La por és una emoció que les persones compartim amb la resta d’animals que també presenten característiques psicosocials, ja que es coneix com a un mecanisme natural de defensa que ens permet sobreviure front a perills recognoscibles. La diferencia entre humans i animals es que nosaltres no sols s’espantem front a causes reals, ja que també sentim por de causes creades per la nostra ment o subconscient i per tant no tots sentim la mateixa por per mateixes causes.Un punt curiós a estudiar, és l’orige d’aquesta emoció.
Al nostre cervell tenim una glàndula anomenada amígdala, on es processa una part important de la informació que recibim del nostre entorn; olors, sorolls, imatges, etc. Aquesta glàndula està directament connectada amb la mèdula espinal ja que el seu objectiu és fer-mos reaccionar immediatament davant un perill extern sense que la part racional del cervell intervinga, és a dir, dóna lloc als instints naturals.
Al següent video podem presenciar un curiosa història relacionada amb la funció d'aquesta glàndula:
Així doncs, aquesta informació exterior és instantàniament enviada desde l’amígdala fins a l’hipotàlem, on s’allibera el cortisol en conseqüència, l’hormona del conegut estrés. És aleshores quan començem a patir tots els símptomes propis de la por, tals com un augment en la freqüència cardíaca, dil•latació de pupil•les, respiració frenètica, entre altres.
En humans, a banda d’activar-se front a amenaçes físiques, també pot activar-se en situacions que no presenten un risc real per a la persona, tals com una reunió de treball o un examen que ens han pogut causar danys emocionals en un passat. És aleshores quan, al enfrontar-se de nou a tal situació, com que el cervell l’ha associat emocionalment amb un perill, l’amígdala allibera el cortisol causant així la mateixa reacció de por i agonía que es sent davant un perill de veritat.-Notícia original
Noticies relacionades:
-Connexió entre por i memòria
-Experiments que inhibixen i activen la por
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada