Pekín ha registrar el pitjor episodi de contaminació del any, coincidint amb la cim mundial contra el canvi climàtic. La concentració de partícules nocives va aplegar als 650 micrograms per metre cúbic, superior mes de 20 vegades el màxim recomanat per la OMS; es va activar la alerta taronja per primera vegada al 2015.
Amb
la alerta taronja s’ha començat a regular el tràfic, san paralitzat les obres i les fabriques han estat
obligades a reduir la seua activitat, fins avis de una dissipació de la contaminació; la capa de boira apenes permetia observar els edificis mes alts de la ciutat, a mes les autoritats
recomanen que persones amb problemes
respiratoris no sortiren de casa.
La contaminació es un fenomen habitual a les grans ciutats Chinese, majoritàriament en hivern degut a la massiva
combustió de carbó per a encendre els
sistemes centrals de
calefacció, cosa que
provoca grans quantitats de CO2 en la atmosfera. La gran quantitat de contaminació
existent a china esta vinculada a desenes de milers de morts prematures per infermetats respiratòries i cardiovascular.
Em sembla sorprenent que a una ciutat com és Pekín hagen tingut que esperar fins a entrar en alerta taronja per començar a prendre mesures. Baix el meu punt de vista, ciutats com aquestes tenen els suficients recursos per a no deixar que la contaminació prenga un paper tan important i nociu a la vida dels ciutadans i a la dels futurs. Si es fan les reunions de les Nacions Unides, com en la que es va firmar el Protocol de Kyoto o bé la que ha tingut lloc hui a París, és per a posar una sèrie de mesures per a evitar al màxim possible casos com aquest. En aquest cas en concret s'han pres mesures dràstiques com la reducció de l'activitat industrial per la greu situació d'alerta, però pense que d'altres que no són tan dràstiques haurien de consolidar-se com lleis, com per exemple la regulació del tràfic. La situació actual del planeta no és gens beneficiosa ni per a nosaltres, ni per als nostres futurs fills i nets, tampoc ho és per a la Terra, aleshores... per què no parem ( incluint-me en el sac) de perjudicar ja d'una vegada per totes? És indignant.
ResponElimina