dijous, 28 de febrer del 2013

Plagues de gripaus mutats a Austràlia

La propagació d’una plaga de gripaus exòtics al nord-est d’Austràlia ha alertat als científics a buscar el motiu d’aquest fenomen tan estrany. Les característiques d’aquests no són les normals, sinó que han experimentat mutacions.

S’han pogut registrar uns 500 exemplars amb sols una hora de recerca, coneguts com gripaus de canya o científicament Rhinella marina. Alguns amb més de dos ulls, i altres amb més extremitats del habitual, però tots posseeixen a la pell un verí mortal per a quasi que tots els seus depredadors. Scott Wilson, eco-toxicòleg de la Universitat Central de Queensland, donà a conèixer que la taxa usual de transformacions era d’un 1 per cent, doncs en aquest cas es tractava entre un 6 i 8 per cent, inclús un 20 a algunes zones.  Investiguen si les causes possibles podrien ser l’existència de centrals elèctriques de carbó, refineries d'alumini o indústries de gas natural liquat. Certs estudis ens han revelat que la reproducció dels gripaus s’ha vist afavorida per les riuades tan recents, com la del riu Boyne a Gladstone on el nombre d’aquests s’ha multiplicat elevadament. Doncs no sols ha afectat a Sydney, s’han vist afectats altres com Hawaii, Filipines, Papua Nova Guinea i altres illes del Pacífic.

 


- Vídeo relacionat:


- Notícia original

- Notícia relacionada

- Imatges relacionades:



El ADN com a nou sistema d´almacenament de dades.

Investigadors del Laboratori de Biología Molecular d´Europa i el Institut Bioinformátic europeu,han estat investigant en poder emmagatzemar dades com una foto,una película o un pdf en el ADN de les cél·lules.

Aquesta técnica habia sigut intentada sense molt de éxit altres vegades,però, amb una nova técnica complexa anomenada técnica de correcció  errors i codificació de la informació,que tracta en evitar els errors que pot cometrer una cél·lula en el seu ADN causant mutacion.Gràcies a aquestes mutacions podem evolucionar pero no ens serviria per a guardar arxius ja que es farien malbé.

Amb els estudis fets han pugut emmagatzemar 739kb en una mol·lécula de ADN i han pugut calcular que en un gram de ADN cabríen alrededor de 2000 Terabytes i ademés podria conservarse aquesta informació 10.000 anys més o menys, contrastats en els 10 anys que sol durar l´informació en un dispositiu d´emmagatzemització actuals com pot ser un USB.






El naixement d'un planeta gegant.


Un equip internacional d'investigadors de l'Observatori Europeu  Austral   ha observat el disc de pols i gas de l'estrela jove HD 100546 i també han descobert en la seva òrbita el que es creu que és un planeta gegant en procés de formació. 

Els cietífics que van estudiar aquest estrella van descobrir una taca en l'anell i pensaven que era un planeta a una distància de sis vegades major que la que separa la Terra del Sol però gràcies a un telescopi (VLT )   han descobert que l'òrbita és steanta vegades major.

L'estrela es va descobrir gràcies a la combinació de l'instrument d'òptica adaptativa NACO  , que elimina la llum procedent de l'estrela

Els científics han deduït que existeix la remota possibilitat que es tracte d'un planeta totalment format de la seva òrbita original.
La investigación és una de les mes noves i emocionants fronteres de la astronomía i la imatge directa de planetes és encara un camp emergent que es va a beneficiar molt en mètodes d'anàlisis de dades.


Noticies relacionades :


Video:


20 pacientes rebran cornees artificials

El hospital de San Cecilio de Granada va anunciar el inici de un asaig amb 20 pacients per a produir i implantar cornees artificials en pacients que presenten opacitat o ulceres greus en els teixits.
La cornea es la estructura transparent que es troba al exterior del ull. La seva funcio principal es la de progectar les imagens a la retina.
El traball de investigacio comença amb el creament de cornees artificials. Per a crearles sobtenen cèl·lules mare d’un donant, les cèl·lules es cultiven a una matriu de un biomaterial disenyat per un grup de ingenieria de la Universitat de Granada a generar una cornea idèntica a la humana. Aquest teixit artificial es col·loca amb forma de tirita tapant l’ulcera per afavorir la regeneracio del teixit ocular danyat.
En casos de mayor gravetat es practica el transplant de cornea de cadaver o el injerto de lent de plastic.
A Espanya es practiquen 3.200 transplants de cornea al any aproximadament.
El pasat 31 de gener, l’Hospital Universitari Virgen de las Nieves de granada va rebrer la autoritzasio de la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios per  a la fabricacio de cornees artificials i humanes. En aquest mes de febrer , començara la primera fase amb 5 pacients. Despres , una volta obtinguts les primeres dades de la seguretat i eficacia del transplantament agafaran a 15 pacients mes.

Noticia origina

Noticia relacionada


Video

Procediment que acelera el creisement dels tumors


 Méndez, investigador de ICREA del institut de investigació de Barcelona proposaba un mecanisme general de com aturar-lo. Consisteix en una proteïna, CPEB1.
El CPEB desbloqueja el missatger dels processos biologics: mol·lécules de ARN, que son una copia del ADN del núcli.
El proces de sintetitzar ARN no es perfecte, es fan moltes fotocopies de les quals moltes no son necesaries per al organisme. Aquestes copies que circulen mai son utilitzades una contrasenya que les bloquetjada. El CPEB1 trenca trenca aquest codic, la cel·lula comensa a replicarse mes del necesari. El nombre de copies es dispara i apareix un tumor.
Investigadors del IRB estan buscan mol·lecules que l’aturen, bloquetjan els CPBE per a que no produiren cancer.


Noticia original:

Noticia relacionada:
-1
-2



La dança del l'au fusell magnífic


Aquest au es originari de les selves tropicals de Nueva Guinea i del nort d'Australia. Els mascles es caracteritzen pel seu color negre i pel seu coll blau intens, les femelles solen ser de color marró.

Es caracteritzen aquestes aus per la manera que te el mascle de ``conquistar´´ a una femella. Per cridar a la femella, emitixen un so caracteristic de l'au fusell magnific, després quan apareix alguna femella, per conquistar-la realitzen una dança molt complexa per un au mostrant les seves grans ales i menejant al compás el seu coll blau.

Noticia original 

Noticies relacionades:

Pez león colorado

Rinoceronte de java



Video:

Dues noves espècies de bolets a la península ibèrica


Hydnum ovoideisporum
S'han trobat dues noves espècies de bolets de la classe dels Hydnum, fong molt comú a la cuina.

Hydnum vesterholtii
Exactament, una es diu Hydnum ovoideisporum i l'altra Hydnum vesterholtii, el seu nom vulgar és llengües de bou. Els investigadors de la Universitat del País Basc (EHU) diuen que és molt complicat trobar les diferències entre les espècies per a poder descriure-les, ja que tenen unes característiques microscòpiques molt semblants. Saben que el bolet està emparentat amb el rossinyol (Cantharellus) i el peu de rata (Clavulina), és comestible i no té cap perill. 

Durant molts anys pensaven que el bolet Hydnum tenia poca especiació, però això no era cert. No es troben moltes diferències entre elles, però si que hi ha dos espècies que les distingeixen per les espores, una espècie les te ovoides i en la majoria solen ser globoses. 

L'investigador acaba diguen que és important saber tots els seus metabolismes secundaris o molècules d'interès industrial.

Notícia original.

Notícies relacionades:

Les jornades micològiques mostren 135 espècies de bolets.

“Os Corgodos” reuneix més de 170 espècies de bolets.

Vídeo:

Les espècies invasores suposen un risc per a la salut i el per al medi ambient



 Una espècie exòtica és un organisme que s´ha introduit fora del seu habitat natural intencionadament o accidentalment, i es considera una espècie invasora.
Un nombre creixent de casos d'espècies exòtiques invasores poden causar danys a la salut humana i en la societat. Hi ha mes de 10.000 espècies exotiques a Europa i un 15% tenen un impacte negatiu econòmic i ecològic. Però, també hi han espécies autòctones que aporten beneficis. Així mateix, el canvi climàtic ajuda en la propagaciò d´aquestes espècies, la qual cosa provoca que algunes àrees siguen més favorables per a la proliferació de determinades plantes i animals.




Els ecosistemes en moltes zones s´estan debilitant a consequencia de la contaminaciò, la fragmentaciò i el canvi climatic. Aquestes espècies invasores augmenten la seua pressió sobre el món natural, i son molt difícils de restituir. Hi ha 395espècies Europees en perill d´extinciò i 110 estan en perill a causa de la invasió d'espècies exòtiques.
Els efectes més perillosos de les espècies exòtiques per als humans es que sigen portadores de enfermetats. Un exemple és el mosquit tigre que s'ha vinculat a més de 20 malalties com la febre groga.





Video:
 

El paràsit dels dinosaures passa a ser una mosca aquàtica



Els insectes de la família Strashilidae, els quals van viure en el periòde juràsic no van ser paràsits dels pterosaures-rèptils, sino dípters que estaven relacionats amb la família Nymphomyiidae en la qual pertanyen algunes mosques actuals.
Els Strashilidae degut a la seua boca i les pinces que tenen, estan considerats com ectoparasits. Els científics han revelat nova informació d´aquests insectes jurasics.
Per a poder revelar l´informaciò han estudiat fòssils de dos especies diferents: Vosila sinensis i Strashila daohugouensis. Els investigadors han afirmat que en la fauna de Daohugou hi habíen ectoparasits com les puçes. Les característiques dels fossils indiquen que els mascles utilitzaven les pinces per a fixar-se a la femella.
Gairebé l´ausencia de boca implica que els adults no s´alimentaven, sino que perdien les ales després d´eixir de la crisàlide.Aquesta idea s´ha reforçat ja que s´han trobat parelles de fossils sense ales.Els investigadors han conclòs que aquests fòssils podrien coincidir amb les brànquies utilitzades en la respiració aquàtica per algunes larves.




Video:

 

dimecres, 27 de febrer del 2013


El peix cardinal, l'espècie aquàtica capaç d'incubar als seus propis fills en la boca

Aquest peix, és omnívor. Sol viure en aigües fosques, amb poca il·luminació i amb abundant vegetació. El podem trobar al curs alt del riu Negre i els seus afluents, igual que al riu Orinoco.

Poden arribar a medir d'uns 2 fins a 5 cm. Però el mascle i la femella no són iguals. La diferència es que, mentre que les femelles solen ser més voluminoses i amb una forma més redondejada, els mascles són visiblement més petits.


El procés d'emparellament, comença quan la femella introdueix la massa d'ous en la boca del mascle. El que siga l'elegit, es podrà considerar tot un bon pare, ja que incuba als seus descendents durant semanes.



Aquest sacrifici és molt gran, ja que no només és aguantar-los en la mandíbula durant un llarg període, sinó que no poden menjar. A més, de volta en quan, obri la boca per poder girar-los i així, mantindre-los nets.

Un 30% dels ous, són ingerits per accident.


Notícia original.

Notícies relacionades:

Microbis que viuen en el fem



Microbis que viuen en el fem.



Aquests estudis realitzats a la ARS recolzen la prioritat de la USDA d'assegurar la seguretat alimentària. ARS és l'agència principal d'investigacions científiques del USDA.

En un projecte van utilitzar mostres dels fems de sis exemplars de bestiar boví per identificar un joc clau de grups de bacteris gastrointestinals. També  vaobservar que tot el bestiar boví, tant el lleter com el no lleter, consumia la mateixa dieta, eren de la mateixa raça, tenien el mateix sexe i la mateixa edat.

En un altre estudi van estudiar com la dieta del bestiar afecta el transport de patògens en l'escorriment de camps agrícoles amb el fem. Van nombrar dos tipus de fem amb conreu convencional en tres diferents taxes: una quantitat suficient per satisfer les necessitats de nutrients per als cultius, per proveir els nutrients per dos anys i per proveir els nutrients per quatre anys.

El grup va analitzar mostres de l'escorriment dels camps, i va descobrir que ni la dieta ni el tipus de conreu afectar al transport dels bacteris del fem, però que afectava el transport dels bacteriòfags.



ENLLAÇ (informació i imatge):

http://noticiasdelaciencia.com/not/6468/los_viajes_de_los_microbios_que_viven_en_el_estiercol/

ALTRES: 

http://www.ars.usda.gov/is/espanol/pr/2013/130222.es.htm

VIDEO RELACIONAT:

http://www.youtube.com/watch?v=vmRw5IYv91k


Mosques aquàtiques.



ELS PARÀSITS DELS DINOSAURES.


Al Juràssic no havia sols dinosaures, també hi eren els insectes que eren els animals més abundants. Un insecte de fa uns 165 milions d'anys comença a revelar els seus secrets.
Fins ara era sols un paràsit dels dinosaures amb plomes. Nous fòssils d'aquesta família d'insectes, indiquen que és una mosca aquàtica o amfíbia.

Dying Huan creu que els parassits dels dinousaures, acaben siguent mosques aquàtiques. Amb petits detalls dels fòssils els investigadors chinesos hanaplegat a laconclusió i estan convençuts de que aquests insectes, d'1cm de longitut, eren insectes alats que perdien les seves ales poc després d'un 'creixement'. Finalment es ficaven a l'aigua per aparellar-se. Eren mosques amb les potes en forma de pinça amb les quals agafaven els dinosaures, normalment femelles.



ENLLAÇ de la informació i de la imatge.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/26/actualidad/1361895154_188066.html

ALTRES:
http://www.abc.es/ciencia/20130220/abci-eran-pulgas-gigantes-dinosaurio-201302201952.html

VIDEO: _____________

El Carib va patir un gran tsunami fa tres mil·lennis


Un anàlisi detallada de sediments de l'illa caribenya de Bonaire ha permès obtenir proves convincents de que aquesta va patir l'impacte d'una onada gegant fa uns 3.300 anys, encara que no existeixen registres històrics de l'embat de tsunamis en aquesta illa.

Les conseqüències que va tenir aquest tsunami sobre l'illa són molt interessants. Els sediments estudiats per l'equip de Max Engel, de la Universitat de Colònia a Alemanya, suggereixen que aquest tsunami va canviar per complet l'ecosistema costaner i els patrons de sedimentació d'aquesta zona.

Aquest esdeveniment catastròfic va tenir repercussions ecològiques a llarg termini. El tsunami va fer que es formés una barrera de restes de corall que va separar una antiga badia de la mar oberta i la va convertir en una llacuna molt salina, que encara existeix actualment.

Cal realitzar en tot el Carib altres investigacions sobre la geologia dels tsunamis, usant dipòsits de sediments l'antiguitat del quals estiguin ben establertes, per reconstruir patrons fiables de magnitud, freqüència i distribució espacial dels tsunamis a la regió.




Mandonguilles d'Ikea i de La Cocinera contenen carn de cavall


Aquesta setmana hem pogut veure per la televisió, ràdio, i altres mitjans de comunicació, que grans multinacionals alimentàries utilitzen carn de cavall al seus menjars, un percentatge superior al permès, més d'un 1%.

A la república Txeca, van descobrir que en les mandonguilles d'Ikea, fabricades en Suècia contenien restes d'aquesta carn. Després a Espanya n'han trobat en els canelons de la marca La Cocinera, propietat de la multinacional Nestlé, aquests, en canvi, han estat fabricats a Madrid. Les dos grans empreses han deixat de vendre els productes infectats, però han dit que en països com Portugal, Holanda, Regne Unit i Bèlgica.

La carn que va utilitzar La Cocinera va ser subministrada per l'empresa Servocar, la qual nega rotundament que haja venut carn d'aquest tipus. Les proves eixiran a la llum la setmana que ve, quan tots els anàlisis s'hagen acabat. L'empresa Ikea a Espanya ha deixat de vendre totes les mandonguilles.

Els controls a partir d'ara seran més reforçats, a tota Europa, començaran els dia 1 de Març i duraran, aproximadament, dos mesos.

Notícia Original.

Notícies relacionades:

Suècia confirma que a les mandonguilles hi havia carn de cavall.

Les marques de la carn de cavall.

Vídeo:

Determinen la concentració d'antibiòtics a la llet


Mitjançant la nanotecnologia es pot determinar la concentració d’antibiòtics en la llet, ho han descobert a la Universitat Nacional del Sud de Bahía Blanca, a Argentina.
La doctora Adriana Lista va dir que amb 2 mil•ligrams de nanotubs de carboni es separen millor els antibiòtics per a analitzar i que evitaven utilitzar solvents orgànics, que son molt contaminants.
Les científiques van examinar dos famílies d’antibiòtics molt comuns en veterinària, quan eixos residus es troben en aliments d’origen animal, poden causar reaccions al•lèrgiques e hipersensibilitat als humans.
Les investigadores van utilitzar una tecnologia que els permetia que les molècules s’acceleraren i llavors podien analitzar-les una per una.

Video:



Notícia original

Notícies realcionades:

Notícia 1

Notícia 2

Notícia 3
Un gel regenera el cor després d'un infart

Ja està preparat un nou tractament  segur i eficaç per a ser utilitzat en humans. Es tracta d'un gel capaç de reparar  la lesió cardíaca produïda per un infart.




L' equip de Sonya Seif-Naraghi, de La Universitat de California- San Diego ( EE.UU) han desenvolupat un hidrogel fet de cèl·lules cardíaques del pacient i que fabrica una bastida cel·lular en el teixit cardíac danyat. Aquesta bastida proporciona una estructura que afavoreix a l'estimulació de noves cèl·lules i nou vasos sanguinis.


Aquest gel desenvolupa diverses funcions segons els investigadors: reparar els danys provocats per un atac al cor, ajudar al creixement dels teixits i de nous vasos sanguinis del cor, així com aconseguir un cor sa.

Després d'analitzar amb un porc, els investigadors han aconseguit determinar que l'hidrogel pot ser injectat en una artèria per mig d'un catèter  i després dirigir-se a través dels vasos sanguini fins arribar  a la zona de bombeig del cor.

 Moltes persones que sobreviuen a un infart acaben amb una insuficiència cardíaca, per això aquest tractament podria evitar-ho.

El material de l'hidrogel és biocompatible i no va deixar efectes secundaris en els animals analitzats. Tampoc afecta a la capacitat de coagulació de la sang.

Notícia original

Notícia relacionada 1: Desenvolupen un gel injectable per a reparar els danys en el cor després d'un infart

Notícia relacionada 2: Un nou gel regenera el cor després d'un infart

Vídeo: 

Clonació neandertal

Ja es sap com es poden reproduir els neandertals, encara que primer hi ha que descobrir el 30% de gens que el Projecte del Genoma Neandertal  encara no ha trobat, ja que sols disposen dels fòssils dels ossos i la major part dels gens es troben en els teixits.
Desprès de completar tots els gens es tindria que agafar una cèl•lula humana i llevar-li tots el gens, per a poder implantar els gens neandertals, aquest pas és el únic que podríem fer avui, ja que per als passos anteriors es necessita una tecnologia més avançada.
L’investigador George Church va dir que ja estava buscant a una dóna valent que volgués alquilar el seu ventre per a albergar al xiquet neandertal clonat, i també va dir que ja disposava de la tecnologia suficient per a replicar el ADN, encara que s’ha vist que no disposa d’eixa tecnologia.



Video:



Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Notícia 3

Colonitzadors després de la 5a gran extinció


Un animal de 250g, pelut, insectívor i poc especialitzat es l'ancestre de tots els mamífers. Un rosegador que colonitzà el planeta desprès de la desaparició dels dinosaures.
No esta molt clar el punt exacte on aparegueren aquest primers mamífers però s'han deduït tres possibles hipòtesis:
Per a alguns científics, la hipòtesi mes creïbles, es que aquestes especies aparegueren després dels dinosaures. Altres, pensen que aquest tipus de rosegadors ja existien encara-quan els dinosaures dominaven el planeta. La ultima hipòtesi situa a aquests éssers ja en la separació del supercontinent Gondwana.
En un estudi que a durat 6 anys, la NSF, afirma que els primats i rosegadors no varen compartir la Terra amb els dinosaures, però que emergiren d'un ancestre comú.
Aquest treball realitzat no es cap novetat, però a sigut molt important perquè la classificació feta a partir d'aquest primer mamífer ha sigut a gran escala.
"Descobrir l'arbre de la vida es com reconstruir l'escena d'un crim. Es una historia que passà en el passat i que no pots repetir" (O'Leary).



dimarts, 26 de febrer del 2013

Menor risc d'enfermetat cardíaca per als vegetarians.


Les malalties cardíaques són la principal causa de mort en els països industrialitzats. El descobert en el nou estudi sugereix que en aquestes nacions una dieta amb menys carn i més verdura i fruita podria reduir significativament el risc de patir malalties cardíaques.

Els investigadors van trobar que els vegetarians tenien menor pressió arterial i menors nivells de colesterol. Es creu que la major part de la diferència en el risc de contraure malalties cardíaques probablement és conseqüència de l'efecte sobre el colesterol i sobre la pressió arterial. Es va obtenir el resultat d'una reducció del 32 per cent en el risc després de tenir en compte factors com l'edat, el consum de tabac, l'alcohol, l'activitat física, el nivell educatiu i el nivell socioeconòmic.

Aquests resultats reforcen la idea que una dieta sana i equilibrada és fonamental per a la prevenció de malalties cardíaques, i de menjar més fruita i verdura, i menys carn, milloraria la salut de molta gent.

Noticia Original

Noticia relacionada 1.
Noticia relacionada 2.

Taló d'Aquil.les en la reproducció del SIDA.


Uns investigadors poden haver trobat un "taló d'Aquil·les" en una proteïna clau del VIH. Han arribat a la conclusió que actuar sobre aquest punt vulnerable podria impedir que el virus es replique, el que podria obstaculitzar que una infecció per VIH progresse fins a desenvolupar SIDA.

Una petita proteïna del VIH anomenada Nef interactua amb moltes altres proteïnes en les cèl·lules infectades per ajudar el virus a multiplicar-se ia amagar-se del sistema immunitari. Es vigila l'activitat de la Nef en certes situacions. Els investigadors van dissenyar un procediment d'anàlisi automatitzat, i van provar quasi 250.000 compostos per trobar els que podien bloquejar l'activitat de la Nef. Un dels compostos que van descobrir, anomenat B9, semblava particularment potent per bloquejar la Nef.

El lloc on el B9 s'uneix a la Nef i on la Nef forma un dímer indica que és un taló d'Aquil·les que podria representar un nou objectiu d'atac per medicaments contra el VIH. Els experiments efectuats per l'equip del Dr.Smithgall mostren que bloquejar aquest lloc para la replicació del VIH.

Noticia Original.


Noticia relacionada 1.
Noticia relacionana 2.

L'evolució accelerada pel comportament


Els canvis  del comportament d'una espècie poden accelerar la seva evolució, segons  una investigació en què ha participat el Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol.L'estudi ha analitzat espècies de palomes , aquelles aus especialitzades en que viuen als arbres presenten cues més llargues i potes més curtes que les que  a terra.
Hi ha molt poca variabilitat morfològica entre aquelles aus dels arbres. L'estudi dóna suport a la idea que els canvis de comportament poden conduir a  noves espècies, però també  que les seves conseqüències evolutives depenen dels límits exigits  del medi.

Noticia original

Noticies relacionades




Video:

dilluns, 25 de febrer del 2013

La serra de Peracalç es mou fins a tres mil·límetres cada any

Un ampli sector de la serra de Peracalç, a Lleida (Espanya), format per un conjunt de roques rígides d'uns 250 metres de gruix i uns 4,5 km^2  d'extensió, llisca sobre roques molt més plàstiques, provocant grans trencaments que desplacen lateralment una massa d'uns 900 hectòmetres cúbics en direcció nord. 

El fenomen es produeix des de fa almenys 45.000 anys, a una velocitat mitjana d'entre un i tres mil·límetres cada any. Actualment, els processos més actius de la serra de Peracalç tenen lloc a la part més alta (1.400 m), on són visibles escletxes quilomètriques, que tenen desenes de metres d'amplada.

Els moviments en massa, que ocurreixen a la serra de Peracalç, es produeixen per efecte de la gravetat i es produeixen a gran escala, ja que al seu interior hi ha roques evaporítiques que tenen la capacitat de fluir i es dissolen amb molta facilitat. 

Els materials que intervenen poden ser tant roca, com sòl i el mecanisme de desplaçament és molt divers, des de la caiguda lliure fins al moviment lent de tota una muntanya.
Ixos moviments son importants ja que faciliten la infiltració i la circulació d'aigua subterrània.

L'estudi d'aquest fenòmens ha desenvolupat una metodologia de treball pionera a nivell mundial, en integrar tècniques per conèixer l'edat i dinàmica d'aquests tipus de moviments en massa.

Notícia original

Notícia relacionada 1: en Mart hi ha tectònica de plaques.
Notícia relacinoada 2: el trencament de la placa tectònica de l'Índic causarà més terratrèmols.