha de ser més elevada que l'habitual perquè afecti la salut -pot causar problemes hormonals o una possible relació amb processos de càncer.

noticia relacionada

noticia original

L'ESCALFAMENT GLOBAL

El terme Calentament Global es refereix a l'augment gradual de les temperatures de atmosfera i oceans de la Terra que s'ha detectat en l'actualitat, a més del seu continu augment que es projecta a futur.
Ningú posa en dubte l'augment de la temperatura global, el que encara genera controvèrsia és la font i raó d'aquest augment de la temperatura. Tot i això, la major part de la comunitat científica assegura que hi ha més que un 90% de certesa que l'augment es deu a l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle per les activitats humanes que inclouen desforestació i la crema de combustibles fòssils com el petroli i el carbó. Aquestes conclusions són avalades per les acadèmies de ciència de la majoria dels països industrialitzats.

Si es revisa el gràfic de les temperatures de la superfície terrestre dels últims 100 anys, s'observa un augment d'aproximadament 0.8ºC, i que la major part d'aquest augment ha estat en els últims 30 anys.
La projeccions a partir de models de clima van ser resumits en el Quart Informe de l'IPCC (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic) el 2007. Indiquen que la temperatura global probablement seguirà augmentant durant el segle XXI, l'augment seria d'entre 1.1 i 2.9ºC a l'escenari d'emissions més baix i entre 2.4 i 6.4ºC en el de majors emissions.

Un augment de la temperatura global resultarà en canvis com ja s'estan observant a nivell mundial, podem enumerar:
1. Augment dels nivells del mar
2. Canvis en el patró i quantitat de precipitacions
3. Expansió dels deserts subtropicals
L'augment de la temperatura que s'espera serà més gran en els pols, especialment a l'Àrtic i s'observarà un retrocés de les glaceres, gels permanents i gel en els mars.
Altres efectes inclourien clima extrem més freqüent, el que inclou sequeres, onades de calor,  i precipitacions fortes. S'esperen extincions d'espècies a causa dels canvis de temperatura i variacions fortes en el rendiment de les collites.
Es postula que si l'augment de la temperatura mitjana global és major a 4ºC comparat amb les temperatures preindustrials, en moltes parts del món i als sistemes naturals no podran adaptar-se i, per tant, no podran sustentar les seves poblacions circumdants. En poques paraules, no hauran recursos naturals per sustentar la vida humana en les condicions actuals.

Notícia original

Vídeo relacionat
Video relacionat 2

Notícia relacionada

Hi haurà prompte una inversió del camp magnètic terrestre?

      

       La intensitat del camp geomagnètic de la Terra ha estat descendint durant els últims 200 anys, a un ritme que alguns científics sospiten que podria acabar en un termini d'uns 2.000 anys, deixant temporalment al planeta sense protecció davant les radiacions nocives del Sol. 

Aquesta caiguda de la intensitat està associada amb les inversions periòdiques del camp magnètic, en les quals els pols magnètics nord i sud de la Terra inverteixen la seua polaritat, i podria durar durant varis milers d'anys abans de retornar a una intensitat favorable i estable.

Amb el camp geomagnètic debilitat, una major radiació solar podria causar efectes nocius per a la salut, com per exemple induir l'aparició de mutacions genètiques, i també podria danyar els aparells electrònics sensibles, com els marcapassos, o també les xarxes de subministrament elèctric. Una inversió podria també desorientar els animals migratoris que es guien, amb la seua capacitat sensorial, utilitzant el camp magnètic terrestre com si fóra una brúixola interna.

Segons un nou estudi realitzat per l'equip Huapei Wang, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, el camp geomagnètic no està en perill d'invertir-se a curt termini. Aquests investigadors van calcular la intensitat estable mitjana del camp terrestre durant els últims 5 milions d'anys, i han trobat que l'actual duplica aproximadament la mitjana històrica.

Noticia original

Noticies relacionades:

Inversió del camp magnètic terrestre

Quan el pol nord magnètic de la Terra estava al pol sud

Video:

Energia rendible per a les cases

La companyia Tesla, coneguda per la seva intervenció en l'automobilisme amb vehicles elèctrics, ha sorprès en el sector de la tecnologia i l'energia amb una bateria per a llars, empreses i serveis públics que podria canviar la forma en què el món utilitza l'energia.

Powerwall Home Battery és un sistema d'emmagatzematge energètic que permet generar l'electricitat que necessitem a casa mitjançant bateries recarregables per panells solars. Per tant ens desprenderíamos dels combustibles fòssils nocius per al medi ambient en utilitzar una energia renovable tan neta com barata.




Elon Musk (president de Tesla) manifesta que la idea és aprofitar l'energia generada per panells solars o de la xarxa elèctrica pròpia en les hores que resulta més barata, a la nit. Powerwall també podria utilitzar-se en cas d'apagada en el subministrament, el que comporta a un gran avanç per a les comunitats més pobres del món.
Aquest nou invent em sembla un gran encert, ja que transforma la infraestructura energètica mundial perquè produeixi una energia sostenible i sense produir emissions de carboni. Sincerament, penso que Tesla hauria d'invertir més temps i treball al Powerwall Home Battery que en cotxes elèctrics, ja que la bateria produiria més beneficis per al medi ambient i per a la nostra cartera.

Primer diumenge sense cotxes en la plaça de l'Ajuntament de València

El passat diumenge a la plaça de l’Ajuntament de València es van substituir tots els cotxes per vianants, ciclistes i patinadors. Aquesta va estar tallada durant tot el passat diumenge 29 per a tots els vehicles amb motor, i la iniciativa es repetirà cada últim diumenge de cada mes. Es tracta segons el regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, d’un pas més per a reduir el tràfic i canviar el paradigma del transport a València.

El Consistori emmarca aquesta mesura en la llista de mesures contra el canvi climàtic, un tema tractat hui a París en el cim mundial convocat per les Nacions Unides.

L’espai que ha quedat lliure a la plaça ha sigut ocupat per un circuit de patinadors. També s’ha ocupat per la Fira contra el Canvi Climàtic organitzada per la regidora d’Energies Renovables i Canvi Climàtic que dirigeix Jordi Peris. L’Ajuntament preveu que a la plaça cada diumenge sense cotxes es facen activitats diferents proposades per ciutadans i entitats.

La mesura de l’Ajuntament que dirigeix Joan Ribó ha rebut el suport de l’Associació de Comerciants del Centre Històric, que creu que així millorarà la seua activitat. El regidor responsable ha indicat que mesures similars ja es donen en altres ciutats europees i espanyoles, com Oviedo, Sant Sebastià o Madrid.

Notícia original

Informació relacionada:
•"Ver la plaza así parece cosa de màgia"

•Els reptes del Cim de Paris 2015


Vídeo 

Un cuc que s'alimenta de plàstic no biodegradable

Un cuc que s'alimenta de plàstic no biodegradable, podria ajudar a eliminar els residus plàstics humans.

Un grup de científics de la Universitat de Stanford (EE.UU) ha descobert, que el cuc/escarabat de la farina (Tenebrio molitor), pot sobreviure amb una dieta a força de plàstic no biodegradable.

Per al seu experiment, els investigadors van posar a 100 cucs de la farina en una caixa farcida d'escuma de poliestirè i 100 més amb la seva dieta habitual (insectes morts, plantes...) Els cucs van menjar entre 34 i 39 mil·ligrams d'aquest plàstic al dia, convertint la meitat de l'escuma de poliestirè en diòxid de carboni, com si fora qualsevol altre aliment.

Els cucs que van menjar plàstic estaven tan sans com els que es van alimentar a base de la seva dieta normal i, a causa que posseeixen uns microorganismes capaços de biodegradar el plàstic, a més, els excrements poden ser utilitzats com a adob agrícola.

Notícia original

Notícia relacionada:
- Podrien els cucs de la farina ajudar a resoldre el nostre problema de residus d'escuma de poliestirè?

Vídeo

PEKÍN AL BORDE DEL ABISMO

  Pekín ha registrar el pitjor episodi de contaminació del any, coincidint amb la cim mundial contra el canvi climàtic. La concentració de partícules nocives va aplegar als 650 micrograms per metre cúbic, superior mes de 20 vegades el màxim recomanat per la OMS; es va activar la alerta taronja per primera vegada al 2015.

Amb la alerta taronja s’ha començat a regular el tràfic, san paralitzat les obres i les fabriques han estat obligades a reduir la seua activitat, fins avis de una dissipació de la contaminació; la capa de boira apenes permetia observar els edificis mes alts de la ciutat, a mes les autoritats recomanen que persones amb problemes respiratoris no sortiren de casa.

La contaminació es un fenomen habitual a les grans ciutats Chinese, majoritàriament en hivern degut a la massiva combustió de carbó per a encendre els sistemes centrals de calefacció, cosa que provoca grans quantitats de CO2 en la atmosfera. La gran quantitat de contaminació existent a china esta vinculada a desenes de milers de morts prematures per infermetats respiratòries i cardiovascular. 

   
 

Avancem amb les energies renovables

La innovadora companyia Tesla, coneguda per la seva intervenció en l'automobilisme amb vehicles elèctrics, ha sorprès en el sector de la tecnologia i l'energia amb una bateria per a llars, empreses i serveis públics que podria canviar la forma en què el món utilitza l'energia.

Powerwall Home Battery és un sistema d'emmagatzematge energètic que permet generar l'electricitat que necessitem a casa mitjançant bateries recarregables per panells solars. Per tant ens desprendríem dels combustibles fòssils nocius per al medi ambient en utilitzar una energia renovable tan neta com barata.

Elon Musk (president de Tesla) manifesta que la idea és aprofitar l'energia generada per panells solars o de la xarxa elèctrica pròpia en les hores que resulta més barata, a la nit. Powerwall també podria utilitzar-se en cas d'apagada en el subministrament, el que comporta a un gran avanç per a les comunitats més pobres del món.

Aquest nou invent em sembla un gran encert, ja que transforma la infraestructura energètica mundial perquè produeix una energia sostenible i sense produir emissions de carboni. Sincerament, pense que Tesla hauria d'invertir més temps i treball al Powerwall Home Battery que en cotxes elèctrics, ja que la bateria produiria més beneficis per al medi ambient i per a la nostra cartera. 

Notícia original

Notícies relacionades:
Més innovació i menys resiliència enfront del canvi climàtic
Del cotxe elèctric a la llar: la revolució de les bateries verdes

Vídeo:

El possible estrellament de Fobos sobre Mart.

Una de les dos llunes de Mart, anomenada Fobos, està cada vegada aproximant-se més al seu planeta (al contrari de la Lluna, que cada vegada està més lluny de la Terra). Açò pot suposar una explosió. Els astrònoms saben que aquesta acabarà desapareixent, però no tenen clar si el seu final suposarà un gran impacte o una desaparició lenta.

Actualment, Fobos orbita a 6000km de Mart. Cada any, aquesta s’aproxima 2cm més al planeta degut a la seua caiguda. Fa pocs mesos la NASA va advertir que el cos ja estava començant a trencar-se.

Un estudi publicat per Benjamin Black i Tushar Mittal, de la Universitad de Berkeley (EE UU), en “Nature Geoscience” coincidix amb el que ha advertit la NASA. Els científics han analitzat de que està composta geològicament la Lluna i han fet una simulació de la quantitat que resistirà a l’atracció gravitaròria del planeta, Mart. L’estudi explica que aquest cos, Fobos, està compost per uns materials dèbils i molt danyats.  Aquestos materials començaran a desfer-se dintre de entre 20 i 40 milions d’anys. El resultat serà una espècie d’anells, com els de Saturn. A més, si Fobos conté  materials més sòlids que sobrevisquen a la força gravitaròria, aquestos xocaran contra Mart.

Així, Mart passarà a ser el primer i únic planeta rocòs amb anells (cinturons). Aquestos podrien permaneixer en Mart fins 1.000.000 d’anys, segons l’estudi simulat realitzat per Black i Mittal.

Agustín Sánchez-Lavega, astrofísic de l’Universitad del País Basc (UPV), per a explicar perquè les dos llunes de mart tenen una consitència diu que aquestes dos, Fobos i Deimos, són asteroides atrapats. A més, afegeix, textualment que: “El que està succeint és com una baralla entre les forces de marea exercides per Mart i les que mantenen el seu satèl•lit cohesionat i gràcies a aquest estudi podem saber quan es trencarà”

Notícia original.

Marte tendrá anillos como Saturno

Notícies relacionades.

Primeros indicios de que hay un continente en Marte

La NASA halla nuevas pruebas de agua líquida en Marte

La inestabilitat de la Antàrtida occidental augmentarà en tres metres el nivell del mar

Des de fa dècades, les observacions per satèl·lit mostren que les glaceres del mar de Amundsen en la Antàrtica occidental estan perdent massa a un ritme accelerat i el desgel de la capa de gel d'eixa regió pot haver arribat ja a un punt de no retorn.
Un nou estudi, liderat per científics alemanys, ha donat un pas més i ofereix una simulació a llarg temps de l'evolució de tota la capa de gel de la Antàrtica.
Els resultats confirmen que la regió de Amundsen és inestable, i els científics afirmen que és possible que estigam presenciant el principi d'un període de desintegració  prolongada del gel marí a l'oceà.

Les simulacions indiquen que la regió es desestabilitzarà després de 60 anys de nivells de desgel actuals. Però per als autors, aquesta zona ja és inestable, per el que aquestes dades seran més altes ràpidament. Si açò ocorre, en els pròxims segles l'augment de tres metres en el nivell del mar serà inevitable, afirma Sinc Johannes Feldmann, primer investigador d'aquest projecte.
"Si es tenen en compte els resultats a escala de mil·lennis, el nivell del mar augmentarà un metre durant els primers 2.000 anys. Arribarem als 3 metres previstos dins d'uns 10.000 anys, però pot ser més ràpid", afirma el científic alemany.

Notícia original

Notícies relacionades:

Un sector de la capa de gel de la Antàrtida occidental es calenta casi el doble de ràpid del que es creia

La capa de gel de la Antàrtida occidental es va formar molt abans del que es creia

Vídeo:

L'augment global de les emissions de CO2 es frena

L'augment global de les emissions de CO2 es va reduir en l'any 2014 i ha baixat de després de l'última dècada, segons un  l'Agència d'Avaluació Ambiental Holandesa (PBL) per a la Unió Europea.

Xina i els Estats Units en l'any 2014 les seues emissions van augmentar un 0,9% convertin-se en la principal causa de la ralentització en la pujada de les emissions. Xina va canviar el carbó per gas i va donat suport a l'energia eòlica i solar, encara que continua sent responsable de quasi la mitat de les emissions mundials per l'ús de la font d'energia més contaminants. L'Unió Europea per una altra part va disminuir en 2014 un 5,4%, en gran part degut a la crisi econòmica, per malgrat els esforços, l'Índia va contribuir a l'augment de les emissions, amb un 7,8% que va fer malbe els avanços fets per la UE

Xina, Estats Units, la UE i Índia formen el 61% de les emissions emitides al planeta. Els compromisos adquirits per Xina, Estats Units i l'Unió Europea a París fan tindre certes esperançes en una inversió a curt termini per reduir el CO2, encara que l'Índia prompte avançarà a Xina com el país més poblat del planeta i no tindra tantes facilitats de fer front al consum energetic i sobretot a les emissions de CO2.

Hui en dia és considera és prediu que el món es mou cap a un període de lent augment de les emisiones encara que de moment no se ha arribat al punt màxim i no es preveu una reducció global a curt termini.

Encara que hi ha compromisos de reducció d'emissions, poden provocar un calfament global de 2,7 graus al llarg d'aquest segle, per damunt de la "zona de seguridad" de 2 graus estimada pels científics.

Noticia original.

Noticia relacionada.

Descobreixen part de la matèria perduda del Big Bang

S'estima que a la Via Làctia, la galàxia on vivim, conté més de 200.000 milions d'estrelles, moltes d'elles majors que el nostre astre. I no obstant, aquestes estrelles no suposen molt més que el 8% de la matèria normal i de la qual estan fets els planetes. El 90% restant són núvols de gasos ionitzats en què la temperatura ha separat als electrons dels protons. Fins ara només s'havia pogut detectar entre un 20 i un 30% de la que conté l'univers, la part que podia ser observada amb telescopis de raigs X. La resta, permaneix com la matèria fosca.                  
Una investigació liderada a Terol ha aconseguit identificar aquesta matèria visible "amagada". Expliquen com utilitzant mesures del Fons Còsmic de Microones del telescopi Planck, el eco radioactiu del Big Bang, els ha permès detectar la presència de grans quantitats d'aquests gasos. "Els fotons de la radiació del Big Bang, en travessar aquests gasos difusos que hi ha al voltant de les galàxies, xoquen amb els electrons i els transmeten una mica d'energia". En mesurar aquesta fluctuació d'energia al voltant de 200.000 galàxies i comparar-la amb les parts del fons còsmic en què no hi ha, han pogut detectar la presència de la matèria visible que estava oculta.
Aquests núvols de matèria allunyada del nucli galàctic, no prou calenta, és molt important en el futur de l'Univers per formar nous sistemes solars. Recentment s'estimava que el 92% dels planetes habitables com la Terra encara no havien nascut.

Noticia original: 
                                                                                                                                                         
Noticies relacionades:
NR1:
NR2:

Video: