dimecres, 30 de setembre del 2015

Pintura ecològica de nopal.


Tres joves, d’entre 13 i 14 anys, han desenvolupat un projecte que beneficia no sols al seu entorn natural, sino que també al social: una pintura ecològica feta amb nopal.

Amb el seu producte, la base del qual és un component natural, Nashelly Flores, Paola Ornelas i  Valeria Rodríguezcontribueixen al cuidat del medi ambient  i es converteixen en joves emprenedors.




Es tracta de Ecopinta, una pintura ecològica i orgànica, que té algunes variants, depenent de la versió. En totes és menys contaminants, mes econòmica i en aquest cas permet  que els joves participen activament en l’aprofitament adequat de recursos naturals.


Pensar en positiu per lluitar contra el canvi climàtic

A causa que en molts països, la corrupció o crisi econòmica, alarmen ara més als ciutadans que la lluita contra el canvi climàtic, un grup de científics han revelat un nou mètode per estimular la població cap a la lluita contra el canvi climàtic, que consisteix a pensar en positiu, parlant dels beneficis econòmics i socials d'una societat amb menys contaminació

En l'estudi, realitzat entre juny 2013 i juliol 2014, s'han enquestat 7.000 persones, de 24 països amb diferents grau d'emissió de gasos contaminants.
La majoria dels enquestats eren universitaris, i no hi va haver diferències entre les opinions d'home i dones. Les qüestions que més van motivar als participants van ser el desenvolupament econòmic, l'avenç científic i ser una societat més solidària.

A través d'aquest estudi també es va deduir que els enquestats que eren escèptics sobre l'existència del canvi climàtic, també van mostrar respostes positives quan es proposava els beneficis d'enfrontar-se a aquest fenomen.

Paul Bain, investigador de la School of Psychology and Couselling (Austràlia) i autor principal del treball, diu: "En compte d'intentar convèncer les persones que es preocupin més pel canvi climàtic, potser actuarien si la seua mitigació produïra altres beneficis que si els interessen "

Els investigadors suggereixen a les administracions públiques, que considerin aquests resultats a l'hora de dissenyar nous plans contra el canvi climàtic.
 

Vídeo relacionat:

dilluns, 28 de setembre del 2015

Troben a Austràlia la major cadena volcànica continental del món


Té 2.000 km. de longitud i recorre Austràlia de nord a sud, des de la localitat de Whitsundays, a North Queensland, fins a prop de Melbourne. Segons Rhodri Davies l'espectacular cadena es va crear fa 33 milions d'anys, mentre el continent australià es movia cap al nord sobre un «punt calent» del mantell terrestre. Aquesta activitat volcànica resulta sorprenent, ja que passa lluny de les vores de les plaques tectòniques, on es troben la major part dels volcans del món. Es creu que aquests «punts calents» es formen sobre el mantell i l'origen es troba a més de 3.000 km. sota la superfície terrestre, a la frontera entre el mantell i el nucli. Algunes seccions de la cadena no mostren signes d'activitat volcànica, perquè l'escorça terrestre en el continent australià és massa gruixuda per permetre que les roques foses del mantell aflorin a la superfície, fonent-se i formant magma. De manera que, només hi va haver activitat volcànica en aquells llocs on la litosfera té menys de 130 quilòmetres de gruix. La troballa ayudrá als científics a comprendre millor l'anomenat «vulcanisme continental» a tot el món. Per concloure, Rhodri Davies ha afirmat que és més que probable que el punt a partir del qual es van formar els volcans australians, segueixca actiu.

Noticia original

Noticies relacionades :
-El supervolcá japonès Muntanya Aso entra en erupció

-El paper de l’aigua en els volcans explosius

-Vídeo :

Els humans són l'únic depredador que converteix els altres depredadors en preses.




L'únic superdepredador del planeta és l'ésser humà. Ara que la caça i la pesca de subsistència són residuals, un estudi mostra que l'ésser humà té taxes de depredació fins a 10 vegades superiors a les dels grans carnívors.


Els humans són el major depredador del planeta demostrada en la llarga llista d’animals en extincio a mans del hombre.En unes ocasions l'extinció succeeix al greu deteriorament de l'ecosistema on vivia l'animal, en altres és el propi avanç humà el que es porta per davant a tota una espècie. Però també són les pràctiques de caça i pesca humanes les que comprometen el futur dels animals.



Un grup d'ecòlegs canadencs remarquen què fa tan letal a l'ésser humà i el seu grau de depredació en comparació amb els majors depredadors del planeta, com els grans felins, els mamífers marins o els taurons.








"En general, no ens mengem els grans carnívors, així que se'ls mata com un trofeu, per raons de competència, per reduir les pèrdues en el bestiar, o per la medicina" (sic), comenta Darimot.

Fa desenes de milers d'anys, els humans, en un lent procés, van començar a deixar de ser presa d'aquests animals per convertir-se en depredadors. Les diferents tecnologies per a la caça, des de l'arc fins al rifle passant per l'ús del gos, i en l'últim segle, l'ús de combustibles fòssils, ha fet que la caça no tingui prou feines cost per als humans quan per als altres depredadors sempre hi ha el risc de sortir malferit.


Aquesta combinació de conducta i tecnologies humanes és, per als investigadors, la base del desequilibri de molts ecosistemes. Els altres depredadors trien com a presa als exemplars més joves i febles. La conseqüència a curt termini és que no redueixen la taxa reproductiva dels adults i eliminen possibles focus d'infecció entre els ramats. A llarg termini, com a mecanisme de selecció natural, afavoreixen la millora genètica de les seves preses.
 Els humans, en canvi, trien les millors peces, adults en el seu màxim esplendor, elegits per tenir la millor cornamenta o la cabellera més gran.
.

Només un canvi en la conducta humana podria salvar els grans depredadors. "En alguns casos, per protegir els grans carnívors amenaçats per la caça de trofeus exigirà una pressió social que impulsi un canvi polític.

El rebuig moral expressat a tot el món per la mort de Cecil, el lleó, ens assenyala que aquest temps pot estar una mica més a prop ", diu Darimot.




dissabte, 26 de setembre del 2015

L'esmalt dental podria tindre el seu origen en les escates dels peixos

Compartim, junt amb altres espècies, el mateix esmalt que cobrix les nostres dents. Fins ara era desconegut el seu origen però, un equip de científics ha donat la hipòtesi de fóra creat per un teixit cridat ganoína, present en les escates de molts peixos fòssils.

Proteïnes pròpies de l'esmalt dental s'han trobat, gràcies a la investigació, en peixos primitius com el celacanto de Comores, Segons els científics, estos gens poden haver estat presents inclús en els fòssils més antics de sarcopterigios.

El origen de l'esmalt és un bon exemple de com l'evolució aconseguix que un element que tenia una funció particular (en este cas, protegir contra arrapades i picadures) , adquirisca un paper totalment distint (fer que les dents estiguen més formats i siguen més durs) i es torne tan important que roman inclús quan la funció original hi ha desaparecido", assenyala Erik Ahlberg, autor principal de l'estudi. Per a arribar a estes conclusions es van basar en els resultats que, els gens d'este peix, el tasten pinte, ocupen un paper important en la deposició de la ganoína. A més, l'anàlisi genètica demostra l'existència d'una relació entre la matriu de la ganoína i la de l'esmalt.

La combinació de les dades paleontològiques i genòmics ha permés als científics presentar esta hipòtesi sobre l'origen, distribució i els patrons que seguix l'esmalt dental. No obstant això, els autors de l'estudi assenyalen que per a entendre a la perfecció com i quan es va estendre l'esmalt des de les escates fins a les dents és necessàries un nou estudi en profunditat sobre els primers peixos ossis i una anàlisi de la seua xarxa de regulació genètica.

Els investigadors de l'estudi estan totalment convençuts de que estes anàlisis donaran més informació sobre els orígens genètics que els sers humans compartixen amb altres espècies d'animals. I a més ens ajudaran a entendre millor l'evolució dels vertebrats.


Noticia original:
http://noticiasdelaciencia.com/not/16188/el-esmalte-dental-podria-tener-su-origen-en-las-escamas-de-los-peces/

Noticies relacionades:
http://www.buenastareas.com/ensayos/Esmalte-Dental/7163788.html

Video:




Riscos de fertilitzar els mars per intentar refredar la Terra

Els organismes del fitoplàncton, les microalgues en la base de la major part de les reixes alimentàries oceàniques, fotosintetitzen quan són exposades a la llum solar. En el procés, absorbeixen diòxid de carboni de l'atmosfera, convertint-lo en carbohidrats i oxigen.
La capacitat del fitoplàncton per atraure de l'atmosfera el diòxid de carboni que calenta el planeta i produir aerosols que provoquen un major refredament, ha portat a la fertilització oceànica en un mètode atractiu de geoingenieria per reduir el calentament global.

Proliferació massiva de fitoplàncton a la costa de Portugal
Però podrien produir-se impactes climàtics indesitjables pel resultat d'aquestes operacions a gran escala. El més obvi és el risc d'un augment excessiu de les emissions d'uns gasos que són la peça clau en el sistema climàtic global. Ara, uns científics de l'Institut de Massachussetts, EEUU, han descobert que l'augment d'emissions  de sulfur de dimetil, tot i que compensa el calentament produït pels gasos d'efecte hivernacle, provocaria canvis perjudicials en els patrons de precipitació.
En línies generals, els resultats de l'estudi suggereixen que les precipitacions es reduiran en tot el món, i de manera dràstica en algunes regions. Europa, el sud d'Àfrica i Pakistan podrien ser alguns exemples.
                                                                                                                                                       
Els mateixos científics adverteixen que en ixe hipotètic escenari, una menor precipitació reduiria considerablement els recursos hídrics, amenaçant el cicle hidrològic, el medi ambient i la subsistència en les regions més afectades.