Al capdavant d'aquest treball es troben dos dels protagonistes dels últims anys de la fabricació d'òrgans al laboratori: l'italià Paolo Macchiarini des de l’ Institut Karolinska a Estocolm (Suècia) i la nord-americana Doris Taylor, des de l’ Institut del Cor a Texas (EUA).
Per aconseguir l'esòfag artificial, els investigadors van extreure un tros d'esòfag d'una rata donant i el van sotmetre a un rentat amb una sèrie de molècules (aigua, àcids i enzims) que eliminen les cèl•lules i l' ADN d'aquest òrgan. D'aquesta manera, aconsegueixen quedar-se amb la bastida del tub, només format per fibres de col•lagen, que posteriorment van sembrar amb uns 90 milions de cèl•lules mare de la medul•la òssia de diversos donants. A les tres setmanes el nou teixit s'havia desenvolupat i reemplaçar el 20% de l'esòfag de la rata.
El treball, publicat a la revista Nature Communications, demostra que els rosegadors no van mostrar signes de dolor, deteriorament de salut o rebuig de l'òrgan. Aquests resultats són part d'un camí amb moltes possibilitats i suposa un avanç per als pacients que se sotmeten a cirurgies per eliminar parts de l'esòfag alterades per càncer, traumes o defectes de naixement.
Notícia principal
Notícia secundaria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada