dimarts, 26 de novembre del 2013

El desgel de l’Àrtic

En l’any 2012 es l’any que més s’ha produït el desgel en l’historia de l’Àrtic. Un porcentatge minoritari es dedica a treballar per el medi ambient. En els ultims 30 anys la capa de gel de l’Àrtic a perdut tres cuartes parts i paisos com EE UU, Canadá, Rusia, Noruega i Dinamarca sols penses en repartir el terreny.
Hi ha un perque i és perque el que realment importa es el que hi ha baix del gel, no el gel en sí. En l’Àrtic, baix de gel hi ha una quantitat de gas i petroli i, amb el desgel, s’obrin noves rutes marítimes que agilitzen el seu comerç intercontinental.
Al dia d’avui, plataformas petrolíferes d’empreses ruses han donat per comensat un comerç negre. Aquest negoci, beneficiarà uns pocs mentre que perjudicarà a la resta del planeta.


Noticia original: http://elpais.com/elpais/2013/11/23/opinion/1385214901_500748.html
Noticia relacionada:http://internacional.elpais.com/internacional/2013/09/25/actualidad/1380125357_025130.html?rel=rosEP
Video:

L'atun roig manté la seva cuota de peixca

Les flotes espanyoles esperaven amb interés el tancament de la reunió anual de l'ICCAT (Comité Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica) , que des del dia 18 està decidint en Ciutat del Cap (Sud-àfrica) les quotes de pesca de captures molt importants per al sector pesquer espanyol. La reunió ha acabat amb la decisió de congelar la TAC (total admissible de captures) de tonyina roja en 2014. Espanya havia sol•licitat augmentar les captures al considerar que esta espècie ja està molt recuperada després que dècades de sobreexplotació la deixaren pràcticament a la vora del colapso.El TAC, per tant, es manté en 13.400 tones per a 2014, de les que Espanya té la major quota, 2.504, és a dir, un 20% del total.

En un comunicat, les organitzacions del sector tonyiner espanyol, que van enviar una delegació a la reunió, van titlar de "vergonzosa" l'actitud de la comissària europea de Pesca, a la que van acusar de "actuar d'espaldas" al Comité Científic i a la pròpia Unió Europea, els membres de la qual no s'oposaven a l'increment.

 L'ICCAT també ha rebutjat la petició de la Unió Europea perquè es prohibira en tot el món la pràctica de retallar les aletes dels taurons després de ser peixos, anomenada aleteig. L'organització ecologista Oceana considera "lamentable" que els Estats hagen rebutjat "una vegada más" les mesures proposades per a la pesca de taurons. Oceana, en canvi, es mostra satisfeta amb la decisió de l'ICCAT de no augmentar la quota de la tonyina roja.

El Parlament Europeu va aprovar fa un any prohibir tot tipus d'aleteig, la pràctica de retallar les aletes dels taurons després de ser peixos. Volia protegir a estes espècies, cobejades pel mercat xinés d'aletes per a elaborar sopa. L'aleteig estava en realitat prohibit des de 2003, però el que va fer Brussel•les va ser eliminar les excepcions a què s'acollien 186 barcos en la UE (141 espanyols i 45 portuguesos) per a desmembrar els animals a bord.

Els ecologistes ho consideraven un buit legal que permetia la pràctica.

Noticia original: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/25/actualidad/1385394447_085781.html
Noticia relacionada: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/15/madrid/1384538905_513418.html?rel=rosEP
Video:

diumenge, 24 de novembre del 2013

Les hienes es comuniquen per senyals olfactives.

Un equip d'investigadors de la Universitat de Michigan ha descubert que les hienes a més de amb la seva risa tan característca es comuniquen mitjançant senyals olfatives que segreguen unes glàndules localitzades baix la seva cua. A aquestes glàndules estan situats uns microbis responsables del seu olor, aquestes poblacions de bacteris estan relacionades amb les variacions en la producció de els àcids grassos volàtils que causen els distints olors.
Per a comprovar-ho van agafar mostres de dos espècies de hienes, i es va demostrar que hi havien variacions mitjançant a seua secuenciació genòmica. Els investigadors van vore com els microorganismes i les secrecions eren diferents, però els microbis estàben dominats per un tipus de bacteries fermentatives que emiteixen els gassos olorosos. Aquest estudi va revelar que les bacteries y els tipus d'àcids grassos que es desprenien variaven segons si eren mascles o femelles, a més de si les femelles estàven en època de reproducció.
Aquest descobriment demostra que les bactèries simbiòtiques estàn darrere dels olors específics de cada espècie.

Noticia original

Noticia relacionada 

Video

Descubert el volcà més gran de la Terra

Un equip d'investigadors de la Universitat de Houston ha descubert el volcà més gran de la Terra, el Tamu Massif. Aquest es troba situat a 1.500 km a l'est del Japó. La seua extensió es d'uns 310.000 km2 (Quasi com les illes britàniques).
Aquest volcà perteneix a la cordillera submarina Shatsky, formada per les erupcions de diversos volcans. Fins ara no es podía asegurar si era un volcà o una formació creada per distints cràters i les seves emissions, però dades enviades pel vaixell d'investigació JOIDES Resolution han confirmat l'existència d'una sola massa de lava.
El Tamu Massif té una extructura baixa i ampla, el que indica que els fluixos de les erupcions vàren viatjar llargues distàncies.
El projecte forma part del Programa Integrat de Perforació Oceànica que està dedicat a la investigació per a l'avanç científic de la Terra a través de la seva perforació, extracció de mostres i el control de la planta submarina.

Noticia original

Noticia relacionada
Noticia relacionada 2

Video




El tamany dels  terrestres actuals


Perquè ja no existeixen rèptils terrestres tan grans com els dinosaures ?

El professor Antonio Ruiz de Elvira , catedràtic de Física Aplicada a la Universitat d'Alcalá , explica  que el problema és tèrmic . Tots els éssers vius hem de expulsar al exterior la calor generada en el metabolisme , en el funcionament dels músculs i en els corrents nervioses  . La calor és una energia , que només pot sortir per la superfície del cos .

Al cos s’ha de mantenir una temperatura constant, els animals grans han de perdre calor en excés a la superfície de què disposen fet pel qual són més grans , hi ha mamífers que al expulsar calor al exterior els provoca una major rapidesa en els seus moviments. .Un saure no necessita mantenir una temperatura fixa dins del seu cos , sinó que s'adapta a la de l'exterior , i fet que provoca que la grandària dels anteriors dinosaures fora major.

I , per què créixer ? És una conseqüència de la realimentació no lineal dels éssers vius . Els dinosaures van créixer fins que el seu esquelet ja no els podia suportar . Mentre a la terra habitaven els dinosaures els mamífers no van tindre l’oportunitat de evolucionar juntament amb la seua estatura . Avui en dia  passa el cas contrari els rèptils no poden experimentar canvis en el seu tamany perquè habitem els mamífers , però possiblement si desapareguérem experimentaríem canvis , com els mamífers quan habitaven els dinosaures.

Possiblement també el tamany tinga que veurer amb l’oxigen que hi ha a la terra , ja que amb un exés d’oxigen els dinosaures també tenien major grandària. Una altra causa pot ser la de l’adaptació a la forma de vida que junt aquesta experimenten canvis fissics per adaptar-se millor.


Neutrins captats a l'Antartida



Científics descobreixen neutrins d’energia (partícules viatgeres intergalactiques) mai vists al pol sud , per a fer-ho gastaren un taladre que penetren 1,5 milles de la superfície de l’antàrtida , la qual pot tindre fins 4 km d’espessor.
Els neutrins són particúles subatòmiques que poden traspassar la matèria com fantasmes , ho fan gràcies a que careixen de càrrega elèctrica ,  fet pel qual no son atragudes per les forces electromagnètiques d’altres cossos com ocurrix amb electrons i protons.

Aquestesparticules procedeixen de les reaccions nuclears  de les estrelles , el sol per exemple projecta la majoria de neutrins que arriben a la terra .

El detector de neutrins detecta una ona quan aquestes partícules superen la velocitat de la llum , i aquesta es manifesta formant un flash blavenc , i pot ser vist utilitzant uns detectors molt sensibles.

És interessant el llarg recorregut que han tingut que fer aquestes partícules fins arribar al gel dels pols.
Aquestes partícules viatjen mes ràpidament que la llum quan viatja per la matèria , però menys quan viatja a través del ‘buit’

Noticia original

Noticia relacionada

Vídeo


El desgel de l’Àrtic

Amb aquesta notícia, Patricia Domingo ens vol obrir els ulls a la trista realitat:
En els últims 30 anys la capa de gel de l’Àrtic ha perdut tres quartes parts. L’any 2012 es va produir la major tasca de desgel de la història.
En canvi, les autoritats dels països limítrofs (EUA, Canadà, Rússia, Noruega i Dinamarca) no busquen solucions, sino discuteixen per repartir-se el terreny. Perquè a ells els interessa el “poder” que hi ha baix d’aquestes capes de gel. A l’Àrtic es troben enormes reserves de gas i petroli, i amb el desgel s’obrin noves rutes marítimes per al comerç intercontinental. D’aquesta manera podem aplicar la teoria de l’iceberg de Hemingway que diu que ens fixem en el que veiem i no pensem en que davall d’eixe iceberg es troba amagada una altra massa de gel gegantina que ho manté i dóna solidesa. En aquests moments plataformes petrolíferes d’empreses russes han començat al negoci d’or negre. Es preveu que comence l’any 2014. I que passaria davant una fuga? Un negoci d’uns quants perjudicarà a tot el planeta. Els costos ocults d’una marea negra no es paguen amb rubles, ni amb euros ni amb dòlars.
Si vivim en un món en què els nostres governants es preocuparan demà, si algun dia passa, preocupem-nos nosaltres ara. Aprenguem, almenys, de l’experiència, perquè sabem que tancar els ulls als problemes no solucionem res.

Notícia original 

Notícies relacionades:

- El desgel àrtic porta pluja d’estiu a Europa i sequera al Mediterrani. 

- El nivell del mar podria pujar 20 metres en menys de 90 anys.

Vídeo:


El gas de la rialla no és un acudit

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) ha presentat un estudi científic on assegura que les emissions de l’òxid nitrós, conegut com a gas de la rialla, poden arribar a ser el doble a l’any 2050. Si es volen mantindre l’augment de les temperatures del planeta per davall de dos graus cal oprimir el seu efecte, ja que té 300 vegades el potencial de calfament del CO₂.
Aquest gas s’emet amb la producció elèctrica, manufactures químiques, aqüicultura, al utilitzar fertilitzants d’agricultura i al transport, és un dels que més afecta a la capa d’ozó.
El treball ha plantejat tres hipòtesis. En el cas que tot seguira igual, les emissions tindrien un increment del 83% entre els anys 2005 i 2050. Si comencem a posar mesures moderades, es reduiria a un 26% i en el cas que ens consciencem molt, la baixada seria d’un 22%. Han assegurat que estan tractant de posar en marxa una sèrie de mesures per a catalitzar esta reducció d’emissions per mitjà de l’eficiència energètica i la implantació d’energies renovables.
El representant de les Nacions Unides ha animat, dins d’una senda de pràctiques voluntàries, que s’incrementen els cultius sostenibles, com sembrar els aliments quan és la temporada, o reduir l’ús de fertilitzants perquè a més de reduir gastos es pot ajudar al planeta perquè els efectes d’este gas siguen menors.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Fertilitzar amb coure pot reduir les emissions d’òxid nitrós. 

- Òxid nitrós com una “droga”.

Vídeo:

Augment del nivell del mar

El nivell del mar podria elevar-se  20 metres cap a final del segle, ja que l'escalfament global cada vegada augmenta més ràpidament a causa de la concentració de CO2 a l'atmosfera que incrementa l'efecte hivernacle.

Fa 5,33 milions d'anys i 2,58 milions d'anys, la Terra va experimentar un augment de global de temperatura que va arribar a ser superior a l'actual i similar a la prevista per a finals del segle XXI. La concentració de CO2 atmosfèric, era igual a la d'avui en dia.

Aquests factors van fondre part del gel del planeta, cosa que va provocar un augment del nivell del mar de 20 metres. Fins ara, el mar s'ha elevat deu metres a causa del desglaç de Groenlàndia i l'oest antàrtic però no es tenia en compte que el gel de l'est antàrtic havia provocat el augment de deu metres més.

La capa de gel de l'est antàrtic es considerava que era molt més estable davant els canvis del clima, però un estudi demostra que és molt més sensible del previst.

Aquests estudis s'han realitzat a partir mostres de fang obtingudes a més de 3 km baix  la costa antàrtica. El seu  anàlisi químic ha revelat un desglaç de les mostres experimentat durant el període estable de la massa gelada.

A continuació un equip haurà de esbrinar la rapidesa del desglaç, informació que serà útil per predir els efectes del canvi climàtic i per entendre què li passarà a la Terra si no posem solucions a aquests efectes, ja que si el desglaç continua augmentant, al final d’aquest segle, hi haurà un canvi dràstic en les costes del nostre planeta, que apart, causaran  problemes a la societat global.



NOTICIES RELACIONADES:




EL CANVI CLIMÀTIC FA MÉS POBRES ALS POBRES



El canvi climàtic està provocant que les comunitats més vulnerables siguen cada vegada més pobres.
Afirmen que es necessari pendre mesures, ja que els efectes negatius creixeran cada vegada  més.

Els cientifics ens expliquen que des de fa unes decades l'impacte de l'escalfament global amenaça en acabar amb formes de vida mil·lenàries. Aquest és un dels motius per a fer front als efectes que està provocant el canvi del clima. Per exemple,els descensos de les collites i l'empobriment causats per els canvis de règim pluvial i els cicles de cultius.


Un 75% d'agricultors, han reduit el nombre de menjars, fet que provoca un risc elevat de salut i subsistència. Aquestes persones, es veuen obligades a vendre les seves pertinences, reduint l'accés  a l'educació i medicines. El resultat d'aquestos fets és emigrar a mesura que passa el temps.

Es tracta principalment de comunitats tradicionals que poques vegades s'interessen per les causes del canvi climàtic, encara que ho patixen i els fa témer per les seues terres .

Les investigacions asseguren que hi ha solucions, encara queno són fácils, i els proposen crear sistemes de detecció primerenca de desastres naturals i  programes per a cultius.

Noticia original
Noticies relacionades:
-UNA DE CADA TRES FAMÍLIES DE A. LLATINA RESIDIX EN VIVENDES INADEQUADES
-LLATINOAMÈRICA VA REDUIR EN 16 MILIONS EL NOMBRE DE PERSONES AMB FAM 



MAPA D'ALTA RESOLUCIÓ MOSTRA PÈRDUA MUNDIAL DE BOSCOS I JUNGLES


Un equip de científics va crear el primer mapa global d’alta resolució. Aquest, ens mostra l’extensió dels boscos i jungles i la pèrdua de vegetació.

L’investigació que es va dur a terme, ens mostra una disminució en els dos ultims anys de milions de kilometres quadrats deforestats i un augment d’extenció dels boscos.
Aquest estudi ha sigut possible gràcies a les dades arreplegades del sàtel•lit Landsat 7, que han comportat una sèrie d’investigacions i una diversitat de imatges captades per a arribar al mapa, el qual, millora els coneixements existents sobre la recoberta forestal del planeta i amb una resolución fina de 30 metres.

En aquest procés es van estudiar els boscos subtropicals d’Amèria del Nord i la pèrdua forestal de Paraguai,Malàsia i Camotja; però el que més va destacar, va ser la deforestaciò comportada a Brasil.
El mapa comprém totes les repobles i els transtorns que en elles ocorren. A més, s’actualitzarà anualment.
NOTICIA ORIGINAL
Noticies relacionades:
-La desforestació es dispara en "el pulmó del món"
-Oklahoma, abans i després de la destrucció del tornado

Llançada la nova sonda "Maven" de la NASA amb destinació a Mart.

La sonda espacial Maven, de la NASA, disenyada per a posar-se en òrbita de Mart i investigar la seua atmósfera, va ser llançada amb èxit el passat 18 de Novembre desde la base de la Força Aèria Nord-Americana en cap Canyaveral (Florida) en un coet Atles V.
La Maven, está previst que arribará a Mart en Setembre de l’any que ve i es sumará a un conjunt d’altres artefactes que están funcionant allí, però esta es la primera que ens ajudará a estudiar la seua atmòsfera  y la seua evolució 
Segons la NASA, la Maven estará en funcionament durant almenys un any donant voltes a Mart i s’aproximará hasta uns 150 km de la seua superficie per a pendre dades directes de la composició del gas.

Prendrá dades en totes les regions del espai pròxim a Mart que permitirá als científics caracteritzar l’estat de la atmòsfera i ajudará a investigar sobre la seva evolució, no realitzarà una búsqueda de signes de vida, ja que la nau no va equipada amb un sensor de metà que podría indicar vida, ja que no els arribava el pressupost. 

Vàries universitats Nord-Americanes han desenrotllat instruments per prendre dades o han col•laborat en ells, com el detector de partícules energètiques, els analitzadors d’ions i d’electrons del vent solar, l’aparell encarregat de determinar la composició del gas, i el magnetòmetre.

Encara que del projecte s’encarrega el Centre de Vols Espacials Goddard, de la NASA, i l’investigador principal de la missió és Brosse Jakosky, de la Universitat de Colorado.












dissabte, 23 de novembre del 2013

Òxid nitrós dolent per al planeta

L’òxid nitrós és un gas d’efecte hivernacle el qual té 300 vegades el potencial d'escalfament del C02 .Aleshores podem assegurar que aquest gas és un dels que més efecte causa a la capa d’ozó per les seues propietats radioactives i el tercer que més efecte hivernacle produeix. Segons el  Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ( PNUMA ) ha presentat a la cimera del Clima de Varsòvia un estudi científic en el qual observem que les emissions d’aquest gas poden arribar a duplicar-se al 2050.

Aquest gas s’emet a diversos sectors, per exemple, s’utilitza en uns fertilitzats per a la terra, en indústries químiques ,d’elèctriques i altres manufactureres. Aleshores aquestes emissions a l’atmosfera si es prolonguen produiran danys irreversibles que seran notoris a nivell mundial. Segons experts i científics en la matèria,asseguren que molts sectors si no l’utilitzaren tindrien  un estalvi anual de 160.000 milions de dòlars.
El director executiu de la UNEP , Achim Steiner , ha assegurat que estan tractant  mesures per reduir les emissions mitjançant l'eficiència energètica i la implantació d'energies renovables.

Finalment el representant de les nacions unides ha afirmat que una mesura per a mitigar l’efecte d’aquest gas seria disminuir l’ús de fertilitzants, increment de cultius sostenibles...; d’aquesta manera poder millorar les condicions en que es troba actualment el planeta.

Noticia original

Noticies relacionades

- La Policia confisca més de 1.000 càpsules d'òxid nitrós en una discoteca d'Oviedo

- Emissions d'òxid nitrós pujaran un 16% en la pròxima dècada

Video


El volcá "Massís Tamu"

És un volcà submarí situat al nord-oest de l’oceà Pacífic,. Segons un estudi dirigit pel geofísic William W. Sager, el massís Tamu podria ser el volcà més gran del planeta Terra i, fins i tot, de tot el Sistema Solar.

El volcá era conegut desde fa més de 20 anys, però desafortunadament per problemes burocràtics no pogueren medir-lo. Hasta que el 5 de Setembre del 2013, Sager va publicar un estudi a la revista Nature Geoscience on demostrava que el massís del Tamu es trovaba a uns 1.000 quilòmetres a l'est de les costes del Japó, al llarg de la placa Rise Shatsky.

Per a medir-lo utilitzàren vàries sondes i varen extraure numeroses mostres de pedra volcánica,
gràcies a açò determinaren que el magma tenia sols un punt de sortida, demostrant que es tractava de només un volcá.

La punta té una alçada de 4 km de altura, més o menys la meitat del que medeix el Everest.
No obstant això la seua extensió supera al volcá més gran del sistema solar, l' Olimp ( 640 km del Tamu front a 625 km de l'Olimp). Encara que este volcá en Marte supera per molt al terrestre en termes d’altura, ja que medeix 21 km.

Com siga, el Tamu és el volcá més gran del nostre planeta i un dels volcans més grans del Sistema Solar coneguts per el moment.

Notícia Original.

Notícia Relacionada.

Vídeo Relacionat.

http://www.youtube.com/watch?v=rUN-KFWI_fg






x

Augment del nivell del mar al Carib

Tota la República Dominicana es troba cada vegada més afectada pel canvi climàtic, perquè aquest està produint un augment en el nivell del mar. Fet que en el temps donaria lloc a un descens notable del rendiment del turisme al país.  Un estudi del Banc Mundial  ha afirmat que si el ritme actual de pujada de l’aigua del mar continua en ascens , Santo Domingo serà una de les cinc ciutats més afectades del món pel canvi climàtic al 2050.
A més a més també hi ha que dir que aquesta zona és molt vulnerable a patir certs riscs , entre els quals està el risc de patir fortes inundacions que deixen a moltes persones sense una vivenda entre els més pobres. Aquesta vulnerabilitat augmenta amb el canvi climàtic i l’exposició de població també s’incrementa perquè cada dia visquem en un món més capitalista,per tant la pobresa augmenta.
El govern no pareix fer-se’n massa càrrec,aquests tenen que estar previnguts per a tot possible desastre,en el cas de les inundacions;prendre mesures no estructurals com prohibir l’edificació en zones vulnerables,tindre plans d’emergència...
Un altre greu problema és l’erosió costanera. Aquesta pot produir greus danys en el desenvolupament del turisme ja que quasi totes les ciutats han estat construïdes a la vora del mar. Aquesta erosió que ja amenaça a moltes ciutats del país es deguda al augment del nivell del mar.
Finalment , el Carib s’enfronta a la salinització de l'aigua dolça .Aquest fenomen es produirà si realment continua augmentant el nivell del mar i l’aigua salada aconsegueix penetrar-hi a les fonts d’aigua dolça. Aleshores el país s’enfrontaria a la possibilitat d'haver de finançar costosos processos de dessalinització .
Tots aquests fenòmens es produiran per l’augment del nivell del mar que al mateix torn , ens veurem afectats de la pitjor manera al canvi climàtic.

Noticia original

Noticies relacionades:

- Gestos casolans a favor del clima 

- La salinització dels rius, un problema mediambiental i econòmic a tot el món

Video

Papallones en perill


Les papallones poden entrar en perill d’extinció a causa del canvi climàtic segons uns estudis realitzats en Canadà. La causa seria l’alteració dels períodes d’eclosió i de vol de diferents insectes.

Els diferents investigadors van comprovar que la metamorfosi i el vol de les papallones tenen una alta sensibilitat a la temperatura ambient. Aixina que per caaa grau que augmenta la temperatura mitja de la terra, aquests insectes eclosionaríen i volarien 2,4 dies abans de lo normal. Per aquest fet les papallones estan més actives quan més alta és la temperatura.  Pot ser, que aquesta xifra no supose gran canvi, el problema es que a mesura que el canvi climàtic va augmentant, també ho farien els nombres de dies. I podria provocar una falta de sincronització entre el naixement de les papallones amb els aliments o la temperatura adequada per volar.

Aquest problema no sols passaria amb les papallones, sinó també en altres insectes, i la suma de totes aquestes variacions es convertiria en un greu problema per a la biodiversitat. Cada espècie és única i necessària. Tenim que cuidar la natura.

Noticia original

Noticies relacionades:
- Problemes que suposa el canvi climàtic
- Altres víctimes del canvi climàtic

Video:


Estètica i salut van junts

Una de les principals causes de mort és l’obesitat, al igual que també és una causant de la majoria d’intervencions quirúrgiques que es realitzen diàriament.

Per a evitar tots aquests problemes i que la societat seguisca avançant, ha descobert una nova molècula sintètica que imita a l’hormona natural, incretina, que és capaç de reduir la diabetis i el pes. Aquestes es troben al nostre intestí i estimulen la secreció de la insulina desprès de les menjades.

 Brian Finan junt als seus companys, han arribat a la conclusió de que l’esperança de vida augmenta, però això no ens aporta una vida feliç. Ja que continuem tenint greus problemes de salut, que es solucionen però no ens aporten un bon nivell de vida. La principal manera de augmentar aquesta és aprimant-se, que també implica evitar passar per quiròfan. I per a escapar d’aquest pas, han creat aquesta molècula que és una de les més prometedores. És una molècula mixta que és capaç de simular la GLP (pèptid similar al glucagó) i la GIP (polipèptid dependent de la glucosa).
Aquesta simulació ens aporta a regular els dos principals factors que poden fer que la nostra esperança de vida siga prometedora. No sols les persones avançarien en anys, sinó que també ho faríem en qualitat.

Noticia original

Noticies relacionades:
- Bactèries del pes
- Contra el sobrepès

Video relacionat

Els experts creuen que el canvi climàtic es va iniciar en 1960

Un dels arguments principals per a qüestionar que l’activitat humana influeix en el clima del planeta és l’augment de CO2 i la disminucio en la taxa d’increment de la temperatura global registrada des de finals dels anys 90.
Però, es tot el contrari. Gran part de la disminució en el ritme de calfament és gràcies a la intervenció dels humans amb el sistema climàtic.

La investigacío la varen realizar alumnes del CCA i UNAM. El que deien era que en l’anàlisi que s’ha fet s’han utilitzat dades observades de temperatura i forçament radioactiu.



Segons Francisco Estrada Porrúa, la major part del canvi climàtic global és d’origen antropogènic.
Els resultats mostren que les temperatures global i hemisfèriques compartixen un mateixa tendència de llarg termini.
Segons l’estudi realitzat, el calfament global es va inicial sobre l’any 1960, impulsat pel ràpid creixement en les emisions de gasos d’efecte hivernacle.

El refredament ocorregut entre 1940 i 1970 ha sigut comunament explicat com el resultat de variabilitat natural del clima i l'efecte dels aerosols atmosfèrics antropogènics, resultants de la recuperació de l'activitat industrial a Europa després de la Segona Guerra Mundial.

Els investigadors van dir que sense aquestes reduccions en les emissions de CO2, l’efecte dels aerosols atmosfèrics haguera sigut compensat pel forçament radioactiu del gasos d’efecte hivernacle i probablement el període de refredament haguera sigut difícilment detectable. L'estudi de la dècada dels 90 ha sigut un argument dels escèptics de la ciència del canvi climàtic per a qüestionar l'impacte que l'activitat humana ha tingut en el sistema clima.
Al contrari, la nostra anàlisi indica que, en gran manera, la disminució de la taxa de calfament ha sigut causada per accions humanes.

Estes dos mesures van produir una reducció en el forçament radioactiu i, en conseqüència, per a l'any 2010 la temperatura global va ser d'al voltant de 0.1ºC menor de què s'haguera registrat sense elles.

Desafortunadament, la reducció en la taxa de calfament podria ser breu. Mentre que no es compte amb un acord internacional que limite les emissions de CO2, el planeta continuarà calfant-se i metes com ara limitar l'increment en la temperatura global a menys de 2ºC seran únicament bons desitjos.


Notícies relacionades:



Vídeo

L'activitat volcànica forma una petita illa al sud del Japó

El pasat dijous dia 21 de Novembre al sud de Tòquio la forta activitat volcànica registrada al Pacífic ha originat una  nova illa a aquest Oceà.  


És tracta d'una illa de poc  més de 200 metres que la podem trobar allunyada de l'illa del Japó ; però molt prop de la ja existent illa de Nishinoshima que aparegué también causa d'aquesta  zona volcánica .

L'illa va aparèixer sota una columna d'uns 600 metres de fum blanc que és pot observar per les  fotografies fetes per als serveis de guardacostes japonesos. En els fotografies s'observa que aquesta  fumada blanca va desaparegent poc a poc a causa de l’aparicio del núvol de cendra originat per les  fortes i potents explosions  que tenen lloc al interiors  majoritariamnet de cendra.


Ha estat un fet  important per als japonesos perquè desde el 1970 més o menys  no és produïa cap erupció al costat de l'illa de Nishinoshima que havia estat sotmesas 1973 a una ampliació de territorio causada  una vegada  més per la forta  activitat que és registra a aquesta  zona de l'Oceà.

L'Agència Meteorològica del Japó ha adoptat mesures per estar atents a quasevol  nova erupcio de roques que puguin produir destrosses , per això ha instal • lat navegacions al voltant per intentar controlar aquest procés que durants uns  dies continuarà actiu.

NOTICIA ORIGINAL: l

ALTRES NOTICIES :
Latercera.com 

Excelsior

VIDEO


divendres, 22 de novembre del 2013

Els fruits secs redueixen la mortalitat.

Les ametlles, les nous,  els anacards, les avellanes, els cacauets i pistatxos, són alguns dels fruits secs que hi existeixen. Però, algú podria arribar a pensar que açò pogués reduir la mortalitat?

La revista New England Journal of Medicine va publicar aquesta setmana una notícia que ens deia que menjar fruits secs pot reduir la mortalitat en una mitja del 20 %.
L’estudi estatunidenc fet a 118.962 persones, totes elles sanes, en el que s’hi ajuntava informació sobre la seva dieta, el seu estil de vida i la seva salut, durant 30 anys, ens a assabentat que les persones que consumeixen set o més racions de fruits secs a la setmana tenen menys probabilitat de morir per malalties cardiovasculars, càncer y afeccions respiratòries.  Aquest estudi o treball, assegura que consumir aquests aliments disminueix un 29 % el risc de morir per una malaltia cardiovascular i un 11% per càncer. A més a més, les persones amb el hàbit de menjar fruits secs estan més primes.
Els resultats finals, han revelat que les persones que menjaven fruits secs menys de una vegada per setmana tenien una reducció de la mortalitat del 7%, mentre que les persones que consumien fruits secs més de set vegades tenien una disminució del 20%.
Notícia original
Notícies relacionades:
-Els fruits secs i el colesterol
-Els fruits secs i les malalties cardiovasculars
Video:

dimecres, 13 de novembre del 2013

EL SOL HIPERACTIU

Durant les darreres setmanes hi ha hagut més de 10 erupcions solars, el dia 5 de novembre la més forta. De moment no hi ha perill i no ha tingut cap efecte sobre la Terra però s’espera que les erupcions volcàniques continuen durant les pròximes setmanes.
Dins del seu cicle d’onze anys, el Sol travessa ara el seu màxim d’activitat. Aquest període solar és molt irregular, pot variar entre 7 i 15 anys i els seus màxims i mínims  poden tindre amplituds molt variables; el mínim més famós va ocórrer a la segons meitat del segle XVII, anomenat mínim de Maunder, però tals mínims no tenen el perquè anar seguits de catàstrofes.
L’actual màxim del Sol té les característiques habituals. Fins ara les majors fulguracions han passat el 6 d’agost de 2011, 7 de març de 2012 i el per últim el 5 de novembre de 2013. Aquesta última es va originar a la regió activa 1890, es va formar un grup de taques solars, grans regions fosques de la mateixa grandària que la Terra, a una temperatura de 1500 graus més baixa que la temperatura mitja de la fotosfera (aproximadament 5800 graus) i poden durar de un dia a tres mesos per a desaparèixer sense deixar cap rastre.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Sol en directe

- Cóm i quan morirà el Sol?

Vídeo:

LES PEGELLIDES TRANSEXUALS

Ha estat comprovat ,després de més de sis anys d’estudi, per un equip d’investigació del Museu Nacional de Ciències Naturals, que les pegellides, una espècie de mol•lusc, canvia de sexe per a reforçar la seua supervivència. Aquest és un mecanisme que permet seguir assegurant l’existència de la espècie, ja que equilibra la densitat entre mascles i femelles.
Els investigadors ho van comprovar a partir d’una porció de teixit reproductor, a través d’uns xicoteta biòpsia, per a observar si hi havia ovòcits o esperma. A l’any següent (les pegellides es reprodueixen només una vegada a l’any) tornaven a repetir el procés.
Els investigadors asseguren que per a ells era molt important conèixer tots els paràmetres de procreació de les pegellides, ja que era necessari reproduir pegellides en captivitat perquè estaven desapareixen. També asseguraven que des de temps del Paleolític i en el Neolític ja hi havia una captura abundant d’aquesta espècie per al seu consum.
En aquests moments al sud de Espanya sols es conserven uns 2.000 exemplars, pocs per als quilòmetres de costa que tinguem; al nord d’África hi ha un població important de pagellides, sobretot, a les illes Chafarinas on viuen fins 50.000 d’elles.

Notícia original

Notícies relacionades:

- Existeixen animals que canvien de sexe?
- Per a saber un poc més sobre les pegellides.

Vídeo:

Descobreixen un bacteri que actua com a escut contra la càries.


Investigadors valencians de l'Àrea de Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la InvestigaciónSanitaria i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), dirigits per Alejandro Mira, han descobert un bacteri anomenat Streptococcus dentisani que actua com a escut contra la càries.



Reduirà entre 80 i 90 per cent aquesta malaltia infecciosa. La seva presència disminueix entre el 3 i 10 vegades la producció de l'àcid que les provoca.
L'ús comercial ha estat patentat per la Conselleria de Sanitat.
L'objectiu de l'ús comercial és desenvolupar un producte a un preu raonable per contribuir a la millora de la salut.
El conseller de Sanitat ha destacat que a més de reduir la incidència de càries permetrà disminuir la despesa sanitària que provoca la càries.
El bacteri "Streptococcus dentisani", ha estat aprovat per la Unió Internacional de Societats de Microbiologia.

En la investigació es va comprovar que aquest bacteri estava present el 98% dels casos que mai han patit càries, i conreant aquest bacteri juntament amb la que causa la càries es va poder confirmar que el "Streptococcus dentissani" mata els bacteris danyats.

- Noticia original

- Noticia relacionada:

  - Principals bacteris en la boca


- Video:


Reparació espontanea de l'ADN de microorganismes  baix cero


Noicia original


Una investigació recent s'ha analitzat la supervivència de certs microbis en el gel , i els sorprenents resultats revelen com microorganismes d'aquesta classe , o altres comparables a aquests , poden perdurar avui en dia , ensopits però no morts , en el permafrost antic de les zones més fredes de la Terra i fins i tot en el gel marcià . Entre aquesta matèria , pot haver microorganismes sumits en un estat de letargia extrem , capaços de " ressuscitar" després de milers o fins i tot milions d'anys.

Els microbis es componen de macromolècules que , fins i tot si estan congelades a temperatures com les que hi ha a les zones fredes de la Terra , tendeixen a experimentar un procés de descomposició . Hi ha diverses reaccions espontànies que poden provocar danys a l'ADN . Si l’ADN es va trencant en trossos obtindrem un cadàver , però contra aquest pronòstic els científics han estat capaços de microbis sepultats al gel.

Com és possible que els microbis sobrevisquin durant aquests llargs períodes a la congelació ?
 La supervivència de microorganismes en glaceres i en el permafrost s'ha atribuint a la capacitat de perdurar en un estat latent , metabòlicament inert . Aquesta explicació resulta insuficient si es tenen en compte els nivells ambientals normals de radiacions ionitzants  que , després de milers d'anys , causen danys severs a l'ADN d'aquests microbis .
Per poder sobreviure tant de temps , no n'hi ha prou que el microorganisme romangui  en estat de  metabolisme lent . Al marge del seu estat fisiològic   , si la seva maquinària natural de reparació de l'ADN està detinguda o massa alentida , un organisme acumularà danys a l'ADN que el conduiran a la mort cel • lular.

Noticia relacionada

altra noticia relacionada

video

dimarts, 12 de novembre del 2013

Patenten biomolècules que faciliten la predicció de problemes cardíacs.

Investigadors de la Universitat de Jaén mitjançant un estudi han patentat dos biomolècules capaços de controlar la pujada i baixada de sodi(important per a la correcta contracció de les aurícules i ventrículs).

Aquest estudi té com afinalitat reduïr el nombre de persones fectades per problemes del cor com síncopes o morts súbites. Per a aquest objectiu pretenen controlar el funcionament dels canals iònics que son els encarregats de regular el fluix d'entrada i ixida d'ions.
Amb la patent Micro RNA útil per al tractament de canalopatíes arritmogèniques s'ha donat importancia a les estratègies terapéutiques per a modular les funcions d'un cor adult, concretament s'han centrat en el paper regulador del microRNA, capaç de controlar la pujada o baixada del sodi.
Mitjançant les investigacions es van donar conter en els assatjos que les molècules estudiades disminuïen l'activitat d'aquest canal mentre que sols un microRNA la incrementaba. Es vàren centrar en aquest microRNA que augmentaba i amb un altre que disminuia vertiginosament. Després tan sols va quedar introuïr modificacions en aquestes biomolècules, obtenent la capacitat per controlar les pujades o baixades de sodis.
Aquestes biomolècules poden servir per a tractar dues clases d'arritmia com el Síndrome de Bruada i el QT largo.

Noticia original

Noticia relacionada 

Video

El “Bosón de Higgs”

El descobriment del ja famós “Bosón de Higgs” per part dels físics François Englert i Peter Higgs ha fet possible la concessió del Premi Nobel de Física 2013 als mateixos.


Cap a la meitat del segle XX es va desenvolupar la base del Model Estàndard de la Física de les Partícules (MEFP). Aquest no incloïa la massa de les partícules elementals.

L’any 1964 es va formular i introduir al “MEFP” la teoria què dotava a les partícules elementals de massa pròpia gràcies a una capa uniforme que permea l’univers anomenada “capa de Higgs”. Aquesta capa està formada pel “Bosón de Higgs” què interactua amb les partícules (protons, neutrons...). Aquestes adquireixen una inèrcia, una resistència a ser accelerades proporcionalment a la seva massa. A major massa, les partícules interaccionen més amb el “Bosón de Higgs”. Gràcies a açò és poden formar els àtoms.

El “Bosón de Higgs”, va ser descobert al CERN  l’any 2012. La seva teoria va estar formulada l’any 1964 
però no va poder ser demostrada fins a l’any passat.

Els físics teòrics han fet molts càlculs “a cegues” però molt precisos que han sigut acceptats i demostrats temps després. Hi ha casos, com per exemple, l’observació de l’expansió de l’univers que ha possibilitat el desenvolupament de lleis i teories que han provocat revolucions científiques.
Particularment, el “Bosón de Higgs” ha hagut d’esperar uns 50 anys per ser demostrat.

Ha fet falta l’aparició dels també famosos acceleradors de partícules com LHC , al CERN per poder demostrar la seva existència. Ha sigut tot un repte segons molts científics. Aquest accelerador de partícules ha tardat més de deu anys en ser dissenyat, deu anys en ser construït i quatre anys per assegurar el seu èxit. LHC ha sigut capaç d’accelerar protons fins a velocitats pròximes a la de la llum. Els protons segueixen una trajectòria circular de 27 km utilitzant imans. Els protons circulen a través d’un tub la pressió del qual és deu vegades inferior a la de la lluna. 500 col•lisions es produeixen cada segon. Aquesta enorme taxa de col•lisió i l’energia que s’allibera permet detectar els “bosones de Higg”. Els detectors del “Bosón de Higgs” són màquines molt complexes.



Peter Higgs ha dit què el CERN es mereix el Premi Nobel de Física. El que motiva als científics a continuar investigant no són els premis, sinó la pròpia curiositat.




Notícia Original

Notícies Relacionades:

Peter Higgs

Nobel de Física

Video:


Gran descobriment del “Curiosity” a Mart

El “Curiosity” va aterrar en Mart al 2012. Ha estat enviant informació i mostres del Planeta Roig des del primer moment. Gràcies a açò, els científics han pogut observar la diversitat geològica que hi ha i l’existència d’un element imprescindible per a la vida: l’aigua.

Els científics han analitzat els materials procedents de Mart (roques, pols...) i han detectat composts químics com el CO2. També han descobert l’existència de dos tipus de grans de pols (uns més fins i altres més grossos). Als grans fins s’ha trobat la presència d’H2 (es baralla la hipòtesi que puga ser part de la molècula d’H2O). No s’ha observat un intercanvi d’H2O entre la capa superficial del planeta i la seva atmosfera.

Un altre descobriment ha sigut un nou tipus de roca ígnia , molt semblant a un tipus de roca present als rifts o grans fosses marines del nostre planeta. Els científics creuen que per a l’aparició d’estes roques és necessària la presència d’H2O sota la superfície del planeta.

                    
                    

Tots aquestos descobriments, han sigut un repte per als científics. Mostren l’avanç vertiginós de la ciència. També, mostren la importància que ha tingut el “Curiosity”, que intenta desentranyar la història geològica del planeta roig així com trobar qualsevol possibilitat de vida existent allí. Fins on aplegarem?


Notícia Original

Notícies Relacionades:

"Curiosity" (1)


"Curiosity" (2)


Video:


El rei del Gore


Noticia original


Els científics del Museu d'Història Natural d'Utah  han descobrit una nova espècie de tiranosaure el qual l’han anomenat el rei del gore  , aquest va ser el dinosaure més temible del seu temps en el territori que avui coneixem com Amèrica del Nord . Pensen que té una relació directa amb l’anomenat tiranosaure rex.



Segons Irmis , els fòssils descoberts pertanyen a una data molt propera als 80 milions d' anys . Sabem això perquè les capes geològiques , de les cendres volcàniques que es van trobar just per sobre i per sota de l'estrat on era l'esquelet , han estat datats radioisotópicament
 Aquestes dades  converteix aquest tiranosaure en el més antic que es coneix . Unes característiques  que el convertien en un depredador  infal • lible era l'àmplia amplada de la part posterior del seu cap, que li permetia veure amb un camp de visió en superposició, la seva dentadura i els seus 8 metres de llarg i les seues 2’5 tones de pes.

noticia relacionada

altra noticia relacionada


vídeo


Derivats dels carbohidrats poden donar lloc a fàrmacs anticancerígens.

Un estudi ens ha revelat que l'estructura quadruple de les unions entre sucres i ADN poden ajudar a dissenyar trataments contra el càncer.

Les molècules s'uneixen gràcies a forces que després son utilitzades pels fàrmacs per a ancorar-se a molècules claus en el desenrotllament de malalties.
El CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) ens ha mostrat un mecanisme que podria permetre desarrotllar nous fàrmacs contra la malaltia,aquest mecanisme d'unió a l'ADN en quàdruplex presenta una estructura amb unions associades als oncogens. Este tipus de material genètic sol localitzar-se en els extrems dels telómeros, les regions terminals dels cromosomes. Una diferència d'aquesta estructura amb les de doble hèliç es que pot formar estructures de jocs apilats de cuatre bases nitrogenades, en concret de guanina.
En la revista Chemistry s'ha publicat un treball on es revela que alguns sucres interaccionen amb la tétrada del ADN en quàdruplex utilitzant interaccions moleculars que no s'habien asociat a aquestes estructures encara. Per això es creu que es podrien sintetitzar fàrmacs basats en carbohidratos que s'unisquen a gens cancerígens mitjançant aquest nou mode d'interacció.

Noticia original

Noticia relacionada
- Noticia relacionada

Video

 

dilluns, 11 de novembre del 2013

Creen una barrera permanent contra els bacteris

Quan fem una implantació en el cos tendeix a atraure microbis i altres coses negatives a la seva superfície, originen infeccions i trombosis.

Podem protegir les implantacions amb antibiòtics i altres substàncies, però després de poc temps perden la seva eficàcia.

Una nova empresa, Semprus BioScience, dirigida per Christopher Loose i David Lucchino, pertanyets a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) a Cambridge, està desenvolupant un nou biomaterial, denominat polySB, per a dispositius mèdics. El biomaterial manté una barrera que impedeix que els microbis la travessin.



Apliquem el biomaterial polySB sobre un dispositiu mèdic, brolla una espècie de matoll de polímetres que atreuen aigua creant una barrera la qual no poden travessar.

El biomaterial redueix l'acumulació de matèria proteica, cèl · lules mamíferes i microbis a la superfície d'un dispsitiu mèdic.

Per a finalitzar la composició química ajuda a reduir l'efecte natural de rebuig del cos cap als dispositius implantats.

- Noticia original.

- Noticies relacionades:

  - Microorganismes beneficiosos.
  - Biomaterial polySP

- Video:

                       

Posen a col•laborar bacteris de dos tipus diferents i complementaris per generar electricitat

Una sèrie d'experiments fets per l'Institut de Biodisseny de la Universitat Estatal d'Arizona als Estats Units, demostra que els bacteris verds del sofre , del gènere Chlorobium , sensibles a la llum , poden actuar en conjunt  amb els bacteris del gènere Geobacter , que són capaços d'exercir una forma de " respiració " que permet la funció d'ànode necessària per a la producció d'electricitat . Al ajuntar als dos organismes , s'obté tant una resposta a la llum com la capacitat de generar corrent elèctric .


A: Exposades a la llum i gràcies a la fotosíntesi , els bacteris Chlorobium acumulen glicogen (partícules vermelles) , usant electrons derivats de l'oxidació de sulfur. B : En la foscor , les Chlorobium fermenten el glucogen donant com a resultat acetat , el qual és consumit per les Geobacter , que d'aquesta manera produeixen un corrent elèctric .

Els electrons obtenen de poden ser recol•lectats en forma d'electricitat , utilitzant, un dispositiu conegut com cèl•lula de combustible microbiana.

Aquests resultats indiquen que és factible fabricar una cèl • lula fotoelectroquímica , un dispositiu artificial capaç de generar electricitat biològicament a partir de la llum solar i gràcies al treball combinat de classes diferents de bacteris .



Video relacionat.

        

La fi de la vida a la Terra



El Sol acabarà amb la vida terrestre dins de 2.800 milions d'anys , quan el nostre planeta sigui massa calent fins i tot per als microbis més resistents.

Segons l'estudi d'un equip d'investigadors dirigit pel astrobiòleg Jack O'Malley - James de la Universitat St Andrews d'Escòcia , dins de 5.000 milions d'anys el Sol esgotarà el seu combustible nuclear i es convertirà en un 'gegant vermell' : s’inflarà tant que engolirà fins i tot al nostre planeta.

Però abans , dins 1.000-2.000 milions d'anys , la superfície de la Terra començarà a escalfar-se i els oceans a bullir. Aleshores quedaran els microbis, que desapareixeran després  1.000 milions d'anys més tard , quan el planeta s'escalfi a més de 140 º C , llindar en què l'ADN es trenca .

El pronòstic dels investigadors , mostra que el vapor d' aigua resultant de les altes temperatures provocarà un constant flux de CO2. Les plantes seran les primeres en desaparèixer quan no puguin resistir als alts nivells d'emissió de CO2 . Amb elles , també ho faran els animals que en depenen d’elles com a font d'aliment i oxigen .
Els investigadors esperen que aquest estudi impulsi una recerca més raonable de vida fora de la Terra.



Video relacionat