dijous, 7 d’octubre del 2010

Hepatitis B

"Busque amic. Sóc una xica guapa i simpàtica. Puc ser silenciosa i discreta. Podries ni enterar-te que estic ací fins que siga tard. Tal vegada et sona et meu nom. Sóc hepatitis B. Em coneixes?". S'assembla a un anunci de contactes, però en realitat forma part d'una nova campanya per a conscienciar a la societat sobre la importància de detectar a temps la infecció pel virus de la hepatitis B.

Un dels principals grups als que es dirigeixen la iniciativa és el col·lectiu immigrant, ja que 'una gran part dels diagnòstics de la hepatitis B en Espanya es produeixen en persones que procedeixen de zones on la malaltia és endèmica (com Llatinoamèrica o Àsia).

L'objectiu de la campanya és contribuir a detectar la infecció en aquells pacients que ignoren la condició d'infectats perquè aquesta patologia no sempre provoca símptomes."

"En Espanya hi ha 500.000 portadors del virus. Uns 100.000 presenten una malaltia activa amb signes de lesió del fetge. Les principals vies de contagi són:

  • les relacions sexuals sense protecció amb una persona infectada
  • compartir xeringuilles quan es consumeixen drogues
  • les punxades accidentals amb material que ha estat amb contacte amb pacients (transmissió professional)
  • la transmissió de la mare al fill durant el part o immediatament després d'aquest

En Espanya, les últimes dades oficials relaxen la existència d'un augment progressiu de les infeccions pel virus de la hepatitis B entre 2005 (amb 659 casos registrats) i 2008 (s'anotaren 1007 infeccions).







Notícia original

Altres fonts d'informació:

* Causes de la hepatitis B
* Epa. Notícia
* Tractaments i símptomes

Videos:




UN NOU ÈXIT REVIFA LES ESPERANCES EN LA TERÀPIA GÈNICA

Un nou èxit en la teràpia gènica suposa una espenta als científics per a que continuen amb el seu treball.La bona noticia procedeix de l'hospital de París, on s'ha tractat un jove malalt de beta-talasemia.Aquest jove ha superat un màxim de 21 mesos sense transfusions sanguínies, que sempre ha necessitat per a aquest tipus d'anèmia genètica.

El procediment tracta de fer una transfusió en les cèl·lules hematopoyètiques, les que generen glòbuls rojos, per a que sintetitzen hematies sans. En primer lloc, s'extrauen les cèl·lules malaltes i es cultiven amb un virus que té el gen necessari per a crear glòbuls rojos sans. Aleshores es produeix una infecció que provoca la transfusió del material genètic del virus. Açò té com a conseqüència l'elaboració de glòbuls rojos sans.
Finalment s'injecten aquestes cèl·lules al pacient per a que colonitzen la medul·la.

La beta-talasemia es una malaltia poc comú, que com altres malalties de caràcter anèmic també necessita de la transfusió de medul·les però l'escàs nombre de donants porta als científics a buscar altres alternatives. Aquesta vegada s'ha superat un dels punts malignes: de vegades, s'instal·len virus de manera indesitjada i actuen desordenadament, produint càncer. Aquest es un dels punts davanters d'aquesta malaltia i no haver caigut pel precipici suposa un pas més en el llarg camí de la investigació medica.


Notícia original

Altres noticies relacionades:


Més informació:

Vídeo relacionat:


dimecres, 6 d’octubre del 2010

Adolescents sedentaris

Moltes hores de televisió, de videojocs, i d'ordinador... Els adolescents inverteixen gran part del seu temps lliure en activitats que no exigeixen cap esforç físic. I, quan arriba el cap de setmana, aquest sedentarisme augmenta.

A través de diversos qüestionaris, s'analitzà el temps que els joves passaven davant d'un televisor, el ordinador, etc. A més, també s'avaluaren la quantitat d'aparells electrònics d'entreteniment disponibles en les cases i, concretament, en les habitacions personals dels xiquets.

Els resultats mostraren que, de dilluns a divendres, un terç dels participants passaven més de dues hores davant d'una pantalla, un temps que superava el recomanat per l'Acadèmia Americana de Pediatria. "És un percentatge alt, però van observar que, durant els caps de setmana augmentava molt més, fins un 60% dels adolescents excedia les recomanacions."

Quasi dos terços dels xics i la meitat de les xiques tenen televisió a l'habitació. Un factor que augmenta les possibilitats de passar dues hores davant d'una pantalla. Hi ha una clara diferència entre sexes. Els xics prefereixen videojocs i les xiques navegar per internet.

Els investigadors subratllen que la majoria d'adolescents europeus porten una vida excessivament sedentària, sobretot, els caps de setmana.



Notícia original

Altres notícies relacionades:
- La meitat de xiquets són sedentaris.
- Riscos per a la salut.

Vídeo:


Badalls contagiosos

Si algú està prop de vosté i badalla. Vosté també 'obri la boca'? Segurament sí.
Gràcies a un nou estudi se sap que aquest fenònem no apareix en els xiquets fins els quatre anys. I és menys freqüent en xiquets amb autisme. Aquest procés com altres 'contagiosos' (plors i risses) podrien ser bons marcadors de la sensibilitat. I la carència d'aquestos podria ser un senyal precoç a l'autisme.

El misteri del contagi del badall ha romangut durant dècades, i hui en dia segueix sense aclarir tots els interrogants que el rodegen. Per exemple, veure a una altra persona badallar, la lectura de la paraula 'badall' , o incús escoltar-la pot provocar entre el 40-60% que els adults badallen.

Amb la finalitat de determinar a quina etapa del desenvolupament social sorgeix el contagi del badall, els investigadors analitzaren 120 xiquets de 1-7 anys. També s'estudià en xiquets autistes de 6-15 anys.
Els participants, de forma individual, es reuniren amb un dels autors en una sala tranquil·la. Una vegada allí, es narraven contes d' aproximadament 12 minuts. Durant els dos primers minuts no badallava, però en els últims deu obria la boca en quatre ocasions. Les sessions foren gravades. 'Diem que els badalls contagiosos foren els que es produïren en els 90 segons posteriors al badall de l'adult', declararen els autors.

Aquet estudi pot servir d'orientació per a que els professionals que treballen amb xiquets se centren més en aquestes senyals.



Notícia original

Altres notícies d'interés:
- Per què badallem?
- Medicina (Buenos Aires)
- Curiositat

Vídeo relacionat:

dijous, 30 de setembre del 2010

El retorn al treball després de les vacances.


Després del període estival, arriba de nou el setembre, i amb ell la rutina que tants humans detestem. Aquest retorn als nostres treballs, obligacions... Moltes vegades es veuen interromputs pel que ja és internacionalment conegut com el "síndrome post vacacional". I aquest "síndrome" no és més que un estat d'ànim, per estrany que a molts els semble.

El 90% de la gent diu que és afectada per aquest síndrome; cansament, agressivitat, mala llet... Són molts dels símptomes que un/a pot patir. El incorrecte és anar a un especialista psicològic, ja que "el síndrome post vacacional" no és una malaltia en si, no té cap entitat clínica, ni se la pot comparar amb una depressió ni una altra malaltia.
El més correcte per a tots aquells que la pateixen, és assimilar que és un estat pel qual hem de passar cada setembre. No hem d’entristir-nos per tornar a la feina, sinó que alegrar-nos per estar fent-ho. Molts especialistes remarquen la importància de tindre una feina en moments tan dolents econòmicament.

Una actitud positiva davant el treball, ser realista i pensar que no tot el temps podem passar sense treballar, i dedicar temps a l'oci diàriament, ens ajudarà a afrontar la tornada a la feina de forma diferent.

Aquest "síndrome" no afecta només als adults que s'incorporen de nou a l'àmbit laboral, sinó que els nens també estan exposats als efectes d'aquest "síndrome post vacacional". Una bona manera de prevenir insomni, plors... És acostumar-los des d'una mica abans que acaben les vacances a l'horari estudiantil.


Noticia Original


Altres enllaços:
- Clínica Universitat de Navarra (Dr. Francisco Javier Lavilla Royo)
- "El síndrome postvacacional no existeix"




I en èpoques tan mal econòmicament, la busca del treball retorna al setembre.